Ramon Berenguer IV

Comte de Barcelona, Girona, Ausona i Sardenya des de l'any 1131 al 1162, i príncep d'Aragó i comte de Ribagorza des de l'any 1137 al 1162. Nascut a la localitat de Bosgo a finals de l'any 1113, i mort a San Dalmaci (Genova) el 6 d'agost de l'any 1162. Sota el seu comandament va tenir lloc la reconquesta dels darrers territoris catalans que encara estaven en mans dels musulmans i a més es va unir el comtat català amb la corona d'Aragó, gràcies al seu matrimoni amb la princesa aragonesa Petronil·la,filla única hereva del rei aragonès Ramir I el monjo.

Ramon Berenguer va succeir al seu pare l'any 1131, amb disset anys d'edat, donant mostra d'una gran maduresa i capacitat a l'hora d'encarregar-se del govern del comtat.

L'any 1137 es va casar amb Petronil·la, única hereva de la corona d'Aragó, convertint-se d'aquesta manera en rei de la corona aragonesa.

La seva primera intervenció, ja com a rei aragonès, va ser la d'intentar salvar les diferències frontereres que hi havia amb el regne de Castella-LLeó.

Va participar activament en la recuperació de diferents territoris que estaven en mans musulmanes com ara la ciutat de Tortosa, Lleida i Fraga. Així mateix, la corona aragonesa es va reservar els drets de conquesta sobre València, Murcia i Dènia. Per a poblar aquestes ciutats i camps va desplegar una activa política demogràfica, concedint a un gran nombre de pobles "cartas pueblas" per a repoblar-les.

Ramon Berenguer IV va passar els darrers anys del seu govern enfrontat amb diferents problemes que li ocasionaven el comtat de Provença i l'emperador alemany Federic I.

També cal remarcar la tasca que va fer en el terreny religiós. Va introduïr l'ordre del Cister a la península i va fundar el monastir de Poblet.

Va morir en la localitat de San Dalmaci, l'any 1162, quan anava a la cort de Torí, per ratificar el jurament de vassallatge que va fer anteriorment amb Federic I. Fou traslladat a Catalunya i enterrat en el monastir de Poblet. El va succeir el seu fill Alfons II.

Alfons II, rei d'Aragó i Navarra

Fill i successor de Ramon Berenguer IV i de Petronil·la. Tenia 12 anys quan es va fer càrrec del govern de Catalunya i Aragó, unificats per primera vegada sota un sol comandament. Així mateix va heretar del seu oncle el comtat de Provença i el de Rosselló a la mort de Gerard II.

No va voler-se enenmistar amb el rei de Castella, Alfons VIII, i van segellar un pacte de mutua concòrdia. Es va dedicar, llavors, a combatir als musulmans per les taifes valenciana i murciana. Durant aquesta campanya, el rei de Navarra va aprofitar per entrar a Aragó i Alfons II va respondre de manera contundent assolant Tudela.

A la llarga , veient que el regne castellà es feia cada vegada més poderós, Alfons va variar la seva política d'aliances i es va unir a Sancho IV de Navarra, AlfonsIX de Lleó i Sancho I de Portugal per a crear una lliga anti-castellana.

Se li deu la fundació de la ciutat de Terol al 1171.

Fou un gran protector de les lletres i fins i tot va arribar a compondre algunes poesies en estil provençal.

Va estar casat amb Sancha de Castella, amb qui va tenir tres fills: Pere (l'hereu de Catalunya i Aragó), Alfons (Provença) i Ferran , que va professar a l'ordre del Cister.