Seminari de Ciències Naturals
Diccionari de Zoologia
Autor: Francesc Murgadas
LACRIMAL, GLANDULA.- Glàndula que produeix llàgrimes.
LACTANCIA.- Alletament.
LARINGE.- Estructura musculo-cartilaginosa, buida, simètrica i regular, situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i l'hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria.
LARVA.- Estadi del desenvolupament embrionari d'un animal que té lloc fora de l'ou o del cos dels progenitors i en el qual assoleix l'estat adult.
LARVAL.- Relatiu o pertanyent a la larva.
LEUCOCIT.- Cèl·lula blanca de la sang, de la limfa i dels seus precursors.
LEUCON.- Tipus morfològic d'organització de la majoria de les Esponges, excepte d'algunes Esponges calcàries.
LIMFA.- Líquid transparent, alcalí, procedent de la sang, que circula pels vasos limfàtics.
LIMFATIC.- Relatiu o pertanyent a la limfa.
LIMFOCIT.- Leucòcit mononuclear de 6 a 25 micròmetres de diàmetre, present normalment a la sang i als teixits limfoides, i que es forma a partir de cèl·lules indiferenciades de la medul·la òssia.
LLANA.- Pèl dels animals que recorda el de les ovelles i moltons.
LLAVI.- Part carnosa mòbil que limita l'obertura de la boca per sobre o per sota.
LLENGUA.- Òrgan
MACROFAG.- Cèl·lula especial molt grossa, que forma part del sistema immunològic, caracteritzada per la seva funció fagocitària i perquè pot emigrar a través del teixit conjuntiu.
MADREPORICA, PLACA.- Placa del dermatosquelet dels equinoderms i perforada per nombrosos orificis per on entra l'aigua que omple el sistema ambulacral.
MALAR.- Relatiu o pertanyent a la galta o al pòmul.
MALPIGHI, TUB DE.- Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d'Artròpodes terrestres.
MALUC.- Qualsevol de les dues parts sortints del cos que formen els ossos superiors de la pelvis.
MAMARIA.- Relatiu o pertanyent a les mamelles.
MAMARIA (GLANDULA).- Glàndula productora de llet.
MAMELLA.- Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.
MAMIL.LAR.- Amb una protuberància en forma de mugró.
MANDIBULA.- Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l'obtenció, la trituració i la deglució de l'aliment i també per a la defensa.
MANDIBULATS.- Gnatostomats / Provistos de mandíbula
MANTELL.- Replec dorsal de la massa visceral dels Mol·luscs, dels Braquiòpodes i dels Cirrípedes que pot cobrir tot el cos de l'animal o solament una part.
MANUBRI.- Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l'ombrel·la.
MASCLE.- Animal en el que sols funciona la gònada masculina
MASCULI.- Relatiu o pertanyent al mascle.
MASSA VISCERAL.- Regió del cos dels Mol·luscs que inclou la major part de les vísceres.
MASTEGAR.- Triturar el menjar amb els queixals.
MAXIL.LA.- Cadascun dels apèndixs de l'aparell bucal d'alguns Artròpodes.
MAXIL.LAR.- Cadascun dels ossos maxil·lars, el superior i l'inferior.
MEAT.- Conducte o canal natural. / Obertura d'un conducte natural.
MEDIASTI.- Espai del pit comprés entre els dos pulmons.
MEDUL.LA.- Part més interna d'alguns òrgans, o d'algunes estructures.
MEDUSA.- Tipus d'organització que presenten els Cnidaris.
MELANINA.- Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l'iris dels mamífers, que serveix per a protegir el derma contra les radiacions solars.
MELANOCIT.- Cèl·lula voluminosa procedent de la cresta neural de l'embrió, ubicada a la derma, que emet prolongacions cap als espais intercel.lulars epidèrmics, i que conté grànuls de melanina.
MELSA.- Òrgan de forma ovoide situat en la profunditat de l'hipocondri esquerre.
MEMBRANA.- Estructura anatòmica formada per una làmina prima, blana i flexible, amb missions fonamentalment protectores o d'unió.
MEMBRANA AL.LANTOIDE.- Membrana de l'embrió en els vivípars i en els ovípars de respiració pulmonar.
MEMBRANA SEROSA.- Membrana que recobreix les vísceres i l'interior de les cavitats tancades de l'organisme.
MEMBRE.- Qualsevol de les extremitats de l'ésser humà i dels animals, articulades al tronc.
MENINGE.- Qualsevol de les tres capes que envolten l'encèfal i la medul·la espinal.
MESENCEFAL.- Part del cervell que comprèn els tubercles quadrigeminats, el lemnisc sensorial, els nuclis vermells i els peduncles cerebrals.
MESENQUIMA.- Teixit embrionari dels animals Metazous triblàstics que es forma en algunes zones d'origen mesodèrmic per emigració de cèl·lules i llur ulterior multiplicació tot omplint els espais compresos entre els fulls embrionaris.
MESENTERI.- Replec del peritoneu que manté en llur posició els intestins connectant-los a la paret posterior de la cavitat abdominal.
MESODERMA.- Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l'ectoderma i l'endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació.
MESODERMIC.- Relatiu o pertanyent al mesoderma.
MESOGLEA.- Capa de teixit intermèdia entre l'ectoderma i l'endoderma dels metazous més poc evolucionats com ara els Porífers, els Cnidaris i els Ctenòfors
MESOLECITIC.- Dit de l'ou que conté una quantitat mitjana de vitel.
MESONEFRE.- Ronyó primitiu, el desenvolupament del qual formarà el ronyó definitiu.
MESOTORAX.- Segon segment del tòrax dels insectes en que s'insereixen el primer parell d'ales i el segon parell de potes.
METAFISI.- Zona de creixement, entre l'epífisi i la diàfisi, durant el desenvolupament d'un os.
METAMER.- En alguns grups d'animals de simetria bilateral, cadascun dels segments que es repeteixen./ Cadascun dels segments embrionaris en què es divideix el mesoderma a cada costat de la corda dorsal.
METAMORFOSI.- Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l'ou, en forma larval, fins que assoleixen l'estat adult.
METATORAX.- Dels tres segments del tòrax d'un insecte, el posterior.
METAZOUS.- Grup d'animals constituïts per nombroses cèl·lules en estat d'interdependència i agrupades en categories funcionals, que comprèn tots els animals, llevat els protozous i els mesozous.
MICCIO.- Acció d'expel·lir orina a través de la uretra.
MICROVIL.LI.- Conjunt d'evaginacions, en forma de dit, de la membrana cel·lular d'algunes cèl·lules.
MIELINA.- Substància greixosa, blanca, que forma la beina de les fibres nervioses mieliniques.
MIOCARDI.- Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l'endocardi.
MIOFIBRILLA.- Element fibrilar que omple el citoplasma de les fibres musculars llises i estriades, tant les esquelètiques com les cardíaques.
MITRAL, VALVULA.- Replec membranós en l'orifici auriculoventricular esquerre del cor que impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l'aurícula.
MOLAR.- Cadascuna de les dents dels mamífers anisodonts situades al fons de la cavitat bucal i inserides sobre el maxil·lar i la mandíbula mitjançant diverses arrels
MOLI GASTRIC.- Estructura pròpia de l'estómac dels crustacis malacostracis, especialment dels Decàpodes, que consisteix en una peça dorsal i diverses de laterals, les quals trituren les closques dels animals dels quals es nodreix.
MOLL.- Substància tova, vascular, que omple les cavitats de la major part dels ossos.
MONOCIT.- Leucòcit gros, mononuclear, amb granulacions protoplasmàtiques atzuròfiles que efectua una intensa activitat fagocitària en les inflamacions i en els teixits infectats.
MONOGAM.- Dit de l'animal que no s'uneix sinó amb un de sol de l'altre sexe.
MONOICA.- Dit de l'espècie que té els dos sexes en un mateix individu. Hermafrodita.
MORRO.- Part anterior sortint de la cara de certs mamífers, peixos i altres animals on hi ha la boca i els forats del nas.
MORULA.- Ou segmentat la superfície del qual té l'aspecte d'una petita mora.
MUCOS.- Relatiu o pertanyent al mucus./ Que produeix mucositats o en conté.
MUCOSA.- Membrana mucosa.
MUCOSA (GLANDULA).- Glàndula productora de mucus.
MUCUS.- Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
MUDA.- Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals.
MUGRO.- Protuberància en forma de papil·la situada al centre de l'aurèola mamaria de les mamelles dels mamífers
MUSCUL.- Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contracció, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
MUSCULAR, IMPRESSIO.- Marca que deixen els músculs adhuctors dels Lamel.libranquis a la cara interna de les valves.
MUSCULATURA.- Conjunt dels músculs de tot el cos o d'una part del cos.
NACRE.- Substància dura, blanca i amb reflexos iridiscents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles
NAIXEMENT.- Acció de sortir del claustre matern un fetus viable.
NAS.- Òrgan de l'olfacte, que consisteix en dues cavitats revestides d'una membrana mucosa que comuniquen posteriorment amb la faringe.
NASAL.- Relatiu o pertanyent al nas o a l'aparell olfactori
NASAL, FOSSA.- Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual són separades per la volta palatina.
NATATORIA, BUFETA.- Evaginació dorsal senar del budell anterior amb el que pot o no comunicar-se i que funciona com una glàndula d'excreció gasosa de funció hidrostàtica i, a voltes, respiratòria.
NEFRIDI.- Òrgan excretor típic dels metazous triblàstics celomats i segmentats.
NEFRONA.- Unitat estructural i funcional del ronyó, filtradora de la sang i formadora de l'orina.
NEFROPOR.- Obertura del nefridi a l'exterior.
NEMATOCIST.- Cnidoblast.
NEOTENIA.- Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament.
NERVI.- Cadascun dels cordons que posen en relació centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
NERVIOS.- Relatiu o pertanyent als nervis.
NEURAL.- Relatiu o pertanyent als nervis o al sistema nerviós.
NEURAL, ARC.- Estructura esquelètica de la regió dorsal de les vèrtebres que cobreix el solc neural i que sol perllongar-se en una apòfisi.
NEURAL, PLACA.- Expansió plana del teixit neural, en la regió dorsal de la gàstrula, primer rudiment del sistema nerviós dels vertebrats.
NEURAL, TUB.- Solc que apareix a la part dorsal de l'embrió en estat de nèurula, a partir de la placa neural i que origina el sistema nerviós.
NEUROFIBRIL.LA.- Qualsevol de les fibril.les del citoplasma de les neurones i les seves prolongacions.
NEUROGLIA.- Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.
NEUROHIPóFISI.- Lòbul posterior de la hipòfisi, unit a l'hipotàlem per la tija hipofisiària, on s'emmagatzemen les hormones vasopressina i oxitocina.
NEUROHORMONA.- Hormona produïda i alliberada per cèl·lules nervioses especialitzades.
NEURONA.- Cèl·lula pròpia del teixit nerviós, procedent de l'ectoderma i originada per diferenciació del neuroblast, que té un soma cel·lular amb els grumolls de Nissl, les neurofibril.les i un nucli.
NEUROSECRECIÓ.- Producció i alliberament de substàncies de secreció per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell, al corrent circulatori.
NEUROTOXINA.- Substància que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, interferint el mecanisme de transmissió dels impulsos.
NEUROTRANSMISSOR.- Substància alliberada per la cèl·lula presinàptica a conseqüència d'una excitació neuronal que, a través de la sinapsi, estimula o inhibeix les neurones postsinàptiques.
NEURULA.- Estadi del desenvolupament embrionari, posterior a la gastrulació, en el qual es forma el tub neural.
NEUTROFIL.- Leucòcit que presenta granulacions citoplasmàtiques que són tenyides tant pels colorants àcids com pels bàsics.
NIMFA.- Forma que presenten el insectes holometàbols entre l'última muda larval i l'estat adult
NIU.- Lloc on posen els ous determinats animals o on crien llurs petits altres.
NODRIR.- Proveir un organisme vivent de les substàncies necessàries al seu creixement o sosteniment.
NOTOCORDI.- Eix esquelètic fibrós, elàstic i cilíndric que s'estén al llarg de tot al cos, en els Urocordats durant les fases larvàries lliures i els Cefalocordats.
NUCA.- Part posterior del coll corresponent al lloc on s'ajunta l'espinada i el cap.
OCEL.- Òrgan simple sensible a la llum.
ODONTOBLAST.- Cèl·lula allargada, piriforme, situada a la perifèria de la polpa dental, que origina la dentina.
OIDA.- Sentit pel qual hom percep els sons.
OLFACTE.- Sentit amb què es perceben les olors.
OLFACTORIA FOSSA.- Fossa especialitzada en la funció olfactiva.
OLIGOLECITIC.- Dit de l'ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en que l'embrió no es nodreix de les substàncies vitel.lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l'estat larval i a fer vida lliure.
OMBREL.LA.- Part eixamplada de les meduses que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
OMOPLAT.- Os pla triangular que forma la part posterior de l'espatlla i al qual s'articula l'húmer, escàpola.
ONTOGENIA.- Ciència que estudia el desenvolupament de l'ou fins que l'individu ateny l'estat adult.
OOCIT.- Cèl·lula sexual femenina que prové de l'oogoni mitjançant el procés d'oogènesi.
OOGAMIA.- Fecundació en que un gàmeta gros i immòbil és fecundat per un gàmeta petit i ciliat i dona lloc a un zigot.
OPERCLE.- Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d'un animal.
ORAL.- Relatiu o pertanyent a la boca.
ORELLA.- Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid.
ORGAN.- Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l'acompliment d'una funció determinada en el si d'un organisme.
ORINA.- Excreció líquida dels ronyons conduïda a la bufeta pels urèters i expel·lida per la uretra.
ORINA, BUFETA DE LA.- Òrgan present en la majoria de vertebrats que serveix per emmagatzemar l'orina eliminada de forma continua pels ronyons i que es forma per evaginació de la cloaca.
OS.- Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els Vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d'alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
OSCUL.- Obertura principal que comunica el medi extern amb la cavitat gastral en els Porífers.
OSSI.- Que és d'os o que presenta característiques d'os.
OSTEINA.- Substància intercel.lular mineralitzada del teixit ossi.
OSTEOBLAST.- Forma jove de cèl·lula òssia responsable de la formació i de la calcificació de la substància intercel·lular del teixit ossi.
OSTEOCIT.- Forma madura de cèl·lula òssia, constitutiva del teixit ossi desenvolupat.
OSTEOCLAST.- Cèl·lula multinucleada que participa activament en el modelatge constant del teixit ossi en el període de formació dels ossos.
OSTIOL.- Petit orifici, boca d'un estoma o d'un conceptacle.
OU.- Cèl·lula que resulta de la fecundació d'un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
OVARI.- Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvuls i de la secreció endocrina dels estrògens i de la progesterona.
OVIDUCTE.- Conducte pel qual els ous passen de l'ovari a l'exterior o a l'úter.
OVIPAR.- Dit de l'animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l'interior de l'estructura anomenada ou.
OVISCAPTE.- Òrgan típic d'alguns insectes que els serveix per a dipositar els ous.
OVOVIVIPAR.- Dit de l'animal ovípar en el qual l'ou roman a l'interior de l'aparell reproductor de la mare fins que l'embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l'ou, surt a l'exterior juntament amb les restes de la closca.
OVUL.- Gàmeta femení elaborat per l'ovari que, després d'haver madurat i d'haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme.
OVULACIO.- Expulsió d'un òvul madur, apte per a ésser fecundat.
PALADAR.- Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal
PALATINA, VOLTA.- Paladar
PAL.LIAL.- Relatiu o pertanyent al mantell dels Mol·luscs.
PAL.LIAL, CAVITAT. Cavitat que queda entre les dues parets del mantell i el cos de determinats Mol·luscs.
PAL.LIAL, IMPRESSIó.- Marca que deixen les vores del mantell a la cara interna de cadascuna de les valves dels Mol·luscs Lamel.libranquis
PAL.LIAL, SINUS.- Entrant de la impressió pal.lial dels Lamel.libranquis determinat per la presència de sifons en el mantell.
PALMIPEDE.- Que té els dits dels peus units per una membrana, com l'ànec.
PALP.- Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d'animals, especialment Artròpodes, Anèl.lids i Mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
PANCREES.- Glàndula de secreció endocrina i exocrina, pròpia de la majoria de Vertebrats, i que en l'home és situada a l'abdomen, entre el duodè i la melsa.
PANNICLE.- Teixit adipós subcutani.
PAP.- Bossa membranosa que molts ocells tenen sota la gola i on els aliments sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l'estómac.
PAPIL.LA.- Petita eminència formada sobre l'epidermis i a la superfície de certes mucoses per ramificacions nervioses i vasculars.
PARAPODI.- Cadascun dels apèndixs laterals que en nombre de dos tenen els metàmers som...tics dels Anèl·lids poliquets.
PARASIMPATIC, SISTEMA.- Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l'activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l'aparell urogenital, del metabolisme,...
PARASIT.- Dit de l'organisme que es nodreix, temporalment o permanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que rep el nom d'hoste.
PARIR.- Expel·lir la femella el fetus en el part.
PARPELLA.- Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels Vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
PART.- Expulsió del fetus viable fora dels òrgans genitals
PARTENOGENESI.- Desenvolupament d'un gàmeta femení sense participació d'un gàmeta masculí.
PECTORAL.- Relatiu o pertanyent al pit.
PEDICULAT.- Implantat mitjançant una base petita perllongada per una estructura en forma d'eix
PEDIPALP.- Cadascun dels dos apèndixs del segon parell apèndixs articulats cefàlics dels Aràcnids aranèids.
PEDRER.- Segon estómac dels ocells, de parets musculoses i gruixudes, on els aliments sofreixen una trituració, a la qual ajuden molts ocells empassant-se pedretes.
PEL.- Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels Mamífers.
PELL.- Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i gènito-urinari.
PELVIA.- Relatiu o pertanyent a la pelvis.
PELVIANA (ALETA).- Cadascuna de les aletes parells inserides a la regió abdominal dels peixos i que equivalen a les extremitats posteriors
PELVIS.- Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
PENIS.- Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula i la micció, situat davant la símfisi del pubis.
PENNA.- Qualsevol de les plomes més grosses dels ocells situades en les extremitats de les ales i al punt d'arrencada de la cua.
PERIBUCAL.- Dit del que està situat al voltant de la boca.
PERICARDI.- Membrana serosa que envolta el cor i l'arrel dels grans vasos.
PERICONDRI.- Coberta de teixit connectiu fibrós que envolta un cartílag.
PERIESOFAGIC.- Dit del que est... situat al voltant de l'esòfag.
PERINEU.- Regió limitada per les cuixes i compresa entre els òrgans sexuals i l'anus.
PERIOSTI.- Membrana fibrosa de teixit connectiu que revesteix els ossos.
PERISTALTISME.- Conjunt de moviments contràctils del tub digestiu, de forma d'ona que progressa des de l'estómac cap a l'anus.
PERITELI.- Capa de cèl·lules i fibril.les que envolta els capil·lars i els petits vasos.
PERITONEU.- Membrana serosa que cobreix la superfície interior del ventre i forma plecs que envolten les vísceres abdominals.
PERONE.- Os llarg i prim de la cama situat al costat extern de la tíbia.
PETXINA.- Closca de mol·lusc de dues valves, especialment la superior d'aquestes valves, semicircular i molt convexa.
PEU.- Part terminal de les extremitats abdominals de l'home que comprèn el tars, el metatars i els dits./ Part terminal de cadascuna de les potes d'un animal./
PEULLA.- Formació còrnia dels mamífers ungulats per tal de protegir l'únic dit sobre el qual s'aguanta l'animal del desgast consegüent a la marxa.
PIAMATER.- Capa interior de les tres que envolten l'encèfal i la medul·la espinal.
PIGIDI.- Darrer segment del cos dels Poliquets, els Oligoquets, els Artropodes, els Anurs i els ocells.
PIGMENT.- Macromolècula orgànica acolorida que confereix el color a la cèl·lula, teixit o estructura que la conté.
PILOR.- Orifici de comunicació de l'estómac amb l'intestí.
PINÇA.- Qualsevol de les potes anteriors de certs Crustacis que els serveixen com a òrgans de prensió.
PIT.- Part del cos dels Vertebrats superiors que s'estén des del coll fins al ventre i conté el cor i els pulmons.
PITUITARIA, MEMBRANA.-
PLACA.- Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l'exosquelet o dermatosquelet d'alguns animals.
PLACENTA.- Òrgan matern dels Mamífers teris a través del qual s'estableix, durant la gestació, el bescanvi d'oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l'embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l'embrió a la mare.
PLACOIDE (ESCATA).- Dit de les escates dels peixos Osteïctis.
PLANTA.- Part inferior del peu, des del taló fins a la punta dels dits.
PLANTIGRAD.- Quadrúpede que, com l'ós, posa en caminar tota la planta dels peus a terra.
PLANULA.- Fase larval dels Cnidaris hidrozous i antozous.
PLAQUETA.- Cèl·lula de la sang dels vertebrats, que té una funció bàsica en la coagulació.
PLASMA.- Part líquida de la sang.
PLEURA.- Qualsevol de les membranes seroses, una a cada costat del pit, que recobreixen les parets de la cavitat toràcica, els pulmons i el diafragma.
PLEXE.- Xarxa de filaments nerviosos i vasculars.
PLOMA.- Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada que apareix com una papil·la dèrmica.
PLOMATGE.- Conjunt de plomes que cobreixen el cos d'un ocell.
PLOMISSOL.- Conjunt de plomes petites i finissimes que tenen els ocells sota les plomes grans o abans que aquestes creixin.
POLIMORFISME.- Fenomen pel qual determinats col·lectius d'individus d'una mateixa espècie o òrgans d'un mateix individu inclouen, en llur si, grups morfològicament diferenciables.
POLIP.- Tipus d'organització propi dels Cnidaris.
POLISPERMIA.- Presència, en l'ou fecundat, de més d'un nucli masculí a conseqüència de la penetració de dos o més espermatozoides en un oocit madur.
PONDRE.- Fer els ous una femella d'animal ovípar.
POSTA.- Acció de pondre un ocell. / Conjunt d'ous postos en un període determinat.
POTA.- Extremitat locomotora de qualsevol animal.
PREMOLAR.- Qualsevol de les dents situades entre els ullals i els queixals.
PRENYADA.- Dit de la femella que ha concebut i porta a l'úter un embrió o un fetus.
PROGENITOR.- Aquell de qui procedeix, per línia directa, algun organisme
PROGESTERONA.- Esteroide amb activitat d'hormona sexual femenina.
PROSTOMI.- Primer segment del cos dels Anèl·lids, darrera el qual s'obre la boca, situada en posició ventral.
PROTERANDRIA.- Maduració de les gònades masculines, en certes espècies hermafrodites, abans que les femenines.
PROTERANDRIC.- Relatiu o pertanyent a la proteràndria.
PROTONEFRIDI.- Òrgan excretor dels animals acelomats o dels celomats sense celomopors.
PROTRACTIL.- Que pot ésser fet sortir cap enfora.
PROTUBERANCIA.- Sortint més o menys arrodonit.
PUBIS.- Cadascun dels dos ossos que formen la regió ventral de la cintura pelviana dels Vertebrats Tetràpodes.
PULMO.- Nom donat a cadascun dels sacs cecs que es troben a l'interior del cos de la major part dels Amfibis i en tots els Rèptils, Ocells i Mamífers, amb funció respiratòria.
PULMONAR.- Relatiu o pertanyent al pulmó.
PULMONAR, ALVEOL.- En els pulmons dels Vertebrats, petit sac terminal dels bronquiols, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
PUPA.- Nimfa dels insectes holometàbols.
PUPIL.LA.- Obertura contràctil de l'iris, nina de l'ull.
QUALL.- Quart estómac dels remugants, que conté un líquid capaç de quallar la llet.
QUEIXAL.- Cadascuna de les dents pre-molars i molars, especialment les de l'home
QUELICER.- Cadascun dels dos membres que formen el primer parell apèndixs dels Artròpodes quelicerats.
QUETA.- Apèndix filiforme rígid i quitinós, d'origen dèrmic, característic dels Poliquets i dels Oligoquets.
QUIASMA OPTIC.- Estructura hipotalàmica que resulta de l'entrecreuament dels nervis òptics que canvien de costat anant al contrari del cervell.
QUIL.- Líquid lletós en què es transforma el quim a l'intestí prim i que és absorbit pels vasos quilífers.
QUILLA.- Cresta òssia que presenta l'estèrnum dels ocells voladors.
QUIM.- Massa líquida i espessa en què es converteix el bol alimentari per la digestió gàstrica.
QUIMIFICACIO.- Formació del quim per acció del suc gàstric.
QUIMIORECEPTOR.- Dit del receptor sensitiu que detecta i diferencia les substàncies segons llur estructura química.
QUITINA.- Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l'exosquelet dels Insectes i Crustacis.
QUITINOS.- Constituït o revestit per quitina.
RADI (D'ALETES).- Cadascun dels eixos cornis o ossis disposats radialment a l'interior d'una aleta per donar-li consistència.
RADIAL.- Dit d'una disposició anàloga a la dels raigs d'una roda.
RADIATS.- Grup d'animals invertebrats caracteritzats per posseir una simetria radial.
RADULA.- Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs pròpia d'alguns Mol·luscs.
RAMFOTECA.- Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
RAQUIDI, BULB.- Part posterior de l'encèfal que l'uneix a la medul·la espinal i que controla les activitats viscerals.
RECEPTACLE.- Cavitat, vas, etc, que serveix per rebre i contenir alguna cosa.
RECEPTOR.- Qualsevol de les formacions especialitzades repartides en el si dels teguments, els músculs, els vasos sanguinis, les vísceres, que transformen un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
RECTE.- Nom donat a l'última part del tub digestiu dels Vertebrats, que acaba en l'anus o bé en la cloaca.
RECTRIU.- Qualsevol de les plomes de la cua d'un ocell que li serveixen per a dirigir el vol.
REFLEX.- Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós.
REMIGE.- Qualsevol de les plomes fortes i llargues de les ales d'un ocell.
REMUGANTS.- Animals Mamífers caracteritzats per llur dentició i aparell digestiu, dividit en quatre compartiments: Rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest últim l'autèntic estómac.
RENAL.- Relatiu o pertanyent als ronyons.
REPRODUCCIO - Procés pel que els éssers vius generen nous elements o individus mitjançant processos de sexualitat
REPTAR.- Caminar arrossegant-se.
RESPIRACIO.- Funció fisiològica mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l'aigua, amb la finalitat de transportar-lo a les cèl·lules on es combinarà amb altres substàncies produint energia i residus.
RESPIRATORI, APARELL.- Conjunt òrgans que realitza la respiració
RESPIRATORI, PIGMENT.- Dit del pigment que, per la seva estructura, és capaç d'afavorir l'intercanvi respiratori.
RETICLE SACOPLASMATIC.- Reticle endoplasmàtic llis del múscul, molt diferenciat.
RETINA.- Capa sensitiva situada al fons de l'ull, que rep les imatges formades pel cristal·lí i està en connexió amb el cervell per mitjà del nervi òptic.
RETRACCIO.- Reducció del volum d'una estructura anatòmica i deformitat que en resulta.
RETRACTIL.- Capaç d'ésser tirat endarrere o endins.
ROMBOENCEFAL.- Conjunt d'elements de l'encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
RONYO.- Òrgan fonamental de l'aparell excretor dels Vertebrats.
ROSTRE.- Part d'un animal semblant al bec d'un ocell./ Bec d'ocell
RUDIMENTARI.- Dit de l'òrgan o estructura imperfectament desenvolupats o que estan al principi del seu desenvolupament.
RUMEN.- Primer estómac dels artiodactils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en que desemboca l'esòfag i que precedeix el retinacle.
SAC.- Nom donat a determinades estructura del cos dels animals la forma de les quals recorda un sac.
SACRE.- Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars i forma la part posterior de la pelvis.
SALIVA.- Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals.
SALIVAL (GLANDULA).- Glàndula productora de saliva.
SANG.- Líquid que, juntament amb la limfa i el líquid intersticial, forma part del medi intern del cos.
SARCOLEMMA.- Beina elàstica que conté un fascicle muscular elemental.
SEBACIA (GLANDULA).- Dit de cadascuna de les glàndules que segreguen seu.
SECRECIO.- Procés fisiològic pel que alguns teixits o òrgans produeixen substàncies mitjançant productes agafats de la sang i les expulsen a l'exterior d'ells.
SEGMENT.- Metàmer.
SEGMENTACIO.- Divisió en parts més o menys semblants. / Etapa de desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió continua i successiva de l'ou fins que s'origina la blàstula
SEGMENTACIO METAMERICA.- Repetició d'una sèrie d'elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l'eix d'un apèndix.
SEMEN.- Esperma.
SEMICIRCULAR, CANAL.- Part de l'orella interna dels humans responsable de l'equilibri
SEMINAL.- Relatiu o pertanyent al semen.
SEMINAL, RECEPTACLE.- Òrgan en forma de bossa, propi de les femelles que acull els espermatozoides introduïts pel mascle fins que es produeix la fecundació dels òvuls.
SEMINAL, VESICULA.- Part de l'aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel.lulars triblàstics on són emmagatzemats els espermatozoides i on es produeix el semen.
SENTIT.- Funció psicofisiològica per la qual l'home i els animals reben informacions externes o internes mitjançant un òrgan especialitzat.
SEPTE.- Paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit./ Paret interna que separa els diferents metàmers d'un animal.
SEROSA.- Membrana que recobreix òrgans o cavitats.
SERUM.- Part aquosa de la sang i altres líquids animals que resta després de la coagulació.
SESSIL.- Inserit en una base extensa, no pediculat.
SEU.- Secreció lipidica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.
SEXE.- Conjunt de propietats fisiològiques i anatòmiques que subdivideixen els individus d'una espècie en mascles i femelles que poden, per fecundació mútua, formar nous individus.
SEXUAL DIMORFISME.- Fenomen dels organismes pel que els d'una espècie presenten diferencies en determinats òrgans en funció del sexe.
SEXUALITAT.- Conjunt de fenòmens relacionats amb el sexe que permeten la formació de nous individus per fecundació.
SICON.- Tipus d'organització d'algunes Esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l'exterior per un pseudoòscul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l'exterior per molts canals aferents.
SIFO.- Expansió tubular de la paret de la cavitat pal.lial de certs Mol·luscs.
SIMETRIA.- Igualtat o analogia entre dos òrgans que en componen un, o entre dues parts que en formen una./ Disposició repetitiva dels diferents òrgans o parts del cos d'un animal en relació amb un pla o plans imaginaris.
SIMFISI.- Articulació immòbil o de moviments molt restringits, que hi ha entre certs ossos.
SIMPATIC, SISTEMA.- Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos situats al llarg de la columna vertebral.
SIMPLE (METAMORFOSI).- Hemimetabolia.
SIMPLE (ULL).- Ocel.le
SINAPSI.- Regió de comunicació i de transmissió d'impulsos nerviosos entre les neurones o entre una neurona motora i el múscul.
SINARTROSI.- Articulació no movible com la dels ossos del crani.
SIRINGE.- Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
SISTOLE.- Contracció del cor, que alterna amb la diàstole, que dona impuls a la sang.
SUBCUTANI.- Situat sota la pell.
SUBSTRAT.- Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal
SUCTOR, BULB.- Engruiximent de la part anterior del tub digestiu que serveix a alguns animals per succionar
SUDORIPARA (GLANDULA).- Glàndula productora de suor.
SUOR.- Líquid de funcions termoreguladores i d'excreció, produït per l'activitat secretora de les glàndules sudorípares de la pell.
TACTIL.- Relatiu o pertanyent al tacte./ Percebut mitjançant el sentit del tacte.
TALEM.- Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigeminats, darrere i dins el cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
TANCAT (APARELL CIRCULATORI).- Dit de l'aparell la sang del qual circula sempre per l'interior dels vasos.
TARS.- Part posterior del peu entre el metatars i la cama, format en l'home per set ossos. / Part extrema de la pota dels Insectes.
TEGUMENT.- Estructura superficial del cos d'un animal que el separa del medi extern.
TEIXIT.- Conjunt de cèl·lules d'un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
TELENCEFAL.- Part anterior de l'encèfal que conté vesícules i que dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis bassals del cervell./ Conjunt dels dos hemisferis cerebrals.
TELOLECITIC.- Dit de l'ou el vitel nutritiu del qual es abundós i localitzat en un sol pol.
TELSON.- Últim segment de l'abdomen dels Crustacis.
TENDO.- Cordó de teixit conjuntiu fibrós, blanc i inelàstic, que uneix els músculs als ossos i a altres òrgans.
TENTACLE.- Apèndix mòbil mancat d'esquelet, característic de diferents grups d'invertebrats, amb funcions bàsicament sensitivo-exploratòries, tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores.
TERANYINA.- Teixit que fabriquen diversos Aràcnids amb la seda produïda per les seves fileres
TESTICLE.- Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els Vertebrats, les hormones sexuals.
TIBIA.- El més gros dels dos ossos de la cama de la persona o de la part de l'extremitat posterior d'un animal compresa entre el genoll i el turmell.
TIM.- Glàndula situada darrere l'estern a la part inferior del coll que t‚ un paper essencial en l'establiment de les funcions immunitàries i desapareix o esdevé rudimentària en l'home adult.
TIMPA.- Membrana de l'orella dels Cordats./ Òrgan fonoreceptor d'alguns Insectes.
TIROIDE.- Glàndula situada sota la faringe, la secreció de la qual té importància en la creixença i en el metabolisme.
TORACIC.- Relatiu o pertanyent al tòrax.
TORAX.- Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment situada entre el cap i l'abdomen.
TRABECULA.- Qualsevol dels envans o septes que s'estenen de la coberta d'un òrgan al seu interior i que formen, juntament amb altres trabècules, una part essencial de l'estroma d'aquests òrgans.
TRACTE.- Canal o columna que sol comunicar dos òrgans
TRANSPIRACIO.- Pas dels humors del cos a l'exterior, a través de la pell.
TRAQUEA.- Cadascun dels tubs propis dels Aràcnids, Insectes i Miri...podes que s'obren a la regió ventral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l'aparell respiratori d'aquests animals./ Òrgan de l'aparell respiratori dels Vertebrats tetràpodes format per un conjunt d'anells cartilaginosos derivats de l'esquelet visceral dels peixos.
TRIBLASTIC.- Dit dels organismes constituïts per tres fulls embrionaris: l'ectoderma, el mesoderma i l'endoderma.
TROMPA.- Aparell xuclador que tenen molts Insectes. / Òrgan o estructura anatòmica de forma semblant a una trompa.
TROMPA D'EUSTAQUI.- Canal de comunicació entre la faringe i la cavitat timpànica de l'orella.
TROMPA DE FAL.LOPI.- Conducte membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent.
TRONC.- Cos de l'home o de l'animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
TRUNCAT.- Mancat d'àpex.
TUB.- Element buit de secció generalment constant, més llarg que ample i que serveix per conduir o transportar elements fluids
TUBULAR.- En forma de tub.
ULLAL.- Tipus de dent de la dentició anisodonta de forma cònica, acabat en punta i amb una sola arrel.
UNGLA.- Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l'extrem lliure dels dits dels Mamífers, Ocells, Rèptils i alguns Amfibis.
UNGLOT.- Ungla de porc i d'altres animals de peu partit.
URETER.- Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior de la bufeta.
URETRA.- Conducte membranós per on l'orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s'estén del coll de la bufeta a l'obertura del meat.
URINARI.- Relatiu o pertanyent a l'orina.
UROGENITAL, PAPIL.LA.- Protuberància dels Vertebrats inferiors en la que s'obre un porus excretor i reproductor.
URPA.- Ungla aguda i corbada dels animals depredadors.
URTICANT.- Que produeix urticària o coïssor.
UTER.- Òrgan de l'aparell reproductor femení dels Mamífers encarregat de mantenir l'embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d'oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
UTERI.- Relatiu o pertanyent a l'úter.
UVULA.- Lòbul carnós que penja al mig de la vora posterior del vel del paladar.
VAGINA.- Òrgan de l'aparell reproductor femení dels Mamífers, situat entre l'úter i els genitals externs on s'introdueix el penis durant la copulació i per on s'expulsa l'embrió durant el part.
VALVA.- Cadascuna de les peces que formen la closca dels Lamel.libranquis
VALVULA.- Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l'obertura d'algun orifici.
VAS.- Qualsevol dels conductes per on circulen els líquids del cos, especialment la sang, la limfa i el quil.
VELLOSITAT.- Qualsevol de les eminències filiformes de la capa interna de l'intestí o de l'úter que en conjunt tenen l'aspecte d'un borrissol.
VENA.- Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor.
VENOS.- Relatiu o pertanyent a la vena.
VENTILACIO.- Procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l'aire exterior.
VENTOSA.- Òrgan en forma de disc de certs animals que els serveix de mitjà de fixació o de succió gràcies a la presència de teixit muscular.
VENTRE.- Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genito-urinari
VENTRELL.- Estómac.
VENTRICLE.- Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
VENULA.- Vena petita.
VERDA (GLANDULA).- Glàndula excretora que alguns Crustacis tenen a la base de les antenes.
VERMELL, GLOBUL.- Eritròcit.
VERTEBRA.- Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels Vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l'anomenada columna vertebral.
VERTEBRAL.- Relatiu o pertanyent a la vèrtebra o a les vèrtebres.
VERTEBRAL, COLUMNA.- Formació constitutiva de l'endosquelet dels Vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
VERTEX.- Punt d'un con o una piràmide, més allunyat de la base
VESICAL.- Relatiu o pertanyent a la bufeta
VESICULA.- Òrgan en forma de cavitat o sac./ Bufeta petita.
VISCERA.- Òrgan contingut en una cavitat esplàcnica, especialment en la cavitat abdominal.
VISCERAL.- Relatiu o pertanyent a les vísceres.
VISCERAL, MASSA.- Regió del cos dels Mol·luscs situada en posició dorsal i que inclou la major part de les vísceres.
VISTA.- Facultat de veure o de percebre els objectes amb els ulls.
VITEL.- Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos, glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d'animals per a la nutrició de l'embrió.
VITEL.LOGEN.- Que produeix o pot produir vitel.le.
VITEL.LUS.- Vitel
VIVIPAR.- Animal l'embrió del qual fa el desenvolupament dintre del cos de la mare de qui obté els elements nutritius i l'oxigen
VOCAL, CORDA.- Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe.
VULVA.- Part externa dels òrgans genitals femenins.
XARNERA.- Articulació de les dues valves dels Mol·luscs Lamel.libranquis, formada per denticles i concavitats que encaixen entre elles.
ZIGOT.- Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta masculí amb un de femení.
Professor
Fancesc Murgadas
