EL RAT-PENAT: EL REI DE LA NIT

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

Els rat-penats són mamífers, és a dir, que neixen vius de la panxa de la mare. Concretament són els únics mamífers que tenen la capacitat de volar. Com la majoria de mamífers tenen el cos recobert de pèl curt. Les rates pinyades són una espècie gregària. Les espècies més petites acostumen a pesar entre 3 i 8 gr.

Les seves  dimensions màximes són molt variables ja que poden variar dels 14 cm fins els 2 m d'envergadura en les espècies més grans. La gestació, en la majoria d'espècies dura 2 mesos i mig. Els rat-penats com tots els mamífers  primer tenen les dents de llet i després els hi surten les definitives. 

La característica més important és que són quiròpters, que vol dir que tenen la mà alada. Tenen 4 dits molt llargs en comparació a la mida total del cos. Els ossos de les mans i dits  –canell i falanges- són molt llargs. Els dits estant units per una membrana molt fina que es diu patagi . Degut a que el patagi que va des de les mans fins els peus, d’aquesta manera els resulta més senzill poder volar. El patagi és tan fi que no poden sortir durant el dia perquè es deshidratarien. Aquesta membrana és translúcida i molt delicada. Quan es capturen rat-penats es fa amb una xarxa molt fina per tal de no danyar-los aquestes membranes.

L’alimentació de les cries es basa en la llet materna i aquesta surt de les mares.

S'alimenten d’insectes com per exemple: papallones , mosquits , escarabats etc. . Una  ratapinyada menja entre 1/4 i 1/3 del seu pes cada nit i i un grup pot arribar a menjar entre 5,67 i 11,34 tones d’insectes l’any . La majoria mengen mentre cacen al vol .

Una de les característiques més peculiars és la capacitat de dormir cap per avall; això és degut a que les seves ales són molt grans comparat amb la resta del cos i si dormissin a terra els costaria molt enlairar-se. Dormir així ho poden fer gràcies a les seves llargues ungles afilades. Els rat-penats volen perquè entre els dits tots el ossos de les extremitats estan lligats per un teixit muscular molt fi i ben irrigat. Les ales s’han desenvolupat a partir d’un allargament de l’avantbraç i dels dits de la mà entre els quals es tensa una membrana que uneix les extremitats i permet així el batec que caracteritza el vol.

Els rat-penats tot i estar legalment protegits, no es fàcil garantir-ne la conservació.

El senyor Bram Stoker va publicar el compte “dràcula”  l’any 1897. Aquesta novel·la explica una llegenda que succeïa a Romania. Sembla ser que hi havia uns vampirs que xuclaven la sang dels humans. Si aquests eren atacats pels vampirs es tornaven una mena d'humans-vampirs que per alimentar-se havien de xuclar sang. Dormien en castells dins de caixes de morts. Per eliminar-los se'ls havia de clavar una estaca en forma de creu. Amb els raigs del Sol podien morir.

En d'altres països els rat-penats són signe de noblesa, amistat etc.….

A tot el món es calcula que hi ha unes 900 espècies, un 70% són insectívores. 3 espècies s’alimenten de sang.

L'HABITAT

L’hàbitat dels rat-penats és molt diferent del dels altres mamífers que coneixem ja que no hi ha cap més mamífer que dormi penjat i cap per avall. Els llocs on dorm no són els habituals d’altres mamífers. Són uns animals que s’han adaptat a diversos medis, ja que en trobem a molts llocs del món. Cada zona té unes espècies diferents, concretament a Catalunya n’hi ha unes 25 i en tot el món n’hi ha prop de 1000.

Els rat-penats es classifiquen en dos tipus: troglodites –que viuen en coves a sota terra, avencs...- o arbolites -que viuen a dins d'arbres amb bona temperatura i humitat. Trobem rat-penats que viuen en masos deshabitats o a les golfes  d’algunes cases antigues. Sovint cohabiten amb altres espècies. També hi ha una altra alternativa artificial per que cada vegada hi ha menys llocs per que hi puguin viure: son unes caixes de mida variable que s’anomenen caixes niu.

 Des de  començament de segle XX, a França s'instal·len refugis artificials per a quiropters. La funció principal de les caixes de rat-penat és garantir-los llocs per al repòs. Aquestes poden ser especialment indicades en boscos amb arbres joves on manquen esquerdes..

Les característiques bàsiques  que ha de complir una caixa-refugi és que la paret o el sostre disposi d'una superfície  on poder-se penjar i no s'hi produeixin corrents d'aire. S'han de col·locar a una alçada mínima de 5 metres del terra i separades uns 50 m entre elles.

Els rat-penat poden tenir varies cases a bastants llocs. Les distàncies entre on hivernen i on crien poden arribar a ser d’ entre 20  i 100 km.

De tots els animals que viuen a la ciutat, els quiropters són els més desconeguts i, sovint, maltractats. Alguns rat-penat hivernen en grups nombrosos, altres en petits grups i alguns en solitari.

HIVERNACIÓ

La hivernació en el rat-penat els serveix per resistir les condicions adverses del medi per sobreviure fins que les condicions no siguin tan desfavorables. L’aïllament es produeix en coves, masos abandonats, caixes-niu... La temperatura disminueix fins 1 o 2 graus per sobre de l’ambiental, la freqüència cardíaca i respiratòria són febles, i l’animal no menja ni es mou i només dorm. Però  aquest refredament no es pot considerar com una errada en el sistema termo-regolador dels quiròpters, sinó més aviat com una avantatge i una gran adaptació al medi on viuen. Sense l’hivernacio els rat-penat no trobarien aliment durant l’hivern, degut a les baixes temperatures que provoquen la mort dels insectes que són la base de la seva alimentació.

Durant l’hivern es produeix un estalvi d’energia i, al mateix temps, fa que durant l'època de caça (l’estiu) té un metabolisme molt actiu. Quan estan caçant necessiten molta força per volar i capturar insectes. Si en pocs dies no aconsegueixen menjar la quantitat necessària moren desnodrits.

La majoria dels que hi ha a Europa són insectívors però fora d’Europa també n’hi ha de carnívors amatofacics, és a dir, que xuclen sang. La majoria de la ingesta és durant la tardor per preparar-se pel llarg període de l'hivernació.

Hivernant han de  reduir l’activitat cardíaca a 18-80 pulsacions mentre que acostumen a estar de 250-450 pulsacions per minut en repòs , (880pulsasions minut a l’aire) prenen l’alè cada 60-90 minuts. Si mentre hiverna se'l molesta poc només ensenya les dents i fa un xisclet però si se'l molesta més se'n va a un altre lloc , això si només cremen greixos i emmagatzemen les provisions . Acostumen a hivernar amb colònies de milers d‘individus.

LA COMUNICACIÓ

Els rat-penats són uns animals nocturns i a més gairebé no s’hi veuen;  així, per guiar-se utilitzen ultrasons. Els ultrasons se situen a una freqüència entre 20KHz i els 215KHz. Aquestes ones sonores no són audibles pels humans.

Els ultrasons els hi serveixen per guiar-se. Això varia depenent de la raça de rat-penat .El sistema consisteix en que quan criden, si les ones de so topa amb alguna cosa, es trenquen i els rat-penats saben que hi ha alguna cosa. Poden percebre diàmetres d’entre 0.05 a 0.08mm, el que correspon a insectes diminuts

Però els rat-penats no són els únics que poden fer ultrasons; alguns tipus d’insectes nocturns poden interceptar-los i així enganyar els rat-penats i d’aquesta manera escapar-se dels seus perdedors.

A l’edat de 8 dies els rat-penats no són capaços de fer ultrasons prou aguts, per això els podríem sentir.

LA REPRODUCCIÓ

Els rat-penat com tots els altres mamífers s'aparellen per assegurar la continuïtat de l’espècie. Les cries que neixen d’aquest aparellament veuen la llum a finals de la primavera. Algunes espècies poden tenir fins a 4 cries l’any, però les que trobem a Catalunya solen tenir-ne 1. L’aparellament del rat-penat es fa a la tardor i es produeix normalment en coves fosques i escletxes on hi viu tota la colònia.

La gran diferència a la resta de mamífers és que la fecundació no es dóna de manera immediata, en poques hores, sinó que cal esperar uns mesos. Això és el que s'anomena fecundació diferida.

El mascle es el que diposita els espermatozoides a l’interior de la femella i aquests hauran d’esperar uns mesos a fecundar l'òvul; fins que arribin temperatures més càlides i el rat-penat femella surti de l’estat d’hivernació.

Des que neixen fins que aprenen a volar viuen agafats al mugró de la mare, i encara que la femella surti a caçar no cauen. Durant aquest període de temps les cries s’alimenten de la llet materna que és molt nutritiva.

Poden formar harems d’algunes femelles que disposin de diversos mascles,  o mascles de diverses femelles. Les cries neixen a mitjans  de juny i juliol. Les cries, ja poden començar a aprendre a volar al voltant de les 3 setmanes.

 Si voleu veure les webs que hem consultat per fer aquest treball cliqueu aquí