L'origen
de la definició de competència prové del món
professional. Una empresa contracta un treballador no pel que sap, sinó
pel que sap fer. És a dir, per la seva competència en el
desenvolupament de la seva funció laboral.
La funció
social del sistema educatiu ha passat per diferents estadis. Durant molts
anys, l'ensenyament ha estat estructurat de forma propedèutica i
selectiva, de manera que cada etapa educativa ha estat orientada a preparar
per a l'etapa següent, fins arribar a la universitat.
L'objectiu
del sistema era l'acumulació de coneixements. A mesura que la societat
ha evolucionat, al sistema educatiu se li ha atribuït una funció
integral i orientadora, en què el seu objecte final és aconseguir
la competència.
El terme
competència té moltes definicions, però la que sembla
més propera al món educatiu és la de la capacitat
que es manifesta en aplicar un coneixement de forma autònoma i en
diferents contextos.
El treball
per competències no és incompatible amb l'adquisició
de coneixements per ells mateixos. La competència en el món
educatiu demana que els coneixements siguin funcionals. La competència
es
planteja tant per a la vida com per al món professional.
La tecnologia,
per la seva idiosincràsia, conté molts continguts funcionals
i, per tant, és molt propera al treball de les competències.
Cal però no desvirtuar-la amb la concepció propedèutica
reproduint models d'ensenyament apresos en etapes de formació de
les persones que exerceixen com a docents.
El treball
per competències demana partir de la complexitat de la realitat,
no de la divisió artificiosa que se'n fa des de l'ensenyament. Això
implica necessàriament el treball integrat transdisciplinar i interdisciplinari.
És a dir, cal una resposta metodològica global del centre
amb un intens treball en equip del professorat.
