Si en qualsevol aspecte humà la comunicació és essencial, en el món
educatiu és la eina bàsica dels docents. Aquesta comunicació, dins l’àmbit de
l’educació física conté molts aspectes comuns amb el treball a l’aula, però
també té algunes singularitats que hem de tenir en compte.
5.7.1- Parlar més amb el
gest que amb les paraules
|
|
|
En la nostra pràctica docent normalment la transmissió de la comunicació es fa a nivell oral o escrit. És lògic i correcte dins l’aula, però en un entorn més ample com pot ser un pavelló o en un entorn obert com una pista a l’exterior la comunicació escrita és quasi inexistent i la oral a vegades es fa difícil perquè el so es perd en l’espai. Si a més hi afegim el fet que en algunes escoles cal compartir un pavelló o les pistes amb un altre grup i un altre especialista d’educació física, s’imposa un altre canal de comunicació. Aleshores cedirem el protagonisme a la comunicació gestual. |
Evidentment no deixarem les paraules de banda, però en explicar un joc conegut, per exemple, amb simples gestos indicarem als alumnes quins són els aspectes a tenir en compte . Ens podrem acompanyar de paraules, és clar, però si les paraules no van acompanyades de gestos, avorrirem als alumnes ( davant de paraules soles sempre tenen la possibilitat de “desconnectar” fàcilment) i es perdran una gran oportunitat d’aprendre per una altra via. [1] |
|
|
Suposem que cal jugar a un joc d’atrapar. Aleshores prendrem un alumne que ens faci d’exemple i amb el gest ensenyarem que no s’ha d’agafar fort ni estirar, sinó només tocar. Igualment mostrarem que s’atrapa solament amb la mà, no amb el peu, i mostrarem el possible perill que això comporta. |
|
Recordem la frase : “UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES”. |
|
5.7.2-Forma de
dirigir-nos als alumnes
Els alumnes valoren especialment que ens dirigim a ells pel seu nom. |
|
|
Seria millor dir “perdona, no recordo com et deies...“ Aquest simple gest d’humilitat per part del docent es transforma en un passaport per a la comunicació. |
|
|
Seria molt preferible usar frases més assertives com “ A mi em compliques la classe cada vegada que...”, “no em sento gaire a gust veient com fas...” |
|
|
5.7.3- Interessar-nos pel mon i pels sentiments dels alumnes, |
|
Ja s’ha explicat a l’apartat 1.4 . Feu-hi una ullada.
|
5.7.4-L’expressió
no verbal a l’hora de parlar.
|
|
|
En les teories de la comunicació són molt importants les indicacions no verbals: gestos amb les mans, gestos facials... segons els entesos, solen aportar més informació que el propi missatge parlat. à |
En aquest sentit, és important mirar a la persona a qui parlem, tenir una posició relaxada, una mica d’inclinació cap a l’alumne denota més calor, més proximitat, una posició rígida per part nostre pot bloquejat la comunicació. |
|
|
En cas d’un alumne/a discapacitat en cadira de rodes, ajupir-se per parlar-li al seu nivell és un punt a favor nostre, perquè haurem eliminat la difícil barrera de la distància ( aquesta norma és igualment vàlida per a discapacitats adults). |
5.7.5- Compte amb els missatges creuats!!! |
|
|
És del tot important que el missatge que diem a l’alumne vagi
acompanyat del gest corresponent. Unes paraules positives emmarcades en una expressió de la cara que denoti ira,
desconfiança... porten automàticament a la desconfiança per part del
receptor. |
“Noi, estic molt content de tu”. Aquesta frase, dita amb cara de pocs amics, de menyspreu... pot passar com un gest irònic. El mestre ho pot creure així, però l’alumne ho viu com una traïció. És un missatge creuat; la paraula diu una cosa i el gest una altra. Un passaport per a la desconfiança. |
5.7.6- No bloquejar
missatges
|
|
|
És molt difícil controlar sempre al cent per cent la nostra forma de comunicar-nos. Fins i tot si fem un esforç conscient d’estar sempre pendents de què volem dir, com ho diem, com està el nostre receptor... no sempre arribarem a tenir-ho tot sota control. Especialment durant els nostres “mals dies”. Durant aquests dies hem de ser especialment curosos, parlar l’imprescindible, i fer-ho bé. |
Quines actituds bloquegen missatges? ·
Parlar
massa sense saber: “No has portat el
xandall altre cop? Quan serà hora que la teva mare te’l prepararà pel mati! “ ·
Etiquetar,
prejutjar: “Sempre igual, sempre fas
les mateixes bestieses!”* ·
Interrogar,
fer sermons compulsivament: On eres?
Perquè havies marxat del grup? Que tenies por que et deixessin de racó? No ho
saps que això està molt mal fet? (l’alumne només pot escoltar el sermó,
no pot ni parlar). ·
Ordenar
contínuament: “baixa d’aquí! Vés a la
vora! Estigues quiet fins que vingui! Vols deixar de fer tonteries ! ·
Humiliar :
Ja no hauries de ser repetidor de
curs ! ·
Amenaçar : Si no pares, aniràs a la banqueta! |
|
És molt important no bloquejar missatges. Segons què diem i com ho diem, automàticament tancarem la porta a la comunicació i l’alumne; encara que li fem un discurs magistral, es tancarà en banda. Mireu-ne exemples a la columna del costat à |
|
Per a saber-ne més:
MEEKS, CAROLYN (1996) “Recetas para educar” Barcelona, Ed Médici : encara que sigui un llibre adreçat a mares i pares, les directrius generals del llibre, extremadament clar i pràctic, serveixen perfectament als educadors/es.
GOLEMAN, DANIEL,1996: “Inteligencia emocional”. , Barcelona, Ed Kairós : un clàssic de l’educació emocional, amb idees de cara als pares, mares, món laboral, mèdic, i també per als professionals de l’educació.
PRAT, MARIA / SOLER, SUSANNA ( 2003) “Actitudes, valores y normas en la educación física y el deporte”. Barcelona: INDE.
SIEDENTOP, DARYL (1998) “Aprender a enseñar la educación física”. Barcelona ,Ed Inde.
