En l'antiguitat romana hi havia diversos mitjans de regulació de la natalitat acceptats i legals. Es podia recórrer a diversos mitjans de contracepció d'eficàcia més o menys dubtosa, com ara ungüents espermaticides, diafragma, rentat després de l'acte, màgia. L'avortament era força practicat, per bé que va ser il·legalitzat durant l'imperi.
Un cop nascut, l'infant era dipositat als peus del pare, que el reconeixia alçant-lo en braços (tollere filium). Si el rebutjava, era exposat en un clot per a escombraries on moria si ningú no el recollia per fer-ne un esclau o una prostituta. L'abandonament es devia normalment a malformacions de la criatura o a raons econòmiques i era més freqüent en el cas de les nenes que els nens. Els pobres renunciaven als seus fills quan no els podien mantenir, mentre que els rics ho feien per evitar dispersar el patrimoni de l'herència. Per a aquests dos o tres fills era l'ideal. Un altre motiu era amagar un origen il·legítim del nadó, sigui per l'adulteri de l'esposa o per les "faltes" de les filles.
|
Bulla d'or, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols |
 |
Dues nines articulades: Museu Nacional Arqueològic de de Tarragona (esquerra), Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona, dalt (S.G). |
Una vegada reconegut, el nounat és purificat en una cerimònia davant l'altar domèstic (lustratio) i se li penja al coll una bulla o amulet d'or o de cuiro. Si és mascle se li donen els tria nomina. Les nenes, en canvi, fins ben avançada l'època imperial, només rebien un nom.
En cas de no tenir fills naturals o que aquests no complissin les expectatives dels pares, l'adopció era molt freqüent, i en les classes benestants, servia per impedir l'extinció d'una família o per escollir un hereu o un successor polític. Així, Juli Cèsar va adoptar un nebot anomenat Octavi, que, gràcies a això, va esdevenir l'emperador August. En endavant l'adopció es va convertir en una pràctica habitual en la transmissió del poder imperial. Per ser adoptat no era impediment que el pare biològic visqués ni que el nou fill fos adult, ja que es tractava d'una qüestió d'interessos econòmics o polítics.
Diverses escenes de la vida d'un infant en el sarcòfag de Corneli Estaci, Musée du Louvre, París, s. II d.C. (S.G.): la mare alletant-lo, el pare sostenint en braços, el nen jugant amb un carret tirat per una cabra i finalment declamant davant el seu pare.
 |
 |
|
 |
||