El paisatge que podem observar actualment al Paratge és el resultat del poblament humà de l'indret, de la seva història geològica, del resultat de les nombroses tales, repoblacions i èpoques d'inactivitat al bosc per part dels humans que s'han anat succeint al llarg del temps, i de l'activitat agrícola.

La paraula paisatge, que hom sol esmentar quan contempla un espai en un indret determinat, té botànicament un significat ben precís: es tracta d'un conjunt de comunitats vegetals sovint diferenciables fisiognomònicament en l'espai.

El Paratge presenta, des del punt de vista de la vegetació, una gran diversitat de comunitats observables de forma panoràmica en els primers revolts de la carretera que va de Montblanc a l'Espluga de Francolí, si es mira cap als Plans de Sant Joan des del coll Roig.

Exceptuant la pineda primària de pi roig, sorprèn que totes les altres comunitats vegetals de caràcter forestal presents a les Muntanyes de Prades estiguin representades al Paratge. Així doncs, en una àrea relativament petita se succeeixen l'alzinar litoral o amb marfull, l'alzinar muntanyenc, la roureda de roure de fulla petita, la roureda de roure martinenc i la roureda de roure reboll.

El Paratge té un caràcter marcadament forestal. Així i tot, la inactivitat silvícola els darrers anys, ha permès que les comunitats típiques de la zona comencin a destacar-se i sigui possible diferenciar-les.

La importància del component geològic ajuda a entendre el paisatge del Paratge, resultat de la història geològica de la zona. La litologia del Paratge Natural està condicionada per la seva pertinença a la Serralada Prelitoral Catalana i a la Depressió Central Catalana, de les quals es troba a cavall. Ambdues unitats estan separades per la falla de Poblet de direcció aproximada NE-SW.

La part més important en extensió correspon a l'espai que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana, el sector de les Muntanyes de Prades. Aquest espai, està constituït per una base de pissarres grises i negres, travessades per importants intrusions de granits i diorites. Els materials que se situen per damunt de la base pissarrosa en algunes zones del Paratge i formen part de l'anomenada cobertora alpina, són conglomerats i gresos vermells, argiles i calcàries.

Aquesta successió de roques acaba donant, d'una banda, l'aspecte típic de les Muntanyes de Prades, amb els cingles formats per la cobertora i, per l'altra, paisatges granítics, amb tarteres i agulles granítiques, configurant paisatges més irregulars i esquerpats.

El petit sector corresponent a la Depressió Central Catalana, situat a la part baixa del Paratge, al voltant del monestir de Poblet, està constituït en la seva pràctica totalitat per materials corresponents a les terrasses del riu Sec.

Un altre component del paisatge són els nuclis de població, resultat del poblament del Paratge Natural durant anys. El pes demogràfic humà a l'interior del Paratge és força baix, lògic si tenim en compte l'orografia de gran part de l'espai. Com a nuclis més importants de població tenim: el nucli de les Masies, al terme municipal de l'Espluga de Francolí, i el monestir de Poblet, al terme municipal de Vimbodí. A més d'aquests dos nuclis més importants, cal afegir els habitants dels masos habitats del Paratge (mas de l'Escriu, cal Villegues, masia Sagués, granja Mitjana, etc.).

Per últim, tot i ocupar poca superfície dins del Paratge, també cal tenir en compte paitsatgísticament l'activitat agrícola. Aquesta es concentra en el sector nord del Paratge, la zona més planera i de menor altitud, resseguint la vall del riu Sec. Els conreus són variats; destaca la vinya, especialment al terme municipal de Vimbodí, però també trobem altres conreus típics a la comarca, que de fet són els típics mediterranis, com l'olivera, els fruiters, sobretot avellaners i ametllers i, en menor grau, noguers i cirerers, i el conreu de cereals (bàsicament ordi). Enmig de l'àrea més agrícola, podem observar al Paratge diversos boscos illa, com l'alzinar de la Mata (un cas únic, a la Catalunya seca, de conservació d'una massa forestal d'alzina en terreny planer) i el barranc de Sant Bernat o riu dels Pruners (que actua també com a corredor biològic), que separa les dues àrees agrícoles contínues més extenses del Paratge.