|
|
ABDOMEN.- Part del cos posterior al tòrax
que tenen alguns animals de simetria bilateral ABDOMINAL.- Relatiu o pertanyent a l'abdomen. ABDUCCIO.- Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s'allunya del pla medià del cos. ABORAL.- Oposat a la boca o distant d'ella. ACEFAL.- Mancat de cap. ACELOMAT.- Sense celoma, amb la cavitat corporal substituïda per un teixit intervisceral o parènquima. ACETILCOLINA.- Mitjancer químic en la transmissió de l'impuls nerviós. ACRODONT.- Dit de les dents consolidades amb l'alvèol formant una sola massa. ACRON.- Segment apical del cap dels Artròpodes. ACTINOMORF.- Dit de l'òrgan que té simetria radial. AERI, SAC.- Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori,però també tenen altres missions. AFERENT.- Que porta o condueix endins. AGNAT.- Mancat de mandíbula. ALA.- Òrgan d'alguns animals que els permet de volar. ALECITIC.- Ou que presenten la majoria dels mamífers, pobre en vitel.le i que experimenta una segmentació total i bilateral. ALETA.- Cadascun dels apèndixs que posseeixen els peixos, a vegades amb funció locomotora, i sempre amb funció estabilitzadora, compensadora i de timó. ALLETAR.- Nodrir amb llet una cria de mamífer. ALOT.- Aleta ALVEOL.- Petita cavitat, petita dilatació sacular. AMBULACRAL PEU.- Ambulacre AMBULACRAL, APARELL.- Sistema de conductes i vesícules contràctils format en els Equinoderms a partir del celoma i que està en comunicació amb el medi extern (aigua del mar) a través de la placa madrepòrica AMBULACRE.- Tentacle dels Equinoderms, amb una funció principalment sensorial i respiratòria. AMETABOL.- Que no presenta metamorfosi. / Dit dels insectes l'individu adult dels quals s'assembla força a la larva de llur espècie des del naixement. AMFICELICA, VERTEBRA.- Vertebra primitiva amb ambdues cares còncaves. AMIELINIC.- Dit del nervi que no posseeix beina de mielina. AMIGDALA.- Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol.licles limfàtics. AMNI.- Membrana que forma la capa interna del sac embrionari en els mamífers, els ocells i els rèptils. ANAL.- Relatiu o pertanyent a l'anus. ANALEG.- Dit de l'òrgan o estructura que presenta analogia. ANALOGIA.- Qualitat dels òrgans d'estructura i origen filogenètic diferents que presenten semblança funcional. ANAMNIOTA.- Que no té amni. ANASTOMOSI.- Unió d'un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent. / Per analogia, unió de les branques d'altres sistemes ramificats. ANCA.- Qualsevol de les dues meitats en què està dividida la part posterior de l'home o dels animals al damunt de cada cuixa. ANIMAL.- Ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. ANISODONT.- Dit de l'animal que presenta diversos tipus de dents. ANISOLECITIC.- Dit de l'ou que té el vitel.le format per plaquetes de diferent diàmetre i distribuïdes irregularment. ANSA.- Vas o nervi encorbat en forma de nansa o baga. ANTAGONIC.- Que denota o implica antagonisme. ANTAGONISME.- Acció oposada de substàncies, d'òrgans, de sistemes, etc, de l'organisme. ANTENA.- Apèndix cefàlic articulat propi dels Artròpodes mandibulats i dels onicófors. ANTENULA.- Petita antena davantera dels Crustacis. ANTROPOMORF.- Que té la figura d'home, que té retiranca a l'home. ANUS.- Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s'obre a l'exterior o desemboca a la cloaca i a través del qual l'animal expulsa els residus no digerits d'aliment i altres matèries associades. AORTA.- Artèria principal que neix al ventricle esquerra. AORTIC, ARC.- Cadascun dels vasos sanguinis dels peixos que passen per les brànquies i que en la resta dels vertebrats apareixen només en els primers estadis del desenvolupament. APARELL.- Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. APENDIX.- Projecció del cos d'un animal que resta unida a una part més massissa del cos. APEX.- Punta o cim d'un òrgan APICAL.- Relatiu o pertanyent a l'àpex. APODE.- Mancat de peus. / Mancat d'aletes ventrals. APODEMA.- Qualsevol de les invaginacions de la cutícula dels Artròpodes el conjunt de les quals forma l'endosquelet i a les quals s'insereixen els músculs. APOFISI.- Eminència d'un òrgan, generalment d'un os. APONEUROSI.- Capa fibrosa i molt resistent que cobreix alguns músculs i forma llurs terminacions i lligaments. APTER.- Mancat d'ales. ARACNOIDE.- Meninge situada entre la duramàter i la piamàter. ARC.- Formació anatòmica de l'organisme en forma d'arc tesat. ARQUENTERON.- Cavitat interna de l'embrió en estat de gàstrula. ARREL.- Porció d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. ARRUGA.- Solc que es fa a la pell, ordinàriament per efecte de l'edat. ARTELL.- Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels Artròpodes (potes, antenes). / Juntura dels ossos dels dits de les mans i dels peus. ARTERIA.- Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans. ARTERIAL.- Relatiu o pertanyent a les artèries. ARTERIOLA.- Cadascuna de les petites artèries situades després de les últimes ramificacions arterials. ARTICULACIO.- Zona d'unió entre dues parts rígides d'un animal (ossos, artells) que els dona mobilitat. ARTICULAR.- Relatiu o pertanyent a una articulació. ARTICULAT.- Que té articulacions. ARTROMER.- Qualsevol dels segments d'un animal articulat. ASCON.- Tipus d'organització de les esponges més simples. ASTROCIT.- Cèl·lula de la neuroglia caracteritzada per un gran nombre de prolongacions ramificades. ATRI.- Cavitat en el cos dels Tunicats i d'altres, en comunicació amb l'exterior, que rep l'aigua procedent de les brànquies, els excrements, etc. AURICULA.- Cavitat del cor dels Vertebrats que rep la sang de les venes i des de la qual la sang passa al ventricle./ Cadascuna de les dues cavitats del cor de molts Mol·luscos. AUTONOMIC.- Motivat per causes internes, espontani. AXON.- Prolongació citoplasmàtica de la neurona, de longitud variable, que arrenca del pol oposat de les dendrites i que condueix l'impuls nerviós. |
|
BANYA.- Protuberància frontal que,
generalment en nombre d'un parell, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids,
antilocàprids, giràfids), els quals les empren sovint com a òrgans d'atac./ En alguns
animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una
banya. BARBA.- Filaments que, a un costat i a l'altre, guarneixen el canó d'una ploma d'ocell. BASAL, METABOLISME.- Dit del conjunt de processos fisiològics en que la despesa d'energia del cos és la mínima necessària per a mantenir-ne el funcionament normal. BATEC.- Moviment alternatiu de contracció i de dilatació del cor, que es transmet a les artèries. BAVA.- Humor viscós que segreguen certs animals com ara el llimac o el cargol. BEC.- Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d'una beina còrnia (ramfoteca)./ Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d'altres animals. BEINA.- Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan. BENTONIC.- Relatiu o pertanyent al bentos. BENTOS.- Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d'aigües dolces, fixos, desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat. BILATERAL.- Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria o que es disposen en dos rengles al llarg d'un eix. BILIS.- Líquid clar, groguenc, amargant, produït pel fetge i concentrat a la vesícula biliar, que és essencial en l'absorció dels greixos. BIPEDE.- Que té dos peus. BISEXUAL.- Que té els dos sexes, hermafrodita. BISSUS.- Feix de filaments amb que certs Mol·luscs bivalves s'adhereixen a les roques. BIVALVE.- Que té dues valves. BLANC, GLOBUL.- Leucòcit. BLASTODERM.- Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.lus. BLASTODERMIC.- Relatiu o pertanyent al blastoderm. BLASTOMER.- Cadascuna de les cèl·lules formades durant la divisió de l'ou fertilitzat en els primers estadis del desenvolupament embrionari. BLASTULA.- Fase del desenvolupament embrionari en que la massa de cèl.lules genera una cavitat central tancada. BLASTULACIO.- Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula BOCA.- Orifici del començament del tub digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals. BOL.- Massa que formen els aliments després de mastegats i d'insalivats, la qual és deglutida d'una sola vegada. BONET.- Segon compartiment de l'estómac dels remugants. BOTRIDI.- Òrgan de fixació d'alguns Cestodes, semblant a una ventosa, però sense musculatura. BRAÇ.- Part compresa entre l'espatlla i el colze / Qualsevol de les dues extremitats toràciques de l'home. BRANQUIA.- Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueix l'òrgan respiratori dels Metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d'aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània. BRANQUIAL.- Relatiu o pertanyent a la brànquia. BRANQUIAL, ARC.- Suport cartilaginós que tenen les brànquies dels Peixos. BRAO.- Part del braç compresa entre l'espatlla i el colze. BRAQUIAL.- Relatiu o pertanyent al braç. BRAQUICEFAL.- De cap arrodonit i curt. BRONQUI.- Conducte que forma part de l'aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l'aire de la tràquea als pulmons i viceversa. BRONQUIOL.- Ultima ramificació dels bronquis a l'interior dels pulmons. BUCAL.- Relatiu o pertanyent a la boca BUCAL, CAVITAT.- Part anterior del tub digestiu, dilatada, en la que es fan les primeres operacions de la digestió. BUDELL.- Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l'intestí. BUFETA.- En els animals, sac membranós que serveix de receptacle d'un líquid o que conté un gas. BULB.- Expansió arrodonida de certs òrgans |
|
CABELL.- Pèl que surt a la pell del crani
de l'espècie humana. CALAMISTRE. Òrgan situat a les potes de les aranyes femella, que fila la seda produïda per les glàndules del cribel. CALAZA.- Qualsevol dels dos filaments de substància albuminosa que uneixen el rovell de l'ou amb la membrana que revesteix interiorment la closca. CALLOSITAT.- Protuberància localitzada al voltant de la boca de la closca d'alguns Gasterópodes CALOSTRE.- Líquid groguenc segregat per les glàndules mamàries abans del part i després del part fins a la vinguda de la llet. CAMA.- Part de cadascun dels dos membres inferiors de l'home des del genoll fins al peu. CANAL.- Conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semi-líquides. CANO.- Ploma quan comença a nàixer. CANYÓ.- Part posterior de la boca des del vel del paladar a l'esòfag. Faringe CAP.- Part superior del cos de l'home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos. CAPIL.LAR.- Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. CAPOLL.- Coberta protectora de forma oval de les larves de molts insectes en la qual es tanquen abans de passar a l'estat de crisàlide. CAPSULA.- Coberta que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes CARA.- Part anterior del cap d'alguns animals, especialment els Primats / Part anterior d'alguna cosa CARDIES.- Orifici pel qual l'esòfag comunica amb l'estómac. CARDIOVASCULAR.- Relatiu al cor i als vasos sanguinis. CAROTIDA.- Qualsevol de les dues artèries que, passant per l'un i per l'altre costat del coll, porten la sang al cap. CARP.- Part de l'esquelet de la mà compresa entre l'avantbraç i els ossos del palmell, constituïda per vuit ossos. CARPO.- Regió sacra i interglútia. CARTILAG.- Teixit cartilaginós./ Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós. CARTILAGINOS.- Relatiu o pertanyent al teixit cartilaginós o cartílag. CARTILAGINOS, TEIXIT.- Varietat de teixit de sosteniment caracteritzada per la manca de xarxa vascular i per la resistència elàstica. CASC.- Unglot del cavall, mul, ase, zebra,... CASPA.- Làmines separades per descamació del cuir cabellut. CAUDAL.- Relatiu o pertanyent a la cua. CEC.- Primera porció del budell gros entre l'ili i el còlon. CEFALIC.- Relatiu o pertanyent al cap. CEFALITZACIO.- Tendència evolutiva dels animals a localitzar a la regió anterior del cos les funcions i les estructures nervioses, els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals. CEFALORAQUIDI - Relatiu al cap i a la columna vertebral. CEFALOTORAX.- En els Aràcnids i molts Crustacis, regió anterior del cos resultant de la unió de diversos segments toràcics anteriors amb el cap. CELIAC.- Relatiu a la cavitat abdominal. CELOMA.- Cavitat secundària d'origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, que conté a l'interior l'anomenat líquid celòmic. CELOMIC.- Relatiu o pertanyent al celoma. CENTROLECITIC.- Dit de l'ou, propi dels Artròpodes, que té el vitel.le en la part central i és de segmentació parcial i superficial. CERATINA.- Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc.) i té una funció de protecció de l'epidermis enfront de les alteracions ambientals. CERC.- Apèndix terminal de molts Artròpodes. CEREBEL.- Part de l'encèfal, força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l'home ocupa la regió postero-inferior de la cavitat craniana. CERUMEN.- Cera de l'orella, segregada per les glàndules ceruminoses del conducte auditiu. CERVELL.- Part de l'encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l'home. / Ganglis nerviosos cefàlics dels invertebrats, especialment quan centralitzen l'activitat nerviosa. CERVICAL.- Relatiu o pertanyent al coll, al coll uterí o al coll vesical. CICATRIU.- Teixit orgànic que es forma per reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits. CINTURA.- Estructura esquelètica que serveix de suport a les extremitats parells dels Vertebrats. CIRCULACIO.- Moviment d'un fluid a l'interior d'un organisme que s'efectua, generalment, a través d'uns conductes. CIRCULATORI.- Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang. CIRCULATORI (APARELL).- Conjunt de conductes o de vasos, d'òrgans impel.lents, etc., pels quals circula la sang. CIRRUS.- Apèndix filiforme de certs animals i plantes. CISTERNA.- Cavitat de l'organisme que enclou un líquid. CLATELL.- Part posterior del coll a l'indret de la seva junció amb el cap. CLAVICULA.- Os llarg i parió articulat per un extrem amb l'omòplat i per l'altra amb l'estern. CLIPI.- Placa del cap dels insectes, per sota del front, limitada per les mandíbules. CLITEL.- Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels Oligoquets i dels Hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl.lules mucoses. CLOACA.- Orifici d'origen ecto-endodèrmic on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals i que posseeixen els Amfibis, els Rèptils, els Ocells i els Mamífers Monotremes. CLOSCA.- Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels Crustacis i dels Mol·luscs i l'ossi i corni dels Quelonis./ Embolcall calcari de l'ou. CNIDOBLAST.- Cèl·lula urticant característica dels Cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva. COAGUL.- Massa semisòlida que resulta de la coagulació d'un líquid COAGULACIO.- Procés pel qual és alterada la fase dispersa d'un sistema col.loïdal o el sòlid dissolt d'un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa. COANA.- Orifici posterior de la cavitat nasal que posa en comunicació aquesta cavitat amb la bucal. COANOCIT.- Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges, de les quals formen l'endoderma. COCCIX.- Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l'acabament de la columna vertebral. COCLEA.- Conducte de l'orella interna, cargol. COLEDOC.- Conducte que vessa la bilis al duodè. COLL.- Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc. COL.LAGEN.- Proteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d'estructures, i que també és a la part orgànica del teixit ossi i de la pell. COLON.- Part de l'intestí gros que s'estan des del cec fins al recte. COLONIA.- Conjunt d'individus pertanyents a una mateixa espècie que resten anatòmicament units per a formar una individualitat de l'ordre superior. COLUMEL.LA.- Eix ossi del cargol de l'òrgan de l'oïda. / Eix intern de la closca dels Mol·luscs gasteròpodes. COLZE.- Articulació del braç i l'avantbraç i les parts toves que l'envolten, especialment la part posterior del braç. COMISSURA.- Punt en que els dos llavis o les dues parpelles s'ajunten. COMPLICADA (METAMORFOSI).- Holometabolia COMPOST (ULL).- Ull format per associació de nombrosos ocel.les disposats en forma de mosaic. CONCA.- Estructura o part d'una estructura de forma semblant a una conquilla. CONCRECIO.- Protuberància formada per dipòsit d'una substància mineral CONDIL.- Apòfisi articular d'un os, de forma rodona, amb l'eix longitudinal més llarg que els altres dos eixos. CONDRINA.- Substància intercel.lular del teixit cartilaginós que forma part de la gelatina obtinguda per hidròlisi parcial del col.làgen. CONDROBLAST.- Cèl·lula primerenca del teixit cartilaginós, altament activa i sintetitzadora dels materials que conformen la substància intercel.lular del teixit. CONDROCIT.- Cèl·lula pròpia del teixit cartilaginós i que deriva del condroblast. CONDUCTE.- Estructura tubular, amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. CONJUNTIU, TEIXIT.- Teixit d'origen mesenquimàtic que es troba distribuït arreu del cos. CONQUILLA.- Closca calcària d'un Mol·lusc CONTRACCIO.- Disminució de les dimensions transversals d'un cos sotmès a un esforç de deformació per tracció. CONTRACTIL.- Que té el poder de contreure's, de produir una contracció. CONUS.- Cèl·lula fotoreceptora de la retina dels ulls dels vertebrats que conté el pigment visual. COPULA.- Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d'efectuar l'acte sexual. / Procés pel qual l'espermatozoide es posa en contacte amb l'òvul dins l'aparell femení. COPULACIO.- Acció de copular, còpula COPULADOR.- Que serveix per a la copulació. COR.- Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. CORNI.- D'una textura semblant a la de la banya. COROIDE.- Capa entre l'escleròtica i la retina. CORONA.- Part d'una dent, revestida d'esmalt, que surt de les genives. CORTEX.- Zona externa de determinats òrgans. CORTICOSTEROIDE.- Qualsevol de les hormones esteroides secretades per l'escorça de les glàndules suprarrenals. COS.- Agregat de totes les parts materials que constitueixen un organisme. COSTAT.- Part dreta o part esquerra del tronc o del cos d'un ésser humà o d'un animal. COSTELLA.- Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts. COVAR.- Estar l'ocell sobre els ous per donar-los el calor necessària al desenvolupament de l'embrió. COXA.- Articulació de l'anca. / Segment de la base de la pota dels insectes, dels aràcnids i d'altres artròpodes. COXAL.- Relatiu o pertanyent al costat o a la part superoexterior de la cuixa. COXAL (GLANDULA).- Glàndula excretora situada a la base de les potes d'alguns Insectes i Aràcnids COXIS.- Extrem posterior de la columna vertebral format per la fusió de les darreres vèrtebres. CRANI.- Cavitat òssia del cap dels Vertebrats dins la qual és contingut l'encèfal. CRANIAL.- Relatiu o pertanyent al crani. CRANIAL (NERVI).- Dit del nervi que surt de l'encèfal CRESTA.- Excrescència carnosa que tenen damunt el cap el gall, la gallina, etc.. CRIBEL.- Òrgan que tenen algunes aranyes davant les fileres, que serveix per a manipular els fils de seda amb que fabriquen les teranyines. CRISALIDE.- Fase del desenvolupament dels insectes lepidòpters, quiescent, que se situa entre les fases larval i adulta. CROMATOFOR.- Cèl·lula dèrmica en determinats animals, plena de pigments i que es contreu controlada pel sistema nerviós central. CRURAL.- Relatiu o pertanyent a la cuixa. CTENIDI.- Brànquia. CUA.- Part posterior del cos dels Vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals./ Conjunt de plomes rígides inserides al carpó. CUIXA.- Part de la pota posterior d'un animal entre la cintura i el genoll. CUL.- Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. / Anus / CUTANI.- Relatiu o pertanyent a la pell. CUTANIA (RESPIRACIO).- Dit de l'intercanvi gasós que es fa directament a través de la pell. CUTICULA.- Capa protectora quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (Anèl.lids, Artròpodes). |
|
DEFECAR.- Expel·lir els excrements. DEGLUCIO.- Acció d'enviar-se o empassar-se els aliments. DEHISCENCIA FOL.LICULAR.- Obertura del fol.licle madur que permet el despreniment de l'òvul, a la meitat del cicle menstrual. DENDRITA.- Prolongació, única o múltiple, més o menys arboriforme del soma neuronal. DENT.- Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l'aliment o per defensar-se. DENTAL, ALVEOL.- Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents. DENTARI, ARC.- Ossos de la cara on estan implantades les dents DENTICIO.- Creixement natural de les dents. DENTICLE.- Dent molt petita DENTINA.- Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l'esmalt en la corona i pel ciment en l'arrel. DEPREDADOR.- Animal que captura uns altres animals per nodrir-se. DEPRESSOR.- Dit del nervi que abaixa l'activitat d'un òrgan. DERMA.- Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d'on l'epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment. DERMATOSQUELET.- Esquelet d'origen mesodèrmic o bé que té una ossificació dèrmica DERMIC.- Relatiu o pertanyent a la pell, especialment al derma. DESCAMACIO.- Eliminació, per despreniment en forma d'escates o de membranes, de les cèl·lules superficials de l'epidermis. DESENVOLUPAMENT.- Conjunt de processos que condueixen a la formació d'un individu complet a partir de l'ou fecundat. DESPOLARITZACIO.- Neutralització, disminució o inversió del potencial d'acció d'una cèl·lula excitable, provocat per un estímul. DIAFISI.- Part mitjana dels ossos llargs, situada entre les epífisis. DIAFRAGMA.- Envà musculoso-membran¢s, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax. DIAPAUSA.- Període de la interrupció del desenvolupament i l'activitat fisiològica de nombroses espècies d'insectes. DIASTEMA.- Espai lliure que existeix entre dues dents successives. DIASTOLE.- Dilatació del cor, que alterna amb la sístole, que provoca la repleció de sang en els ventricles. DIENCEFAL.- Part central del cervell anterior que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme i que regula la secreció hormonal de l'hipòfisi. DIGERIR.- Transformar dins les vies digestives els aliments en matèria pròpia per a la nutrició. DIGESTIO.- Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva. DIGESTIU, TRACTE.- Tub digestiu DIGESTIU, TUB.- Aparell format per un conjunt d'òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l'interior del cos de l'ésser viu. DIGITIGRAD.- Que camina posant solament els dits a terra. DIMORFISME.- Dins d'una determinada espècie vegetal o animal, polimorfisme en que es donen dues formes distintes per llur morfologia externa. DIMORFISME SEXUAL.- Aspecte diferent del mascle i la femella d'una mateixa espècie. DIOIC.- Que té els òrgans reproductors masculins i femenins en individus distints. DIPLOBLASTIC.- Format per dues capes germinatives. DIRECTE (DESENVOLUPAMENT).- DIT.- Cadascuna de les prolongacions, en nombre de cinc o menys,en què acaben les extremitats dels animals Vertebrats, llevat els Peixos. DOBLE (CIRCULACIO).- Dit de la circulació de la sang que, en un cicle, passa dues vegades pel cor. DORS.- Porció posterior del tronc que va des de l'última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l'esquena DORSAL.- Relatiu o pertanyent al dors. DUODE.- Primera part de l'intestí prim, fixat a la paret posterior de l'abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncreas. DURAMATER.- Capa exterior de les tres que envolten el cervell i la medul·la espinal. |
|
ECTODERMA.- Capa blastodèrmica formada en
el procés de gastrulació a partir d'una part del blastoderm. ECTODERMIC.- Relatiu o pertanyent a l'ectoderma. EFECTOR.- Que reacciona a un estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància. EFERENT.- Que porta enfora. EFIRA.- Larva lliure dels Cnidaris escifozous que prové de l'efírula i dona lloc a la medusa adulta. EFIRULA.- Larva dels cnidaris escifozous que prové de l'escifistoma per estrobilació i dona lloc a l'èfira. EJACULACIO.- Expulsió, amb una certa força, d'una secreció, especialment semen. ELITRE.- Qualsevol de les dues ales anteriors dels Coleòpters i altres insectes quan són coriàcies i serveixen solament per a protegir les ales posteriors. EMBARAS.- Prenyat d'una femella de Mamífer. EMBRIO.- Organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta (desenvolupament directe) o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l'aspecte d'una larva (desenvolupament indirecte). EMBRIONARI.- Relatiu o pertanyent a l'embrió EMBRIONARI, FULL.- Qualsevol de les tres capes de cèl·lules de l'embrió, que donen lloc als teixits i a les estructures de l'individu adult EMINENCIA.- Protuberància. ENCEFAL.- Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. ENCLUSA.- Osset de l'orella situat entre el martell i l'estrep. ENDOCARDI.- Capa que recobreix les cavitats i les vàlvules del cor. ENDOCRI.- Relatiu o pertanyent a les secrecions internes de les glàndules. ENDOCRINA (GLANDULA).- Glàndula que no té conducte excretor i que vessa a la sang la seva secreció. ENDODERMA.- Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderm. ENDOMETRI.- Paret interna mucosa de la matriu. ENDOSQUELET.- Esquelet intern. ENDOTELI.- Teixit intern de les seroses, l'aparell circulatori i les cavitats sinovials. EPENDIMA.- Capa que recobreix la cavitat dels ventricles cerebrals i del conducte central de la medul·la espinal. EPIDERMIC.- Relatiu o pertanyent a l'epidermis. EPIDERMIS.- Capa externa de la pell, situada damunt del derma, que cobreix tota la superfície de l'organisme. EPIDIDIM.- Conducte molt llarg que recull els espermatozoides formats en el testicle i s'enrotlla molt densament formant un cos de forma semilunar situat a la part superior de cada testicle. EPIFISI.- Extremitat dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que s'ossifica posteriorment. / Òrgan situat en el diencèfal dels vertebrats. EPIFRAGMA.- Opercle provisori amb que certs Mol·luscs tanquen l'obertura de llur conquilla. EPIGASTRI.- Part superior i mitjana de l'abdomen que correspon a la zona de l'estómac. EPIGLOTIS.- Llengüeta cartilaginosa que, a manera de vàlvula, tapa la glotis en el moment de la deglució. EPIPLO.- Replec del peritoneu que va d'una víscera a una altra, unint-les, i conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics. EPITALEM.- Part del diencèfal situada immediatament per damunt i darrera del tàlem. EPITELI.- Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. ERECCIO.- Fenomen reflex pel que, per un aport de sang a unes cavitats, certes parts toves del cos adquireixen més consistència. ERECTIL.- Susceptible d'erecció ERITROCIT.- Cèl·lula sanguínia dels animals de sang vermella responsable de l'intercanvi de gasos ERUGA.- Fase larval del desenvolupament d'alguns Insectes, de vida terrestre, forma de cuc i tres parells de potes toràciques. ESCAMA.- Escata ESCARABAT.- Nom donat als insectes Coleòpters. ESCATA.- Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts Vertebrats i els serveix de protecció. ESCIFOSTOMA.- Estat larval dels Escifozous que s'esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix a l'èfira. ESCLEROTICA.- Coberta o capa dura, opaca, blanca, que recobreix el globus de l'ull, llevat en la seva part anterior recoberta per la còrnia. ESCUT.- Peça dorsal de l'exosquelet d'alguns insectes, situada al tòrax. ESFINTER.- Múscul en forma d'anell que s al voltant de l'orifici d'entrada o de sortida de certes cavitats naturals i que, en contreure's, el tanca. ESMALT.- Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents. ESOFAG.- Conducte músculo-membranós que s'estén de la faringe a l'estómac. ESPATLLA.- Part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen. ESPERMA.- Líquid blanquinós molt viscós, emés en el moment de l'ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal. ESPERMATOZOIDE.- Cèl·lula sexual masculina. ESPICULA.- Cadascuna de les peces esquelètiques del dermatosquelet d'alguns Equinoderms, especialment de les holoturies./ Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les Esponges no còrnies. ESPINA.- Os de peix, especialment els prims i punxeguts. ESPINAL, MEDUL.LA.- Part del sistema nerviós central allotjada en el conducte format pels arcs neurals de les vèrtebres. ESPINAL, NERVI.- Dit del nervi que surt de la medul·la espinal. ESPIRA.- Cadascuna de les voltes d'una espiral o d'una hèlix. ESPIRACLE.- Orifici que comunica l'aparell respiratori d'alguns animals amb l'exterior. ESPIRAL, (VALVULA).- Òrgan de l'intestí d'alguns peixos, format per un replec intern que augmenta la superfície d'absorció. ESPLANCNIC.- Relatiu o pertanyent a les vísceres. ESPLENIC.- Relatiu o pertanyent a la melsa. ESQUELET.- Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport. / Part interna d'alguna cosa, que aguanta les altres parts. ESQUENA.- Part posterior del cos dels animals. ESTATOCIST.- Cadascuna de les vesícules que constitueixen l'òrgan d'equilibri d'alguns invertebrats aquàtics. ESTERN.- Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels Vertebrats, situat en posició ventral i mitjana. ESTEROIDE.- Substàncies components del grup de substàncies naturals que contenen la formula fonamental del ciclopentà-perhidrofenantré ESTOMA.- Porus, orifici o obertura petita de la superfície d'un teixit. ESTOMAC.- Porció dilatada del tracte digestiu on té lloc la quimificació dels aliments. ESTOMODEU.- Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats. ESTRIAT (MUSCUL).- Múscul de contracció ràpida i voluntària caracteritzat per unes bandes transversals característiques i un color vermell més intens ESTROBILACIO.- Segmentació en cadena que experimenta l'escifistoma, primer estat larval dels Escifozous ESTROGEN.- Cadascun dels components d'un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides. ETOLOGIA.- Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'habitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament. EVAGINACIÓ.- Desplaçament d'una part de la superfície interior del cos d'un animal que passa a ésser a l'exterior. EXCRECIÓ.- Operació de treure fora del cos substàncies (orina, suor..) que ja no tenen cap profit per a l'organisme. EXCREMENT.- Residu dels aliments que han estat digerits i que és eliminat a través de l'orifici anal. EXCRETOR.- Relatiu o pertanyent a l'excreció. EXOCRI.- Relatiu o pertanyent a la secreció externa d'una glàndula. EXOSQUELET.- Esquelet exterior al cos d'un animal que li serveix de protecció. EXTREMITAT.- Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió. / Pota, tentacle dels invertebrats |
|
FAGOCIT.- Leucòcit que destrueix els
microbis patogènics de la sang i dels teixits del cos. FARINGE.- Regió del tub digestiu dels Cordats que comunica la boca amb l'esòfag / Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats. FECUNDACIO.- Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d'originar una cèl·lula diploide o zigot, d'on sorgirà un nou individu. FECUNDAT.- Que ha estat objecte d'una fecundació. FEMELLA.- Animal en el que sols funciona la gònada femenina. FEMENI.- Relatiu o pertanyent a un individu femella. FEMUR.- Os de les extremitats inferiors de l'ésser humà o de les posteriors dels vertebrats terrestres, que s'estén des de la cintura pelviana fins al genoll. / Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia. FEROMONA.- Nom genèric de les substàncies químiques emprades per a la comunicació entre organismes individuals de la mateixa espècie, missatgers químics intraespecífics percebuts primàriament pel sentit de l'olfacte. FERTIL.- Dit de l'organisme capaç de reproduir-se. FETAL.- Relatiu o pertanyent al fetus. FETGE.- Òrgan glandular complex, annex a l'intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l'organisme. FETUS.- Embrió dels vivíparsdes que ja s'hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement. FIBRA.- Qualsevol dels elements flexibles i filiformes que entren en la composició dels teixits orgànics. FIBROBLAST.- Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que es troba en les diferents varietats del teixit conjuntiu i que intervé en la formació de les fibres de col·lagen. FILERA.- Cadascuna de les eminències mamil.lars de la cara ventral de l'abdomen de les aranyes per on surten els fils amb què fabriquen les teranyines. FILOGENETIC.- Relatiu o pertanyent a la filogènia FILOGENIA.- Branca de la biologia que estudia el procés de desenvolupament dels diferents grups d'organismes i llurs relacions evolutives FILTRANT.- Que filtra. FILTRAR.- Fer passar un fluid a través d'un filtre per tal de separar-ne la matèria sòlida que duu en suspensió FLAMIGERA, CEL.LULA.- Cèl·lula de l'epiteli vibràtil, ciliar o amb pestanyes que presenten fin¡ssims cilis i que té una funció excretora. FLANC.- Qualsevol de les dues parts laterals d'un cos. FLEXOR, MUSCUL.- Múscul la contracció del qual provoca la flexió d'un membre o d'un segment del cos. FOL.LICLE.- Estructura anatòmica o histològica de la pell o de les mucoses que, en forma de cripta, sac petit, depressió o cavitat, t una funció glandular, secretora o excretora. FORMULA DENTARIA.- Expressió numèrica amb que s'indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries FOSSA.- Cavitat animal ampla i poc o molt profunda, l'entrada de la qual és més ampla que el fons. FOSSIL.- Dit de l'organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma natural en els materials de l'escorça terrestre. FOTOFOR.- Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis i de peixos que habiten a més de 500 metres de profunditat. FOTORECEPTOR.- Dit de qualsevol òrgan o de qualsevol estructura capaç de copsar la llum. FOVEA.- Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima agudesa visual. FRONT.- Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani. FRONTAL.- Relatiu o pertanyent al front. |
|
GAMETA.- Cadascuna de les cèl·lules
haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot. GAMETOGENESI.- Procés de formació dels gàmetes que en els organismes diploides comporta la meiosi. GANGLI.- Engruiximent de forma i grandària variables situat en el trajecte d'un vas limfàtic o d'un nervi. GANYA.- Qualsevol de les obertures dels òrgans de respiració dels peixos, situades una a cada costat de la faringe. GASTRIC.- Que té relació amb l'estómac. GASTRICA, DIGESTIO.- Dit de la part del procés de digestió que té lloc a l'estómac GASTROVASCULAR.- Dit de la cavitat general del cos dels Cnidaris GASTRULA.- Fase del desenvolupament embrionari que va des de la fi del període de blastulació fins que els tres fulls embrionaris i l'arquènteron ja són formats. GASTRULACIO.- Procés del desenvolupament embrionari que condueix a la formació de la gàstrula. GENITAL.- Relatiu o pertanyent a l'aparell reproductor. GENIVA.- Teixit fibrós recobert per la mucosa bucal que cobreix els arcs dentals, es prolonga entre les dents i s'hi adhereix fortament. GENOLL.- Regió anatòmica formada per l'articulació de la cuixa amb la cama. GESTACIO.- Procés de formació i desenvolupament de l'embrió en les femelles dels animals vivípars. GLANDULA.- Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles. GLIA.- Qualsevol dels elements cel·lulars que constitueixen el suport del sistema nerviós central. GLOMERUL.- Aglomeració de corpuscles de la mateixa natura, existents a l'organisme. GLOTIS.- Part de la laringe compresa entre les dues cordes vocals. GONADA.- Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes. GONODUCTE.- Conducte que comunica les gònades amb l'exterior. GREIX.- Part dels teixits del cos d'un animal que consta principalment de cèl·lules plenes d'una substància unctuosa, que s una mescla d'esters glicerids dels àcids esteàric, palmític i oleic. |
|
HEMIMETABOLIA.- Tipus de metamorfosi en la
que les diferencies morfològiques entre la larva i l'imago no són notables i tots els
estats larvals són semblants. HEMISFERI.- Qualsevol de les dues meitats simètriques del cervell o del cerebel. HEMOCEL.- Aparell vascular primitiu compost de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula la sang. HEMOLIMFA.- Fluid del celoma d'alguns invertebrats amb funció de transport d'oxigen, equivalent a la sang i a la limfa en els animals superiors. HEPATIC.- Relatiu o pertanyent al fetge. HEPATOPANCREAS.- Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncreas i del fetge. HERMAFRODITA.- Que presenta hermafroditisme. HERMAFRODITISME.- Presència, en un mateix individu, d'òrgans sexuals masculins i femenins, de teixit ovàric i testicular o bé d'òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d'un sol sexe. HETEROCERCA (CUA).- Dit de l'aleta caudal integrada per dos lòbuls desiguals, un de dorsal o superior i un de ventral. HETERODONT.- Que té les dents diferenciades en incisives, canines i molars. HILUM.- Fissura o depressió d'un òrgan, per on entren o surten vasos, nervis i conductes. HIMEN.- Replec mucós perforat que hi ha entre la vulva i l'entrada de la vagina. HIOIDE.- Os imparell i mitjà en forma de ferradura, situat al coll, sobre la laringe. HIPOCONDRI.- Cadascuna de les parts laterals de la paret del cos situada sota les falses costelles. HIPODERMA.- Part profunda del derma. HIPOFISI.- Glàndula de secreció interna, situada sota l'encèfal, que regula la major part de les funcions de l'organisme. HIPOTALEM.- Part del sistema nerviós central que comprèn el tuber cinereum, l'infundibul, el quiasma òptic, els cossos mamil.lars i la neurohipofisi. HISTOLOGIA.- Branca de la Biologia que estudia la composició i l'estructura microscòpica dels teixits orgànics. HOLOMETABOLIA - Metamorfosi completa amb els tres estadis del desenvolupament: Eruga, Nimfa i Imago HOMEOTERM.- Dit de l'animal la temperatura interna del qual es manté constant i independent a despit de les variacions de la temperatura de l'ambient. HOMINITZACIO.- Procés evolutiu pel qual el primer homínid adquirí els trets pròpiament humans. HOMOCERCA (CUA).- Dit de l'aleta caudal integrada per dos lòbuls iguals. HORMONA.- Substància orgànica d'acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits. HOSTE.- Organisme vegetal o animal sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit. HUMER.- Os que forma l'esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats terrestres. |
|
ILI.- Darrera porció de l'intestí prim,
entre el jejú i el cec. IMAGO.- Fase adulta dels Insectes holometàbols i hemimetàbols. IMBRICACIO.- Disposició d'escames a la manera de les teules d'una teulada. IMPLANTACIO.- Fixació a la mucosa uterina de l'ou fecundat. INCISIUS.- Dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals. INCUBACIO.- Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se. INDIRECTE, DESENVOLUPAMENT.- Dit del desenvolupament que passa per fases larvals INFANCIA.- Període de la vida que comprèn des del naixement fins l'adolescència. INFUNDIBUL.- Nom que prenen certes cavitats o parts orgàniques que tenen forma d'embut. INGERIR.- Introduir-se alguna cosa a les vies digestives a través de la boca. INGESTA.- Conjunt de matèries que ingressen a l'organisme per via bucal amb finalitats alimentàries. INHALANT, PORUS.- Nom donat als orificis que en el porífers permeten l'entrada d'aigua a la paret del cos o a la cavitat central o gastrovascular. INNERVACIO.- Conjunt d'accions que exerceixen els nervis sobre els diferents òrgans i parts del cos. / Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica. INSPIRAR.- Fer entrar aire als pulmons. INSTINT.- Tendència heretada a fer determinats actes dirigits a la conservació i a la reproducció. INSULINA.- Hormona secretada pel pàncreas, que disminueix la concentració del sucre en la sang. INTEGRIPAL.LIAL.- Dit del Mol·lusc Lamel.libranqui que té a les valves la impressió pal.lial continua i paral·lela a la conquilla. INTERCOSTAL.- Situat entre les costelles. INTERDIGITAL.- Situat entre els dits. INTESTI.- Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l'anus. INTESTINAL.- Relatiu o pertanyent a l'intestí. INVAGINACIO.- Penetració o replegament d'una capa de cèl·lules o d'una membrana dins una altra. INVERTEBRAT.- Mancat de columna vertebral o endosquelet de cartílag. IRIS.- Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil, situada davant el cristal·lí, en el centre de la qual hi ha la nina o pupil·la. JEJU.- Porció del mig de l'intestí prim, entre el duodè i l'ili. |
|
A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X Z | |
Per demanar alguna explicació sobre algun terme, suggerir una nova entrada o
comentar algun aspecte d'aquest diccionari, adreceu-vos al professor. Professor
Fancesc Murgadas |