MÓN DE CONTRASTOS
PÀG. 1

www.xtec.es/centres/a8029301
P I N E S   F O G G
DILLUNS, 10 DE MARÇ DE 2003
CEIP Les Pinediques
Número 5,  0 euros

 

Cada cultura és un món i cada lloc del món té la seva cultura. Totes són diferents i com més ens allunyem més diferències amb la nostra podem trobar. Les cultures orientals, en especial, tenen característiques que les fan molt diferents a la nostra. A continucació farem una petita exposició d'alguns dels trets que més ens han sorprés de la cultura japonesa.

Cada cultura es un mundo y cada lugar del mundo tiene su cultura. Todas son distintas y cuanto más lejanas más diferencias podemos encontrar. Las culturas orientales, en especial, tienen características que las hacen muy diferentes a la nuestra. A continuación haremos una pequeña exposición de algunas de las cosas que más nos han sorprendido de la cultura japonesa.

Every culture is a world and everey place in the world has its culture. Every are different and how more distant the differences are bigger. The oriental cultures are very different than our. Next, you will explain something about the japonese culture.


JARDINS JAPONESOS

Els jardins japonesos neixen al voltant dels santuaris budistes i són reflexe de l'amor per la natura de la religió budista.
Els jardins han anat evolucionant però el seu objectiu continua essent el de crear un paisatge idelitzat i simbòlic en miniatura fent servir pedres, aigua, ponts i elements vegetals.
Estan pensats per ser recorreguts a peu.

Jardí del paradís

Vol presentar el paradís budista (Terra Pura) i imita el paisatge del seu voltant perquè així sembli part d'aquest paisatge.

Jardí de paisatge sec

Està pensat com a lloc de meditació. Esta fet amb pedres agrupades i situades sobre grava rampinada.

Jardí de passeig

Jardí pensat per passejar i anar descobrint espais diferents en cada racó. Solen tenir petits llacs, ponts, rierols, flors, etc.

Jardí de te

Són jardins fets al costat d'un camí rodejat de plantes que porta a un saló de te.

Jardí del paradís
Jardí de paisatge sec
   
Jardí de passeig
Jardí de te
   

JARDINES JAPONESES

Los jardines japoneses nacen alrededor de los santuarios y son reflejo del amor por la naturaleza de la religión budista.
Los jardines han ido evolucionando pero su objectivo continua siendo el de crear un paisaje idelizado y simbólico en miniatura utilizando piedras, agua, puentes y elementos vegetales.
Estan pensados para ser recorridos andando.

Jardín del paraíso

Quiere presentar el paraíso budista (Tierra Pura) y imita el paisaje de su entorno para parezca parte de él.

Jardín de paisaje seco

Está pensado com lugar de meditación. Está realizado con piedras agrupadas y colocadas sobre grava rastrillada.

Jardín de paseo

Jardín pensado para pasear y ir descubriendo espacios diferentes en cada rincón. Suelen tener pequeños lagos, puentes, riachuelos, plantas, flores, etc.

Jardín de té

Son jardines construidos al lado de un camino rodeado de plantas que conduce a un salón de té.

JAPANESE GARDENS

Japanese gardens born around the sanctuaries and are love reflected to the Nature from budist religion.
The gardens have changed but their objective it's the same. They want create an ideal and symbolic countryside in miniature, They use stones, water, bridges and vegetal elements.

They are thinking to be walking.

Paradise garden

It wants to present the budist paradise (Pure Earth) and imitates the countryside for it seams a part of it.

Dry countryside garden

It is a place to go to meditate. It is make with grouped stones, they are on raked gravel.

Walking garden

It's a garden to go to walk. People will discover different places in each corner. They have small lakes, bridges, rivers, plants, flowers, etc.

Tea garden

They are building near a path, in its side there are plants and it drives to a tea house.

 

NORMES DE COMPORTAMENT


Els japonesos són molt estrictes amb les seves normes de comportament envers les altres persones (amb els estrangers són més tolerants).
Quan estan refredats, en públic, utilitzen mascaretes.
Es considera imperdonable portar xampú o sabó en un bany públic.
És un error seriòs anar calçat a l'interior d'una casa o utilitzar unes sabatilles equivocades a l'entrar o sortir del bany.
La salutació tradicional és una reverència. El grau d'inclinació dependrà de la categoria de la persona a saludar.
El contacte físic en públic entre persones del mateix sexe és relaxat i poden tocar-se braços i espatlles. Les persones de sexe diferent quasi no es toquen, i en molt poques ocasions es faran algun petó o es donaran una abraçada.
Una dona occidental amb la roba ajustada o sense la part superior del banyador pot provocar rialles i mirades. L'homosexualitat no s'accepta amb la mateixa llibertat d'altres països.
En els temples, tot i que l'ambient és informal l'ambient és de respecte i silenci. La societat japonesa és més supersticiosa que religiosa. S'entra als temples que no tenen el terra de pedra sense sabates.

A LA TAULA

Menjar al Japó és molt diferent als països occidentals. La vaixella, els costums socials, i tot el que envolta l'acte de menjar és gairebé un ritual.
Per seure en una taula tradicional el primer que cal fer és treure's les sabates. Les dones que porten faldilles han de seure amb els genolls junts i els talons posats sota el cul. Els homes seuen amb les cames creuades.
Primer es demana la beguda (sake, cervesa, shochu, vi, whisky). S'acostuma a menjar 3 o 4 plats com a entrant i després tot el que es vulgui.
Per cridar al cambrer s'ha de dir: Sumimase.
Els palets (hashi) són més curts i delicats que els xinesos.
Quan es menja és de bona educació fer soroll. En canvi és de mala educació punxar el menjar o empenyer directament a la boca. També és considera falta l'assenyalar i fer gestos fent servir els palets.
L'arròs japonès té una textura lleugerament gelatinosa i pesada. Els japonesos el tracten amb molt respecte i no se senten satisfets fins que no han menjat arròs.

NORMAS DE COMPORTAMIENTO


Los japoneses son muy estrictos con sus normas de comportamiento hacia los demás (con los extranjeros son más tolerantes).
Cuando están resfriados, en público utilitzan mascarillas
Se considera imperdonable llevar champú o jabón a un baño público.
Es un error andar calzado en el 'interior de una casa o utilizar zapatillas equivocadas al entrar o salir del baño.
El saludo tradicional es una reverencia. El grado de inclinación dependerá de la categoría de la persona a saludar.
El contacto físico en público entre persones del mismo sexo es relajado y pueden tocarse brazos y hombros. Las personas de sexo diferente casi no se tocan, y en muy pocas ocasiones se besaran o se abrazaran.
Una mujer occidental con ropa ajustada o sin la parte superior del bañador puede provocar mirades y risas. La homosexualidad no se acepta ccon la misma libertad que en otros países.
En los templos aunque el ambiente es imformal reina el respeto y el silencio. La sociedad japonesa es más supersticiosa que religiosa. Los templos que no tienen el piso de piedra debe entrarse descalzo.

EN LA MESA

Comer en Japón es muy distinto a los países occidentales. La Vajilla, las costumbres sociales y todo lo que envuelve el acto de comer es casi un ritual.
Para sentarse en una mesa tradicional deben descalzarse. Las mújeres que vistan falda han de sentarse con las rodilla juntas y los talones colocados debajo de las nalgas. Los hombres se sientan con las piernas cruzadas.
Primero se pide la bebida (sake, cerveza, shochu, vino, whisky). Se acostumbra a tomar 3 o 4 platos de entrante y después todo lo que se quiera.
Para llamar al camarero se debe decir: Sumimase.
Los palillos (hashi) son más cortos y delicados que los chinos. Al comer se considera de buena educación hacer ruido. En cambio es de mala educación pinchar la comida o empujarla directamente a la boca. También se considera falta señalar y hacer gestos utilitzando los palillos.
El arroz japonés tiene una textura ligerament elatinosa y pesada. Los japoneses lo tratan con gran respeto y no se sienten satisfechos hasta que no han comido arroz.

Saludem-nos
 

Un calçat per a cada moment i cada lloc


Estrictes a la taula
NORMS OF BEHAVIOUR


Japanese are very strict with their norms of behaviour to the other people (with the foreign people they are more tolerants).

When they have a cold, they use face mask.

They musn't take shampoo or soap to a public bathroom
.
They musn't use shoes inside the houses or use wrong slippers when go in or go out the bathroom.
The traditional salutació tradicional is a reverence.
The people of same sexe can touch arms and shoulders.The people of different sexe don't touch and never kiss or embrace.

A
western woman wearing tight dress or making top less can provoke laughs and looks. The homosexuality isn't accepted with the same liberty than other countries.
In the temples, the ambience is informal but respectful and quiet. The japanese socity is more superstitious than religious They go in the temples without shoes if the floor isn't made of the stone

AT THE TABLE

To eat in Japan is very different than the other western countries. The dishes, the social habits, and to eat are quite a ritual
You must take off your shoes to sit in a traditional table. Women wearing skirts sit on their feet. Men sit with their legs crossed.

First you ask for drinks (sake, beer, shochu, wine, whisky). Usually they eat 3 o 4 starters then you can eat all that you want.

To call the waiter you must say: Sumimase.

The chops sticks (hashi) are shorter than the chinese.
When you are eating is correct to make noise, but you can't prick food or push it to the mouth. You musn't mark or gesticulate using chops sticks.
Japanese rice is quite gelatinous and heavy. Japonese people don't feel satisfied until they don't eat rice.