Els anys, com una rella,

caven solcs a l'eixuta pell dels pobres.

T'ho dic estranyament, però no et pensis

pas que he modat d'estil:

sec, com abans,a un racó de la cuina

i em dic Miquel Martí i Pol com abans

i,com abans, visc al poble on vaig néixer.

Són els temps que canvien..

Ara la gent ocupa els llocs dels versos

i no s'hi val a fer jocs de paraules

per apagar la fam o la incertesa.

Els mots valen només allò que diuen,

i quan jo dic "el poble"

vull dir la gent que viu entorn de casa.

Ja veus si és fàcil d'estimar.

I possible.

Tan possible com créixer

tan fàcil com alliberar-se

de l'home vell

i compartir l'angoixa

dels altres;

i l'esforç,

i l'esperança.

Miquel Martí i Pol