I tinc el deure de pensar que l’ expressió dels meus
sentiments pot provocar reaccions en els altres ( en la victòria, derrota,
tristesa...)
I tinc el deure de pensar que l’ expressió dels meus
sentiments pot provocar reaccions en els altres ( en la victòria, derrota,
tristesa...)
Motiu:
En l’activitat física les persones treuen enfora el que porten més a dins:
el caràcter i els sentiments. Sigui un grup de nens de pàrvuls o sigui un grup
d’adults, tindran reaccions d’ ira, gelos, por, tristesa, solidaritat, alegria,
prepotència, temeritat...,sempre depenent de la situació a la qual estiguin
sotmesos Dependrà en gran mesura del control emocional de cadascú que aquest
sentiments aflorin amb més o menys força, per no dir, en alguns casos, virulència.
A l’escola és en la tutoria on es pot incidir de forma més completa en
l’educació emocional. Programes com el
“Decideix” de Manuel Segura o el d’“Educació Emocional” de Ferran Salmurri van
en aquesta direcció. Malgrat tot, a la classe d’educació física ens trobarem
amb la necessitat de treballar l’aspecte emocional perquè sol estar relacionat
amb les activitats que portem a terme.
Crec que un principi bàsic de la convivència és que tothom té dret a
expressar els seus sentiments. Però aquest dret va aparellat al deure de saber
que aquests sentiments causen reaccions en els altres, i que aquestes ens poden
o no agradar. Per tant, crec que la classe d’educació física hauria de ser un
espai on es donés molta importància a la forma en què expressem els nostres
sentiments, perquè, en bona mesura, la relació amb els altres en dependrà.
Propostes:
Per poder parlar d’emocions amb els alumnes, per a poder-les controlar i fer que s’expressin d’una manera positiva primer cal que es coneguin. Bàsicament, es tractaria d’entrenar-se a identificar-les, experimentar-les mitjançant jocs. Aquestes emocions més bàsiques serien:
- Por
- Ira
- Alegria
- Tristesa
- Sorpresa
- Vergonya
De formes de treballar-les en trobaríem moltes. Una proposta seria el joc següent:
“Cursa de relleus de les
emocions” [1]
|
|
Es tracta d’ una cursa de relleus en la qual cada nen/a porta a la mà un cartronet amb el nom d’una de les emocions esmentades. Aquest cartronet només el veu l’alumne, no pot ensenyar-lo a la resta dels companys. |
|
Un cop li toca el torn de córrer, realitza el recorregut, però a la tornada ha de representar amb la cara el sentiment que està escrit al cartronet. |
|
El company que haurà de continuar la cursa no podrà començar a córrer fins que l’haurà endevinat. |
Role playing.
|
|
Una de les formes que ofereix més capacitat d’ aprendre de les emocions és el teatre. La forma de treballar les dramatitzacions és tan àmplia que donaria lloc a moltes publicacions. El role playing és la tècnica que consisteix en dramatitzar situacions referides a relacions entre les persones. |
|
Vull recordar que després de la dramatització (curta, si pot ser ) hi ha d’haver un espai de reflexió: Quin era el problema? Quines solucions hi havia? Quina era la millor? Per què ...... estava enfadat? L’ha comprès en ..........? Com us sentiríeu si passés el que li ha passat a ....? . |
|
L’important és la possibilitat que té el mestre d’ oferir models d’ actuació a partir de jugar a tenir diferents rols. És especialment important quan hi ha una situació de conflicte ( veure l’apartat 2.7, sobre resolució de conflictes ). |
|
Per tal de mostrar les diferents formes d’actuar i de sentir el mestre, en algunes ocasions, ha de comptar amb l’ ajut d’un o més alumnes que vulguin representar un paper davant la resta d’alumnes. Sempre sota la idea central que les emocions no són bones ni dolentes, però les hem de conèixer, i que la forma en que les expressarem serà el que les transformarà en bones o dolentes. A tall d’ exemples: |
|
·
Davant
d’ una situació inicial de conflicte, la primera reacció davant l’ altre és
molt important. Millor esperar uns segons a calmar-nos, que deixar anar
ràpidament una emoció negativa. |
|
·
Una
emoció negativa té un efecte negatiu
en l’ altre. Així sol començar l’espiral de la violència |
|
·
Quan
un company/a està realment enfadat i el sentiment que aflora és la ràbia, de
res serveix fer-lo raonar. És incapaç. Cal esperar una estona per tal que
tota l’adrenalina reposi i hi hagi les condicions per a escoltar i entendre. |
|
·
El
moment d’acabar un joc és molt important. La reacció que tindrà l’ equip
“guanyador” davant del perdedor donarà lloc a respostes positives o
negatives. |
|
Totes aquestes situacions es poden representar. Els nens i nenes capten molt millor les maneres d’actuar si les veuen representades que si les senten com a simples discursos. Crec que és bo que en aquestes representacions el mestre sigui ser un actor més. Normalment el seu paper serà més ajustat a la realitat i podrà transmetre més fàcilment el missatge. |
Codis de comportament :
|
||
Un Codi de comportament al final d’una activitat
competitiva:
|
||
|
El mestre ha d’establir unes pautes de conducta per tal que, en acabar un joc competitiu no es derivi cap a una confrontació estèril d’insults, males cares o plantofades. Aquest codi de conducta passaria per: |
Saludar els contraris en acabar el joc. |
|
|
Dedicar uns pocs minuts a la reflexió conjunta un cop s’ hagués acabat el joc. Aquesta reflexió ens hauria de portar a relativitzar el resultat ( veure apartat 4.2 sobre “relativitzar els resultats” ) |
||
|
No permetre crits o càntics de victòria en el vestidors ( és on tenen lloc la major part de conflictes en acabar una activitat). |
||
Un Codi de
comportament durant les explicacions:
|
||
|
Durant les explicacions alguns/es alumnes no saben reprimir les seves expressions de joia o decepció quan s’anuncia quina activitat es farà. El/la mestre ha d’establir una pauta de conducta que passi per saber esperar i respectar a la persona que parla, tant si és el/la mestre com un company/a. De fet és una forma de respecte cap a qui parla i també cap a la resta del grup. És una forma més de pensar en “nosaltres” en comptes de pensar només en “mi”. |
||
Cal que el mestre
s’interessi pels sentiments de l’alumne
|
||
|
Alguns experts en pedagogia i psicologia afirmen que els mestres que mantenen una relació afectiva correcta amb els alumnes, un feed-back de respecte i d’interès per l’alumne i els seus sentiment, solen influir durant més temps en el comportament i aprenentatge del nen o nena. |
||
|
importants: |
Quan un nen/a pren mal, primer és l’alumne que el joc que s’estava fent. Cal parar el joc i atendre l’alumne, fins i tot si creiem que la seva lesió és totalment fictícia. |
|
|
Quan un alumne està passant per un mal moment
familiar és bo interessar-se per ell, per la seva família, sempre respectant
el silenci o distància que l’alumne hi
vulgui posar. |
||
|
Interessar-se per les activitats
esportives o extraescolars que realitza, pels campionats, proves... |
||
|
Interessar-se per la seva vida
d’estudiant: “Quan teniu l’examen?, Com
van els assajos de la cançó de Nadal?...” |
||
|
I evidentment, interessar-nos pels aprenentatges que realitza durant la classe d’educació
física, pel seu estat: “ Notes que
avances, eh? De cada deu serveis de
bàdminton, ja n’encertes més de la meitat”
“Darrerament veig que no tens cap problema amb en Carles, oi?” “ Oi que t’has sentit bé quan |
||
Cliqueu aquí per a trobar cites d’autors
sobre el tema 1.4
Cliqueu aquí per a trobar
criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 1.4
Per saber-ne més:
BOQUÉ, Mª CARME ( 2005) “Temps de mediació”. Barcelona. Ed CEAC educació
CARRANZA, MARTA / MORA, JOSEP M. 2003 “Educación física y valores: educando en un mundo complejo. 31 propuestas para los centros escolares”. Barcelona. Ed Graó
DEPARTAMENT
D’ENSENYAMENT (Material cedit per
GOLEMAN, DANIEL,1996: “Inteligencia emocional”. , Barcelona, Ed Kairós
MATEU, MERCÈ / DURÀN, CONXITA / TROGUET, MARGARIDA, (1999)
“1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Toms I i II ” Barcelona . Ed Paidotribo.
PALMER, PAT (1991) “Gustándome a mi mismo”. València, Ed Promolibro, publicaciones CINTENCO.
LED, PERE / QUERA, PILAR/ BOQUÉ Mª CARME et alt. (2007) “La Convivència en els centres d’educació infantil primària”. Barcelona. Servei de Difusió i publicacions del Departament d’Educació.
SALMURRI, FERRAN
(2004) “ Llibertat emocional: estratègies
per a educar les emocions ”.
Barcelona, Ed
ARNÁIZ, PERE (1988). “Qui és qui . Les relacions humanes al grup classe”. Barcelona: Ed Graó . A les planes 74 i 75 s’expliquen exercicis per a exterioritzar sentiments dins del grup classe.
Algú em molesta... Quina cara hi he de posar?
