Històricament, el Bosc de Poblet ha estat un bosc productiu, primer explotat pel monestir i després pels organismes públics que, o bé l'explotaven directament, o bé concedien concessions a particulars.

D'aquest bosc deuria sortir tota la fusta necessària per bastir el monestir de Poblet i per la fabricació de mobles, eines i altres menesters. Durant molts segles també va ser la reserva de llenya per escalfar les dependències del monestir i les seves granges, així com la de molts veïns dels pobles del voltant d'aquest bosc, com ara Vimbodí, l'Espluga de Francolí, Rojals, Prades i Montblanc. El carboneig també va ser una practica habitual al Bosc de Poblet. Fins als anys cinquanta del segle XX s'aixecaren piles de llenya per obtenir carbó vegetal.

Les zones dedicades a la pastura de bestiar boví i oví també tingueren incidència en aquesta zona. Els aglans eren aprofitats pel bestiar porcí.

La sobrexplotació ramadera durant el període posterior a la desamortització dels béns del monestir portà greus problemes d'erosió a la zona. De fet, a principis de segle es va prohibir l'entrada de tot tipus de bestiar al bosc públic. En aquells moments pasturaven 700 cabres, 1300 ovelles i 30 vaques.

Altres aprofitaments tradicionals realitzats en aquest bosc foren l'aprofitament de les soques de bruc ( Erica arborea ) per fabricar pipes pel tabac, l'aprofitament de les plantes melíferes per l'obtenció de mel mitjançant arnes d'abelles, la recol·lecció de plantes aromàtiques i medicinals, la caça o l'obtenció de tinta de la nou gàl·lica.