Les activitats extractives, tant a cel obert com en galeria, han estat en el passat força abundants al Paratge, mentre que avui només en resten els efectes, en algun cas importants, d'aquella activitat.

Tot i que els documents escrits més antics que fan referència a l'explotació minera a la zona són del segle XI, és evident que ja al neolític els pobladors del Paratge explotaren d'alguna manera el zenc, l'argent, el plom i el coure dels jaciments dels barrancs de l'Argentada i de la Pena, els quals anys més tard serien probablement explotats pels romans per a extraure plata, coure, ferro i plom. Ja al segle XV, en concret l'any 1430, es documenta l'explotació "Cros Ric" a Vimbodí, que correspon a l'explotació Atrevida, que va perllongar-se des de primers d'aquest segle fins l'any 1990.

Cap a l'any 1760 se cita l'explotació de cobalt al sector de l'Atrevida, sota l'administració de l'abat de Poblet, el qual envià 55 caixes a la cort, tancant-se posteriorment la mina.

La Guerra del Francès va provocar el tancament de l'explotació a l'Argentada, on el cos d'artilleria havia pensat extreure plom per a les municions, però l'intent no va donar bons resultats.

L'any 1822, els guerrillers carlins varen activar de nou l'explotació en un altre intent fallit d'extreure galena per a les municions. També a primers del segle XIX, hi ha notícies escrites al Bosc de Poblet d'un filó de barita de 2 quilòmetres amb una potència mitjana de 5 m, acompanyada de calcita, quars, galena, pirites de coure i níquel, així com taques de cobalt. El nom que es dóna a l'explotació és "mina del Cros Gran ".

L'any 1850, es registra en un lloc on antigament hi havia hagut explotació la mina Espejo per buscar-hi plata, la qual no va obtenir resultats favorables. Anys després la van succeir altres mines properes sense massa èxit tampoc.

L'any 1915 se cita per primera vegada el nom d'Atrevida, al consignar unes partides de barita extretes de l'antiga mina Espejo, per vendre-les a les fàbriques de cerussa de pigments blancs.

A l'obac del tossal de la Baltasana, a 1100 m d'alçada, en el terme de Vimbodí, dins dels límits del Paratge, es va treballar fins a mitjans d'aquest segle en l'extracció de baritina a la mina de l'Obis. També hi va haver extracció de baritina, galena, quars, goetita i pirolusita a unes galeries obertes prop de l'ermita de la Santíssima Trinitat , també a mitjans d'aquest segle.

Les explotacions mineres a cel obert també han estat presents al Paratge, sobretot al barranc de la Pena. Es tracta de jaciments de pòrfirs granodiorítics que a mitjans d'aquest segle s'explotaven per extreure'n llambordes i grava, i que han estat actius fins fa pocs anys. L'impacte paisatgístic actual d'aquestes excavacions és dels més importants del Paratge. A la senda de Mata-rucs, al mateix barranc de la Pena, hi ha altres zones excavades anys enrera per a extraure'n els mateixos materials que els jaciments anteriors, algunes també amb un impacte sobre el paisatge relativament important.

A la part baixa del barranc de la Pena, i a la dreta de la pista forestal que té el mateix nom, hi ha altres excavacions, en aquest cas de pissarres negres grafitoses silurianes. Actualment no hi ha cap explotació en funcionament.