enrera.jpg (730 bytes)Seminari de Ciències Naturals
    Diccionari de Zoologia
    Autor: Francesc Murgadas
 

A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  L  M  N   O  P  Q   R  S  T  U  V  X  Z

ABDOMEN.- Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral 
ABDOMINAL.- Relatiu o pertanyent a l'abdomen. 
ABDUCCIO.- Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s'allunya del pla medià del cos. 
ABORAL.- Oposat a la boca o distant d'ella. 
ACEFAL.- Mancat de cap. 
ACELOMAT.- Sense celoma, amb la cavitat corporal substituïda per un teixit intervisceral o parènquima. 
ACETILCOLINA.- Mitjancer químic en la transmissió de l'impuls nerviós. 
ACRODONT.- Dit de les dents consolidades amb l'alvèol formant una sola massa. 
ACRON.- Segment apical del cap dels Artròpodes. 
ACTINOMORF.- Dit de l'òrgan que té simetria radial. 
AERI, SAC.- Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori,però també tenen altres missions. 
AFERENT.- Que porta o condueix endins. 
AGNAT.- Mancat de mandíbula. 
ALA.- Òrgan d'alguns animals que els permet de volar. 
ALECITIC.- Ou que presenten la majoria dels mamífers, pobre en vitel.le i que experimenta una segmentació total i bilateral. 
ALETA.- Cadascun dels apèndixs que posseeixen els peixos, a vegades amb funció locomotora, i sempre amb funció estabilitzadora, compensadora i de timó. 
ALLETAR.- Nodrir amb llet una cria de mamífer. 
ALOT.- Aleta 
ALVEOL.- Petita cavitat, petita dilatació sacular. 
AMBULACRAL PEU.- Ambulacre 
AMBULACRAL, APARELL.- Sistema de conductes i vesícules contràctils format en els Equinoderms a partir del celoma i que està en comunicació amb el medi extern (aigua del mar) a través de la placa madrepòrica 
AMBULACRE.- Tentacle dels Equinoderms, amb una funció principalment sensorial i respiratòria. 
AMETABOL.- Que no presenta metamorfosi. / Dit dels insectes l'individu adult dels quals s'assembla força a la larva de llur espècie des del naixement. 
AMFICELICA, VERTEBRA.- Vertebra primitiva amb ambdues cares còncaves. 
AMIELINIC.- Dit del nervi que no posseeix beina de mielina. 
AMIGDALA.- Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial, que conté fol.licles limfàtics. 
AMNI.- Membrana que forma la capa interna del sac embrionari en els mamífers, els ocells i els rèptils. 
ANAL.- Relatiu o pertanyent a l'anus. 
ANALEG.- Dit de l'òrgan o estructura que presenta analogia. 
ANALOGIA.- Qualitat dels òrgans d'estructura i origen filogenètic diferents que presenten semblança funcional. 
ANAMNIOTA.- Que no té amni. 
ANASTOMOSI.- Unió d'un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent. / Per analogia, unió de les branques d'altres sistemes ramificats. 
ANCA.- Qualsevol de les dues meitats en què està dividida la part posterior de l'home o dels animals al damunt de cada cuixa. 
ANIMAL.- Ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. 
ANISODONT.- Dit de l'animal que presenta diversos tipus de dents. 
ANISOLECITIC.- Dit de l'ou que té el vitel.le format per plaquetes de diferent diàmetre i distribuïdes irregularment. 
ANSA.- Vas o nervi encorbat en forma de nansa o baga. 
ANTAGONIC.- Que denota o implica antagonisme. 
ANTAGONISME.- Acció oposada de substàncies, d'òrgans, de sistemes, etc, de l'organisme. 
ANTENA.- Apèndix cefàlic articulat propi dels Artròpodes mandibulats i dels onicófors. 
ANTENULA.- Petita antena davantera dels Crustacis. 
ANTROPOMORF.- Que té la figura d'home, que té retiranca a l'home. 
ANUS.- Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s'obre a l'exterior o desemboca a la cloaca i a través del qual l'animal expulsa els residus no digerits d'aliment i altres matèries associades. 
AORTA.- Artèria principal que neix al ventricle esquerra. 
AORTIC, ARC.- Cadascun dels vasos sanguinis dels peixos que passen per les brànquies i que en la resta dels vertebrats apareixen només en els primers estadis del desenvolupament. 
APARELL.- Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. 
APENDIX.- Projecció del cos d'un animal que resta unida a una part més massissa del cos. 
APEX.- Punta o cim d'un òrgan 
APICAL.- Relatiu o pertanyent a l'àpex. 
APODE.- Mancat de peus. / Mancat d'aletes ventrals. 
APODEMA.- Qualsevol de les invaginacions de la cutícula dels Artròpodes el conjunt de les quals forma l'endosquelet i a les quals s'insereixen els músculs. 
APOFISI.- Eminència d'un òrgan, generalment d'un os. 
APONEUROSI.- Capa fibrosa i molt resistent que cobreix alguns músculs i forma llurs terminacions i lligaments. 
APTER.- Mancat d'ales. 
ARACNOIDE.- Meninge situada entre la duramàter i la piamàter. 
ARC.- Formació anatòmica de l'organisme en forma d'arc tesat. 
ARQUENTERON.- Cavitat interna de l'embrió en estat de gàstrula. 
ARREL.- Porció d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. 
ARRUGA.- Solc que es fa a la pell, ordinàriament per efecte de l'edat. 
ARTELL.- Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels Artròpodes (potes, antenes). / Juntura dels ossos dels dits de les mans i dels peus. 
ARTERIA.- Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans. 
ARTERIAL.- Relatiu o pertanyent a les artèries. 
ARTERIOLA.- Cadascuna de les petites artèries situades després de les últimes ramificacions arterials. 
ARTICULACIO.- Zona d'unió entre dues parts rígides d'un animal (ossos, artells) que els dona mobilitat. 
ARTICULAR.- Relatiu o pertanyent a una articulació. 
ARTICULAT.- Que té articulacions. 
ARTROMER.- Qualsevol dels segments d'un animal articulat. 
ASCON.- Tipus d'organització de les esponges més simples. 
ASTROCIT.- Cèl·lula de la neuroglia caracteritzada per un gran nombre de prolongacions ramificades. 
ATRI.- Cavitat en el cos dels Tunicats i d'altres, en comunicació amb l'exterior, que rep l'aigua procedent de les brànquies, els excrements, etc. 
AURICULA.- Cavitat del cor dels Vertebrats que rep la sang de les venes i des de la qual la sang passa al ventricle./ Cadascuna de les dues cavitats del cor de molts Mol·luscos. 
AUTONOMIC.- Motivat per causes internes, espontani. 
AXON.- Prolongació citoplasmàtica de la neurona, de longitud variable, que arrenca del pol oposat de les dendrites i que condueix l'impuls nerviós. 
 
BANYA.- Protuberància frontal que, generalment en nombre d'un parell, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids), els quals les empren sovint com a òrgans d'atac./ En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya. 
BARBA.- Filaments que, a un costat i a l'altre, guarneixen el canó d'una ploma d'ocell. 
BASAL, METABOLISME.- Dit del conjunt de processos fisiològics en que la despesa d'energia del cos és la mínima necessària per a mantenir-ne el funcionament normal. 
BATEC.- Moviment alternatiu de contracció i de dilatació del cor, que es transmet a les artèries. 
BAVA.- Humor viscós que segreguen certs animals com ara el llimac o el cargol. 
BEC.- Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d'una beina còrnia (ramfoteca)./ Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d'altres animals. 
BEINA.- Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan. 
BENTONIC.- Relatiu o pertanyent al bentos. 
BENTOS.- Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d'aigües dolces, fixos, desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat. 
BILATERAL.- Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria o que es disposen en dos rengles al llarg d'un eix. 
BILIS.- Líquid clar, groguenc, amargant, produït pel fetge i concentrat a la vesícula biliar, que és essencial en l'absorció dels greixos. 
BIPEDE.- Que té dos peus. 
BISEXUAL.- Que té els dos sexes, hermafrodita. 
BISSUS.- Feix de filaments amb que certs Mol·luscs bivalves s'adhereixen a les roques. 
BIVALVE.- Que té dues valves. 
BLANC, GLOBUL.- Leucòcit. 
BLASTODERM.- Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.lus. 
BLASTODERMIC.- Relatiu o pertanyent al blastoderm. 
BLASTOMER.- Cadascuna de les cèl·lules formades durant la divisió de l'ou fertilitzat en els primers estadis del desenvolupament embrionari. 
BLASTULA.- Fase del desenvolupament embrionari en que la massa de cèl.lules genera una cavitat central tancada. 
BLASTULACIO.- Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula 
BOCA.- Orifici del començament del tub digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals. 
BOL.- Massa que formen els aliments després de mastegats i d'insalivats, la qual és deglutida d'una sola vegada. 
BONET.- Segon compartiment de l'estómac dels remugants. 
BOTRIDI.- Òrgan de fixació d'alguns Cestodes, semblant a una ventosa, però sense musculatura. 
BRAÇ.- Part compresa entre l'espatlla i el colze / Qualsevol de les dues extremitats toràciques de l'home. 
BRANQUIA.- Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueix l'òrgan respiratori dels Metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d'aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània. 
BRANQUIAL.- Relatiu o pertanyent a la brànquia. 
BRANQUIAL, ARC.- Suport cartilaginós que tenen les brànquies dels Peixos. 
BRAO.- Part del braç compresa entre l'espatlla i el colze. 
BRAQUIAL.- Relatiu o pertanyent al braç. 
BRAQUICEFAL.- De cap arrodonit i curt. 
BRONQUI.- Conducte que forma part de l'aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l'aire de la tràquea als pulmons i viceversa. 
BRONQUIOL.- Ultima ramificació dels bronquis a l'interior dels pulmons. 
BUCAL.- Relatiu o pertanyent a la boca 
BUCAL, CAVITAT.- Part anterior del tub digestiu, dilatada, en la que es fan les primeres operacions de la digestió. 
BUDELL.- Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l'intestí. 
BUFETA.- En els animals, sac membranós que serveix de receptacle d'un líquid o que conté un gas. 
BULB.- Expansió arrodonida de certs òrgans 
 
CABELL.- Pèl que surt a la pell del crani de l'espècie humana. 
CALAMISTRE. Òrgan situat a les potes de les aranyes femella, que fila la seda produïda per les glàndules del cribel. 
CALAZA.- Qualsevol dels dos filaments de substància albuminosa que uneixen el rovell de l'ou amb la membrana que revesteix interiorment la closca. 
CALLOSITAT.- Protuberància localitzada al voltant de la boca de la closca d'alguns Gasterópodes 
CALOSTRE.- Líquid groguenc segregat per les glàndules mamàries abans del part i després del part fins a la vinguda de la llet. 
CAMA.- Part de cadascun dels dos membres inferiors de l'home des del genoll fins al peu. 
CANAL.- Conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semi-líquides. 
CANO.- Ploma quan comença a nàixer. 
CANYÓ.- Part posterior de la boca des del vel del paladar a l'esòfag. Faringe 
CAP.- Part superior del cos de l'home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos. 
CAPIL.LAR.- Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. 
CAPOLL.- Coberta protectora de forma oval de les larves de molts insectes en la qual es tanquen abans de passar a l'estat de crisàlide. 
CAPSULA.- Coberta que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes 
CARA.- Part anterior del cap d'alguns animals, especialment els Primats / Part anterior d'alguna cosa 
CARDIES.- Orifici pel qual l'esòfag comunica amb l'estómac. 
CARDIOVASCULAR.- Relatiu al cor i als vasos sanguinis. 
CAROTIDA.- Qualsevol de les dues artèries que, passant per l'un i per l'altre costat del coll, porten la sang al cap. 
CARP.- Part de l'esquelet de la mà compresa entre l'avantbraç i els ossos del palmell, constituïda per vuit ossos. 
CARPO.- Regió sacra i interglútia. 
CARTILAG.- Teixit cartilaginós./ Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós. 
CARTILAGINOS.- Relatiu o pertanyent al teixit cartilaginós o cartílag. 
CARTILAGINOS, TEIXIT.- Varietat de teixit de sosteniment caracteritzada per la manca de xarxa vascular i per la resistència elàstica. 
CASC.- Unglot del cavall, mul, ase, zebra,... 
CASPA.- Làmines separades per descamació del cuir cabellut. 
CAUDAL.- Relatiu o pertanyent a la cua. 
CEC.- Primera porció del budell gros entre l'ili i el còlon. 
CEFALIC.- Relatiu o pertanyent al cap. 
CEFALITZACIO.- Tendència evolutiva dels animals a localitzar a la regió anterior del cos les funcions i les estructures nervioses, els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals. 
CEFALORAQUIDI - Relatiu al cap i a la columna vertebral. 
CEFALOTORAX.- En els Aràcnids i molts Crustacis, regió anterior del cos resultant de la unió de diversos segments toràcics anteriors amb el cap. 
CELIAC.- Relatiu a la cavitat abdominal. 
CELOMA.- Cavitat secundària d'origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, que conté a l'interior l'anomenat líquid celòmic. 
CELOMIC.- Relatiu o pertanyent al celoma. 
CENTROLECITIC.- Dit de l'ou, propi dels Artròpodes, que té el vitel.le en la part central i és de segmentació parcial i superficial. 
CERATINA.- Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc.) i té una funció de protecció de l'epidermis enfront de les alteracions ambientals. 
CERC.- Apèndix terminal de molts Artròpodes. 
CEREBEL.- Part de l'encèfal, força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l'home ocupa la regió postero-inferior de la cavitat craniana. 
CERUMEN.- Cera de l'orella, segregada per les glàndules ceruminoses del conducte auditiu. 
CERVELL.- Part de l'encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l'home. / Ganglis nerviosos cefàlics dels invertebrats, especialment quan centralitzen l'activitat nerviosa. 
CERVICAL.- Relatiu o pertanyent al coll, al coll uterí o al coll vesical. 
CICATRIU.- Teixit orgànic que es forma per reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits. 
CINTURA.- Estructura esquelètica que serveix de suport a les extremitats parells dels Vertebrats. 
CIRCULACIO.- Moviment d'un fluid a l'interior d'un organisme que s'efectua, generalment, a través d'uns conductes. 
CIRCULATORI.- Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang. 
CIRCULATORI (APARELL).- Conjunt de conductes o de vasos, d'òrgans impel.lents, etc., pels quals circula la sang. 
CIRRUS.- Apèndix filiforme de certs animals i plantes. 
CISTERNA.- Cavitat de l'organisme que enclou un líquid. 
CLATELL.- Part posterior del coll a l'indret de la seva junció amb el cap. 
CLAVICULA.- Os llarg i parió articulat per un extrem amb l'omòplat i per l'altra amb l'estern. 
CLIPI.- Placa del cap dels insectes, per sota del front, limitada per les mandíbules. 
CLITEL.- Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels Oligoquets i dels Hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl.lules mucoses. 
CLOACA.- Orifici d'origen ecto-endodèrmic on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals i que posseeixen els Amfibis, els Rèptils, els Ocells i els Mamífers Monotremes. 
CLOSCA.- Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels Crustacis i dels Mol·luscs i l'ossi i corni dels Quelonis./ Embolcall calcari de l'ou. 
CNIDOBLAST.- Cèl·lula urticant característica dels Cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva. 
COAGUL.- Massa semisòlida que resulta de la coagulació d'un líquid 
COAGULACIO.- Procés pel qual és alterada la fase dispersa d'un sistema col.loïdal o el sòlid dissolt d'un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble  gelatinosa. 
COANA.- Orifici posterior de la cavitat nasal que posa en comunicació aquesta cavitat amb la bucal. 
COANOCIT.- Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges, de les quals formen l'endoderma. 
COCCIX.- Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l'acabament de la columna vertebral. 
COCLEA.- Conducte de l'orella interna, cargol. 
COLEDOC.- Conducte que vessa la bilis al duodè. 
COLL.- Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc. 
COL.LAGEN.- Proteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d'estructures, i que també és a la part orgànica del teixit ossi i de la pell. 
COLON.- Part de l'intestí gros que s'estan des del cec fins al recte. 
COLONIA.- Conjunt d'individus pertanyents a una mateixa espècie que resten anatòmicament units per a formar una individualitat de l'ordre superior. 
COLUMEL.LA.- Eix ossi del cargol de l'òrgan de l'oïda. / Eix intern de la closca dels Mol·luscs gasteròpodes. 
COLZE.- Articulació del braç i l'avantbraç i les parts toves que l'envolten, especialment la part posterior del braç. 
COMISSURA.- Punt en que els dos llavis o les dues parpelles s'ajunten. 
COMPLICADA (METAMORFOSI).- Holometabolia 
COMPOST (ULL).- Ull format per associació de nombrosos ocel.les disposats en forma de mosaic. 
CONCA.- Estructura o part d'una estructura de forma semblant a una conquilla. 
CONCRECIO.- Protuberància formada per dipòsit d'una substància mineral 
CONDIL.- Apòfisi articular d'un os, de forma rodona, amb l'eix longitudinal més llarg que els altres dos eixos. 
CONDRINA.- Substància intercel.lular del teixit cartilaginós que forma part de la gelatina obtinguda per hidròlisi parcial del col.làgen. 
CONDROBLAST.- Cèl·lula primerenca del teixit cartilaginós, altament activa i sintetitzadora dels materials que conformen la substància intercel.lular del teixit. 
CONDROCIT.- Cèl·lula pròpia del teixit cartilaginós i que deriva del condroblast. 
CONDUCTE.- Estructura tubular, amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través  dels òrgans. 
CONJUNTIU, TEIXIT.- Teixit d'origen mesenquimàtic que es troba distribuït arreu del cos. 
CONQUILLA.- Closca calcària d'un Mol·lusc 
CONTRACCIO.- Disminució de les dimensions transversals d'un cos sotmès a un esforç de deformació per tracció. 
CONTRACTIL.- Que té el poder de contreure's, de produir una contracció. 
CONUS.- Cèl·lula fotoreceptora de la retina dels ulls dels vertebrats que conté el pigment visual. 
COPULA.- Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d'efectuar l'acte sexual. / Procés pel qual l'espermatozoide es posa en contacte amb l'òvul dins l'aparell femení. 
COPULACIO.- Acció de copular, còpula 
COPULADOR.- Que serveix per a la copulació. 
COR.- Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. 
CORNI.- D'una textura semblant a la de la banya. 
COROIDE.- Capa entre l'escleròtica i la retina. 
CORONA.- Part d'una dent, revestida d'esmalt, que surt de les genives. 
CORTEX.- Zona externa de determinats òrgans. 
CORTICOSTEROIDE.- Qualsevol de les hormones esteroides secretades per l'escorça de les glàndules suprarrenals. 
COS.- Agregat de totes les parts materials que constitueixen un organisme. 
COSTAT.- Part dreta o part esquerra del tronc o del cos d'un ésser humà o d'un animal. 
COSTELLA.- Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts. 
COVAR.- Estar l'ocell sobre els ous per donar-los el calor necessària al desenvolupament de l'embrió. 
COXA.- Articulació de l'anca. / Segment de la base de la pota dels insectes, dels aràcnids i d'altres artròpodes. 
COXAL.- Relatiu o pertanyent al costat o a la part superoexterior de la cuixa. 
COXAL (GLANDULA).- Glàndula excretora situada a la base de les potes d'alguns Insectes i Aràcnids 
COXIS.- Extrem posterior de la columna vertebral format per la fusió de les darreres vèrtebres. 
CRANI.- Cavitat òssia del cap dels Vertebrats dins la qual és contingut l'encèfal. 
CRANIAL.- Relatiu o pertanyent al crani. 
CRANIAL (NERVI).- Dit del nervi que surt de l'encèfal 
CRESTA.- Excrescència carnosa que tenen damunt el cap el gall, la gallina, etc.. 
CRIBEL.- Òrgan que tenen algunes aranyes davant les fileres, que serveix per a manipular els fils de seda amb que fabriquen les teranyines. 
CRISALIDE.- Fase del desenvolupament dels insectes lepidòpters, quiescent, que se situa entre les fases larval i adulta. 
CROMATOFOR.- Cèl·lula dèrmica en determinats animals, plena de pigments i que es contreu controlada pel sistema nerviós central. 
CRURAL.- Relatiu o pertanyent a la cuixa. 
CTENIDI.- Brànquia. 
CUA.- Part posterior del cos dels Vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals./ Conjunt de plomes rígides inserides al carpó. 
CUIXA.- Part de la pota posterior d'un animal entre la cintura i el genoll. 
CUL.- Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. / Anus / 
CUTANI.- Relatiu o pertanyent a la pell. 
CUTANIA (RESPIRACIO).- Dit de l'intercanvi gasós que es fa directament a través de la pell. 
CUTICULA.- Capa protectora quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (Anèl.lids, Artròpodes). 
 
DEFECAR.- Expel·lir els excrements. 
DEGLUCIO.- Acció d'enviar-se o empassar-se els aliments. 
DEHISCENCIA FOL.LICULAR.- Obertura del fol.licle madur que permet el despreniment de l'òvul, a la meitat del cicle menstrual. 
DENDRITA.- Prolongació, única o múltiple, més o menys arboriforme del soma neuronal. 
DENT.- Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l'aliment o per defensar-se. 
DENTAL, ALVEOL.- Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents. 
DENTARI, ARC.- Ossos de la cara on estan implantades les dents 
DENTICIO.- Creixement natural de les dents. 
DENTICLE.- Dent molt petita 
DENTINA.- Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l'esmalt en la corona i pel ciment en l'arrel. 
DEPREDADOR.- Animal que captura uns altres animals per nodrir-se. 
DEPRESSOR.- Dit del nervi que abaixa l'activitat d'un òrgan. 
DERMA.- Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d'on l'epidermis i els  annexos cutanis obtenen el nodriment. 
DERMATOSQUELET.- Esquelet d'origen mesodèrmic o bé que té una ossificació dèrmica 
DERMIC.- Relatiu o pertanyent a la pell, especialment al derma. 
DESCAMACIO.- Eliminació, per despreniment en forma d'escates o de membranes, de les cèl·lules superficials de l'epidermis. 
DESENVOLUPAMENT.- Conjunt de processos que condueixen a la formació d'un individu complet a partir de l'ou fecundat. 
DESPOLARITZACIO.- Neutralització, disminució o inversió del potencial d'acció d'una cèl·lula excitable, provocat per un estímul. 
DIAFISI.- Part mitjana dels ossos llargs, situada entre les epífisis. 
DIAFRAGMA.- Envà musculoso-membran¢s, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax. 
DIAPAUSA.- Període de la interrupció del desenvolupament i l'activitat fisiològica de nombroses espècies d'insectes. 
DIASTEMA.- Espai lliure que existeix entre dues dents successives. 
DIASTOLE.- Dilatació del cor, que alterna amb la sístole, que provoca la repleció de sang en els ventricles. 
DIENCEFAL.- Part central del cervell anterior que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme i que regula la secreció hormonal de l'hipòfisi. 
DIGERIR.- Transformar dins les vies digestives els aliments en matèria pròpia per a la nutrició. 
DIGESTIO.- Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva. 
DIGESTIU, TRACTE.- Tub digestiu 
DIGESTIU, TUB.- Aparell format per un conjunt d'òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l'interior del cos de l'ésser viu. 
DIGITIGRAD.- Que camina posant solament els dits a terra. 
DIMORFISME.- Dins d'una determinada espècie vegetal o animal, polimorfisme en que es donen dues formes distintes per llur morfologia externa. 
DIMORFISME SEXUAL.- Aspecte diferent del mascle i la femella d'una mateixa espècie. 
DIOIC.- Que té els òrgans reproductors masculins i femenins en individus distints. 
DIPLOBLASTIC.- Format per dues capes germinatives. 
DIRECTE (DESENVOLUPAMENT).- 
DIT.- Cadascuna de les prolongacions, en nombre de cinc o menys,en què acaben les extremitats dels animals Vertebrats, llevat els Peixos. 
DOBLE (CIRCULACIO).- Dit de la circulació de la sang que, en un cicle, passa dues vegades pel cor. 
DORS.- Porció posterior del tronc que va des de l'última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l'esquena 
DORSAL.- Relatiu o pertanyent al dors. 
DUODE.- Primera part de l'intestí prim, fixat a la paret posterior de l'abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncreas. 
DURAMATER.- Capa exterior de les tres que envolten el cervell i la medul·la espinal. 
 
ECTODERMA.- Capa blastodèrmica formada en el procés de gastrulació a partir d'una part del blastoderm. 
ECTODERMIC.- Relatiu o pertanyent a l'ectoderma. 
EFECTOR.- Que reacciona a un estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància. 
EFERENT.- Que porta enfora. 
EFIRA.- Larva lliure dels Cnidaris escifozous que prové de l'efírula i dona lloc a la medusa adulta. 
EFIRULA.- Larva dels cnidaris escifozous que prové de l'escifistoma per estrobilació i dona lloc a l'èfira. 
EJACULACIO.- Expulsió, amb una certa força, d'una secreció, especialment semen. 
ELITRE.- Qualsevol de les dues ales anteriors dels Coleòpters i altres insectes quan són coriàcies i serveixen solament per a protegir les ales posteriors. 
EMBARAS.- Prenyat d'una femella de Mamífer. 
EMBRIO.- Organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta (desenvolupament directe) o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l'aspecte d'una larva (desenvolupament indirecte). 
EMBRIONARI.- Relatiu o pertanyent a l'embrió 
EMBRIONARI, FULL.- Qualsevol de les tres capes de cèl·lules de l'embrió, que donen lloc als teixits i a les estructures de l'individu adult 
EMINENCIA.- Protuberància. 
ENCEFAL.- Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. 
ENCLUSA.- Osset de l'orella situat entre el martell i l'estrep. 
ENDOCARDI.- Capa que recobreix les cavitats i les vàlvules del cor. 
ENDOCRI.- Relatiu o pertanyent a les secrecions internes de les glàndules. 
ENDOCRINA (GLANDULA).- Glàndula que no té conducte excretor i que vessa a la sang la seva secreció. 
ENDODERMA.- Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderm. 
ENDOMETRI.- Paret interna mucosa de la matriu. 
ENDOSQUELET.- Esquelet intern. 
ENDOTELI.- Teixit intern de les seroses, l'aparell circulatori i les cavitats sinovials. 
EPENDIMA.- Capa que recobreix la cavitat dels ventricles cerebrals i del conducte central de la medul·la espinal. 
EPIDERMIC.- Relatiu o pertanyent a l'epidermis. 
EPIDERMIS.- Capa externa de la pell, situada damunt del derma, que cobreix tota la superfície de l'organisme. 
EPIDIDIM.- Conducte molt llarg que recull els espermatozoides formats en el testicle i s'enrotlla molt densament formant un cos de forma semilunar situat a la part superior de cada testicle. 
EPIFISI.- Extremitat dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que s'ossifica posteriorment. / Òrgan situat en el diencèfal dels vertebrats. 
EPIFRAGMA.- Opercle provisori amb que certs Mol·luscs tanquen l'obertura de llur conquilla. 
EPIGASTRI.- Part superior i mitjana de l'abdomen que correspon a la zona de l'estómac. 
EPIGLOTIS.- Llengüeta cartilaginosa que, a manera de vàlvula, tapa la glotis en el moment de la deglució. 
EPIPLO.- Replec del peritoneu que va d'una víscera a una altra, unint-les, i conté teixit adipós i vasos sanguinis i limfàtics. 
EPITALEM.- Part del diencèfal situada immediatament per damunt i darrera del tàlem. 
EPITELI.- Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. 
ERECCIO.- Fenomen reflex pel que, per un aport de sang a unes cavitats, certes parts toves del cos adquireixen més consistència. 
ERECTIL.- Susceptible d'erecció 
ERITROCIT.- Cèl·lula sanguínia dels animals de sang vermella responsable de l'intercanvi de gasos 
ERUGA.- Fase larval del desenvolupament d'alguns Insectes, de vida terrestre, forma de cuc i tres parells de potes toràciques. 
ESCAMA.- Escata 
ESCARABAT.- Nom donat als insectes Coleòpters. 
ESCATA.- Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts Vertebrats i els serveix de protecció. 
ESCIFOSTOMA.- Estat larval dels Escifozous que s'esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix a l'èfira. 
ESCLEROTICA.- Coberta o capa dura, opaca, blanca, que recobreix el globus de l'ull, llevat en la seva part anterior recoberta per la còrnia. 
ESCUT.- Peça dorsal de l'exosquelet d'alguns insectes, situada al tòrax. 
ESFINTER.- Múscul en forma d'anell que ‚s al voltant de l'orifici d'entrada o de sortida de certes cavitats naturals i que, en contreure's, el tanca. 
ESMALT.- Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents. 
ESOFAG.- Conducte músculo-membranós que s'estén de la faringe a l'estómac. 
ESPATLLA.- Part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen. 
ESPERMA.- Líquid blanquinós molt viscós, emés en el moment de l'ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal. 
ESPERMATOZOIDE.- Cèl·lula sexual masculina. 
ESPICULA.- Cadascuna de les peces esquelètiques del dermatosquelet d'alguns Equinoderms, especialment de les holoturies./ Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les Esponges no còrnies. 
ESPINA.- Os de peix, especialment els prims i punxeguts. 
ESPINAL, MEDUL.LA.- Part del sistema nerviós central allotjada en el conducte format pels arcs neurals de les vèrtebres. 
ESPINAL, NERVI.- Dit del nervi que surt de la medul·la espinal. 
ESPIRA.- Cadascuna de les voltes d'una espiral o d'una hèlix. 
ESPIRACLE.- Orifici que comunica l'aparell respiratori d'alguns animals amb l'exterior. 
ESPIRAL, (VALVULA).- Òrgan de l'intestí d'alguns peixos, format per un replec intern que augmenta la superfície  d'absorció. 
ESPLANCNIC.- Relatiu o pertanyent a les vísceres. 
ESPLENIC.- Relatiu o pertanyent a la melsa. 
ESQUELET.- Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport. / Part interna d'alguna cosa, que aguanta les altres  parts. 
ESQUENA.- Part posterior del cos dels animals. 
ESTATOCIST.- Cadascuna de les vesícules que constitueixen l'òrgan d'equilibri d'alguns invertebrats aquàtics. 
ESTERN.- Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels Vertebrats, situat en posició ventral i mitjana. 
ESTEROIDE.- Substàncies components del grup de substàncies naturals que contenen la formula fonamental del ciclopentà-perhidrofenantré 
ESTOMA.- Porus, orifici o obertura petita de la superfície d'un teixit. 
ESTOMAC.- Porció dilatada del tracte digestiu on té lloc la quimificació dels aliments. 
ESTOMODEU.- Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats. 
ESTRIAT (MUSCUL).- Múscul de contracció ràpida i voluntària caracteritzat per unes bandes transversals característiques i un color vermell més intens 
ESTROBILACIO.- Segmentació en cadena que experimenta  l'escifistoma, primer estat larval dels Escifozous 
ESTROGEN.- Cadascun dels components d'un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides. 
ETOLOGIA.- Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'habitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament. 
EVAGINACIÓ.- Desplaçament d'una part de la superfície interior del cos d'un animal que passa a ésser a l'exterior. 
EXCRECIÓ.- Operació de treure fora del cos substàncies (orina, suor..) que ja no tenen cap profit per a l'organisme. 
EXCREMENT.- Residu dels aliments que han estat digerits i que és eliminat a través de l'orifici anal. 
EXCRETOR.- Relatiu o pertanyent a l'excreció. 
EXOCRI.- Relatiu o pertanyent a la secreció externa d'una glàndula. 
EXOSQUELET.- Esquelet exterior al cos d'un animal que li serveix de protecció. 
EXTREMITAT.- Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió. / Pota, tentacle dels invertebrats 
 
FAGOCIT.- Leucòcit que destrueix els microbis patogènics de la sang i dels teixits del cos. 
FARINGE.- Regió del tub digestiu dels Cordats que comunica la boca amb l'esòfag / Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats. 
FECUNDACIO.- Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d'originar una cèl·lula diploide o zigot, d'on sorgirà un nou individu. 
FECUNDAT.- Que ha estat objecte d'una fecundació. 
FEMELLA.- Animal en el que sols funciona la gònada femenina. 
FEMENI.- Relatiu o pertanyent a un individu femella. 
FEMUR.- Os de les extremitats inferiors de l'ésser humà o de les posteriors dels vertebrats terrestres, que s'estén des de la cintura pelviana fins al genoll. / Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la 
tíbia. 
FEROMONA.- Nom genèric de les substàncies químiques emprades per a la comunicació entre organismes individuals de la mateixa espècie, missatgers químics intraespecífics percebuts primàriament pel sentit de l'olfacte. 
FERTIL.- Dit de l'organisme capaç de reproduir-se. 
FETAL.- Relatiu o pertanyent al fetus. 
FETGE.- Òrgan glandular complex, annex a l'intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l'organisme. 
FETUS.- Embrió dels vivíparsdes que ja s'hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al  naixement. 
FIBRA.- Qualsevol dels elements flexibles i filiformes que entren en la composició dels teixits orgànics. 
FIBROBLAST.- Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que es troba en les diferents varietats del teixit conjuntiu i que intervé en la formació de les fibres de col·lagen. 
FILERA.- Cadascuna de les eminències mamil.lars de la cara ventral de l'abdomen de les aranyes per on surten els fils amb què fabriquen les teranyines. 
FILOGENETIC.- Relatiu o pertanyent a la  filogènia 
FILOGENIA.- Branca de la biologia que estudia el procés de desenvolupament dels diferents grups d'organismes i llurs relacions evolutives 
FILTRANT.- Que filtra. 
FILTRAR.- Fer passar un fluid a través d'un filtre per tal de separar-ne la matèria sòlida que duu en suspensió 
FLAMIGERA, CEL.LULA.- Cèl·lula de l'epiteli vibràtil, ciliar o amb pestanyes que presenten fin¡ssims cilis i que té una funció excretora. 
FLANC.- Qualsevol de les dues parts laterals d'un cos. 
FLEXOR, MUSCUL.- Múscul la contracció del qual provoca la flexió d'un membre o d'un segment del cos. 
FOL.LICLE.- Estructura anatòmica o histològica de la pell o de les mucoses que, en forma de cripta, sac petit, depressió o cavitat, t‚ una funció glandular, secretora o excretora. 
FORMULA DENTARIA.- Expressió numèrica amb que s'indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries 
FOSSA.- Cavitat animal ampla i poc o molt profunda, l'entrada de la qual és més ampla que el fons. 
FOSSIL.- Dit de l'organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma natural en els materials de l'escorça terrestre. 
FOTOFOR.- Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis i de peixos que habiten a més de 500 metres de profunditat. 
FOTORECEPTOR.- Dit de qualsevol òrgan o de qualsevol estructura capaç de copsar la llum. 
FOVEA.- Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima  agudesa visual. 
FRONT.- Part superior de la cara, des de les arcades  supraorbitals fins on comença la volta del crani. 
FRONTAL.- Relatiu o pertanyent al front. 
 
GAMETA.- Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot. 
GAMETOGENESI.- Procés de formació dels gàmetes que en els organismes diploides comporta la meiosi. 
GANGLI.- Engruiximent de forma i grandària variables situat en el trajecte d'un vas limfàtic o d'un nervi. 
GANYA.- Qualsevol de les obertures dels òrgans de respiració dels peixos, situades una a cada costat de la faringe. 
GASTRIC.- Que té relació amb l'estómac. 
GASTRICA, DIGESTIO.- Dit de la part del procés de digestió que té lloc a l'estómac 
GASTROVASCULAR.- Dit de la cavitat general del cos dels Cnidaris 
GASTRULA.- Fase del desenvolupament embrionari que va des de la fi del període de blastulació fins que els tres fulls embrionaris i l'arquènteron ja són formats. 
GASTRULACIO.- Procés del desenvolupament embrionari que condueix a la formació de la gàstrula. 
GENITAL.- Relatiu o pertanyent a l'aparell reproductor. 
GENIVA.- Teixit fibrós recobert per la mucosa bucal que cobreix els arcs dentals, es prolonga entre les dents i s'hi adhereix fortament. 
GENOLL.- Regió anatòmica formada per l'articulació de la cuixa amb la cama. 
GESTACIO.- Procés de formació i desenvolupament de l'embrió en les femelles dels animals vivípars. 
GLANDULA.- Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles. 
GLIA.- Qualsevol dels elements cel·lulars que constitueixen el suport del sistema nerviós central. 
GLOMERUL.- Aglomeració de corpuscles de la mateixa natura, existents a l'organisme. 
GLOTIS.- Part de la laringe compresa entre les dues cordes vocals. 
GONADA.- Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes. 
GONODUCTE.- Conducte que comunica les gònades amb l'exterior. 
GREIX.- Part dels teixits del cos d'un animal que consta principalment de cèl·lules plenes d'una substància unctuosa, que ‚s una mescla d'esters glicerids dels àcids esteàric, palmític i oleic. 
 
HEMIMETABOLIA.- Tipus de metamorfosi en la que les diferencies morfològiques entre la larva i l'imago no són notables i tots els estats larvals són semblants. 
HEMISFERI.- Qualsevol de les dues meitats simètriques del cervell o del cerebel. 
HEMOCEL.- Aparell vascular primitiu compost de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula la sang. 
HEMOLIMFA.- Fluid del celoma d'alguns invertebrats amb funció de transport d'oxigen, equivalent a la sang i a la limfa en els animals superiors. 
HEPATIC.- Relatiu o pertanyent al fetge. 
HEPATOPANCREAS.- Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncreas i del fetge. 
HERMAFRODITA.- Que presenta  hermafroditisme. 
HERMAFRODITISME.- Presència, en un mateix individu, d'òrgans sexuals masculins i femenins, de teixit ovàric i testicular o bé d'òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d'un sol sexe. 
HETEROCERCA (CUA).- Dit de l'aleta caudal integrada per dos lòbuls desiguals, un de dorsal o superior i un de  ventral. 
HETERODONT.- Que té les dents diferenciades en incisives, canines i molars. 
HILUM.- Fissura o depressió d'un òrgan, per on entren o surten vasos, nervis i conductes. 
HIMEN.- Replec mucós perforat que hi ha entre la vulva i l'entrada de la vagina. 
HIOIDE.- Os imparell i mitjà en forma de ferradura, situat al coll, sobre la laringe. 
HIPOCONDRI.- Cadascuna de les parts laterals de la paret del cos situada sota les falses costelles. 
HIPODERMA.- Part profunda del derma. 
HIPOFISI.- Glàndula de secreció interna, situada sota l'encèfal, que regula la major part de les funcions de l'organisme. 
HIPOTALEM.- Part del sistema nerviós central que comprèn el tuber cinereum, l'infundibul, el quiasma òptic, els cossos mamil.lars i la neurohipofisi. 
HISTOLOGIA.- Branca de la Biologia que estudia la composició i l'estructura microscòpica dels teixits orgànics. 
HOLOMETABOLIA - Metamorfosi completa amb els tres estadis del desenvolupament: Eruga, Nimfa i Imago 
HOMEOTERM.- Dit de l'animal la temperatura interna del qual es manté constant i independent a despit de les variacions de la temperatura de l'ambient. 
HOMINITZACIO.- Procés evolutiu pel qual el primer homínid adquirí els trets pròpiament humans. 
HOMOCERCA (CUA).- Dit de l'aleta caudal integrada per dos lòbuls iguals. 
HORMONA.- Substància orgànica d'acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits. 
HOSTE.- Organisme vegetal o animal sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit. 
HUMER.- Os que forma l'esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats terrestres. 
 
ILI.- Darrera porció de l'intestí prim, entre el jejú i el  cec. 
IMAGO.- Fase adulta dels Insectes holometàbols i hemimetàbols. 
IMBRICACIO.- Disposició d'escames a la manera de les teules d'una teulada. 
IMPLANTACIO.- Fixació a la mucosa uterina de l'ou fecundat. 
INCISIUS.- Dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals. 
INCUBACIO.- Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se. 
INDIRECTE, DESENVOLUPAMENT.- Dit del desenvolupament que passa per fases larvals 
INFANCIA.- Període de la vida que comprèn des del naixement fins l'adolescència. 
INFUNDIBUL.- Nom que prenen certes cavitats o parts orgàniques que tenen forma d'embut. 
INGERIR.- Introduir-se alguna cosa a les vies digestives a través de la boca. 
INGESTA.- Conjunt de matèries que ingressen a l'organisme per via bucal amb finalitats alimentàries. 
INHALANT, PORUS.- Nom donat als orificis que en el porífers permeten l'entrada d'aigua a la paret del cos o a la cavitat central o gastrovascular. 
INNERVACIO.- Conjunt d'accions que exerceixen els nervis sobre els diferents òrgans i parts del cos. / Distribució dels nervis en un òrgan o una regió  anatòmica. 
INSPIRAR.- Fer entrar aire als pulmons. 
INSTINT.- Tendència heretada a fer determinats actes dirigits a la conservació i a la reproducció. 
INSULINA.- Hormona secretada pel pàncreas, que disminueix la concentració del sucre en la sang. 
INTEGRIPAL.LIAL.- Dit del Mol·lusc Lamel.libranqui que té a les valves la impressió pal.lial continua i paral·lela a la conquilla. 
INTERCOSTAL.- Situat entre les costelles. 
INTERDIGITAL.- Situat entre els dits. 
INTESTI.- Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l'anus. 
INTESTINAL.- Relatiu o pertanyent a l'intestí. 
INVAGINACIO.- Penetració o replegament d'una capa de cèl·lules o d'una membrana dins una altra. 
INVERTEBRAT.- Mancat de columna vertebral o endosquelet de cartílag. 
IRIS.- Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil, situada davant el cristal·lí, en el centre de la qual hi ha la nina o pupil·la. 
JEJU.- Porció del mig de l'intestí prim, entre el duodè i l'ili. 
 
A  B   C  D  E  F  G  H  I  J  L  M  N   O  P  Q   R  S  T  U  V  X  Z
Per demanar  alguna explicació sobre algun terme, suggerir una nova entrada o comentar algun aspecte d'aquest diccionari, adreceu-vos al professor. 

Professor  Fancesc Murgadas 

amunt.jpg (733 bytes)