El Soleràs

Situació geogràfica

El terme municipal del Soleràs, de 12,62 Km2, s'estén al sector de ponent de la comarca de Les Garrigues.

Els termes que l'envolten són els de Els Torms (SE), l'Albagés (E), El Cogul (NE), Granyena de les Garrigues (NO) i La Granadella (SO).

Creua el terme en direcció SE-NO la Vall Major o riera de Juncosa , que passa pel N. del poble del Soleràs, i corrent més al Nord, la riera de Montbellet, afluent de l'anterior a Granyena i la riera de la Baladró, de la conca del riu Set.

Travessa el terme la carretera comarcal C-233 de Flix a Bellpuig d'Urgell i la carretera local d'Albatàrrec a Juncosa, que es creuen en l'interior del poble.

El poble del Soleràs es troba a 381 metres d'altitud a l'esquerra de la Vall Major.

Vista panoràmica del poble

Població

Per la seva manca de bones comunicacions i per la precarietat que presenta l'únic recurs econòmic que tenen: l'agricultura de secà, el poble ha patit fortes emigracions dels seus habitants cap a comarques més riques i properes, com el Segrià. Actualment la seva població és de 387 habitants.

Història

El Soleràs fou una conquesta de Ramon Berenguer IV (1149) amb l'ajuda d'altres cavallers com Ramon de Cervera, al qual Alfons II l'encomanà el 1181 la repoblació del territori que havia de formar la baronia del Soleràs.

Edificis

Cal destacar entre els edificis històrics:

Llegenda:La divisió del terme

El Soleràs té el terme més petit de tota la rodalia, però la llegenda ens explica el perquè d'aquest fet.

Resulta que, temps era temps, els homes de llavors, van decidir de fer un repartiment de terres a cada poble, per tal que la gent tingués uns terrenys segurs per a treballar i fer-los produir.

Després de reunir-se els pobles de les rodalies van acordar que la millor manera de fer la partició seria que quan el sol apuntés per l'horitzó, sortissin uns homes de cada poble corrent en totes les direccions i allí on es trobarien els d'un poble i l'altre, allí es faria la divisió del terme.

Tots van quedar-hi d'acord, pel dia i la manera.

Així que arribà el dia fixat, quan el sol sortí per l'horitzó, respectant tots el pacte, sortiren corrent de tots els pobles vers els pobles veïns.

Però va resultar que tot l'entorn del Soleràs estava ple de figueres, i com que era temps de figues, i les que penjaven tenien una presència temptadora, els homes del Soleràs van decidir de menjar unes saboroses i fresques figues abans de continuar corrent. Però lo que en un principi havia de ser un moment, amb l'engoliment d'aquella fruita tan bona, es convertí en que... Quan se n'adonaren ja veieren venir corrent els homes de la Granadella, de Granyena i dels Torms, amb la qual cosa poc terme els quedaria.

Llavors arrencaren a córrer vers els Rasos, cap al terme de l'Albagés. Per això vers aquell costat s'allarga. És el terme del Soleràs. En canvi pels altres costats, pràcticament els veïns arriben amb el seu terme fins a les tàpies del poble, perquè a un quilòmetre ja trobem els termes veïns.

D'aquell fet o d'aquesta llegenda , en queda un refrany que vol caracteritzar la manera de ser dels homes del Soleràs. El refrany diu:

Els del Soleràs, sempre fan tard