SANT JORDI 08
Com cada any, l’escola ha celebrat la Diada de Sant Jordi fent diverses activitats. A part de participar en el certamen literari, s’ha decorat el vestíbul simulant un castell i a damunt posant-hi tots els treballs fets pels alumnes, remarcant especialment els finalistes i els premiats.En el mateix vestíbul s’ha fet una exposició i concurs de dracs… SÍ, SÍ, de dracs, preciosos per cert, com podeu veure a les fotos. Aquests dracs els han fet els/les alumnes amb la col·laboració de les seves famílies .
Creiem que ha estat una bona activitat ja que compleix dos grans objectius d’escola que són la integració de les famílies en el món escolar i el temps que han passat compartint amb els seus fills gaudint conjuntament d’una activitat creativa.Enguany també vam comptar amb la presència de l’escriptor Oriol Vergés que va fer una xerrada - col·loqui amb els més grans encoratjant-los a llegir i a escriure.
Els més petits també van participar fent un conte per classe que van presentar en forma de llibre gegant.
Els premiats de cada cicle de primària participaran també, com a representants de la nostra escola, en el Certamen Literari que organitza el districte de Gràcia.Aquí teniu els treballs en prosa i en poesia premiats d’aquest any amb un pseudònim:

Aquí podeu veure l'àlbum en format original i amb música.

Les aventures del llop gegant i l’extraterrestre
Feia molts anys, un extraterrestre anava pel mar en un vaixell i va veure una princesa que estava en un castell amb un llop gegant.
- Oh no! Va dir l’extraterrestre.
Volia salvar la princesa, però el llop estava vigilant per tot arreu i no sabia com entrar.
Però tenia una idea, li va fer una trampeta. Va posar una gàbia i el llop va caure dintre. El llop va rebotar i el va tancar perquè el portessin al zoo.
(El pallasso - 1r premi de 1r)L’Alisa i el seu llibre màgic
Hi havia una vegada una nena que es deia Alisa que vivia al bosc i un dia es va trobar.
Un conill l’estava mirant i se la va emportar a casa seva. Allà l’Alisa es va llegir el llibre i va veure que era de màgia i va fer una poció.
Va fer que aparegués un príncep molt guapo i es van casar.
A l’endemà, va arribar una reina que no li agradava l’Alisa i li va donar una poma màgica que la va convertir en sirena. L’Alisa va anar a viure al mar amb altres sirenes. Es van fer molt amigues i van ser felices per sempre més.
(Girasol - 2n premi 1r)

El ratolí i jo
Tinc un ratolí de color gris
que juga a la meva mà
fins que es queda adormit
de tot pla.

El meu ratolí
fa carreteres
i menja boletes d’anís
per fer caquetes.

El meu estimat ratolí
menja pel dematí
i fa trapellades de nit
que no em deixen dormir

El meu carinyós ratolí
pessigolles al dit em fa
per mi és el més bonic
i me l’estimo a rabiar.
(Lara - 1r premi 2n)

Una setmana molt variada
El dilluns vaig anar
a comprar fruita i carn
i en treure el moneder
ja no hi tenia diners.

El dimarts vaig anar
al bosc amb amics
vàrem cantar i disfrutar
i els animals es van apropar..

El dimecres vaig anar
a una gran piscina
nedava i feia braçades
anades i tornades.

El dijous vaig anar
a un concert molt elegant
han cantat una cançó
que no n’he sentit millor.

El divendres vaig anar
a un parc a passejar
he baixat pel tobogan
i he caigut en un bassal

El dissabte vaig anar
a la platja a nedar
i havia un lluç gran
que semblava un elefant.

El diumenge vaig anar
a un Mc. Donald molt gran
hi havia forces hamburgueses,
pa, pastissos i mantegues.
(Ranger Hes – 2n premi de 2n)

Les llaminadures
A la tenda hi ha molts caramels
però les abelles prefereixen la mel
i quan hi ha regalèssia
tots es fiquen a cantar a Polinèssia.

Jo agafo una piruleta
amb la meva maneta
embolico el sidral
amb el paper albal.
(Xumbi - 1r premi 3r)

El savi i les pocions
Hi havia una vegada un home que era un savi de trenta-cinc anys en el segle sis mil abans de Crist. Només existia ell i els dinosaures i sobrevivia fent-se pocions energètiques que el permetien viure fort i sa.

Un dia el savi va decidir construir un laboratori. Va necessitar: pedres,branques,fulles i canyes de bambú. Quan ja tenia totes les coses va posar-se mans a la feina. Mentre intentava fer foc, s’estava fent de nit i començava a tenir fred , va sentir un soroll de dinosaure i se li va ocórrer una idea.

A l’ endemà va fabricar un arc i cinc fletxes. El va agafar i va començar a buscar el dinosaure. De cop i volta es va trobar amb un Carnotaurus. Li va llençar totes les fletxes i el va matar. Li va treure quasi tota la sang, va omplir bastants pots fets de pedra i va marxar al seu laboratori. Es va passar hores i hores per fer una poció per treure la set i no haver beure sempre aigua. Va barrejar aigua, sang de dinosaure, farigola i ho va escalfar. Ho va tastar i va pensar que li faltava l’aroma d’una planta.

-Però quina planta? Una planta carnívora, una de normal o una fulla d’arbre?

Per si de cas, primer va intentar barrejar amb totes les plantes carnívores: una dentorres, una llengua llarga i un espigot. Resulta que després de barrejar l’espigot i amb una mica d’incertesa va tastar-ho i… sí: era l’espigot el que faltava!

Gràcies a aquell dia nosaltres tenim refrescos per beure a l’estiu!
(Cartolina - 2n premi de 3r)

No m’agraden les verdures
Durant les vacances d’estiu vaig anar al camp. Els meus pares em van ensenyar les verdures que havien plantat, com per exemple: tomàquets, pastanagues, carxofes, enciams, mongetes, patates…
L’endemà al matí, quan em vaig aixecar, vaig anar a esmorzar i quan vaig mirar el plat estava tot ple de verdures. I mira que li havia dit a la mare que no m’agradaven les verdures!
A l’hora de dinar vaig seure a la taula, vaig mirar el plat i vaig trobar més verdures, més verdures! Jo ja estava farta de tanta verdura!
A la nit vaig anar a sopar i em vaig trobar encara més verdures, i vaig exclamar :
-Prou, no vull més verdures! Aquella mateixa nit mentre dormia em va venir una gran idea al cap. Aquella idea era que jo faria el menjar.
L’endemà al matí em vaig aixecar molt d’hora. Vaig anar al menjador i vaig fer una llista del menú. Quan els meus pares es van llevar van anar a esmorzar i els vaig preparar: uns ous ferrats, un cafè amb llet, i unes quantes torrades amb melmelada de préssec. Ells es van quedar bocabadats. Van passar uns dies i la mare em va dir:
-Ja fa molts dies que no mengem verdures i, és més, les verdures fan créixer, i si tu no menges verdures seràs molt baixeta.
I el pare em va dir:
-Les llenties fan que tinguis molta força, i si tu no menges llenties no podràs ni aixecar un llapis. M’ho vaig estar rumiant durant uns dies i al final em vaig decidir que ara menjaria verdura dos dies a la setmana. I ara sóc alta i forta. Aries - 1r premi 4t)

L’escriptor
Quan caminava pel bosc
el cel era molt fosc,
vaig encendre la llanterna,
per llegir el llibre de Jules Verne.

Ell és el meu escriptor favorit
que inventa contes divertits,
li agrada escriure per la gent
i penso que és molt intel·ligent.
Estrella groga - 2n premi 4t)

La meva granja
Jo tinc un joc
que m’agrada molt,
i encara que sigui virtual,
a una granja he de treballar.

Als meus animals
he de cuidar,
l’hort sempre cultivar,
i totes les plantes regar.

Són quatre gallines
Zhais, Turuleka, Cocky i Piolin.
Dues vaques: Moreta i Clara.
I dues ovelles: Dolly i Ainara.

Em puc fer un estable
i fins i tot un galliner.
Puc aconseguir-me novia,
fills i amics també.

M’ho passo molt bé
fent de granger.
Ja entenc als de veritat:
- molt han de treballar!

Si ho vols provar
molt responsable has de ser.
Posar-te les piles al treballar
i així seràs un bon granger.
Turuleka – 1r premi 5è)

Els Centaures
Segurament us en recordeu d’en Pere de l’any passat el que va encertar el rodolí del monstre, oi? Doncs, l’aventura d’avui és…
Ups!! gairebé me n’oblido d’en Pere que s’ha fet amic d’un centaure, en “Cua de Ciència”. Aquesta aventura és de com es van conèixer.

Hi havia un grup centaures que eren salvatges com cavalls sense entrenar i ràpids en pensar com els homes. I eren una mica fastigosets perquè menjaven carn crua i les hortalisses de qualsevol manera. I a més a més els joves no eren millors que els adults perquè els pares només donaven bufetades al cul dels fills i que s’espavilin. I això no era un bon exemple com a pares. Però en “Cua de Ciència” era ben diferent, tan físicament com de ment i de comportament. Sí, era: generós, cuinava la carn i rentava les hortalisses i li encantaven els nens i les nenes. També feia una mica de professor els ensenyava les matemàtiques.

I ara, l’aventura de veritat… un dia en Pere caminava pel prat tranquil·lament quan de cop i volta uns deu centaures van començar a formar una rodona i en un tres i no res li van deixar k.o. Quan es va despertar estava lligat de mans i peus i estirat al terra. Va veure que els centaures preparaven els ganivets per fer-li xixines. Va ser llavors quan en “Cua de Ciència” li va salvar la vida. Va dir la mentida de que se’l menjaria ell. Perquè als altres centaures el deixessin tranquil. I per la nit es van poder escapar tots dos. La seva amistat duraria tota la vida.
- Fins l’any que ve Pere!.
- Fins l’any que ve “Cua de Ciència!
(Zumosol - 2n premi 5è)

Vull ser gran
5 anys només tinc,
i farta de ser petita estic,
créixer molt més ràpid
seria divertit.

Poder-me ficar sabates de taló,
maquillar-me a totes hores,
i ballar en un gran saló
presumint de les meves coses.

La meva roba poder escollir:
sabates, faldilles i pantalons,
i poder-me posar el que vulgui,
sense que la mare digui:
- Escolta Maria posa’t això!

Poder tenir mascota seria meravellós,
sobretot tenir un gos,
la mare diu que encara sóc petita
i que m’haig d’esperar una mica.

Ser gran també té inconvenients,
a l’escola, de deures, més i més.
La mare no em donaria carmelets
ni tampoc tants petonets.

De fet ara que ho penso,
no n’estic segura,
ser gran és complicat,
és molta responsabilitat.

Millor m’esperaré,
Ui!, ara me n’aprofitaré,
jugaré amb les meves joguines,
i també amb les meves nines,
Perquè això no triga tant,
En esfumar-se quan ets gran.
(Nina - 1r premi 6è)

Abuela
La meva àvia és una gran alegria
i a la vegada una gran companyia,
m’explica contes de monarquies,
de famosos i de guerres antigues.

És d’Andalusia,
la terra dels balls,
les olives i la fantasia.

La meva àvia té els ulls vells i cansats,
la cara plena d’històries vives,
i les mans adormides de treballar
i el cor ben ple d’estimar.

Per això estimada àvia,
tu saps que t’estimo molt
i no vull que oblidis mai
que per a mi, àvia,
tu ets la millor!!!
(Niño Misterioso - 2n premi 6è)


inici
índex