CRONOLOGIA  D´OBRES  LITERÀRIES






Manuscrit de "Bearn o la sala de les nines"

-" Mort de dama " (1931, 1954, 1965)
-" Fedra " (1932, 1954, 1965)
-" Centre " (1934). Aplec d´articles periodístics.
-" Silvia Ocampo " (1935, 1966)
-" Un estiu a Mallorca " (1975)
-" Dues conferències sobre neurosis " (1936)
-" Madame Dillon " (1937)
-" L´hereva de donya Obdúlia " (1964)
-" Les temptacions " (1966)
-" L´hereva de donya Obdúlia o les temptacions " (1970, 1981)
-" Chateaubriand, el Vescomte Romàntic " (1944)
-" Mallorca " (1951)
-" La novel.la de Palmira " (1952, 1966). Reeditada com a " Les ruïnes de Palmira " (1972)
-" Cocktail a un vell palau " (1955)
-" El lledoner de la clastra " (1958, 1966 i 1986)
-" Desenllaç en Montlleó " (1958, 1971)
-" L´àngel rebel " (1961). Esdevé " Flo de Vigne " (1974)
-" Aquil.les o l´impossible " (1964, 1990)
-" Desbarats " (1965)
-" De fora Mallorca " (1966)
-" Falses memòries de Salvador Orlan " (1967)
-" Les fures " (1967, 1994)
-" La gran batuda " (1968)
-" El llumí i altres narracions " (1968)
-" La Virreyna " (1969)
-" Lulú o la princesa que somreia a totes les conjuntures " (1970)
-" Poesia " (1971). " Proses rimades " (1995)
-" Lulú regina " (1972)
-" El misantrop " (1972, 1974)
-" Narracions 1924-1973 " (1974)
-" La dama de l´harem " (1974)
-" Andrea Víctrix " (1974)
-" Julieta Récamier i altres narracions " (1980)
-" La bruixa i l´infant orat " (1992)
-" Relats " (1996)
-" Faust " (1956, 1966, 1997)
-" Bearn o la sala de les nines " (1956)
 
 

" BEARN O LA SALA DE LES NINES "
 

FAUST I LA SEVA INFLUÈNCIA:
Aquesta obra, la més important de l'autor, conté una gran influència del 
"mite de Faust ":

La primera part s'intitula "Sota el signe de Faust".

BEARN COM A NOVEL·LA.

-Estructura del llibre:

La novel·la està dividida en tres parts; una introducció en forma de carta-pròleg, la novel·la pròpiament dita, subdividida en dues parts: la primera "Sota el signe de Faust" i la segona "La pau regna a Bearn"  i un epíleg que clou la narració.
La " introducció" és presentada com la justificació necessària de tota la narració posterior.El narrador, don Joan, escriu una carta al seu amic Miquel Gelabert, antic company de seminari i actual secretari del senyor Cardenal de les Espanyes. El motiu és demanar-li consell i conformitat per portar a terme les instruccions de don Toni, mort recentment en "estranyes circumstàncies", tot i que ja li avança que només admetrà " una solució que no s' oposi a les darreres voluntats del senyor", per la qual cosa es reserva el dret a recórrer fins a Roma. Els elements i temes que configuraran l' entramat de la narració: l' extraordinària  personalitat de don Toni i la fascinació que el narrador sent per ell, l' angoixa i els dubtes de don Joan respecte les instruccions rebudes, la seva atribolada vocació religiosa, el misteri de la mort d' en Jaumet i el sentiment de culpabilitat del narrador, l' atmosfera de misteri i d' intriga que ha envoltat la vida i la mort sobtada dels seus senyors esdevinguda amb una hora de diferència, la ruïna de Bearn i la custòdia per part de  don Joan de dos mil duros entregats secretament per don Toni.
Quin és explícitament  l' encàrrec fet per don Toni i el destí que tenen els diners?. Que l' encàrrec és la publicació de les Memòries de don Toni que ens assabentarem més endavant.

La novel·la pròpiament dita, es divideix en dues parts  que responen a les dues grans etapes de la  vida de don Toni i a una identificació simbòlica de cadascuna amb un mite literari: la primera, "Sota la influència de Faust", respon a l' època tempestuosa . La segona discorre  més aviat dins la calma d' aquestes muntanyes i el referent literari al·ludit és "Les Metamorfosis  d´Ovidi ".

La primera part, " Sota la influència de Faust", consta de vint capítols, que presenten els personatges i el seu entorn,i el transcurs de deu anys de la seva vida, que el narrador situa cronològicament entre 1859-1869.Tota la part gira al voltant del mite de Faust, l' eterna joventut, que el protagonista està disposat a  aconseguir. El protagonista, esperonat per l' estrena del "Faust"de Gounod, a l' Òpera de París i, després de la negativa de dona Maria Antònia, decideix de " vendre" també ell l' ànima al diable i se n' hi va amb la seva neboda Xima, símbol de l' amor voluptuós.

La segona part, "La pau regna a Bearn", consta de vint-i-tres capítols i s' hi relaten els fets ocorreguts els vint-i-dos anys següents.Don Toni dedica el  seu temps a escriure les Memòries amb l' intent de fixar les últimes imatges del seu món i fer un homenatge a dona Maria Antònia. El seu amor voluptuós s´ha canviat per l' amor costum.
La decrepitud es va apoderant de Bearn, Maria Antònia envelleix i perd la memòria.
La decrepitud total i l' arribada del nou ordre social les trobem reflectides, també, en la falta de respecte que els assistents al carnaval demostren envers els seus senyors.
Els quatre últims capítols expliquen la mort dels senyors, que Llorenç Villalonga fa coincidir amb el final del carnaval.El relat es deté per descriure la intensitat del moment.

D' altra banda, podem parlar d' un paral·lelisme entre les dues parts: tant en la primera com en la segona , hi ha un viatge a París, assistim a una òpera; i a totes dues hi trobem la visita de na Xima, que té conseqüències determinants per als personatges. A cada una s' al·ludeix a avantpassats bearnesos: el mític de don Toni, i l' enigmàtic  don Felip de la sala de les nines.

L' Epíleg clou definitivament la novel·la. Hi trobem referits els únics incidents ocorreguts amb posterioritat a la mort dels senyors i hi recupera l' enigma més deliberat de la novel·la: La sala de les nines.
Don Joan s' assabenta  què amaga aquesta sala prohibida. Creient interpretar la voluntat del seu senyor, crema tots els documents que conté "la sala". Impedeix que s' ha sàpiga la veritat. Les Memòries és
l' únic document que ens permet d' accedir-hi.
L' acusació que esgrimeixen els membres de la societat abans de marxar, obre un nou interrogant sobre
l' autenticitat bearnesa de don Toni.

EL NARRADOR:

En aquesta novel·la, Llorenç Villalonga recorre a la tècnica, apresa de Diderot; que consisteix a oferir al lector una multiplicitat de perspectives pel que fa als fets narrats.
Aquesta  complexitat tècnica sembla que es deu a la influència de l' escriptor francès Jean Schlumberger.

A Bearn o la sala de les nines, hi trobem molt determinat des de la introducció qui "escriu", don Joan Mayol. Narrador subjectiu, adreça el relat -una carta-, una biografia i una cronologia- al seu amic Miquel, l' interlocutor mut a qui repetidament es dirigeix i en qui pensa constantment, mentre escriu,com a receptor del text.
Conèixer el final de la història  li permet de repertir al llarg del relat, nombroses anticipacions del futur per avançar accions i moments transcendents i per mantenir la tensió literària.
Don Joan inclou directament en el relat , fragments de les Memòries de don Toni tant en estil directe com en estil indirecte, accedint a un altre narrador: don Toni.
Torna a l'autor