El Paratge presenta, des del punt de vista de la vegetació, una gran diversitat de comunitats vegetals de vocació forestal en una àrea relativament petita. Aquestes comunitats forestals són: l'alzinar litoral o amb marfull ( Quercetum ilicis galloprovinciale ), l'alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ), la roureda de roure de fulla petita ( Violo-Quercetum fagineae ) , la roureda de roure martinenc ( Buxo- Quercetum pubescentis ) i la roureda de roure reboll ( Cephalantero - Quercetum pyrenaicae ).

També és interessant destacar que és possible trobar junt amb espècies autòctones, nombroses espècies que no són pròpies de la zona degut a les nombroses reforestacions que han tingut lloc al Paratge al llarg el temps.

L'alzinar litoral

Es tracta d'una comunitat boscosa que encatifa la majoria de les vessants baixes del Paratge. De fet, és la comunitat que ocupa més extensió de tot l'espai. És un bosc perennifoli, dens i molt estratificat, que presenta dos aspectes ben diferenciats. D'una banda, el que podríem anomenar alzinar de les parts baixes, que forma un conjunt força esclarissat, sobretot als vessants assolellats i que sovint es troba barrejat amb brolles termòfiles caracteritzades per la presència de diferents espècies d'estepes ( Cistus salviifolius, Cistus albidus ). D'altra banda, l'alzinar de les parts més enlairades, molt més compacte, sobretot als fondals ombrívols i llocs humits on es torna quasi impenetrable.

Aquest alzinar es caracteritza, pel que fa a l'estrat arbori, per l'alzina ( Quercus ilex ssp. ilex ), sent de fet l'únic arbre que forma aquest estrat i que, com a conseqüència de la intensa explotació a que ha estat sotmès, apareix com un bosc baix d'alzines molt ramificades en les que manca el tronc principal. En aquest alzinar és freqüent trobar-hi un estrat arbustiu alt dominat pel fals aladern ( Phillyrea media ) a més de tot un conjunt de plantes enfiladisses com l'arítjol ( Smilax aspera ). Finalment, destacar el galzeran ( Ruscus aculeatus ) en un estrat arbustiu baix, i diverses falgueres com el polipodi ( Polipodium vulgare ) a l'estrat herbaci.

Fruit de talades en èpoques reculades, apareix sovint una variant de l'alzinar que es coneix botànicament com alzinar esclarissat, i que es troba representat per la presència de l'arboç ( Arbutus unedo ) i del bruc boal ( Erica arborea ), ambdues plantes clarament heliòfiles.

Cal destacar al Paratge i, pràcticament a la resta de les Muntanyes de Prades, l'absència de la mata ( Pistacia lentiscus ), planta que hauria d'estar ben representada a l'alzinar litoral, fet que fa pensar que al Paratge més que trobar-nos l'alzinar litoral típic estem davant d'un alzinar poc estàndard (sembla que es degut a la naturalesa del sòl).

L'alzinar muntanyenc

A partir dels 700-900 m, l'alzinar litoral va sent reemplaçat per un alzinar on les espècies més termòfiles desapareixen i són substituïdes per altres plantes pròpies de les rouredes.

L'alzina continua dominant l'estrat arbori però sovint es troba enriquida amb caducifolis com l'auró negre ( Acer monspesulanum ), la moixera ( Sorbus aria ) i, fins i tot, als llocs més humits com per exemple el barranc dels Torners, el til·ler ( Tilia platyphyllos ). També apareixen arbres perennifolis de gran interès com el teix ( Taxus baccata ), i el grèvol ( Ilex aquifolium ).

L'estrat arbustiu s'aclareix força però, en canvi, augmenta considerablement la riquesa en espècies de l'estrat herbaci. Destaquen la maduixera ( Fragaria vesca ) i algunes herbes nemorals com el marcòlic ( Lilium martagon ).

Aquesta comunitat fa de trànsit entre l'alzinar mediterrani i les rouredes seques més eurosiberianes.

La roureda de roure de fulla petita

Es tracta d'un bosc dens que, malgrat a vista d'ocell apareix com una roureda de roure de fulla petita, vista des de dins sembla més bé un alzinar muntanyenc que altra cosa. L'existència d'aquestes rouredes, en certa manera excepcionals, permet conèixer, fent estudis més acurats, la dinàmica i la tendència natural d'aquestes comunitats ubicades al límit del país de l'alzinar.

Es troba situada cap al coll de Sant Joan, a les parts més altes, a raser del cingle i al vessant nord. Creix sobre substrat calcari (calcàries i dolòmies del Muschelkalk inferior) i en la seva composició sovintegen sota un estrat arbori dominat pel roure de fulla petita ( Quercus faginea ), plantes d'alzinar com el marfull ( Viburnum tinus ), el ginestó ( Osyris alba ), el matabou ( Bupleurum fruticosum ), i la pròpia alzina ( Quercus ilex ssp. ilex ). Aquesta comunitat apareix en altres indrets de les Muntanyes de Prades com és ara a les fondalades del barranc del Feliu i del barranc dels Esclots, entre Mont-ral i el riu Brugent, al voltant dels 700 m.

S'ha dubtat a l'hora d'agrupar amb les rouredes aquesta formació que, tanmateix es podria incloure a l'àrea de l'alzinar amb marfull, doncs no és rar l'emplaçament de petites rouredes a les parts alteroses més frescals i humides, però tampoc és rar l'enriquiment de l'alzinar amb caducifolis quan les condicions ambientals ho permeten.

La roureda de roure martinenc

Aquesta comunitat presenta composicions diverses en funció del lloc on apareix; es poden diferenciar les següents unitats:

1- Bosc mixt format principalment per blada ( Acer opalus ), til·ler ( Tilia plathyphyllos ), roure cerrioide ( Quercus cerrioides ) i grèvol ( Ilex aquifolium ).

Aquest bosc corona la part alta del vessant obac de la Pena per damunt dels 750 m. És un bosc caducifoli que a l'oest de la casa forestal apareix reforestat amb pinastre ( Pinus pinaster ).

És la roureda de roure martinenc ( Quercus pubescens ) més ufanosa i alhora més rica en espècies forestals del massís de les Muntanyes de Prades. Constitueix un element de vegetació extraordinari donada la latitud en que el trobem ja que és un bosc típicament centreeuropeu.

2- Roureda de roure martinenc, amb alzines i sotabosc d'alzinar dels vessants obacs més elevats del barranc de Castellfollit i del barranc dels Torners per damunt dels 900 m.

Aquesta comunitat presenta gran interès, doncs representa el trànsit entre la roureda de roure martinenc i l'alzinar muntanyenc. A l'igual que la roureda anterior presenta al Paratge una quantitat important de teix ( Taxus baccata ) i de grèvol ( Ilex aquifolium ).

La roureda de roure reboll

Aquesta roureda és ben visible als voltants del tossal de la Baltasana, i li dóna importància singular al Paratge ja que es tracta de l'única roureda d'aquest tipus a tota Catalunya. De caràcter clarament atlàntic, aquesta comunitat té com a límit de distribució oriental les Muntanyes de Prades i el massís de Penyagolosa, al País Valencià, tot seguint el Sistema Ibèric, assolint el seu màxim esplendor a la part nord-occidental de la Península Ibèrica.

L'estrat arbori és dens de rebolls ( Quercus pyrenaica ), tot sovint acompanyats pel pi roig ( Pinus sylvestris ). Es tracta d'un bosc ric en estrat herbaci i pobre en estrat arbustiu. A l'estrat arbustiu hi destaquen l'arç blanc ( Crataegus monogyna ) i l'aranyoner ( Prunus spinosa ). A l'estrat herbaci hi són presents el curraià ( Cephalanthera rubra ), les espunyideres ( Galium verum, Galium vernum ), la betònica ( Stachys officinalis ) i els veçots ( Vicia sepium, Vicia cracca ), entre d'altres.

Tampoc apareix com una formació vegetal homogènia, doncs malauradament no es troben formacions denses de roure reboll, excepte al mateix voltant del tossal de la Baltasana, en un espai molt reduït, si tenim en compte l'àrea potencial de la roureda. A causa de l'explotació, als espais desforestats apareixen zones on el pi roig és l'arbre dominant i encara, en els llocs més castigats, no es troba res més que la brolla d'estepa de muntanya ( Pteridio-Cistetum lavandulifolium ), comunitat vegetal d'interès, i que constitueix la primera etapa de degradació de la roureda.

Les pinedes

Les nombroses pinedes secundàries que es veuen al Paratge són totes resultat de reforestacions realitzades a les primeries d'aquest segle, ocupant sempre el país de l'alzinar i, fins i tot, de la roureda. Algunes pinedes de pi blanc ( Pinus halepensis ) formen part de brolles, que són comunitats vegetals secundàries procedents a les parts baixes de la degradació de l'alzinar. Altres espècies de pins presents són el pi pinyer ( Pinus pinea ), el pinastre ( Pinus pinaster ) i el pi roig ( Pinus sylvestris ), que a la vora del cingle dels plans de Sant Joan podria formar una comunitat permanent, amb el pi roig com a cap de sèrie.

Les zones d'interès florístic i de vegetació

El Paratge resulta un indret excepcional pel que fa a espècies i comunitats vegetals.

Pel que fa a comunitats, la roureda de roure reboll, al vessant nord del tossal de la Baltasana, és la comunitat estrella del Paratge, donada la seva unicitat a Catalunya.

Altres comunitats vegetals d'alt interès al Paratge, són les rouredes de roure martinenc, que es troben entre la font dels Boixets i les Cent Fonts. Aquestes rouredes són les més ufanoses i alhora més riques en espècies forestals, no tan sols del Paratge sinó de totes les Muntanyes de Prades.