EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT

 

El terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort de 27,35 km2. i 3.775 habitants (any 2012) és un dels 35 municipis que formen la comarca del Bages. Està situat en el marge esquerre del riu Llobregat i envoltat pels següents municipis: a ponent (O.) pel terme de Manresa, a tramuntana (N.) pels termes de Sant Fruitós i Talamanca, a llevant (E.) pel de Mura i a migdia (S.)pel de Sant Vicenç de Castellet.

El municipi, tal com diu el seu nom, és format per dos nuclis de població, (El Pont de Vilomara a ponent i Rocafort a llevant) units per set quilòmetres de sinuosa carretera; que si bé han compartit un bon retall de història sota una mateixa dependència feudal, han tingut, a partir de la industrialització del s. XIX una evolució força diferenciada.

El nucli del Pont de Vilomara, vora el Llobregat, actualment és el més habitat. Compta amb dos ravals: el de Manresa, en el marge dret del riu Llobregat, i el de ca l'Envetat on s'ha construït el nou polígon industrial seu de les noves indústries de reciclatge: De frigorífics (TPA), de piles i làmpades (Pilagest) i ferralla electrònica (Electrorecycling).

Dins del terme municipal s'hi han desenvolupat tres urbanitzacions de creixent població: El Marquet, River Park i can Riera. Continuen dempeus i habitades algunes històriques masies com: Oristrell, Roviralta, can Serra, Arbocet, can Bitó, can Riera...

El municipi és regat de Nord a Sud pel cantó de ponent pel riu Llobregat. En aquest riu hi desguassen dues rieres: l'una és la riera de Nespres o de Mura -també anomenada de Sant Esteve en el seu últim tram- i que en un recorregut d'Est a Oest fa de separació natural entre els municipis del Pont de V. i R. i Talamanca. L'altra riera també és coneguda per varis noms, però el més reconegut és el de riera de santa Creu. Com l'anterior té el seu naixement en la serra de l'Obac i prèn la direcció S.E.-N.O. per entrar dins el terme municipal en el seu últim tram.

Les altituds del terme oscil·len entre els 202 m. del Pont de Vilomara, fins els 608 m. del serrat de Puig Gil el punt més alt del municipi. Un altre punt a destacar és el turó de Montgròs de 581 m. situat al Sud de Rocafort. Aquest nucli de població es troba a 423 m. d'alçada.

La vegetació natural del municipi, com la de bona part de la serra de l'Obac, correspondria a la del domini de l'alzinar, si bé l'acció de l'home ja sigui per l'ampliació de conreus (especialment la vinya) o utilitzant-la com a matèria primera per fer carbó o llenya l'anà reduint i degradant progressivament al llarg dels anys. Tanmateix els incendis (especialment el de l'any 1985) han acabat de contribuir sobremanera a modificar el paisatge vegetal. Com a conseqüència d'aquests factors el lloc deixat per alzines ha sigut ocupat per la brolla de romaní amb pi blanc, que actualment és la comunitat vegetal més extensa.

continua...