El mot de Bosc de Poblet s'inicià amb la fundació del monestir l'any 1152, quan Ramon Berenguer IV cedeix unes terres a la comunitat cistercenca amb la finalitat que aquesta s'hi pugui establir. A partir d'aquest moment s'iniciaren una sèrie de confrontacions per l'explotació del bosc (llenya, fusta, carbó vegetal, productes melífers, etc.) entre els pobles veïns (Montblanc, l'Espluga de Francolí, Rojals, Vimbodí i Prades) i el monestir.

S'establiren unes deveses on no es podia fer cap explotació, i sí en canvi a la resta de bosc. Així i tot, les tales tenien mesures proteccionistes, intentant assegurar la regeneració del bosc.

Aquesta situació continuà fins l'any 1835, quan amb la desamortització de Mendizábal, el bosc passà a ser propietat de l'Estat inclòs en el catàleg reial decret, de 22 de gener de 1886, amb el número 60. L'any 1897, amb un nou catàleg, figura com a número 1 de Tarragona, tal i com és ara.

La desarmotització provocà que el bosc sofrís una forta degradació a causa del poc control de l'administració, fins l'any 1901 quan es creà el Servicio Hidrológico-Forestal. Un dels primers llocs on va actuar aquest servei va ser al Bosc de Poblet, on es van realitzar diversos treballs de repoblacions dirigits per l'enginyer de forest Josep Reig i Palau (1863-1917) per tal de recuperar la cobertura vegetal. Es van repoblar 1600 hectàrees mitjançant l'arrabassament de les parts baixes del bosc, acompanyat de repoblació artificial, neteja de matoll i d'arbres defectuosos en 535 hectàrees poblades de pins. Així mateix, es va vedar el bosc a l'explotació durant 20 anys amb quatre guardes fixos a les cases forestals.

L'any 1920 s'aixeca la veda, i l'any 1924, el mateix servei realitza el primer inventari del Bosc de Poblet amb la finalitat d'explotar-lo posteriorment. Amb aquest inventari es divideix el bosc amb cinc quarters amb un total de vuitanta rodals. Domina l'alzina ( Quercus ilex ), però també hi trobem el pi roig o rojalet ( Pinus silvestrys ) i la pinassa o pi cerrut ( Pinus nigra ). En general, durant aquests anys, el bosc segueix estant ben conservat exceptuant el trienni de la Guerra Civil on sofreix una certa degradació a causa de les tales excessives.

L'any 1946, es realitza un projecte d'ordenació del Bosc de Poblet. L'ordenació intenta obtenir la màxima renda possible, fer complir les servituds del segle XII i integrar la seva protecció. Es modifiquen els quarters de 1924, resultant-ne sis. L'inventari dóna 673 hectàrees de pi roig ( Pinus silvestrys ) i pinassa ( Pinus nigra ) barrejat amb alzina ( Quercus ilex ), així com 1350 hectàrees d'alzina ( Quercus ilex ), de vegades barrejada amb roure de fulla petita ( Quercus faginea ) i roure reboll ( Quercus pyrenaica ). El pla especial del projecte d'ordenació és per quinze anys.

Durant aquests anys es treuen 13.032 m 3 de fustes i 27.106 esteris de llenya.

L'any 1967, es redacta la revisió del projecte d'ordenació de 1946, però no s'executa. D'altra banda, entre el 1963 i el 1968 es porten a terme diverses plantacions de pinastre ( Pinus pinaster ), i pinassa ( Pinus nigra ). En total es repoblen unes 400 hectàrees amb unes densitats que van entre els 1600 peus /ha i 2400 peus/ha.

A partir de l'any 1963, els aprofitaments ja són esporàdics. L'any 1978, es talen 348 m 3 de pinastre ( Pinus pinaster ), i l'any 1983 s'aprofiten 918 m 3 de fusta al barranc del Titllar, i el 1984 té lloc el darrer aprofitament, amb 348 m 3 de pinastre ( Pinus pinaster ) al barranc dels Torners. A partir d'aquesta data sols es realitza algun tractament silvícola, a part de les servituds dels pobles veïns. Actualment aquestes es limiten a 200 esteris anuals pel poble de Vimbodí.

La gestió del bosc va passar l'any 1963 del Servicio Hidrológico Forestal a un nou servei de l'Estat, el Patrimonio Forestal del Estado, i l'any 1971 aquest es dissol i es crea el Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA).