Història del Rock

RHYMTM AND BLUES

En temps d’esclavitud als Estats Units les comunitats negres desenvolupen un potencial musical on predominaven els càntics religiosos i ritmes propis que marcaven els dies de feina a les diverses plantacions d’aquells temps. A nivell musical la influència dels ritmes i sons africans es feien presents produint un estil propi i divers que més endavant es va materialitzar en el blues, el qual es convertiria en d’ingredient musical que més tard revolucionaria la música a nivell mundial. Al mateix temps la influència dels músics blancs a través del gènere musical denominat country i l’aparició de la guitarra elèctrica donarien el naixement del que es va anomenar rhythm and blues, pare del rock and roll. Un dels seus precursors va ser Muddy Waters al 1949.

ELS ORÍGENS 50's

El rock and roll va emergir como un gènere musical definit als Estats Units durant la dècada dels 50. Els inicis del rock and roll combinen elements del blues, boogie woogie, i jazz amb influencies de la música folklòrica Apalache (hillbilly), gospel, country i western especialitzat.

Hi ha qui data l’origen del rock and roll en 1954, amb el treball discogràfic de Bill Haley i el seu grup Bill Haley and the Haley's Comets, especialment amb Crazy man crazy (1954) i el seu gran èxit Rock Around the Clock (1955). Altres consideren com creador a Little Richard o a Elvis Presley i trien també como a data del començament del rock and roll l’any 1954, on Presley va editar el seu primer disc. Altres músics destacats de la època són Little Richard, Bo Diddley, Fats Domino, Buddy Holly, Gene Vincent.

ROCK DELS BLANCS I DELS NEGRES 60'S & 70'S

Després de la decadència dels primers ídols del rock and roll a la fi dels anys 50, el relleu el van prendre els artistes de color, qui a principis dels 60 van posar a ballar a tot món amb el seu so. D’aquesta onada d’artistes es recorden, entre molts altres a The Supremes, The Marvelletes, The Shirelles, Marvin Gaye, Stevie Wonder i James Brown, que li van donar un nou sentit a la música pop amb la seva frescor i alegria.

Però caldria deixar passar quatre anys perquè un nou moviment, amb dimensions i repercussions tan grans com les del naixement del gènere, es presentés. Amb l’anomenada "invasió anglesa" la música britànica es feia present i, demostraria que a partir d’aquest moment anirien sempre un pas endavant al que es creés en Estats Units. Llavors el món sencer va vibrar a ritme de The Kinks, The Animals, The Who, The Zombies, The Shadows, The Hollies i, per descomptat, amb The Beatles i The Rolling Stones, les dues bandes més importants i influents en la història del rock.

En tant, en Estats Units la resposta arribaria uns anys després, quan passada la meitat de la dècada el rock àcid i la psicodelia s’apoderaria de l’escena i portaria un nou moviment al rock, potser el més transcendent i de gran repercussió social i cultural.. D'aquesta generació destaquen Jimi Hendrix (considerat com el millor guitarrista de rock de tots els temps), Janis Joplin, The Doors, The Jefferson Airplane, The Greateful Dead, The Byrds, Country Joe & The Fish, i una sèrie de grups provinents principalment de la Costa Oest dels Estats Units.

HARD ROCK

El hard rock, o heavy rock (traduït al català com "rock dur" o "rock pesant"), és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent als anys 60, i es caracteritza per la important presència de guitarres elèctriques, ritmes contundents amb notable protagonisme de la bateria, i una veu que adquireix també un nou protagonisme pel que fa a la seva força, sense renunciar a la melodia. Tot plegat va tenir el recolzament dels avenços tècnics que afectaven tant els instruments com els sistemes d’amplificació, cada cop més potents.

A finals dels anys 60,hi va haver una sèrie d’artistes i grups que van unir a això una forta influència de blues progressiu i van dur el pop i el rock existents cap a un terreny on hi predominava la força del ritme i la contundència sonora. Entre ells podem destacar Cream, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath. La frontera que separa el hard rock del heavy metal és sovint difícil de distingir. De fet, segons alguns usos de l’etiqueta hard rock, aquest conté el heavy metal, mentre que en d’altres usos es tracta d’un gènere diferent però proper i amb una àmplia zona d’intersecció.

Així, dins del rock dur més proper a les arrels de blues, van sorgir als anys 70 grups com Whitesnake, AC/DC, ZZ Top, Kiss o Aerosmith.

Als anys 80, de forma paral·lela al desenvolupament del heavy metal i els seus derivats, el hard rock va seguir produint grans bandes i en destaquen especialment les que es van originar a la ciutat nord-americana de Los Angeles: Guns N' Roses, Cinderella

EL ROCK DELS 80

La dècada dels 80 es va caracteritzar per l’amplia diversitat de música en estils, propostes, formes i estètica, gràcies al naixement de diversos subgèneres del rock (new wave, post-punk, techno, dark, electrònic, rap, breakdance, dark metall, new romantic...), que es van anar incorporant a l’escena al llarg del deceni, alguns amb característiques massives, quant a la seva exposició, uns altres més aviat subterranis o alternatius. Dintre de la primera meitat de la dècada destacaria un trio britànic nascut del punk però que havia evolucionat i transformat el seu so: The Police, que amb la seva barreja de rock, reggae i jazz es va convertir en la millor banda del món, fins que es van separar en 1985, just quan experimentaven el seu punt més alt, artística i comercialment parlant.

Davant la desintegració de The Police qui prenen el relleu són els irlandesos d'U2, que per a finals dels 80 ja s’havien convertit en el grup més important de rock del món. Talking Heads, Simple Minds, The Pretenders, The Cure, Depeche Mode,Pet Shop Boys, Duran Duran són tan sols alguns dels molts protagonistes de la dècada. Un parell d’anys abans que s’extingissin els 80, una banda de Los Àngeles arribaria a donar-li una nova injecció de vitalitat al rock: Guns N' Roses, que amb la seva hard rock, la seva aparença entre glam i descuidada, la personalitat de la seva cantant Axl Rose i el seu disc debut, Apettite for destruction, van conquistar el món sencer.

Rock Español
La Movida Madrileña

A Madrid durant els primers anys de la transició postfranquista i fins a avançats els anys vuitanta va sorgir un moviment cultural sense límits i sense precedents, era un anar i venir de noves tendències, la nit madrilenya va ser molt activa no només per les sortides nocturnes dels joves, sinó a causa d’un interès inusual en l’anomenadacultura alternativa, underground o Contracultura. La moguda madrilenya era la resposta de diferents grups culturals a una Espanya que sortia d’una dictadura i que necessitava un nou aire. Era l’inicia de la dècada dels vuitanta. Des de Madrid el moviment es va estendre a altres capitals espanyoles.

De les nits de copes, de les ganes de viure, de reunions multiculturals, sorgeixen idees, amors i grans cançons. Bars com el Rock-Ola han fet història en el món de la nits i les llums de neó. L’aparició de segells independents d’enregistrament discogràfic va permetre la creació d’una música diferent a la patrocinada per les multinacionals del disc. Diferents vessants i estils de música figuraven entre artistes tals com Ràdio Futura, Loquillo, Nacha Pop, Los secretos, Alaska i Mecano, entre uns altres.

ROCK CATALÀ

El terme rock català comença a popularitzar-se als anys 70 entorn a la Sala Zeleste (actualment Razzmatazz), al qual pertanyen noms com Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Companyia Elèctrica Dharma, i d’altres

Posteriorment continuà als anys 80 i principis dels 90 amb grups i intèrprets de música rock i d’altres estils en català. El terme també s’utilitza per referir-se a tot el fenomen que ha originat en la música i la cultura, especialment entre el jovent.

El boom musical torna a esclatar a principis dels 90 amb l’aparició de molts grups i la realització de molts concerts i festivals arreu del territori dels Països Catalans. El rock català no ha estat exempta de crítica des d’aquesta dècada: Molts crítics musicals censuraven el fet que la Generalitat de Catalunya, suposadament, subvencionava i promocionava aquest moviment o fenomen musical amb finalitats polítiques.

De fet, l’etiqueta de "rock català" porta a confusió, perquè els grups que s’hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos; l’únic nexe d’unió entre tots ells és l’aposta per la llengua catalana com a vehicle d’expressió. Tot això ha fet que s’associï fàcilment "rock català" amb el nacionalisme català, fet que ha provocat que molts dels grups i músics que formaven i formen part d’aquest moviment rebutgin amb decisió aquesta etiqueta.

Alguns dels grups més representatius d’aquest moviment són o han estat Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Sangtraït, Umpah-pah, Lax'n'Busto, Antònia Font, Obrint Pas.

Muddy Waters- Hoochie Coochie Man

Bo Diddley You Cant Judge A Book



	M 06 Vivim el Rock Audicions per treballar