MALLORCA
Els romans conqueriren Mallorca el 123 a.C en una expedició dirigida per Quint Celici Metel, dit des d'aleshores Baleàric. Foren fundades dues ciutats noves: Pollentia (Alcúdia) i Palma, que durant l'època antiga foren els dos únics centres urbans importants de l'illa amb característiques urbanistíques típicament romanes. Altres ciutats romanitzades partint de nuclis indígenes, foren Bocchoris (al Pedret de Bóquet, al Port de Pollença) i Tuci, sense localitzar una de les quals correspon a sa Carroja de Santanyí. Del cristianisme primitiu, hom en coneix algunes basíliques. Mallorca fou atacada el 425 pels vàndals, que l'ocuparen, partint de l'Àfrica, el 454.
El 534 fou reconquerida pels bizantins, que hi mantingueren el domini fins a la invasió islàmica.
També patí la dominació musulmana a l'etapa islàmica de la història de Mallorca. Quan la part peninsular de la taifa fou conquerida per Muqtadir ibn Hud de Saragossa, Mallorca tingué un curt període d'independència en què el valí Abd Allah al-Murtadà es proclamà emir; i així l'ocupació de l'illa pels almoràvits fou més una repoblació i una reconstrucció que una conquesta.  Per aquest motiu el període almohade mallorquí anà esmorteint-se fins a la conquesta de Jaume I. Tot just acabada la conquesta, Jaume I promulgà la Carta de Franquesa i creà els òrgans d'administració de justícia. En l'aspecte econòmic s'obrí un període de gran prosperitat, deguda especialment a la situació privilegiada de Mallorca sobre la rutes del comerç medieval. D'altra banda, l'apogeu comercial fou limitat per la manca de vaixells prou grans per a mantenir la competència a les grans rutes de transport i per la fragilitat de les relacions internacionals. La situació financera obligà a establir el Contracte Sant que repercutí sobre l'economia de l'illa fins el segle XIX. El deute públic es convertí en una font de benefici per a l'oligarquia, que considerà rendible la lluita pel poder, a fi d'assegurar-se el control del pagament dels censals. La descoberta d'Amèrica, d'altra banda, havia significat la desviació de les grans rutes del comerç i Mallorca restava marginada i subjecta, encara a les incursions de la pirateria turca. Mallorca hagué d'aprendre a viure d'esquena a la mar  i tancada dins ella mateixa.Al segle XVII s'aguditzà la crisi de les institucions polítiques del regne de Mallorca; la inquisició creà problemes per la seva facultat de jutjar delictes purament civils o penals que afectessin els seus nombrosos famililiars, mentre el bisbat reivindicava la seva juridicció sobre els tonsurats i defensava llurs privilegis econòmics. La coronació de FelipV marca l'entrada del segle XVIII; el regne de Mallorca es convertí en un simple títol nobiliari. 
 MALLORCA:
La més gran de les illes Balears,que ocupen la posició central dins l'arxipèlag. 

Clima: El clima de Mallorca és típicament mediterrani; les temperatures mitjanes són temperades i té un règim de precipitacions estacionals amb una estació seca a l'estiu.Els vents dominants a la primavera i a la tardor són la tramuntana i el llebeig, mentre que a l'estiu hi domina el xaloc.
Superfície:3624 km2.
Població:568065.h(1991)
Capital:Palma de Mallorca.
Hidrografia:L'escassetat de les pluges i la natura calcària del rocam, que afavoreix la filtració de les aigües, caracteritzen la xarxa fluvial de l'illa.
Activitats econòmiques:L'gricultura i el comerç foren les activitats bàsiques de la història econòmica de Mallorca fins a l'aparició del turisme.
El poder polític passà  a l'audiència i al comandant general. Encara la fam i les epidèmies continuaren causant problemes, i persistí la desigualtat social. Malgrat el retrocés que significaren les mesures contra la Revolució Francesa i les guerres contra França i Anglaterra el procés de modernització de la societat mallorquina ja era irreversible. En 1.799 entrà en una llarga crisi, deguda a la dificultats de les finances i a una pesistent situació bladera deficitària que no fou superada fins els anys 30 del segle XIX., la guerra del Francès afavorí un fort corrent immigratori des del Principat que permeté una provisional represa comercial amb la restauració de l'absolutisme hom restablí la inquisició i perseguí elements liberals destacats.Els vaixells de vapor tingueren una importància creixent, i als anys seixanta s'establí una lucrativa ruta comercial triangular, pel que fa a l'agricultura hi hagué un desenvolupament important gràcies a l'extensió de les zones del regadiu, es produí també un tímid desenvolupament  industrial , especialment tèxtil. La revolució de setembre provocà canvies en el sistema polític illenc. El republicanisme afavorí l'aparició d'un primer obrerisme internacionalista i, alhora, no pogué evitar la presència d'una facció intransigent ni l'agitació popular per a l'aboliment de les quintes, en uns moments de tensions socials agreujades per les conseqüències de la febre groga. L'agricultura, i especialment, en el conreu de la vinya, afavorit indirectament per la plaga de la fil.loxera a França. En la indústria, el sector del calçat s'uní al tèxtil com un dels principals sectors adreçats a l'exportació.
Tornar enrera