El primer Patronat de Poblet, pròpiament dit, no fou creat fins l'any 1930 i va ser presidit pel gran restaurador de Poblet, el Sr. Eduard Toda i Güell. L'any 1936, amb l'inici de la guerra civil fou dissolt el patronat i nomenat el Sr. Toda comissari de Poblet. L'any 1939, el govern del general Franco restablí el patronat per via d'ordre ministerial. Aquest però, no es constituí fins l'any 1954, que fou quan s'aprovà el Pla d'ordenació parcial del polígon delimitat per: l'Espluga de Francolí, la Pena, mirador de la Pena, casa forestal de Castellfollit, Riudabella, ermita dels Torrents, granja de Milmanda i l'Espluga de Francolí. Mitjançant aquesta delimitació s'ordenava l'espai en tres zones qualificades com: zona d'interès artístic, zona urbana o de reserva urbana, i zona de sòl rústic. En cada una d'aquestes zones s'hi establiren unes mesures pròpies de protecció, que anys més tard s'aplicarien a la llei de declaració del PNIN.

El Patronat de Poblet a més de vetllar pel monestir de Poblet també es va preocupar constantment del seu entorn com ho demostren les posteriors ordenances de l'any 1963 i el Pla d'ordenació parcial de l'any 1970.

Amb la restauració de la democràcia i de la Generalitat de Catalunya s'efectuen els traspassos a la Generalitat, publicant-se al Butlletí Oficial de l'Estat de 21 de desembre de 1982 el conveni per a la conservació i cura del Reial Monestir de Poblet, en el qual s'estableix un nou patronat, vigent en l'actualitat, on hi figura com a president d'honor el rei d'Espanya i com a president del patronat, el president de la Generalitat de Catalunya.

És aquest últim Patronat de Poblet qui, conjuntament amb el govern de la Generalitat, promouen la llei de declaració del Paratge Natural d'Interès Nacional de la vall del monestir de Poblet.