petites i mitjanes pujades i, superant marges, arribem al cim on hi podem divisar una capella i, actualment, el bar-restaurant que hem esperat tant impacientment després de la cansada pujada.

Però tot baixant quan ja no és tan esgotador, ens fixem que al llarg del camí trobem  paisatge i vegetació de qualsevol tipus: bosc espès, terreny abrupte i sec, vegetació humida i un llarg etc.

Per això, les persones que no han tingut el plaer de pujar fins dalt no poden conèixer la bellesa que aquest cim representa per a qualsevol vallesà. Com el vallès no hi ha res.

Georgina Simon
4t ESO 

Traient el cap per la finestra, quasibé, qualsevol castellarenc pot contemplar l'emblemàtic cim de la Mola.

Qui no hi ha pujat algun cop! La seva forma característica, amb un terreny esglaonat, fan que la Mola i el seu entorn sigui un símbol de reconeixença de la nostra terra, el
Vallès.

La pedra calcària, amb l'ajuda del desgast de l'aigua han fet, durant anys i anys, aquest cim curiós que ha sigut l'atracció pricipal de la serra de Sant Llorenç.

Pujant per qualsevol camí dels ja indicats podem arribar al cim després de superar dues hores i escaig de camí, on ens podem trobar amb