|
|
Revisió 14 (980601) | |
El present document recull les orientacions del Projecte Xiem’97 a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Mollet del Vallès (IES Mollet del Vallès).
L’objectiu del projecte és el de configurar la xarxa informàtica del centre per tal de cobrir les necessitats educatives i informatives dels alumnes i professors. La xarxa reb el nom de Xiem (Xarxa Informàtica Educativa de l'IES Mollet).
D’altra banda, el present document és alhora una guia pràctica per determinar l’estructura actual de la xarxa informàtica, els recursos de maquinari i programari disponibles, i les configuracions per defecte dels clients i servidors del centre.
El projecte Xiem’97 es basa en les reunions del Departament d’Informàtica (DINFIES), el contingut de les quals es recull en les actes de reunió del 15/1/97 i del 15/5/97. A continuació es mostren estractes de les actes de les corresponents reunions:
1º Coordinadors d’aules d’informàtica
Enguany la nostra escola disposa de 8 aules d’informàtica, entre aules generals i aules d’especialitats. Per coordinar millor les actuacions sobre les aules s’ha pensat en crear la figura de responsables d’aula d’informàtica.
Les tasques que es contemplen pels responsables d’aula són les seguents:
A tal efecte es vol fer la petició al Consell Escolar de convertir el Responsable d’aula informàtica en Tutoria Tècnica de cara al curs 97-98.
Pere Trilla
Coordinador d’Informàtica
Són convocats a la reunió tots els professors usuaris de l’aula d’informàtica general, hi assisteixen: J.R.Masip, J.Masip, P.Raventós, A.Vila, P.Trilla, L.Roldan, JR Leo.
L’objecte de la reunió és definir una configuració de l’aula d’informàtica general que minimitzi els problemes produïts aquest any, prenent-se les seguents decisions:
Integrar l’aula d’informàtica el proper curs a la nova xarxa, a la que enguany només hi ha connectats alguns ordinadors de la planta baixa de l’edifici A.
Pere Trilla
Coordinador d’Informàtica
El nou entorn permetrà a l'usuari de xarxa:
Els requeriments d'infraestructura de xarxa constitueixen la base de tots els altres, que inclouen les plataformes NOS, les plataformes de clients de xarxa i l'entorn d'entrada per tots els usuaris de xarxa. A continuació es detalla la llista de requeriments.
Els requeriments d'aplicació constitueixen la base de la comunicació de l'usuari amb d'altres usuaris i de l'accés a la informació de la xarxa. Llista de requeriments:
Tots els usuaris de la xarxa han de poder imprimir, en principi, a qualsevol impressora de la xarxa, en qualsevol moment i lloc. Per això cal comptar amb:
L’equip de projecte està format per les seguents
persones:
| Albert Vilà |
| Joan Ferrés |
| Carles Sentís |
Els Responsables/Interlocutors d’aules d’informàtica
són els seguents:
| Aula | Responsables |
| Multimèdia-1 (antiga P2) | J.L.Marfany - Jordi Masip |
| Multimèdia-2 (antiga P1) | Joan Ferrés |
| Lab. Informàtica | P.Trilla - Jordi Masip |
| Lab. Electrònica | P.Raventós |
| Transnacional CAD | F.Mejias |
| Transnacional AUTOMÀTICA | P.Trilla |
| Submarino | F.Mejias |
| Lab. TEG | F.X.Nicolas |
| Lab. Electricitat | J.Miguel |
| Servidors de Xarxa | Albert |
| Ordinadors Biblioteca | DINFIES |
4 Formació de l’Equip de Projecte
Els integrants del projecte rebran una formació continuada en funció de les tasques que hagin de desenvolupar.
El projecte Xiem’97 afecta tan sols aquelles àrees en que la remodelació de configuracions o d’equips sigui necessària, ja sigui per sol.licitud explícita dels departaments o per necessitat d’actualitzar equips informàtics que han quedat obsolets.
La següent taula reflecteix les ubicacions del centre en les que d’alguna manera o altra caldrà modificar l’actual configuració dels seus recursos informàtics:
| Àrea | Ubicació | PCs | Configuració |
| A0 | Aula Multimèdia - 1 | 14 | * HNWS |
| Aula Multimèdia - 2 | 13 | HNWS | |
| Dept. CCSS | 1 | HNWS | |
| Dept. Català - Castellà | 1 | HNWS | |
| Dept. Llengües Estrangeres | 1 | HNWS | |
| Dept. Educació Física | 1 | FNWS | |
| Prefectura d’Estudis (PREF) | 1 | HNWS | |
| Consergeria (CONS) | 1 | ** FNWS | |
| Secretaria | 4 | HNWS | |
| Dept. TEM | 1 | HNWS | |
| Sala Professors (SAL) | 1 | FNWS | |
| Dept. Informàtica (DINFIES) | 2 | HNWS | |
| Sots-Direcció | 2 | HNWS | |
| Coordinació d’ESO | 2 | FNWS | |
| Biblioteca | 6 | FNWS | |
| A1 | Dept. Ciències | 2 | HNWS |
| Dept. Tecnologia ESO | 1 | HNWS | |
| A2 | Laboratori d’Informàtica | 17 | FNWS |
| Departament de Matemàtiques | 1 | HNWS | |
| B0 | Dept Electricitat (ELE) | 1 | HNWS |
| Lab. Electricitat (ELE) | 12 | HNWS | |
| Lab. CFS-IE | 1 | HNWS | |
| B1 | Departament d’Electrònica (ELO) | 1 | HNWS |
| Laboratori d’Electrònica (ELO) | 11 | FNWS | |
| Submarino | 12 | HNWS | |
| C1 | Dept. TEG | 1 | HNWS |
| Lab. TEG | 1 | HNWS | |
| TOTAL ORDINADORS | 112 |
*HNWS - HalfNetWorkStation: L'usuari/a decideix treballar en local o en xarxa.
**FNWS - FullNetWorkStation: L'usuari/a només pot treballar en xarxa.
No s'inclouen els ordinadors d'aules, departaments i alres dependències que no estan connectats a la xarxa: Direcció (1), Dinfies (2), Magatzem (6), Dept. Ciències (1), Lab. Informàtica (4), Lab. Electricitat (4), Transnacional CAD (10), Transnacional Automàtica (12), Tallers Automoció (6), Dept. Automoció (1), Laboratori TEG (9) i Tallers Metall (2).
Establir un estàndard
de nomenament a l’hora de fixar els noms dels objectes del Directori,
facilita el reconeixement d’entitats i permet gaudir d’una bona
estructura interna. Les convencions que s’utilitzen al Projecte Xiem’97
són les seguents:
| Objecte | Estàndard | Exemples |
| Usuari (1) | Inicial nom + cognom. Màxim 8 caracters. Exclusius. Evitar en la mesura del possible caràcters especials (ñ, ç, etc.) |
ASanchez |
| Cognoms, Noms compostos, Nom complert (2) | Si és compost ajuntar-ho amb subratllat | De_la_Rosa |
| Alias | Relacionat amb l’objecte de referència. Màxim 8 caracters. Precedit per A+guió. |
A-JSanchez |
| Directory MAP | DM-nom_del_directori_o_aplicació | DM-WP |
| Distribution List | DL- nom_de_la_funció del_grup_de_distribució | DL-SemMates |
| Grup | nom_del_grup anomenar segons funció | Professors |
| OBJECTE OU= | nom_branca_NDS | OU=Administradors |
| Impresora | ubicació_tipus_impresora | SEC-XEROX |
| Print Queue | PQ- ubicació_tipus_impresora | PQ-SEC-XEROX |
| Print Server | PS- organització_principal | PS-XIEM |
| Posició Administrativa | PA- nom_funció | PA-CoorInfo |
| Server | 4 lletres, multilingual, amb 2 vocals | MUGA |
| Volum | >=3 lletres a discreció (NOS,Apps,Dades) | SYS, TOT, USER |
| Perfil | PF-nom_funció | PF-DINFIES |
| Plantilla (3) | PL-nom_funció | PL-INTERNET |
| Aplicacions | Nom de l’aplicació utilitzant la convenció descrita a "Objecte Aplicació" al "Llibre de treball". | A1-Word |
El sistema operatiu de xarxa implantat a Xiem és la versió NW 4.11 de Novell. Aquest sistema operatiu es basa en una gestió de serveis anomenada NDS (Novell Directory Services) que permet organitzar els recursos disponibles i els drets dels usuaris en funció de la seva posició a l’arbre del Directori.
La configuració actual de l’arbre NDS és
la següent:
L’accés als recursos de xarxa i a les dades
del sistema d’arxius en un entorn Novell NetWare 4.x. està
gestionat pels NDS i pel NOS. Els recursos de la xarxa es troben en la
seva totalitat continguts en un sistema d’informació únic
representat per l’arbre del Directori. L’arbre del directori
NDS té una estructura jeràrquica composta per objectes que
s’identifiquen amb els recursos lògics i físics (Usuari
Grup, Servidor, Xarxa, Impresora, etc.). Cadascun d’aquests recursos
de l’arbre NDS està representat com un objecte al que es pot
accedir i gestionar.
8.2 Identificació de Necessitats
Abans de crear un pla d’accessibilitat cal reunir
informació essencial sobre els usuaris de Xiem.
| Aplicacions que utilitzen grups específics |
| La descripció de les aplicacions que usen grups específics es troba recollida als documents Objecte Aplicació que gestiona el NAL. |
| Aplicacions que utilitza tothom |
| La descripció de les aplicacions que usa tothom es troba recollida als documents Objecte Aplicació que gestiona el NAL. |
| Sistemes Operatius d’estació de treball |
| Els S.O. de les estacions de treball són els seguents: DOS, Windows 95, OS/2 i NT. |
Les necessitats de les aplicacions estan recollides als documents Objecte Aplicació que gestiona el NAL.
Impresores, directoris i altres dispositius compartits
es troben a l’abast dels usuaris que ho necessiten. Això ve
determinat per la pertinença a objectes Grup o a objectes Posició
Administrativa. Veure el "Llibre de Treball" per directrius
de volums i directoris de volums.
A continuació es descriuen algun dels objectes que
es poden utilititzar a l’arbre de Directoris NDS. Per més informació
consultar el "Llibre de Treball":
| Objecte | Descripció |
| Grup | S’utilitzen objectes Grup quan diversos usuaris necessiten accedir als mateixos recursos (Cursos reglats, professors, administradors del sistema,etc.) |
| Perfil | Es creen guions d’entrada perfil quan hi hagi objectes usuari que necessiten tenir accés a més d’un contenidor. O bé incloure al guió d’entrada de contenidor la instrucció - IF MEMBER OF - . |
| Posició Administrativa | S’usen per assignar drets sobre recursos (generalment directoris de grup) amb responsables que poden canviar sovint. |
Un cop s’ha recollit la informació del centre
es pot indicar l’ús de lletres d’unitat universals, reflectides
al "Llibre de Treball".
Segons el tipus de WS s’instal.la el client NW més apropiat: NETX (Bindery), VLM (NDS) o Client32 (NDS)
L’arxiu NET.CFG adecua el punt d’accés
de l’usuari a la xarxa i configura els paràmetres mínims
de la connexió. Consultar el "Llibre de Treball" per
més informació.
Cal evitar en la mesura del possible l’ús
de guions d’entrada d’usuari per tal de no interferir en els
plans d’accessibilitat global.
Caldrà distingir entre accés remot i control
remot. Consultar l’apartat de Telecomunicacions al "Llibre de
Treball".
Tots els entorns de xarxes s’aprofiten de les avantatges de crear un pla de protecció de dades eficaç. Cal assegurar-se que es prenen mesures suficients per protegir les dades de la xarxa.
Aquest apartat descriu el procés que es segueix per dissenyar un pla de protecció de dades per a la xarxa. Es tractaran els següents temes:
"Establiment d’un sistema de maquinari redundant"
Les xarxes NetWare4 mantenen dades en el sistema d’arxius i en la base de dades del Directori. El sistema d’arxius emmagatzema arxius i aplicacions que són utilitzats per usuaris i recursos de la xarxa. La base de dades del Directori emmagatzema la informació que s’utilitza per mantenir i gestionar el funcionament de la xarxa, com l’accés als recursos de la xarxa i la seguretat.
Amb l’objectiu de protegir la informació del sistema d’arxius i de la base de dades del Directori, cal assegurar-se que el pla inclogui les seguents condicions:
A l’hora de crear un pla de protecció de dades per a la xarxa, és important recordar que la informació del sistema d’arxius i de la base de dades del Directori es mantenen en sistemes independents. Això significa que quan es creï el pla de protecció de dades més eficaç per a la xarxa, s'ha d’analitzar quins mètodes garantitzen una protecció de dades més eficaç per a cadascun dels sistemes.
Caldria identificar les necessitats de copia de seguretat i de restauració, les necessitats d’integració de dades i les necessitats de tolerància a errades.
Això permetrà actualitzar els mètodes de còpia de seguretat i de restauració existents, i desenvolupar un pla de recupearció de desastres per a la xarxa per a determinar el nivell de protecció de dades que és necessari.
Caldria disposar de còpies dels seguents documents de planificació:
Caldria tenir finalitzat el disseny de l’arbre de Directori
Tot i que la fiabilitat dels ordinadors ha millorat considerablement els darrers anys, els errors de maquinari encara poden succeïr, i succeiran. Existeixen nombroses tecnologies per proporcionar un emmagatzemament de dades més fiable i una millor protecció enfront les errades de maquinari. La majoria d’aquestes tecnologies impliquen una redundància de maquinari d’algun tipus.
Per exemple, els sistemes de disc dur RAID (sèrie redundant de discos dinàmics econòmics) mantenen les dades inclòs quan un dels discs falla. La funció de duplicació y còpia de disc de Netware també proporciona protecció enfront les errades en el canal de disc. Netware SFT III porta la tolerància a errades un pas més enllà i permet que es dupliquin dos servidors. Si es produeix una errada en un servidor, l’altre continua donant servei a la xarxa sense interrupció. Una altra possibilitat és mantenir un servidor de reserva al que es pugui interconnectar el subsistema de disc extern del servidor habitual en cas que el servidor tingui una errada de maquinari intern. Diversos proveidors d’altres fabricants, ofereixen productes de servidor de reserva que permeten realitzar una còpia d’urgència de les dades d’un sistema a un altre.
En xarxes de més d’un servidor, NDS proporciona una còpia de seguretat en línia de la base de dades del Directori a través de l’ubicació de rèpliques de partició en múltiples servidors. Per exemple, en una xarxa de dos servidors amb una partició, la base de dades de NDS es protegeix mitjançant l’ubicació d’una rèplica de la partició en cada servidor. Si es perd una de les rèpliques degut a una errada en el disc dur, o perque el volum SYS: està danyat, NDS roman intacte gràcies a la rèplica de l’altre servidor. En el cas d’una pèrdua imprevista d’un servidor o d’un volum, pot restaurar-se la informació del Directori a través d’una rèplica activa. El sistema de rèpliques també permet reconstruir o tornar a crear a partir d’una altra rèplica una rèplica danyada. La rèplica és la primera línia de protecció de la base de dades del Directori. No obstant això, no proporciona la protecció suficient en un entorn amb un sol servidor, o si no existeixen rèpliques, o si totes les rèpliques resulten malmeses. Tampoc proporciona cap protecció per al sistema d’arxius. Per aquestes raons, cal mantenir una còpia de seguretat regular de la informació de la xarxa.
9.4 Desenvolupament d’una estratègia de còpia de seguretat i restauració
Tot i que la rèplica proporciona la tolerància a errades necessària per mantenir un arbre del Directori operatiu, també cal incloure una còpia de seguretat fora de la línia del sistema d’arxius i de la base de dades del Directori en el pla de protecció de dades.
És important recordar que la base de dades del Directori és un sistema distribuït que depen d’arxius emmagatzemats en múltiples servidors. No pot realitzar-se la còpia de seguretat i la restauració dels arxius de la base de dades del Directori en una base del servidor com es feia en anteriors versions de Netware.
Netware 4 proporciona una solució de seguretat i de restauració per la xarxa a través dels Serveis de Gestió de magatzematge (SMS). Fent ús de la utilitat SBACKUP de Novell o aplicacions d’altres fabricants, caldria dissenyar un pla de protecció de dades que garanteixi que el sistema d’arxius i les dades de la xarxa es troben protegits de pèrdues i desastres.
Tots els entorns de xarxa es beneficien de la creació d’una estratègia de gestió d’aplicacions eficaç. Es té en compte la compatibilitat, la creació de directoris d’aplicacions eficaços i intuitius, i unes directrius per la gestió d’aplicacions. Els drets sobre les aplicacions s’atorguen als grups d’usuaris.
En aquesta secció es descriu el procés de disseny d’una estratègia de gestió d’aplicacions. Es tracten els seguents aspectes, assumits com a objectius:
Les aplicacions del sistema són les eines del rendiment del centre. La forma de gestionar aquestes eines depen del tipus d’aplicacions que s’usi. El seguiment d’algunes directrius senzilles i l’ús d’eines de gestió eficaç pot reduïr en gran mesura la quantitat de temps i esforç necessari per la gestió d’aplicacions.
S’haurà de comprovar si les aplicacions són compatibles amb el sistema actual abans de comprar-les o de posar a la disposició dels usuaris. La informació de compatibilitat és important degut a que el nostre sistema pot ser que imposi exigències al programari de les aplicacions que poden fer que es corrompin les dades o que interfereixin en el rendiment de l’usuari.
10.3 Creació de directoris d’aplicacions eficaços i intuitius
Per crear directoris d’aplicacions eficaços i intuitius s’haurà de:
Abans d’instal·lar i configurar aplicacions als ordinadors, s’hauria de crear una estructura de directoris eficaç i intuitiva on instal·lar les aplicacions. Això també proporciona una implantació d’accés fàcil i eficaç. L’estructura del directori de l’aplicació s’hauria de dissenyar de manera que dóni satisfacció a les necessitats específiques del centre i als requeriments de les aplicacions. És preferible que l’arbre de directoris sigui ampli i poc profund. El factor més important a tenir en compte a l’hora de crear directoris d’aplicacions és separar els arxius de programa dels arxius que es creen. Al separar els arxius de programa dels arxius de dades pot controlar-se l’accés fàcilment i suportar millor els plans de protecció de dades.També cal tenir en compte que es disposa de maquinari apropiat per suportar els requeriments de les aplicacions (memòria RAM, espai en disc, monitor, velocitat processador, etc.)
Cal protegir les aplicacions per tal d’evitar possibles
desastres. Cal assegurar un mètode de protecció per cadascuna
de les seguents condicions:
| Condició | Protecció |
| Supressió accidental | Control d’accés |
| Supressió intencionada | Control d’accés |
| Accés d’usuaris | Control d’accés |
| Falles al maquinari | Mètodes de recuperació de desastres i còpia de seguretat |
| Catàstrofes | Mètodes de recuperació de desastres i còpia de seguretat |
| Robatori d’aplicacions, dades o maquinari | Mètodes de recuperació de desastres i còpia de seguretat |
| Actualitzacions de programari | Mètodes de recuperació de desastres i còpia de seguretat |
10.4 Identificació d’eines eficients de gestió d’aplicacions
La gestió d’aplicacions consisteix en gestionar la simplificació de la distribució, instal·lació, accés i control operacional. Existeixen nombroses eines que ajuden a gestionar les aplicacions del centre. La solució escollida ha de proporcionar funcionalitat a la gestió d’aplicacions, simplificant la distribució, instal·lació i accés. En termes generals, la solució adoptada ha de millorar la capacitat per desenvolupar les tasques bàsiques que requereix la gestió del cicle de vida complert d’una aplicació al sistema.
A l’hora de dissenyar una estratègia de gestió d’aplicacions s’han de seguir les seguents directrius:
S’ha de tenir com a objectiu el desenvolupament d’una estratègia eficaç per migrar els ordinadors, seleccionant el millor mètode per cada entorn particular i, a continuació, comprovar la compatibilitat del programari i maquinari del sistema muntant un laboratori de proves i un sistema experimental.
A l’hora de migrar clients cal tenir en compte una
sèrie de factors importants, com els protocols, el contexte, la gestió
d’estacions de treball, la còpia de recolzament, la seguretat
i la compatibilitat inversa. Es pot automatitzar el procés de migració
de clients amb la utilitat ACU (Automatic Client Update), en lloc del programa
d’instal·lació.
| Objectius | Tasques i Notes |
| Avaluar els clients de xarxa existents |
|
| Determinar l’estratègia de migració per les configuracions típiques de les WS |
|
| Determinar el nivell apropiat de formació pels usuaris |
Considerar tots els tipus de formació possibles : Missatges de correu electrònic Fulls impresos Targes de consulta ràpida Formació en aula Cap tipus de formació Millorar el sistema de formació fent proves amb usuaris comuns Preveure la necessitat de personal addicional per ajudar als usuaris i administradors
|
| Actualitzar els clients |
|
El procés de migració, actualització o instal·lació d’aplicacions s’ajusta a les directrius de gestió de les mateixes i ajuda molt a fer-ne un bon seguiment.
Comprovació de les proves de les aplicacions:
Cal muntar un laboratori per instal·lar, configurar i provar el sistema per l’entorn particular. Això proporciona una experiència molt valuosa per desenvolupar una estratègia de migració eficaç i la implantació del sistema.
El maquinari i programari ha d’ésser representatiu de l’entorn de xarxa existent. Intentar usar targes de xarxa, topologia LAN i sistemes operatius d’estacions de treball similars. Com a mínim cal disposar un lector CDROM al servidor principal.
L’entorn de laboratori no hauria d’afectar al funcionament actual de la xarxa existent però s’ha de mantenir una connexió amb la xarxa principal actual. Això permet fer una comprovació de migració i de compatibilitat inversa.
12 Implantació
Per assegurar una implantació fluida del sistema
es necessita una planificació adequada en la que es gestioni les
diferents fases de la implantació. Això elimina confusions,
proporciona una eficaç execució de tasques i informa de les
tasques de migració. Crear un calendari per obtenir la planificació
que necessita el sistema, doncs un calendari eficaç aporta dates
del procés complert d’implantació i determina les tasques
individuals que s’han de dur a terme.
Crear una llista de tasques i en quin ordre caldrà executar-les. Per cada tasca, el calendari d'implantació hauria d'incloure la descripció, els recursos necessaris, la data d'inici, la data prevista de finalització, la persona assignada i el percentatge de realització. Un cop creat el calendari, es pot usar per definir terminis de finalització, estimar el progrés de les tasques, revisar el treball i generar informes.Una persona o equip pot ser responsable de més d'una tasca de la llista. El propietari de la tasca ha d'assegurar que la persona o equip responsable de la tasca estigui familiaritzat amb els procediments i utilitats necessàries per desenvolupar les assignacions.
Un calendari d'implantació eficaç proporciona la base d'una bona comunicació i previsió, doncs permet veure les tasques d'implantació relacionades. Amb aquesta perspectiva, es pot reduir la quantitat de treball repetit necessari per gestionar el projecte de manera eficaç i respondre amb seguretat als problemes que puguin sorgir.
Cal programar les tasques establint les dates previstes d'inici i finalització de cada tasca. La coordinació dels calendaris assegura que tots els membres de l'equip estiguin informats dels canvis que es produeixin i els permetrà formar-se i preparar-se per cada pas del procés d'implantació.
El seguiment de la evolució del projecte proporciona una visió clara de l'estat del projecte, garantint un alt nivell de comunicació sobre el progrés de cada tasca i permetent atendre els incidents d'una manera ràpida i ferma abans que esdevinguin problemes que puguin dificultar la seva evolució.
Cal crear un esborrany del calendari d'implantació que incorpori: una llista de cada tasca del projecte, una descripció de cada tasca, un propietari de cada tasca, data d'inici i finalització de cada tasca i un indicador de l'estat de cada tasca.
Exemple d’esborrany de calendari:
| Tasca | Persona | Dies | Inici | Fi |
| Provar NOS al laboratori | Tomas Dalmau | 15 | 1/7 | 15/7 |
| Provar aplicació Softbò | Maria Nadal | 5 | 2/7 | 7/7 |
| Instal·lar 10 NICs | Esteve Fabra | 2 | 10/7 | 12/7 |
Cal fer un seguiment dels passos de cada tasca i anotar totes les accions que es fan cada dia.
| Xiem | APA | Agenda | Cerca | Novetats | Mapa Web | Estudis | Serveis | Suport Tècnic | Alumnes | Centre | |