Reportatge

JOCS TRADICIONALS DE TOTA LA VIDA

ALGUNS JOCS ,ALS QUE JUGAVEN ELS NOSTRES PARES I AVIS

ALGUNS JOCS TRADICIONALS:

INTRODUCCIÓ:

Encara que la forma de vida dels nostres avantpassats no deixava un temps per l' esbarjo, doncs sempre hi havia alguna cosa a fer,smepre es trobava un moment també per jugar.. Tampoc hi havia entreteniments com els d ‘ara . La televisió encara no s'havia inventat, els aparells de ràdio eren escassos ,els llibres , revistes i diaris poc difosos . Com s'entretenien ? doncs de moltes i variades maneres . Aquí us presentem alguns dels jocs als que jugaven .

A LA UNA SALTA LA MULA:

Es feia a sorts, i al que li tocava es posava doblegat per la cintura , recolzant els colzes sobre els músculs o genolls . Els altres jugadors saltaven damunt recolzant les mans a la seva esquena . A la vegada que saltaven anaven repetint una frase .

"EL PITO I LA PITA":

Per jugar al pito fa falta un pal curt, com de deu centímetres, afilat pels seus costats (nosaltres ho fèiem de “xop” , doncs com aquesta fusta pesava poc s‘elevava amb més facilitat) i un altre pal llarg , d' una mica més d'un metre .

En el seu temps es jugava així:

Es feien dos camps separats per una ratlla i a cada un d'ells es col·locava un jugador

Començava el joc el “ pito “estava en repòs , sobre el terra . El jugador el pegava hàbilment sobre un dels extrems , el que feia era aixecar-se , i abans de que tornes a caure al terra se li “ propinava” un segon cop , amb mes o menys precisió per enviar-lo fins al camp contrari. Aquí el jugador rival havia de colpejar-lo evitant que caigués al seu camp i així successivament.

"EL CASTRO":

El castro era un dels jocs més practicats per les nenes en tots els llocs.

Per jugar es dibuixava al terra una espècie de quadrícula amb diferents compartiments rectangulars , per on s'havia d ‘ anar passant seguint un ordre. Per això era necessari un simple tros de “ teja”(teula) pla, una pedra aplanada o inclús una caixa metàl·lica plena de sorra o pedres , que es tirava i colpejava amb el peu . La part més gran del joc es realitzava a la “pata coja”, a peu coix ,colpejant la teula amb el peu de recolzament . Es perdia quan es trepitjava la ratlla o la teula quedava sobre la ratlla .

Una de les variants era el "piso", que consistía en, una vegada fet el recorregut amb la teula , es mirava cap al cel amb els ulls tancats i s ‘ avançava pels quadres preguntant a cada un "¿piso?", els altres responien "¡no!"; un nou pas i la mateixa pregunta, fins completar el castro, el qual suposava haver guanyat . Si contrariament la resposta era sí, es perdia i passava el torn al següent .

AUTORES: Núria Martínez Saez i Laia Tornabell Palahí