L'ombra que faig si cloc els punys és un
amagatall, hi enfonyo tot el cos.
Lluny, l'espiral de la pluja i els vents
desferma cants i laments a l'atzar
i el temps-ocell esfilagarsa, cec,
bocins del gran parrac. Brunz l'abegot
mentre teixeix paranys. Miralls secrets
n'allargaran el so. Alceu les mans
si us en voleu salvar. Pels aiguamolls
esclaten roges flors de paper fi
i en algun lloc tal volta cauen llamps.
Jo, rocallós, no em perdré pas per l'erm
de tant d'esforç cridaire i agressiu,
ans enclaustrat a dins de mi mateix,
ben protegit per l'ombra-amagatall,
em gestaré de nou fins que l'instant
sigui vingut d'obrir de nou els punys.