La fauna del Bosc de Poblet presenta una elevada diversitat d'espècies degut sobretot a les variades i singulars característiques microclimàtiques i de relleu d'aquest espai. El caràcter eminentment forestal del Paratge, no afavoreix a grans trets una gran diversitat d'ambients, però les marcades diferències d'altitud, la diversa orientació d'alguns dels barrancs, les extenses zones forestals combinades a la plana per zones de conreu i, a les parts altes, per tallafocs i camins forestals, els nombrosos cursos d'aigua, això sí, molt intermitents, i els extensos roquissars d'aquest espai, han propiciat que la fauna del Paratge sigui molt diversa, amb moltes similituds amb la resta de les Muntanyes de Prades, però també amb alguna singularitat.

Hem de destacar també, com en altres espais, que els humans han influenciat de forma destacada en la població de fauna que trobem actualment al Paratge, sobretot durant el segle XX, ja sigui indirectament mitjançant les seves activitats o d'una forma directa. Moltes vegades, aquestes activitats han propiciat la desaparició d'algunes espècies que històricament havien estat molt comunes al Bosc de Poblet i, que actualment, ja no s'hi troben, o si més no, la seva presència és molt reduïda.

D'aquesta manera, tenim que la majoria d'espècies de fauna del Paratge són típicament mediterrànies però, com ja hem indicat, les característiques particulars d'aquest espai han determinat la presència d'algunes espècies amb requeriments eurosiberians, fet que també es dóna a la resta de les Muntanyes de Prades. Això ha propiciat l'elevada diversitat d'espècies que parlàvem anteriorment.

Malgrat que fins ara, els estudis realitzats sobre la fauna del Paratge no són gaire nombrosos i, per tant, pensem que s'hi troben moltes més espècies de les detectades fins a l'actualitat, les dades recollides fins al moment en els estudis portats a terme, sobretot de vertebrats, ens permeten dir que en aquest espai hi són presents més de 900 espècies de fauna, la majoria d'elles d'invertebrats. Algunes d'elles tenen un interès especial, ja sigui perquè són endemismes, o perquè tenen el seu límit de distribució en el Paratge i en la resta de les Muntanyes de Prades. Moltes d'elles es troben protegides per la legislació vigent.

Els invertebrats

Si bé el grup d'invertebrats és el més nombrós, sens dubte també és el més desconegut, i per poc que s'augmentés la recerca s'incrementarien noves citacions d'espècies a la zona. La majoria d'espècies interessants es troben lligades als ambients aquàtics, forestals i, fins i tot, cavernícoles. Destaquem la presència de diversos endemismes, que fan referència a diferents àrees geogràfiques, com algunes espècies de gasteròpodes terrestres ( Trochoidea penchinati, Trochoidea barcinensis i Atenia quadrasi ), espècies d'araneids, com Lepthyphantes lorifer , de crustacis, com Catalaniscus bolivari , espècie lligada als ambients cavernícoles, i de quilòpodes, com Lithobius forficatus i Lithobius pilicornis .

Entre els insectes el grup més estudiat és el dels lepidòpters, on destaquem l'endemisme ibèric Idaea lusohispanica i la pandora ( Pandorina pandora) , espècie lligada a la pineda primària de pi roig . Entre els coleòpters destaquem Cerambyx cerdo i Lucanus cervus , ambdós protegits i lligats a les rouredes i als alzinars.

Els vertebrats

Entre els vertebrats és de destacar la manca d'espècies de peixos, degut a que en el Bosc de Poblet no existeixen cursos d'aigua permanents i necessaris per la supervivència d'aquesta fauna.

Els amfibis es troben lligats sobretot a ambients de ribera, basses i punts d'aigua, però també a ambients forestals humits. Hi trobem espècies com el gripau comú (Bufo bufo ), el tòtil (Alytes obstetricans ), el gripau d'esperons ( Pelobates cultripes) , i la salamandra (Salamandra salamandra ), totes elles espècies protegides.

Entre els rèptils destaquem el sargantaner gros ( Psammodromus algirus) , espècie protegida i lligada als alzinars, el vidriol ( Anguis fragilis ) i diverses espècies de serps, entre les que destaquem la serp llisa septentrional (Coronella austriaca ), espècie de requeriments eurosiberians i escassa, la serp verda (Malpolon mospessulanus) , la serp blanca ( Elaphe scalaris ), l'escurçó ibèric ( Vipera latasti ) i les serps d'aigua (Natrix natrix i Natrix maura ).

El grup dels ocells és el grup de vertebrats més nombrós del Bosc de Poblet. Destaquem entre les espècies lligades als ambients forestals l'àliga marcenca ( Circaetus gallicus ), l'astor ( Accipiter gentilis ), del qual darrerament s'han obtingut moltes dades de la seva biologia al Paratge, l'esparver ( Accipiter nisus ), el falcó vesper ( Pernis apivorus ), l'àliga calçada ( Hieraetus pennatus ), el xot ( Otus scops ), el gamarús ( Strix aluco ), la xixella ( Columba oenas ), el gaig ( Garrulus glandarius ), el cucut ( Cuculus canorus ), el raspinell ( Certhia brachydactyla ), el bruel ( Regulus ignicapillus ), el trencapinyes ( Loxia curvirostra ), la cotxa cua-roja ( Phoenicurus phoenicurus ), i la majoria d'espècies de mallerengues, que representen el grup més nombrós d'ocells del Bosc de Poblet. Com a espècies molt interessants, per ser poc freqüents i de requeriments eurosiberians, trobem la piula dels arbres ( Anthus trivialis ) i el picasoques blau ( Sitta europaea ).

Entre les espècies lligades a ambients rupícoles, destaquem l'àliga daurada ( Aquila chrysaetos ) que hi nidifica, l'àliga perdiuera ( Hieraetus fasciatus ), d'alt interès i que es troba en regressió, el falcó pelegrí ( Falco peregrinus ), el duc ( Bubo bubo ), el corb ( Corvus corax ), la gralla ( Corvus monedula), molt escassa, el ballester ( Apus melba ), el roquerol ( Ptyonoprogne rupestris ), i la merla blava ( Monticola solitarius ), també molt escassa.

També hem de destacar com a espècies poc freqüents lligades a ambients forestals humits, el mosquiter comú ( Phylloscopus collibita ) i el mosquiter ibèric ( Phylloscopus ibericus ). A més de l'oriol ( Oriolus oriolus ), el cargolet ( Troglodytes troglodytes), el rossinyol ( Luscinia megarhynchos ), el durbec ( Coccothraustes coccothraustes ), el repicatalons ( Emberiza schoeniclus ), i les diverses espècies de cueretes.

I per últim, trobem les espècies d'aus lligades als ambients arbustius i agrícoles, on hi destaquem l'aligot ( Buteo buteo ), el xoriguer comú ( Falco tinnunculus) , l'òliba ( Tyto alba ), en forta regressió, el mussol comú ( Athene noctua ), l'enganyapastors ( Caprimulgus europaeus ), l'abellerol ( Merops apiaster ), el puput ( Upupa epops ), el picot verd ( Picus viridis ), l'alosa ( Alauda arvensis ), la cadernera ( Carduelis carduelis), el cruixidell ( Miliaria calandra), el còlit ros ( Oenanthe hispanica), el bitxac comú ( Saxicola torcuata), la griva ( Turdus viscivorus), el capsigrany ( Lanius senator), i diverses espècies de tallarols.

Entre els mamífers sens dubte hem de destacar la musaranya menuda (Sorex minutus) , espècie de distribució paleàrtica i de requeriments eurosiberians que presenta una població aïllada en aquesta zona de la resta de Catalunya. També hi trobem altres espècies típicament forestals com el toixó ( Meles meles ) i la fagina (Martes foina) , molt comunes al Paratge, el cabirol (Capreolus capreolus ), fruit la seva presència actual de diversos alliberaments els darrers anys, el senglar (Sus scropha ), molt comú a la zona i encara més des de la declaració al Paratge del refugi de fauna salvatge, l'esquirol ( Sciurus vulgaris ), la rata cellarda ( Elyomis quercinus ) i el ratolí de bosc ( Apodemus sylvaticus ).

La presència actual del gat salvatge (Felis sylvestris), espècie lligada als ambients forestals, i del turó ( Mustela putorius ), més lligada als ambients de ribera, és una incògnita degut a que no es tenen dades de la seva presència des de fa alguns anys, encara que és força probable.

També hem de fer referència a la geneta ( Genetta genetta ), espècie ben detectada per les seves típiques latrines i lligada als ambients rupícoles, i a la guineu ( Vulpes vulpes ), espècie que es pot desenvolupar pels ambients forestals pel seu caràcter ubiqüista, però que es troba més lligada a les zones agrícoles i humanitzades.

També hem de destacar la presència de la mostela ( Mustela nivalis ), detectada darrerament, i lligada sobretot als ambients més humanitzats encara que es pot trobar en les zones forestals.

Per últim, anomenar espècies com l'eriçó fosc ( Erinaceus europaeus ), lligada a ambients arbustius i agrícoles, i diverses espècies de ratpenats, com el ratpenat gran de ferradura ( Rinolophus ferrumequinum ), el ratpenat petit de ferradura ( Rinolophus hipposideros ) i el ratpenat mediterrani ( Rinolophus euryale ).

Per finalitzar, hem de destacar l'alt interès que presenta el Bosc de Poblet des d'un punt de vista faunístic, ja que el seu caràcter fortament forestal lligat a les variacions altitudinals que presenta, i al fet que junt amb la resta de les Muntanyes de Prades es trobi envoltat de zones de menys altitud i més humanitzades, li dóna una elevada diversitat i un notable interès zoogeogràfic.