El naixement del cinema. L'època muda
Amb tot, es considera que el cinema va néixer oficialment el 28
de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumière van
mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del
Salon Indien de París. En un dels seus primers films,
"L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", l'efecte d'una
locomotora que semblava sortir de la pantalla va ser enorme.
L'aparell amb el qual ho aconseguiren el van anomenar
Cinematògraf. Havia nascut la cinematografia. Però l'èxit
inicial es va anar fonent pel cansament del públic.
Les pel.lícules que
veien sempre eren fetes sobre moments quotidians, sobre la vida
laboral o familiar. I va ser la màgia i la imaginació d'un
altre home, Georges Méliès, que va salvar el cinema d'acabar com
un invent més entre tants d'aquella època. Méliès va fer
realitat els somnis de les persones, en dur-los en les imatges
que es representen en una pantalla. Per fi, la fantasia podia
volar a través de la llum. Méliès és el primer inventor de
ficcions. És més, de la ciència-ficció. "Viatge a la Lluna" (1902)
i "Viatge a través de l'impossible" (1904) es troben entre les
millors mostres de l'inventor dels trucatges. Un dels més
habituals era fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de nou.
Uns altres eren la sobrimpressió d'una imatge sobre una altra,
les dobles exposicions o l'ús de maquetes.
A principis del segle XX, el cinema ja és una indústria. Ha
passat de ser un invent per a divertir a ser una màquina de fer
calers. El cinema s'estén pel món.
A Catalunya, Fructuós Gelabert esdevé pare de la cinematografia
catalana i espanyola (1897). Segundo de Chomón segueix les
passes de Méliès en el seu film "L'hotel elèctric" (1905), on els
trucatges són dels millores de l'època.
Com les pel.lícules eren mudes, uns rètols enmig de les escenes
anaven explicant l'acció o els diàlegs. I, de vegades, un
pianista donava el toc musical a l'espectacle. Les barraques
dels inicis del cinema van esdevenir sales elegants i espaioses
on començaven a acudir les classes benestants i no només les
populars.
Per tal de farcir de films aquestes sales estables, es va començar a realitzar pel.lícules més cultes per a aquest públic burgès. A França el projecte es coneixia com a Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre. Tal com Edison als EEUU, Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema. Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca, a qui es deu "La Passió" (1902) o "L'assassinat del duc de Guisa" (1904).
A la casa Pathé debutà un dels primers grans còmics, Max Linder, que va inspirar a Chaplin.
A Pathé li apareix un rival igualment
francès, Léon Gaumont, qui contracta al director Louis
Feuillade, que s'especialitza en el gènere de terror.
Seguint les petjades gales, a Anglaterra apareix l'anomenada
Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i
Collins, que s'interessen pels temes de persecucions i bèl.lics
on aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica
cinematogràfica.
Però seran els EE.UU. qui tregui més profit de l'invent. El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest.
Gènere continuat després per T.H.Ince- i
utilitza el muntatge simultani. Els espectadors comencen a
aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a
relacionar les imatges entenent que guarden una relació de
continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
Veient que esdevé un gran espectacle popular, que supera les
barreres socials i idiomàtiques -en un país d'immigració format
per multitud de llengües i ètnies-, el factor negoci entra en
acció. Per tal de monopolitzar el mercat cinematogràfic i acabar
amb els seus competidors, Edison envia els seus advocats contra
els explotadors d'aparells cinematogràfics. Es tracta de la
guerra de les patents (1897-1906) que, després d'una època de
processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments
de violència, dóna la victòria a Edison.
Això afectà negativament als productors independents, els quals,
per fugir de l'inventor-negociant, marxen a l'altra banda del
país, a Califòrnia, on funden Hollywood. Aquí aixecaran les
grans productores que faran la història del cinema nordamericà.
Entre els diversos països on el cinema ja és una realitat, Itàlia és un dels capdavanters en la concepció del cinema com a espectacle. I les pel.lícules de grans reconstruccions històriques seran el millor mitjà per fer-se amb el públic. El títol més destacat va ser "Cabiria", dirigit per Giovanni Pastrone el 1913. Grans escenaris i força extres encarnant a romans o a cartaginesos garantien una producció colossal per a l'època. Una concepció del cinema que influirà en els cineastes nordamericans.
El cinema a Catalunya, 1896-1909
Els estudis de rodatge cinematogràfics a Catalunya
| Portada | Pre-cinema | Mestres del Mut | Època sonora | Postguerra | Darreres dècades | Mediateca | Links | Anàlisi de films |