Manuscrit de "Bearn o la sala de les nines"
-" Mort de dama " (1931, 1954, 1965)
-" Fedra " (1932, 1954, 1965)
-" Centre " (1934). Aplec d´articles periodístics.
-" Silvia Ocampo " (1935, 1966)
-" Un estiu a Mallorca " (1975)
-" Dues conferències sobre neurosis " (1936)
-" Madame Dillon " (1937)
-" L´hereva de donya Obdúlia " (1964)
-" Les temptacions " (1966)
-" L´hereva de donya Obdúlia o les temptacions
" (1970, 1981)
-" Chateaubriand, el Vescomte Romàntic " (1944)
-" Mallorca " (1951)
-" La novel.la de Palmira " (1952, 1966). Reeditada com
a " Les ruïnes de Palmira " (1972)
-" Cocktail a un vell palau " (1955)
-" El lledoner de la clastra " (1958, 1966 i 1986)
-" Desenllaç en Montlleó " (1958, 1971)
-" L´àngel rebel " (1961). Esdevé
" Flo de Vigne " (1974)
-" Aquil.les o l´impossible " (1964, 1990)
-" Desbarats " (1965)
-" De fora Mallorca " (1966)
-" Falses memòries de Salvador Orlan " (1967)
-" Les fures " (1967, 1994)
-" La gran batuda " (1968)
-" El llumí i altres narracions " (1968)
-" La Virreyna " (1969)
-" Lulú o la princesa que somreia a totes les
conjuntures " (1970)
-" Poesia " (1971). " Proses rimades " (1995)
-" Lulú regina " (1972)
-" El misantrop " (1972, 1974)
-" Narracions 1924-1973 " (1974)
-" La dama de l´harem " (1974)
-" Andrea Víctrix " (1974)
-" Julieta Récamier i altres narracions " (1980)
-" La bruixa i l´infant orat " (1992)
-" Relats " (1996)
-" Faust " (1956, 1966, 1997)
-" Bearn o la sala de les nines " (1956)
" BEARN O LA SALA DE LES NINES "
FAUST I LA SEVA INFLUÈNCIA:
Aquesta obra, la més important de l'autor, conté una gran influència del "mite de Faust ": La primera part s'intitula "Sota el signe de Faust". |
BEARN COM A NOVEL·LA.
-Estructura del llibre:
La novel·la està dividida en tres parts;
una introducció en forma de carta-pròleg, la novel·la
pròpiament dita, subdividida en dues parts: la primera "Sota el
signe de Faust" i la segona "La pau regna a Bearn" i un epíleg
que clou la narració.
La " introducció" és presentada com la
justificació necessària de tota la narració posterior.El
narrador, don Joan, escriu una carta al seu amic Miquel Gelabert, antic
company de seminari i actual secretari del senyor Cardenal de les Espanyes.
El motiu és demanar-li consell i conformitat per portar a terme
les instruccions de don Toni, mort recentment en "estranyes circumstàncies",
tot i que ja li avança que només admetrà " una solució
que no s' oposi a les darreres voluntats del senyor", per la qual cosa
es reserva el dret a recórrer fins a Roma. Els elements i temes
que configuraran l' entramat de la narració: l' extraordinària
personalitat de don Toni i la fascinació que el narrador sent per
ell, l' angoixa i els dubtes de don Joan respecte les instruccions rebudes,
la seva atribolada vocació religiosa, el misteri de la mort d' en
Jaumet i el sentiment de culpabilitat del narrador, l' atmosfera de misteri
i d' intriga que ha envoltat la vida i la mort sobtada dels seus senyors
esdevinguda amb una hora de diferència, la ruïna de Bearn i
la custòdia per part de don Joan de dos mil duros entregats
secretament per don Toni.
Quin és explícitament l' encàrrec
fet per don Toni i el destí que tenen els diners?. Que l' encàrrec
és la publicació de les Memòries de don Toni que ens
assabentarem més endavant.
La novel·la pròpiament dita, es divideix en dues parts que responen a les dues grans etapes de la vida de don Toni i a una identificació simbòlica de cadascuna amb un mite literari: la primera, "Sota la influència de Faust", respon a l' època tempestuosa . La segona discorre més aviat dins la calma d' aquestes muntanyes i el referent literari al·ludit és "Les Metamorfosis d´Ovidi ".
La primera part, " Sota la influència de Faust", consta de vint capítols, que presenten els personatges i el seu entorn,i el transcurs de deu anys de la seva vida, que el narrador situa cronològicament entre 1859-1869.Tota la part gira al voltant del mite de Faust, l' eterna joventut, que el protagonista està disposat a aconseguir. El protagonista, esperonat per l' estrena del "Faust"de Gounod, a l' Òpera de París i, després de la negativa de dona Maria Antònia, decideix de " vendre" també ell l' ànima al diable i se n' hi va amb la seva neboda Xima, símbol de l' amor voluptuós.
La segona part, "La pau regna a Bearn", consta de vint-i-tres
capítols i s' hi relaten els fets ocorreguts els vint-i-dos anys
següents.Don Toni dedica el seu temps a escriure les Memòries
amb l' intent de fixar les últimes imatges del seu món i
fer un homenatge a dona Maria Antònia. El seu amor voluptuós
s´ha canviat per l' amor costum.
La decrepitud es va apoderant de Bearn, Maria Antònia
envelleix i perd la memòria.
La decrepitud total i l' arribada del nou ordre social
les trobem reflectides, també, en la falta de respecte que els assistents
al carnaval demostren envers els seus senyors.
Els quatre últims capítols expliquen la
mort dels senyors, que Llorenç Villalonga fa coincidir amb el final
del carnaval.El relat es deté per descriure la intensitat del moment.
D' altra banda, podem parlar d' un paral·lelisme entre les dues parts: tant en la primera com en la segona , hi ha un viatge a París, assistim a una òpera; i a totes dues hi trobem la visita de na Xima, que té conseqüències determinants per als personatges. A cada una s' al·ludeix a avantpassats bearnesos: el mític de don Toni, i l' enigmàtic don Felip de la sala de les nines.
L' Epíleg clou definitivament la novel·la.
Hi trobem referits els únics incidents ocorreguts amb posterioritat
a la mort dels senyors i hi recupera l' enigma més deliberat de
la novel·la: La sala de les nines.
Don Joan s' assabenta què amaga aquesta
sala prohibida. Creient interpretar la voluntat del seu senyor, crema tots
els documents que conté "la sala". Impedeix que s' ha sàpiga
la veritat. Les Memòries és
l' únic document que ens permet d' accedir-hi.
L' acusació que esgrimeixen els membres de la
societat abans de marxar, obre un nou interrogant sobre
l' autenticitat bearnesa de don Toni.
EL NARRADOR:
En aquesta novel·la, Llorenç Villalonga
recorre a la tècnica, apresa de Diderot; que consisteix a oferir
al lector una multiplicitat de perspectives pel que fa als fets narrats.
Aquesta complexitat tècnica sembla que es
deu a la influència de l' escriptor francès Jean Schlumberger.
A Bearn o la sala de les nines, hi trobem molt determinat
des de la introducció qui "escriu", don Joan Mayol. Narrador subjectiu,
adreça el relat -una carta-, una biografia i una cronologia- al
seu amic Miquel, l' interlocutor mut a qui repetidament es dirigeix i en
qui pensa constantment, mentre escriu,com a receptor del text.
Conèixer el final de la història
li permet de repertir al llarg del relat, nombroses anticipacions del futur
per avançar accions i moments transcendents i per mantenir la tensió
literària.
Don Joan inclou directament en el relat , fragments de
les Memòries de don Toni tant en estil directe com en estil indirecte,
accedint a un altre narrador: don Toni.
Torna
a l'autor