Sintonia antiga de

Ràdio Estalella

(Cosins del Sac)

Falca 1

Falca 3

Falca 3

(unes quantes vegades)

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Música

Falca 1

Falca 2

Falca 3

Falca 1

Falca 2

Falca 3

C:\

Ràdio Estalella/

Auca/

Diapositiva 1 (4 clics)

Diap. 2

Diap. 3

Diap. 4

Diap. 5

Diap. 6

Diap. 7

Diap. 8

Diap. 9

Diap. 10

Diap. 11

Diap. 12

Diap. 13

Diap. 14

Diap. 15

Diap. 16

Diap. 17

Diap. 18

Diap. 19

Diap. 20

Diap. 21

Francesc: Molt bona tarda, senyores i senyors, pares i mares, nens i nenes, amics i amigues. Sigueu tots benvinguts a l’escola Estalella Graells!

Rebeca: Molt bona tarda també a tots els oients que ens estan escoltant a través del 97.9 de la FM. Benvinguts a la nostra sintonia!

Xavi: Gràcies a tothom per fer-nos companyia avui, precisament avui, que inaugurem Ràdio Estalella, la nostra emissora escolar.

Aina: De companyia ens en feu sempre, ja ho sabem... Ja sabem que no ens falleu mai...

Francesc: Però avui és especialment important, que sigueu aquí, perquè avui estem molt contents.

Rebeca: Estem més que contents. Estem contentíssims!

Xavi: Estem contentíssims perquè inaugurem Ràdio Estalella!!!

Aina: Ràdio Estalella, quina meravella!

Francesc: Ràdio Estalella, l’emissora estrella!

Rebeca: Ràdio Estalella, que res no esgavella!

Xavi: Ràdio Estalella, més bona que l’escudella!

Aina: Bé, de fet avui la inaugurem, però això no vol pas dir que l’estrenem.

Francesc: Tens raó. El que estrenem són els equips, els aparells, l’emissora en si...

Rebeca: I l’antena!

Xavi: També tens raó. I l’antena. Però de fet ja fa tres anys que existeix, Ràdio Estalella.

Aina: És veritat. Com passa el temps, oi tu?

Francesc: Sí, noi, passa volant... excepte a algunes classes..!

Rebeca: Això també és ben cert. Però deixem-ho córrer, ara, que per aquest cantó sortiríem de mare.

Xavi: I ens complicaríem la vida i tot.

Aina: I tot i tot. Bé, anem per feina! Era el 31 d’octubre de 1997, vigília de Tots Sants, dia de la Castanyada, que a les 9 del matí s’escampava per les ones la primera emissió de Ràdio Estalella.

Francesc: Diguem que més que per les ones s’escampava per tot el veïnat, perquè amb l’escàndol que fèiem... Te’n recordes, que no ho emetíem per ràdio, sinó només a través de la megafonia del pati?

Rebeca: I tant, si me’n recordo. El soroll era infernal. Ho posàvem fort perquè se sentís bé a tot el pati...

Xavi: I a fe de Déu que s’hi sentia, de bé. Al pati i a tota la casa. Els pàrvuls havien d’emigrar de les seves aules perquè, com que tenien els altaveus a dins, es pensaven que els explotarien els timpans.

Aina: I ja tens tot el passadís ple de parvulets amb les mans a les orelles...

Francesc: I els pares i mares que anaven al despatx de l’AMPA que no sabien si pagaven el menjador, es feien socis o els venien una moto... Era impossible entendre’s.

Rebeca: Ara, que els que estaven contents eren els nostres col·legues de Sant Elies. Amb el merder que fèiem es perdien ben bé vint minuts de classe.

Xavi: Ja ho pots ben dir. I de la primera del matí, que costa tant de pair..!

Aina: Encara no ens l’han agraït prou, el favor, no trobes?

Francesc: I tant, i tant que sí. Però vaja, deixem-ho córrer, que per aquest cantó també ens emboliquem...

Rebeca: D’acord. Deixem-ho córrer. Doncs bé, tot el curs 97-98 vam estar emetent d’aquesta manera tan estrafolària i singular.

Xavi: I tot el 98-99, també.

Aina: Sí, noi, quin pal!

Francesc: Sí, quin pal, però per als pàmpols. Em sembla que encara sordejo una mica, jo, de resultes d’aquella feta...

Rebeca: És per això que en dèiem Ràdio Estalella, emissora simulada. Era una emissora que tenia de tot, menys emissora.

Xavi: Sí, era com fer un arròs amb conill sense conill.

Aina: Ara, que consti que emetíem en rigorós directe.

Francesc: Això sí. En directe tècnic, que en diuen els bons, els professionals.

Rebeca: Si t’equivocaves, tothom se n’assabentava. No hi havia la secció de les pífies, que fan aquests de la tele, on ensenyen els seus errors, però només els que volen, els que els queden simpàtics...

Xavi: Nosaltres no podíem fer-ho, això. Les nostres pífies sortien totes, sense excepció, fresques i en directe.

Aina: Però aquesta és la grandesa del directe, amic meu, això és el que dóna categoria a la feina que fem...

Francesc: I tant, i tant... Però bé: durant aquest curs que som, la cosa ha millorat molt.

Rebeca: Efectivament. Des de principis del curs 1999-2000 que hem continuat emetent en rigorós directe tècnic, però sense fer tant de soroll.

Xavi: Sense fer-ne gens, voldràs dir. Parlant fluixet i enregistrant-ho tot en una casset, els divendres de 12 a 1, i portant-la encabat a Ràdio Vilafranca, perquè l’emetessin a les 3 de la tarda.

Aina: Perquè l’emetessin de debò, tal com Déu mana, per les ones. Ja era hora.

Francesc: I tant, que ja era hora. I aquests xicots de Ràdio Vilafranca també ho fan bastant bé, no trobes?

Rebeca: Sí, noi, són joves, però s’hi fixen.

Xavi: Bé, potser ens tornem a complicar la vida, no..? En tot cas, gràcies a Ràdio Vilafranca hem entrat realment al món de la ràdio.

Aina: I tant que sí. I amb això vam arribar al segon trimestre, en què ens vam presentar al concurs de la Fundació Enciclopèdia Catalana, una beca del qual vam obtenir en aferrissada competència amb d’altres escoles de tot Catalunya.

Francesc: I gràcies al qual hem pogut comprar una emissora de debò, de molta canya i molta qualitat.

Rebeca: I una antena que fa goig.

Xavi: Ja ho crec que sí... I hem pogut deixar de ser, finalment, emissora simulada...

Aina: I passar a ser una emissora amb tots els ets i uts.

Fancesc: A continuació, estimats amics i amigues, sereu els afortunats testimonis de l’estrena mundial de la falca de sintonia de Ràdio Estalella.

Rebeca: De les falques de sintonia de Ràdio Estalella, voldràs dir, en plural, que no ens estem de res.

Xavi: En tenim dues: una de més professional, com si diguéssim, i una altra de més infantil, més casolana, més escolar...

Aina: Anem per la primera. Es tracta d’una melodia que, entre les diverses i variades que van imaginar els alumnes de Cicle Superior, va suggerir l'Elisabet Pagès, de 6è. B.

Francesc: La Mònica, la nostra mestra de Música, la va seleccionar i li va aplicar els canvis necessaris perquè pogués acomplir bé la compromesa missió que tindria assignada, que no és altra que representar constantment, amb alegria i amb qualitat musical, l’essència de Ràdio Estalella.

Rebeca: Encabat, el Lluís Giménez, que no és de l’Estalella però que és un bon amic i un excel·lent músic, la va instrumentar i harmonitzar perquè fes força patxoca. I us asseguro que en fa!

Xavi: I finalment, el Roger Subirana, exalumne de la casa, gran entès en música d’ordinador, la va digitalitzar i la va enregistrar.

Francesc: I aquí la teniu!!!

Rebeca: Què, us ha agradat? La voleu tornar a sentir? Realitzador, sisplau, ens la pots tornar a posar?

Xavi: Fa el pes, oi que sí? Però atenció, que això no és res. Aquesta és la curta, la més identificativa, la de tot portar...

Aina: Però té una variació més llarga, més elaborada, aquella segona sintonia que tenen Catalunya Ràdio, Ràdio Estalella... i algunes altres. Escoltem-la.

Francesc: Què? Xula, també, oi?

Rebeca: Xula i de categoria. Però atenció, que ara ve la millor.

Xavi: A les flautes, Laura Rafecas i Joan Ràfols!

Aina: Al xilòfon, Gisela Roca!

Francesc: Al metal·lòfon, Francesc Puig!

Rebeca: Al triangle, Elisabet Pagès!

Xavi: Al rac-rac, Laia Soler!

Aina: I a la veu, Laura Nieto, Maria Urpí...

Francesc: ...Rebeca Prats...

Rebeca: ...i Aina Mestres!!!

Xavi: Què? Guai del Paraguai, no? La tornem a escoltar?

Aina: Torna-la a tocar, Sam! Vull dir, que la pot tornar a posar, senyor realitzador?

Francesc: A continuació, i per tal d’inaugurar oficialment Ràdio Estalella...

Rebeca: ... ens dirigirà la paraula el nostre Director.

Xavi: I tot seguit farem una de les coses més importants d'avui.

Aina: Sabeu allò que diem en castellà, que es de bien nacidos ser agradecidos?

Francesc: O en català, que de desagraïts, l'infern n'és ple?

Rebeca: Doncs com que som així d'agraïts i de ben nascuts i no volem pas anar a l'infern, ara mateix agrairem a totes les persones i entitats que ens han ajudat en la gestació i el naixement de Ràdio Estalella.

Xavi: Que, per cert, no són pas poques.

Aina: I tant que no! En primer lloc, a Ràdio Ràpia, de l'escola pública Sant Domènec de la Ràpita, que acaba de celebrar el seu desè aniversari. Són els més veterans de les emissores escolars, vaja! Però no us podeu imaginar com ens van ajudar, en tot i per tot, quan nosaltres començàvem. Ens ho van ensenyar tot, ens ho van deixar tot, ens ho van donar tot. Ràdio Ràpia, moltíssimes gràcies!

Francesc: Recull l'obsequi el director de l'escola, el senyor Roderic Villalba.

Rebeca: I l'hi dóna el que podem considerar director de la nostra emissora, el senyor Rafa Morales.

Xavi: En segon lloc, aRàdio Vilafranca, emissora municipal. Ja ho hem dit: sense ells potser encara estaríem muntant aquells aldarulls al pati, que es podrien considerar desordre públic. Però és que ens han tractat a cos de rei, han tingut totes les consideracions que us pugueu arribar a imaginar. I, sobretot, han tingut molta paciència, perquè és clar, hi havia dies que les coses sortien bé però d'altres no tant, dies que l'emissió era més curta però d'altres que ens enrotllàvem més... En fi, millor no ens podien tractar. I per si fos poc, ara que ja disposem d'emissora pròpia ens han demanat de continuar reemetent els nostres programes. Que no és per estar contents, això?

Aina: Recullen l'obsequi el director de l'emissora, el senyor Jaume Rius; el locutor Josep-Maria Solé (exalumne de l'Estalella, sempre a punt de col·laborar amb nosaltres), el tècnic Toni Olivella (que ens va ajudar molt en el muntatge tècnic dels aparells emissors i de l'antena) i el locutor Àlex Santamaria (que tan amablement ens acull, cada divendres a la tarda, al seu programa). Mil gràcies, col·legues!

Francesc: I els el donen els tutors i professors del Cicle Superior: Joan Andreu, Milagros Alguacil, Carme Calpe i Rocío Uceda.

Rebeca: En tercer lloc, a un personatge molt singular i molt important en la història de la nostra emissora: és un professional de la comunicació, un empresari autònom, directiu, executiu, tècnic, administratiu i matxaca de totes les seves productores, és electricista, operari de la megafonia, artista del vídeo, geni dels cables, els endolls i la cinta aïllant. Als començaments d'un currículum tan brillant i tan impressionant hi diu exalumne de l'Estalella. I per damunt de tot, un home bo: Jordi Morgades, benvingut a casa teva!

Xavi: Li lliuren el regal els alumnes X, representant de 6è. A, i Y, representant de 6è. B.

Francesc: A continuació, a una mestra que ja no és a l'escola i que bé, de fet no feia de mestra, quan hi era, sinó que era auxiliar d'aula. L'Èric Xena i l'Oriol Sellarès se'n recorden prou, del seu auxili... Però també ens en recordem tots, perquè sempre feia de tot: si convenia cantar, a cantar, si convenia fer de Carnestoltes, a fer de Carnestoltes; si convenia... el que fos, vaja! Ves si en feia, de coses que no li tocaven, que la podem considerar la principal assessora de Ràdio Estalella en la locució, l'art de parlar i, de fet, l'ànima de l'emissora en els seus inicis. Moltes gràcies, Anna Ibarz!

Rebeca: Li lliura el present, precisament, l'Oriol Sellarès!

Aina: És el torn d'un altre ex, però quin ex..! Gairebé tota la vida de mestre a l'Estalella, tretze anys de director, jubilat fa un parell d'anys però encara té esma de venir a treballar per Ràdio Estalella, i no pas quan li ve de gust, no, sinó almenys tres cops per setmana, a horari fix i a continuar fent de mestre. Dirigeix el Taller de Ràdio cada dilluns i cada dijous (a les tres de la tarda, per postres), i els divendres a les dotze a emetre el programa. Això teu sí que no és una empresa de treball temporal. A més a més, l'hem de considerar com el veritable inspirador i impulsor de Ràdio Estalella.T'ho mereixes tot, Josep-Oriol Vendrell!

Francesc: Rep l'obsequi de mans de la Núria Montserrat, la flamant directora del curs que ve!

Rebeca: Continuem amb un altre ex que també, una vegada jubilat, continua en actiu permanent. La seva vinculació amb l'escola no passa específicament per les tasques de Ràdio Estalella, encara que és un tècnic qualificat en totes les tecnologies del so i la imatge. De fet és un mestre més del Cicle Mitjà, un taller dels quals és de la seva responabilitat cada dimecres a la tarda. I per no parlar dels titelles, dels vídeos, de... Moltíssimes gràcies, Francesc Roda!

Aina: L'hi dóna l'Alícia Jurado, membre del Consell escolar en representació del Personal d'Administració i Serveis.

Xavi: I ara és el torn de les institucions. En primer lloc, els pares de la criatura: la Fundació Enciclopèdia Catalana. Sense la seva encertada política d'ajut a les escoles, l'emissora no hauria estat pas possible. Per una escola com la nostra, sis-centes mil pessetes inesperades són com el llac de Sant Maurici per a un camell del desert. No podia anar a raure a millor lloc, aquesta beca, perquè a banda dels mèrits que puguem haver merescut amb Ràdio Estalella, la nostra escola té moltíssimes obres de la seva editorial; entre elles, tres col·leccions, tres, de la Gran Enciclopèdia Catalana. Bromes a part, la nostra gratitud serà eterna.

Aina: Recull el premi el senyor Ramon Ninot.

Rebeca: I l'hi dóna, en representació de la resta de pares i mares, la senyora Anna-Maria Font, membre del Consell Escolar del centre i també de la Comissió de Ràdio.

Francesc: Per si fos poc un premi d'aquest import, hem tingut la gran sort de comptar també amb el suport del Consell Comarcal; i no només econòmic, sinó també entusiasta per la feina que estem duent a terme i encoratjador a continuar-la i millorar-la. Si ens ajuden ja en fem, ja, de coses..! Consell Comarcal de l'Alt Penedès, moltes mercès!

Rebeca: Recull el record la seva presidenta, la senyora Angèlica Rodríguez.

Xavi: I l'hi dóna la secretària del nostre Equip Directiu, la Dolors Argilaga.

Francesc: I com que diner crida diner, hem tingut encara la sort immensa de comptar amb una altra ajuda econòmica, i precisament de la potència econòmica que és Caixa Penedès, que sovint hem tingut al nostre costat i que esperem que sigui per molts anys. Moltíssimes gràcies!

Rebeca: Recull l'obsequi el senyor Salvador Ventura, i l'hi lliura la presidenta de la Junta de l'AMPA, la senyora Pilar Blanch.

Xavi: I també en tenim un per al nostre Ajuntament, perquè ens ha ajudat tot col·laborant en la instal·lació de l'antena. Moltes gràcies. El recollirà l'alcalde, el senyor Joan Aguado, però nosaltres els en volem donar dos: en volem donar un altre al Servei Municipal d'Educació perquè, segons diuen el Dire i els altres capitostos de l'escola, es veu que actualment es preocupen molt de l'estat del nostre centre i de les nombroses necessitats que té, a les quals donen solució amb força encert i rapidesa. Moltes gràcies, doncs, també, a la senyora Lourdes Sánchez, regidora d'Educació, al senyor Pep Santacana, cap del Servei (i pare de l'escola), al senyor Josep-Maria Mateu, responsable d'edificis municipals i al senyor Josep-Maria Elias, responsable municipal d'infraestructures (i exprofessor d'Educació física de l'Estalella). Amb un equip tan Estalella, només faltaria que la cosa no anés bé... Gràcies a tots!

Aina: Els dóna el present la nostra cap d'estudis, la Maite Sabariz.

Rebeca: I finalment, el Lluís Giménez, que ha instrumentat i harmonitzat les dues falques de sintonia, i el Roger Subirana, que les ha digitalitzat i enregistrat amb l'ordinador. A tots dos, un milió de gràcies per la música tan guai que ens heu compost.

Xavi: Els els dóna, està clar, la nostra mestra de música, la Mònica Calaf.

Locutors 1, 2, 3 i 4: Moltes gràcies a tots!!!

Francesc: I ara, a continuació, hi haurà un obsequi per a tothom. La Junta de l'AMPA, la més generosa i esplèndida d'Europa, té una sorpresa per a tots i cadascun dels alumnes de l'Estalella.

Rebeca: Que surtin els models i les models!

(Surten uns quants alumnes amb la gorra de l'Estalella)

Xavi: Aquesta magnífica X, que l'AMPA repartirà el proper dilluns per totes les classes.

Aina: Magnífiques X de tela altament resistent, elaborades amb artesania fina, i que porten estampat el logotip de Ràdio Estalella!!!

Francesc: Moltes gràcies, pares i mares de l'AMPA!!!

Rebeca: I ara que parlem del logotip, hem de dir que aquest prodigi del disseny gràfic ha nascut d'un concurs convocat entre els alumnes de 5è. i 6è.

Xavi: Un concurs que va comptar amb una altíssima participació i una qualitat força considerable.

Aina: Sí; el jurat se les va veure de tots colors per emetre el seu veredicte.

Francesc: Però finalment, vam escollir el logotip que va fer la Núria Alsina, de 5è. A, i hi vam fer alguns retocs de disseny gràfic. Un fort aplaudiment, sisplau, mentre puja a l'escenari.

Rebeca: I ara, com que ja és prou fosc, podem començar a utilitzar aquesta magnífica pantalla gegant que tenim instal·lada aquí al darrera.

Xavi: De moment hi veurem projectats cadascun dels dibuixos de l'AUCA DE Ràdio Estalella, que ha estat elaborada íntegrament pels alumnes de Cicle Superior, tant pel que fa als dibuixos com als rodolins,

Aina: i que és l'obsequi que hem estat repartint fins ara. Però no patiu, que n'hi haurà una per a cadascú.

Francesc: El que passa és que no pot ser en color, per a tothom, que amb el preu que van els cartutxos de tinta de la impressora...

Rebeca: Bé, però l'important és que tothom en podrà tenir un exemplar.

Xavi: Un exemplar de l'AUCA DE Ràdio Estalella, que és la que ara veurem ampliada en imatge i en megafonia. Mentrestant, el servei d'ordre farà un altre regalet, que serà per a tothom i ara mateix: un magnífic adhesiu de Ràdio Estalella!

Aina: El primer que vàrem fer,

parlar amb l'Atlantis va ser.

Francesc: I també vam explorar

l'Antàrtida i el volcà.

Rebeca: Ràdio Ràpia ens va ajudar

com no ho faria un germà.

Xavi: Per la Ràdio vam parlar

i pel pati es va escoltar.

Aina: A Ràdio Vila parlem,

i es pot dir que triomfem.

Francesc: Una emissora volíem

perquè ens ho ben mereixíem.

Rebeca: La Fundació Enciclopèdia

paga i no fa comèdia;

Xavi: també hi posen capital

els del Consell Comarcal,

Aina: i acaben de fer bon pes

els de Caixa Penedès.

Francesc: Amb el premi que hem guanyat,

tot d'aparells hem comprat.

Rebeca: I l'antena hem instal·lat

al capdamunt del terrat.

Xavi: Ha nascut Ràdio Estalella,

que és una gran meravella.

Aina: I el logotip? Un concurs

entre Cinquè i Sisè curs!

Francesc: Al 97.9

se sent un programa nou.

Rebeca: Si aprenem tos a parlar,

la Ràdio millorarà.

Xavi: No volem publicitat,

si no diu la veritat.

Aina: De Ràdio fem uns tallers

on practiquem més i més.

Francesc: Som tècnics, som locutors

i som coordinadors.

Rebeca: Pròpia emissora tenim,

per tot arreu la sentim.

Xavi: L'emissora ja funciona

i tot l'equip s'emociona.

Francesc: Tot seguit, podem veure el muntatge multimèdia que hem preparat i que podrem projectar en aquesta magnífica pantalla gegant, que recull imatges gràfiques de tots els antecedents i estadis inicials de Ràdio Estalella, i que donarà pas al programa especial de Ràdio Estalella, pròpiament dit, que han elaborat els alumnes de 6è. amb la col·laboració de tota la resta de l'escola.