Els maquis van ser homes
amb una sólida consciència política i social que es van
negar a considerar-se vençuts després de perdre la guerra civil
provocada per la sublevació militar del general Franco. La majoria dels
maquis catalans van ser antics militants anarcosindicalistes que ja van participar
en els seus pobles i ciutats a defensar la legalitat republicana en contra del
feixisme.
Molts d'ells, fugits a França, van lluitar també amb la resistència
francesa contra l'exèrcit nazi alemany d'on els va venir el nom de maquisard
o maquis que s'utilitzà com a sinònim de guerriller.
Refugiats a França i bons coneixedors del territori sabotejaren i atacaren
fins els anys cinquanta les forces repressives del règim franquista esperant,
inútilment, que una revolta popular acabés definitivament amb
la dictadura.
Dos dels més destacats maquis catalans van ser:
Marcel.lí
Massana i Vancell (1918-1981)
conegut també per "Panxo". Nascut a Berga, Va fer d'esmolet,
futbolista, i manyà. Militant de la CNT, quan comença la guerra
civil encara no té divuit anys i s'allista a la columna Tierra i Libertad
per lluitar contra el feixisme. Fet presoner passa uns anys a les presons franquistes.
Després d'uns anys fent de contrabandista, per conèixer els camins
de muntanya, s'integra de ple la lluita guerrillera. Dotat d'una notable fortalesa
física i gran qualitat humana durant força anys porta de corcoll
la guàrdia civil i es converteix en una figura molt popular, sobretot
al Berguedà. Cansat i decebut el 1951 abandona la lluita armada i fixa
la seva residència a França.
Ramon
Vila i Capdevila (1908-1963)
conegut per molts sobrenoms, "Maroto" "Pasos Largos" "Jabalí"
"Caracremada". Nascut a Peguera, Berguedà. Fou pagès,
boxador i miner, militant anarcosindicalista i poeta ocasional, lector impenitent
i afeccionat a les matemàtiques, es va convertir sense proposar-s'ho
en el darrer resistent rural contra el règim feixista del general Franco.
Senzill i discret, poc amic de fanfarronejar i fer-se veure, fou essencialment
un home d'acció. Antimilitarista convençut, arribà a
rebutjar la Legió d'Honor que li va concedir el Govern francès,
per la seva decidida lluita a la resistència francesa on va ser conegut
per "capità Raymond".
Ambdós van protagonitzar
alguns episodis de la lluita guerrillera en terres de la comarca del Bages.
En el municipi de Rocafort i Vilumara, mercès a l'amistat que els unia
amb els seus masovers, hi tenien dues masies "amigues" (Can Flequer
i Casasaies) i que els van servir de refugi i suport logístic fins
que a finals de 1949 van haver de ser abandonades.
Els
maquis a can Flequer
Els
maquis a Casasaies