El dàtil és una revista escolar on hi tenen cabuda tots els fruits dels nostres alumnes. Es tracta d'una eina més que tenim a l'escola per motivar i engrescar els nostres alumnes. És un mitjà per fer arribar a les famílies una mostra d'alló que els seus nens fan a l'escola.

Els nostres alumnes se senten orgullosos i més valorats quan veuen el seu treball editat a la revista escolar. És per això que intentem que tots els nensi nenes de l'escola tinguin un treball a la revista ja sigui individual i/o col.lectiu.

Aquesta és la versió virtual de la revista on recollim alguns dels treballs que surten a "El Dàtil".

Des del següent menú pots accedir als diferents apartats de la revista:

La nostra escola és un context educatiu on es reflecteixen totes les vivències que podem trobar a dins de la nostra societat. L'objectiu màxim és la relació social de les persones que conviuen dins de la nostra comunitat educativa (pares, mestres, infants,..). L'escola atén la diversitat de l'alumnat on tots són diferents i presenten diferents interessos i motivacions, diferents ètnies i cultures, necessitats educatives especials, diferents ritmes d'aprenentatge... i on la convivència entre companys és una forma de potenciar valors com la tolerància i el respecte envers la diferència.

En el dia a dia, la nostra escola fomenta aquesta integració a tots els àmbits escolars: en el pati, al menjador, en activitats com música, educació física, sortides i colònies, festes, tallers... .
Aquesta manera d'entendre l'escola és el que anomenem, pedagògicament Escola Inclusiva que suposa la implantació de pràctiques educatives que inclouen tothom en tots els aspectes de l'escola i la vida en comunitat.

L'escolarització inclusiva no és tant sols un concepte. Es basa en ensenyar als infants a aprendre a interactuar socialment i a compartir situacions d'ensenyament - aprenentatge.

VULL FER UN PROJECTE SOBRE ELS TRACTORS. EL CURS PASSAT VAM FER UN PROJECTE DE MOTOS.
AQUEST ANY LA MEVA GERMANA ESTA AL PIS DE DALT IGUAL QUE JO.
M'AGRADA SORTIR AL PATI A JUGAR AMB ELS MEUS AMICS A FUTBOL.
NO M'AGRADA TREBALLAR PERO AL MEU AMIC DAVID SI QUE LI AGRADA.
M'AGRADA JUGAR A PUZLE.
AL TALLER DOMESTIC FEM BOCATES DE TONYINA, DE FRANKFURT, BIKINIS, SUC DE TARONJA NATURAL…
TAMBE FEM EL LLIT: ES UNA MICA AVORRIT. ENS COSTA PERQUE ES UNA MICA BASTANT DIFICIL I ROTLLO.
EL JOSE TOCA LA FLAUTA, ES EL PROFE DE MUSICA.
FEM EDUCACIO FISICA AMB LA SONIA I EL JOSEP: ES FACIL I DIVERTIT. ESTEM AMB EL BORIS, EL JORDI, EL JONATAN, EL DAVID, L'ELSA…
A EDUCACIO FISICA VAM SALTAR EL RIU AMB LA CELIA, EL CARLOS, EL CRISTIAN, L'ANNA, LA SONIA I LA SUSANA…

EZEQUIEL, DAVID, MAITE, ALBA I RODRIGO.

A l' espai no n'hi a res
només que pontets.
Que són uns llumets,
que es diuen estels.

Hi ha molts planetes,
cohets i cometes.
També marcianets
i també marcianetes.

Hi ha un marcianet
que no hem diu qui és.

Li pregunto com es diu
i tampoc no m'ho diu.

Abel Puig 4-b

La lluna esta il·luminada
i també entusiasmada
tant, tant, tant que se sembla
a una fada.

L´ espai es brillant com
una llumeta, que també esta,
molt cansadeta, i també
encesa durant la nit.

Hi ha un marginat
que és molt timidet
i per això sempre
està molt quietet.

Laura Martínez 4-b

L'espai es gran.
Amb llunes i estels
Les estrelles boniques
i tots els solets

La terra dona voltes
com els ocellets,
el planeta terra
i també els gatets.

La lluna i el sol
i tots els estels
l'espai és gran
giren platets

Dámaris Suarez 4-B

Hola sóc un nadó,
sóc molt juganer
i ja tinc un mes
i sóc molt petitet.

No paro de jugar
tampoc de fer entremaliadures
però no em renyen
i menjo verdures.

No se parlar
ni tampoc caminar
però els meus pares
segur que m'ensenyaran.

Judit Malè 4-B

Soc l'estiu
I faig pipiripiu,
vaig caminant
I faig un riu.

Em trobo un ocell
ben petitet i ben groset
que es diu Trosquet
i em dona un cotonet.

Es posa malalt,
li miro els ollets,
estan malaltets
I mol tristets.

Poesia guanyadora: Claudia Gómez M. 4-B

Els pares a vegades,
són bons o dolents,
famosos i normals,
i sempre son els teus descendents.

Nosaltres som els seus fills,
els hem de tenir respecte
i acudir a l'acte.
Però això no vol dir
que no podem fer un pacte.

Ells ens donen de menjar
perquè és la seva obligació.
I per això més d'una vegada
em donen més d'una lliçó.

Álvaro Lahiguera Belenguer 4-B.

Vaig sota el mar
En un submarí
de color vermell
les meduses quin perill!

Els dofins que bonics
Els peixos pallassos,
Taurons quina por !
Mira quins nassos !

Hi ha algues
Vermelles i verdes
En el meu submarí
Ja he anat tres vegades .

Sandra Alises 4rtB.

Els meus pares són famosos
però no es divertit.
No em deixen sortir,
ni pica els amics.

No em deixen menja res.
No em deixen comprar res.
No em deixen jugar a res.
I m'avorreixo sense fer res.

Tenir pares famosos
a vegades no és el millor.
No ser famós i que t'estimin
això no és el pitjor.

Alex reyes 4-B

Sóc el Shin Chan
em faig caca a casa
i després el nevat
es posa a bordar.

No m'agrada el pebrot
sóc un nervi per tothom
però si veig una noia
m'imagino els seus pits
i es riu tot el món.

Carlos Vilas 4-B.

· A les colònies m'ho vaig passar molt bé perquè vaig a prendre a ser solter.
· Jo a les colònies m'ho passaria molt bé. Els de la meva classe s'han divertit molt. L'any que ve sí que aniré.
· Quan vam arribar a la casa de colònies vam fer una reunió. Ens havíem d'organitzar i fer els grups per fer les diferents activitats.
· Hi havia porteries per jugar a futbol, xarxa per jugar a bolei, gronxadors, piscina, un poble indi, una fira xinesa, dues ambulàncies antigues i moltes coses més.
· El proper any, a cinquè, segur que anirem de colònies i ens ho passarem igual de bé encara que anirem amb altres mestres.
· Jo m'ho vaig passar supermegaguai del Paraguai, sobre tot a la discoteca.
· Un missatge pels que no han vingut de colònies: ANIMEU-VOS I VENIU A LES COLÒNIES DEL PROPER ANY!!! ÉS FABULÓS ANAR DE COLÒNIES!!!!
· El que no m'ha agradat de les colònies és haver de marxar. Jo volia estar al menys tres dies més...
· Era molt divertit i molt bonic perquè ho fèiem tot junts i fèiem bromes entre nosaltres i també als mestres.
· Pensava que no encertaria mai amb l'arc. La primera vegada vaig encertar amb els ulls tancats i quan la segona vegada vaig encertar amb els ulls oberts em vaig emocionar.
· Va ser molt curt i m'agradaria anar una setmana sencera.
· Els monitors eren molt simpàtics i jugaven amb nosaltres.
· A la nit teníem una mica de por perquè els nens explicaven coses de por.
· Va ser molt divertit l'hora de la dutxa perquè anaven per torns .
· Em va agradar la discoteca que van posar l'últim dia de colònies perquè vaig poder ballar amb molts nens de lameva classe.

· El joc que més em va agradar eren els tipis dels Indis, ens vam arrossegar pel terra i vam recordar com vivien ells.
· El menjar estava boníssimmmmmm...
· Els profes es van divertir amb nosaltres i s'ho van passar chupi.
· Els dies 13, 14 i 15 de març vam marxar de colònies.
· Vam agafar l'autocar per anar a una masia a Salou.
· Vam arribar a les 10:30 hores, vam deixar les motxilles al bungalow i vam posar els sacs als llits.
· En arribar vam anar a la plaça i vam conèixer els monitors i les monitores, que ens van explicar les coses que faríem.
· Un dels dies vam fer tir amb arcs, com els indis.
· També fèiem jocs de nit, i un va ser fer una ruta pel bosc amb llanternes i havíem de trobar un petit tresor ple de pedres de colors.
· Vam muntar en bicicletes i anàvem per camins de terra movedissa, va ser molt divertit.
· Un matí vam fer un sol de fang, molt maco, i el vam pintar.
· Una de les tardes ens vam dutxar i ens vam posar molt macos i maques, per després anar a la discoteca.
· El tercer dia ben d'hora vam preparar les motxilles, ens vam vestir, vam esmorzar i vam fer jocs i activitats de la Xina.
· L'últim dia ens van deixar temps lliure per jugar i després va arribar l'autocar per portar-nos al col.legi, jo estava molt trista.
Nenes i nens de 3r i 4t.

Casandra Mateos Molina 6èA

Autors: Jonathan Morales Galeano i Carmen Amaya Romero de 4t-A i 4t-B

Va venir un coet, van apagar el foc i van començar a buscar els astronautes.

Els homes van sentir un soroll que venia del mar i es van apropar al mar i van veure una balena. Li van dir si havia vist dos homes. La balena va dir que si que se'ls havia menjat per salvar-los, però que estaven bé. Llavors van tornar tots a casa molt contents. FI.

Es van trobar un drac que es deia Kan i van decidir fer cua i tardava molt , però al final es van poder pujar.

Hace muchos años en los mares del Mediterráneo vivía un caballito de mar. Era muy valiente y simpático. Jugaba con su sirena que se llamaba Trapita. Un día apareció un pulpo y se instaló en un barco pirata que era muy malo. El caballito con su ejército que se componía de peces martillos, peces salteadores, erizos, medusas, peces globos, hasta una tortuga con un cañón se enfrentó al ejército de cangrejos del pulpo. Y en aquella batalla aparecieron muchos peces y el pulpo secuestró al caballito. Un día vino un buzo y salvó al caballito. Así fueron felices y comieron perdices.

Un día un pobre hombre no tenía nada. Se le ocurrió ir a ver a un mal educado rico. Y el rico le dijo:
- ¿Tú que haces aquí?
Dijo el pobre:
- He venido a pedir un poco de comida ¿puedo?
Dijo el rico:
- No vete de aquí. Sólo has venido a molestarme, ¡Vete de aquí yaaa! Hueles fatal, no apestes mi casa.

Pero una viejecita del bosque le entregó un molinillo mágico al pobre y este molinillo le dio casa y comida, ya no le faltó de nada. El hombre rico se moría de envidia.

Había una vez una gallina que ponía muchos huevos y el señor que la cuidaba los recogía. El granjero le dio una medicina para que pusiera huevos de oro. Al final lo consiguió. El señor se puso muy contento ¡y muy rico!

Había una vez una gallina que ponía muchos huevos y el señor que la cuidaba los recogía. El granjero le dio una medicina para que pusiera huevos de oro. Al final lo consiguió. El señor se puso muy contento ¡y muy rico!

Hace mucho tiempo había un gigante al que llamaban Comelotodo, Los libros, era su comida preferida.
Un día Comelotodo no quería comer más. Fueron al médico y este le dijo que tenía un empacho. ¿Cómo lo harían? Tuvieron una idea, que vinieran todos los chicos y chicas gigantes y les contaría todos los cuentos que se había tragado.
Y así se fue encontrando mejor..

Ganó la tortuga porque la liebre se durmió debajo de un árbol, ya que pensó que le sobraba tiempo.
La tortuga aprovechó su descuido y así le ganó la carrera a la liebre.

Érase una vez una gaviota que tuvo tres hijos y los tres jugueteaban.
Llegó el día en que les tocó aprender a volar, el más pequeño no lo consiguió. Aquel día sus hermanos no volvieron a jugar con él. Pero un día dijo:
- Ya no aguanto más.
Y se decidió por completo.
- Volaré- dijo de nuevo
Y al final lo hizo y volvió a jugar con sus hermanos

Había una vez dos ratoncitos que estaban escondidos en un agujero y siempre miraban a ver si venía alguien.
Un día se asomaron y no vieron a nadie, salieron y se subieron a un escritorio donde había un tintero. Lo tiraron y pisaron la tinta, dejando sus huellas por todos los folios.
Las dos niñas de la casa, Teresa y Adriana, les descubrieron por sus huellas, los cazaron, les limpiaron los pies y volvieron a su ratonera.

LA ESCOBA

La bruja Mon recibió un paquete muy especial. Tenía una etiqueta y en la etiqueta ponía:
"Querida brujaMon:
Soy tu prima Estrella, te envio una escoba.
Besos,
Estrella."
- ¡Una escoba que bien! Estrella es pillina, pero sabe elegir los regalos, el año pasado me regaló un gato.
La bruja fue a probar la escoba. ¡ Puf, puf, crac, crac,!
- ¿Qué pasa?- dijo la bruja.- La llevó al mecánico de escobas.
Después de dos semanas la bruja Mon fue a ver la escoba en taxi.
- La escoba es de segunda mano- le dijo el mecánico.
- Sólo me faltaba esto, ¡Estrella me las pagarás!- dijo la bruja Mon.

EL ZAPATO

Un día una chica se fue a dormir. Cuando se durmió, una bruja que se llamaba Mon entró por la ventana de su habitación y se encontró dentro de su casa. Y dijo muy flojito:
- ¡Qué habitación más desordenada!
Y se tropezó con un zapato, pero la bruja Mon había tenido suerte y no se cayó, pero exclamó:
- Ahora voy a convertir el zapato en un pájaro.
Llegó la mañana y la niña tenía que hacer la comunión y le faltaba un zapato. No lo encontraba. Después vio a un pájaro en su habitación, pero como la niña veía muchos dibujos animados en la televisión, le preguntó:
-¿Qué haces aquí?
Y el pájaro le contestó:
- Nada y además no soy un pájaro, sino un zapato.
La niña estaba muy preocupada, porque tenía mucho miedo que fuera su zapato y de repente apareció un hada buena y le preguntó:
- ¿Qué te pasa?
- Que ese pájaro es un zapato y el mismo me lo ha dicho.
- Pues diré unas palabras mágicas y lo veremos si es un zapato:
Tufa, cotufa, trucalatrufa
Chiris, chiabo, pata de palo.
- ¡Si que es un zapato!- dijo el hada y la niña saltó de alegría y gritó:
- ¡Ese es mi zapato de la comunión!

Aquesta noia no és molt alta tampoc molt baixa té el cabell de color negre, té el nas ni molt petit ni molt gran, els ulls els té de color negre, grans i brillants, és molt prima, els braços més bé llargs i la cintura petita . És espanyola, però viu a Londres per que és una ballarina. Té 27 anys i és la millor en el seu ofici.
És molt simpàtica i molt agradable al parlar amb ella. Quan parla de com esta segur que et diu que si només deixa un dia o dos el ballet ja li fan mal els ossos i que es troba malament.
La seva historia és que de petita va veure que una ballarina ballava, i es va imaginar una princesa, que era ella la princesa, però els seus pares no li deixaven ballar per que deien que això no era una professió, però al final va aconseguir-ho. Viu a Londres i és de les millors del ballet amb puntes i fa poc va sortir amb un nou ball molt bonic amb un altre noi amb puntes al teatre de Londres. Ara els seus pares estan orgullosos, però no es veuen gens ni mica amb ella, ni tampoc es parlen.
A ella no li agrada menjar porqueries com el BOLLICAO o FOSQUITOS etc., etc. Li agrada els plats molt complerts i amb hortalisses, verdura, carn, peix, llegums i els restaurants no li solen agradar molt.

MERITXELL 6È A

Ingredients per a 4 persones:

4 ous frescos
1 tassa de farina
100 gr. de sucre
80 gr. de mantega

PREPARACIÓ

En un bol de vidre, és baten els rovells d'ous amb el sucre i la mantega tova .
Posa les clares batudes a punt de neu i és posa la farina poc a poc mentre és va remenant.
Has d'aconseguir una massa sense grumolls posa-les als motlles de paper, omplint-los fins la meitat.
És ficant les magdalenes al forn a una temperatura mitja durant 45 minuts fins que és van daurant.
S' han de deixar refredar una estona, i ja te les pots menjar.

Laura Ogallar Casals 6è A.

COM FER-HO?
Barrejar la farina amb sucre i afegir els 4 ous i la xocolatada amb pols.
Anar pastant la barreja fins obtenir una pasta compacta.
Quan la pasta va ser al punt, hi van afegir el llevat i la van col·locar en un motlle.
La van fer coure a foc mitjà durant uns 30 minuts.
En un cassó van preparar xocolata ben espessa, tot seguit van barrejar la llet amb xocolata en pols ben espessa sense deixar de remenar.Com era pesat de fer, feia torns per donar-li voltes.
Desprès de treure el pa de pessic del forn, el van treure del follet i van esperar una estona perquè es refredés. A continuació el van tallar per la meitat i el vam farcir amb la xocolata.
Més tard van cobrir la part superior amb la resta de xocolata i el van decorar amb els encenalls.

Eric Gutiérrez Llopis 6è B

INGREDIENTS:
¼ de farina ¼ de sucre 1 cullerada de llet, nocilla,4 ous, mantega ,2 sobres de llevat seca de cervesa.

PASSOS A SEGUIR:

1-Es posa en un bol els rovells dels ous mig quart de sucre,
mig de farina i una cutllara de llet.
2-Es barreja tot el que em posat i posem els 2 sobres de llevat seca de cervesa, perquè el pa de pessic tingui volum.
3- Posem el sucre i la farina que ens quedava i les clares dels ous.
4-Ho tornem a barrejar tot.
5-Fiquem a la safata d'alumini mantega perquè no s'enganxi el pastis. Posem la massa que hem fet al vol.
6-Posem la safata al forn durant 15 minuts.
7- Trèiem el pa de pessic del forn i posem a dalt del pastís la "nocilla".

NOEMÍ BARBERÁN.6èB

Primer hem de posar un quilo i mig de farina a un bol.
Desprès posar un quart de litre d'aigua i barrejar-ho tot.
Quant és feta la massa, s'hi posa en mig de la massa una mica d'oli i es barreja tot, quan esta molt dur es reparteix la massa en la quantitat de pastissets que vulguis fer i es va fent quadrats de diferents mides, quan hi ha molts quadrats de massa es posen al foc cinc minuts, cada quadrat de massa.
Quan te'ls mengis ho pots acompanyar amb mel o el que tu vulguis i surt molt bo.

NADIA EL AZIZI 6èA

L ESPORTIVITAT

Hola pares :

Aquest dissabte, a la piscina municipal, es farà un festival per tots els nens i nenes que fan aquesta activitat esportiva , a la nostra ciutat .
Es faran curses de natació i estarem classificats per edats .
Espero, que com sempre, hi sereu i en donareu molts ànims.
A tots els participants els hi donaran un diploma al finalitzar la competició, perquè no és tant important guanyar, com participar-hi.
Podem recordar que a les últimes olimpíades hi va haver un nedador que va arribar molt més tard que els altres, però ell no va parar fins fer tot el recorregut. I la gent el va aplaudir tant o més que el que va guanyar. Es va fer molt famós , perquè ell hi va posar molt esforç per aconseguir arribar a la meta.
Per això, si dissabte quedo a l'últim lloc , espero que també esteu orgullosos de mi . Perquè jo posaré tot el meu esforç per fer-ho el millor possible. Ja sabeu que a mi m'agrada molt nedar.
I la forma de nedar que m'agrada més de totes és la papallona, perquè és diferent de les altres ,
i és una manera divertida de nedar.
Us agraeixo molt que m'animeu i vingueu a veure'm quan faig natació. Guanyi o perdi mai insulteu als altres nedadors, ni tampoc us baralleu amb els altres pares. Tampoc heu de criticar la feina dels arbitres.

Una abraçada de la vostra filla

AIAL

Estimats pare i mare:
Us escric aquesta carta per dir-vos que a l'esport no ha d'haver-hi violència al seu voltant amb els nens i amb la gent gran que ens envolta.
Quan en futbol estem jugant i al vostre fill un altre jugador li dona un cop a la cama i es cau al terra, que dius tu pare :
- Eh! Àrbitre, que estàs mut, o has perdut el xiulet per picar falta!.
Si l' àrbitre no pica falta, ja es veu el pare del nen que l' ha rebut treien fum per les orelles i enfadant-se amb la gent que té al voltant, el pare de l'altre nen que li ha donat un cop a la cama ,allà es on comencen les baralles, s' insultant i acaben pegant-se quan el pare no té cap culpa de que el seu fill li havia donat un cop a la cama.
També moltes baralles les provoca l' àrbitre perquè per exemple quan un jugador està fora de joc o toca amb les mans la pilota l' àrbitre moltes vegades no xiula res, perquè serà?. Pot ser que està despistat mirant a les musaranyes, però quan no toca el xiulet tota la gent diu que aquest àrbitre esta comprat o que se li han oblidat les ulleres als vestuaris, llavors l' àrbitre s'enfada i va a favor de l'altre equip perquè no perdi el partit, llavors més tard va la gent o els nens a dir-li :
- Àrbitre que hauries d'haver xiulat perquè l'ha tocat amb la ma o amb el braç.
Llavors per aquestes coses no hi ha de enfadar-se perquè l' esport es com un joc ,si guanyes millor i si no un altre vegada serà , i si al teu li han donat un cop a la cama ,ell alguna vegada també li haurà donat un cop per això no us teniu d' enfadar perquè tothom no es perfecte i qui sigui perfecte que es vagi al Barça o al Madrid per jugar bé al futbol.
Si vosaltres pares sou molt inquiets feu el compte fins a 3, que es que quan tens gana de enfadar-te amb algú comptis fins a 3 i ja no tindràs cap més gana de dir alguna paraulota o en barallar-te amb algú mai més ,es clar si fas el compte fins a 3.

Una abraçada.
ERIC 6è B

M'agrada i us agraeixo que em vingueu a veure'm als partits de joquei. Però , el que no entenc i no m'agrada, és la vostra actitud durant el temps que dura el partit. Sempre entreu molt contents i amb ganes que guanyi el meu equip. Però, quan comença el partit no sou els mateixos. Sou capaços d' intercanviar mil insults amb les altres famílies siguin amigues , veïnes i algunes ni tan sols les coneixeu .I no en teniu prou insultant les famílies, que també heu de insultar als jugadors de l' altre equip.
A mi m'agradaria que entenguéssiu que significa, per mi , estar en un equip de joquei. Això per mi significa divertir-me , fer amics, aprendre a jugar millor a joquei etcètera...El que vull que entengueu és que el que menys m' importa d'un partit és guanyar o perdre. En un partit de joquei jo dono el màxim del que puc donar. Si guanyem ,millor i si perdem, un altre dia guanyarem.
Crec que vosaltres no penseu de la mateixa manera que jo. Vosaltres penseu que per mi el més important es guanyar, però esteu ben equivocats. Per mi la cosa mes important és participar en el joc. Jo crec que també penseu que, si quan algú em dona una puntada, un cop de colze o em fa la trabanqueta sense voler, em sento millor si insulteu a la persona i a la família del noi o noia que m'ha fet caure o m'ha fet mal . Però la veritat és que esteu molt equivocats.
Feu el mateix quan un àrbitre xiula una falta contra el meu equip. Us poseu com bojos, us poseu insuportables.
La meva germana també pensa com jo. Molts cops m'ha dit que no sap que fer perquè canvieu, també m'ha dit que molts cops us ha dit que no calia que l' anéssiu mirar als partits per no passar per aquesta mala estona, sentin-vos cridar tota la estona que dura el partit.
Aquesta carta que us he escrit és perquè reaccioneu . Si no reaccioneu amb aquesta carta em veure obligada a dir-vos que no vingueu a veure'm als partits.

Molts petons de la vostra filla:
RAQUEL 5è A