 Eren
els ulls d'un ésser petit amb el cap gran i les orelles
punxegudes.
Vam pensar si estàvem somniant, però no, allò
que vèiem era real.
Li vam preguntar:
- Qui ets?
- Sóc en Wualik, l'elf més alegre, marxós,
aventurer i valent que mai hagueu conegut. I vosaltres, qui
sou? D'on veniu?
Li vam explicar la nostra història.
A la cova hi havia un túnel. En Wualik ens va explicar
que aquell túnel era un passadís secret que
anava fins a la selva.
Vam anar caminant pel passadís. Cada vegada era més
fosc.
En Sulk es va aturar i va dir a l'elf:
- No has sentit alguna cosa?
- No, i tu?
- Jo sí. He sentit com un esternut.
|
