Índex Conceptes Generals  Com puc fer una cromatografia eluents vegetal autors 

Sistemes cromatogràfics

Observant el model de les dues fases, són possibles tres sistemes bàsics de cromatografia, que coincideixen amb la combinació diferent de les diferents fases: líquid-líquid, líquid-sòlid, gas-líquid.

Cromatografia líquid-líquid

La cromatografia líquid-líquid normalment es realitza sobre cel·lulosa o gel de sílice humit, que pugui dissociar-se amb forma de tira de paper porós (paper de filtre), en columna i amb capa fina,; en aquest cas el material s'aguanta sobre plaques de vidre. 

En paper, el desenvolupament del líquid mòbil pot ser ascendent o descendent. En columna és descendent i en capa fina generalment només és ascendent. El material sòlid actua sempre com a suport de l'aigua, i per aquesta raó aquest tipus de cromatografia s'utilitza fonamentalment per la separació de substàncies solubles en elles mateixes. Posem um exemple: Si l'aigua està suportada per una tira de paper de filtre, que està format per nombroses fibres de cel·lulosa, podem considerar cada fibra juntament amb la seva humitat associada com a cèl.lula fonamental. La separació es porta a cap en repartir-se les substàncies que es troben presents a la mostra a analitzar entre la humitat de les cèl·lules i el fluix de dissolvent mòbil que hi ha sobre elles. 

L'aigua de les cèl·lules és la fase estacionària i el dissolvent la fase mòbil. Evidentment, el dissolvent que s'empra en aquesta tècnica cromatogràfica no serà miscible amb l'aigua; en general, hidrocarburs, sulfur de carboni i dissolvents no polars i els components de la mescla es distribuiran coincidint amb la coneguda llei del repartiment, que per a un determinat solut X és: 
Concentració d'X al dissolvent / Concentració d'X en l'aigua = constant (Coeficient de repartició).Així que en passar el dissolvent s'emportarà i arrossegarà selectivament els components de la mostra d'acord amb el valor dels respectius coeficients de repartició. Si un component és soluble solament al dissolvent, aquest es traslladarà a la mateixa velocitat que el dissolvent, però si és soluble solament en aigua, continuarà a l'origen.

 
En el cas líquid-líquid en columna, aquesta és plena d'un medi absorbent com pot ser la cel·lulosa, la gel de sílice o el Kieselgur, que s'introdueix a la columna mesclada amb aigua o amb el dissolvent elegit.

 
Com a dissolvents s'utilitzen els mateixos que al paper, és a dir, hidrocarburs i dissolvents no polars no miscibles a l'aigua.

 
L'operació és molt senzilla, ja que consisteix a dipositar la mescla dissolta en un dissolvent miscible amb l'aigua i a continuació s'agrega l'eluent o dissolvent mòbil que s'emporta selectivament els components de la mostra, donant lloc a unes bandes que es van desenvolupant succesivament i es poden separar en sortir per la part inferior de la columna amb la finalitat que siguin identificats individualment, o bè poden eluir-se durant un temps apropiat i després treure de la columna amb molt de compte el cos de l'absorbent, es deixa evaporar el dissolvent i es talla en diferents trossos, cada un corresponent a una fracció diferenciada i analitzant l'extracte a continuació.

 
Si els components no son acolorits, cada component. Els reveladors s'utilitzen generalmen en paper i capa fina.
 

Cromatografia líquid-sòlid

A aquesta cromatografia s'utilitzen les diferencies de comportament en l'adsorció de substàncies que hi són presents a un dissolvent mòbil sobre un sòlid estacionari, per tal d'aconseguir la separació dels components d'una mescla.

 
Les tècniques són anàlogues a les del cas de la Cromatografia de líquids i s'utilitzen, preferentment, columna o capa fina.

 
Els sólids emprats com a adsorbents son òxids metàl·lics, òxids hidratats i sals, com el gel de sílice i l'alúmina i, en alguns casos, carbó, carbó actiu. La separació és deguda a l'afinitat diferent de cada component per l'adsorbent. 
En el sólid adsorbent els centres actius es troben a les irregularitats i defectes en les superfícies de les xarxes cristalines on les forces electrostàtiques provoquen les interaccions amb el solut.

 
La quantitat de mostra en aquest tipus d'operacions és molt importat ja que el poder d'adsorció de la superfície disminueix amb l'increment de la mostra, ja que s'ocupen primer els centres més actius.
 

Cromatografia de gasos

La cromatografia de gasos es pot descriure com el conjunt de les dos possibles variants, gas-sòlid i gas-líquid.

 
El cromatógraf de gasos consta de cinc elemnts, fonamentalment una columna, un gas portador o gas eluent, un injector de mostres, un detector i un aparell per fer cromatogrames.

 

El dibuix mostra el funcionament del cromatògraf. 
 
 
Índex Conceptes Generals  Com puc fer una cromatografia eluents vegetal autors