Joan Pujolar
4t ESO


stava assegut contemplant el paisatge mullat. Estava plovent. L'aigua queia a gotes per la teulada i anava a parar al mig de la calçada. Els carrers que feien una mica de baixada eren rius, i veies a la gent córrer d'una banda a l'altra amb el paraigües sobre el cap. Era un dia trist i avorrit, però malgrat això era interessant veure que quasi no passejava ningú, i que tothom devia estar a casa seva observant la pluja, com jo. A dalt de la muntanya es veia una boira baixa que encara donava una sensació

més forta d'avorriment i tristesa. Quan era petit anava amb els meus amics a jugar sota la pluja, sempre que la mare ens deixés, i ens ho passàvem molt bé, xipollejant amb les botes d'aigua sobre els grans bassals que hi havia abans als carrers. Ara tot això ja s'acabat, i amb prou feines puc veure la pluja des de casa, i sentir-la com ressona a tot l'edifici. De tant en tant veus algun gat que, espantat, s'amaga sota un cotxe per no mullar-se. És un d'aquells dies en els quals on estàs millor és a casa.

Natàlia Vilà
4t ESO


iro a través de la finestra i veig que és un dia de tardor, és un dia gris. Fa uns moments ha deixat de ploure amb força, ara la pluja cau suaument sobre la terra humida. Els núvols abracen la part més alta de les muntanyes, fent que els cel sigui  d'una homogeneitat gris. Fa fred i fa

vent, els arbres es mouen al ritme del vent, però amb molt silenci, només se senten algunes petites gotes de pluja que cauen dins dels bassals. És un dia carregat de melangia, miro a través dels vidres molls i em sento buida, tot el conjunt del paisatge crea un clima fred, un clima que podem definir amb poques paraules, és un dia gris.