Motius:
Els conflictes formen part de la realitat educativa, constitueixen un
problema per al mestre i també per a l’alumne, i a l’igual que els problemes
matemàtics, són una font de coneixement quan els aprenem a resoldre o una
pèrdua de temps si ens quedem ancorats sempre en el mateix problema sense
avançar.
A l’apartat 2.7 (“aprendre a resoldre els
conflictes”)ja he apuntat que de forma general el
rol principal en la resolució de conflictes correspon als alumnes. Tot i així,
el mestre no ha de tenir un paper passiu, i és convenient tenir en compte
alguns punts importants respecte al rol que ha de prendre:
|
Escoltar
les parts : Sol passar que en una situació de conflicte les dues o més parts implicades voldran parlar i imposar el seu punt de vista. És necessari que el mestre doni la oportunitat que els alumnes parlin si això no afecta al desenvolupament de la classe. El mestre dóna la paraula a un alumne, dóna la paraula a l’altre, i si convé dóna la paraula a un tercer o quart, que actuen de testimonis. A vegades, amb aquest senzill gest s’aconsegueix que el que era vist com un problema es vegi com un malentès. El paper del mestre, si pot ser, no ha de ser el d’àrbitre, sinó el de mediador. “El rol del mediador és el de facilitar la solució, no proporcionar-la” [1] |
|
Però en la realitat diària de la classe ens trobem molts cops que el nostre paper com a mestres- motivadors– animadors -controladors és essencial en les activitats que s’estan portant a terme, ja sigui per motius pedagògics o de seguretat, i haurem de triar entre ajudar a resoldre un conflicte o estar al davant de la classe. En alguns casos, el conflicte serà prou important com per aturar la classe i entomar-lo amb prioritat. En altres casos, haurem de deixar el paper de mediadors perquè la prioritat la tindrà el grup classe, i aleshores podrem optar per altre vies: |
|
Designar un/a mediador/a si el conflicte és suau i els alumnes estan avesats en aquest rol. |
|
Aplaçar el conflicte per més
endavant ( “si de veritat creieu que
aquest és un problema preferent, a l’hora del pati en parlem, però per ara
continuem amb l’activitat”) |
|
Aïllar el conflicte de la resta de la classe ( “aneu a la banqueta, parleu del tema i busqueu una solució”). Ens pot servir el “full d’incidències” esmentat més avall . |
|
Demanar dos, tres punts de vista diferents : que el mestre doni la oportunitat que els alumnes parlin pot convertir-se en un diàleg de sords si això no va acompanyat de “posar-se al lloc de l’altre”. Després d’escoltar les dues o tres parts en conflicte ha de saber generar un clima d’empatia : “ i tu com et sembla que s’ha sentit ell/a quan li ha passat?.” , “ Et sembla que li ha agradat el que li has dit?” “ Imagina ara que ets tu qui sent que ell/a et diu...” |
|
El mestre ha de reforçar els missatges que un i altre han dit sense culpabilitzar, però fent-los responsables de part del malestar ocasionat pel conflicte. |
|
Les primeres reaccions mai solen ser bones : la primera reacció davant d’un conflicte és determinant; reaccionar agredint físicament no és el mateix que fer-ho verbalment, i tampoc és el mateix que mostrar una cara desagradable. Però en la realitat, totes tres actituds determinaran en molta probabilitat unes conseqüències negatives, una escalada del nivell de violència en la relació. |
|
Els/les alumnes han de ser conscients que de les primeres reaccions en depèn la resta, i que un sentiment negatiu, si es pot, s’ha de controlar. Com? |
|
Primer de
tot, cal inculcar la idea que és
millor que un sentiment negatiu duri com menys temps millor. És com la pluja.
Una pluja torrencial et deixa xop en pocs segons, una puja fina ho fa en
minuts. Un sentiment intens de ràbia pot desembocar en una baralla en pocs
segons, un sentiment més amagat, una incomoditat amb l’altre, pot durar més
temps, però a la llarga també desembocarà en un conflicte. Gandhi deia “ la violència comença en el moment que no
em sento còmode amb l’altre”. |
|
o En segon lloc, esperar sempre és bo. Alternatives com el “compta fins a deu” serveixen per a deixar que l’adrenalina vagi desapareixent i els mecanismes més primaris d’acció -reacció vagin sedimentant i deixin pas a l’ús de la raó, més lenta, però més fiable. |
|
Esbrinar les causes, preveure les conseqüències: un treball sistemàtic d’educació emocional ajuda els alumnes a prevenir. De fet, prevenir conflictes és prevenir riscos. El fet que els mestres inculquin sistemàticament que cal pensar abans d’actuar no només ajuda a prevenir riscos físics, sinó també emocionals. A classe d’educació física ens interessa que els alumnes aprenguin a prevenir conflictes fent que: |
|
reconeguin
que hi ha causes físiques que provoquen conflictes: una forma de jugar massa barroera,
el fet de no controlar la força, d’usar el material de forma no correcta(
usar piques de plàstic com a pals d’esgrima, o les cordes de saltar com a
fuets, per exemple). |
|
reconeguin
que hi ha causes de tipus pedagògic: el fet de fer trampes, no deixar
que un alumne participi perquè el
pressionem massa, el fet d’abandonar un alumne, ignorar-lo en el joc, no
voler-lo en un equip... són causes freqüents de conflicte. |
|
reconeguin
que hi ha causes de tipus emocional: la forma com m’adreço a un company, si
li dic les coses cridant, en un to de superioritat, de menyspreu, de
fatxenderia, .. cal que els alumnes sàpiguen que un llenguatge no verbal
inadequat és una causa molt freqüent de conflicte. |
|
Lligat amb
les causes emocionals, cal fer entendre que la forma de comunicació que tenim
amb l’altre ens provocarà un apropament, un contacte neutre o un
conflicte. |
Relacionat amb el pensament causal i conseqüencial hi ha un munt de bibliografia, una part de la qual enunciem al final d’aquest apartat.
|
Simulació : Una activitat que ajuda enormement a desenvolupar el pensament conseqüencial és la de simular situacions i conflictes. És interessant que el mestre prengui part en el joc simulant esser l’agressor, l’ agredit ... |
|
Fer un document de declaració d’“incidència amistosa” |
|
A l’apartat 2.7 ja s’apuntava la possibilitat que, quan dos o més entren en conflicte, hagin de fer un petit escrit demanant quin és el problema, quines les causes i quines les solucions que hi havia per a resoldre’l. En el requadre que hi ha a continuació hi ha un model simple de full de declaració amistosa d’incident. |
|
DECLARACIÓ AMISTOSA
DE CONFLICTE DATA: NOM: NOM: NOM: PROBLEMA: CAUSA; PER QUÈ HA PASSAT? DE QUINES MANERES HO PODÍEM HAVER ARREGLAT? - - - - QUINA ÉS LA MILLOR
SOLUCIÓ? SIGNAT |
