|
|||||
|
|||||
|
|||||
Sobre les normes de convivència en el centre | |
PRINCIPIS GENERALS PER A LA PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA a) Gaudir d'una bona convivència és un dret. Totes les persones de la comunitat educativa tenen dret a conviure en un bon clima escolar, en el que imperin els valors del respecte, l'empatia, la cordialitat, els bons modals i la solidaritat. b) Promoure la convivència és un deure. Totes les persones de la comunitat educativa tenen el deure de facilitar i promoure, amb la seva actitud i conducta, en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre, una bona convivència. c) A conviure s'ensenya i s'aprèn. La convivència ha de ser un contingut essencial d'ensenyament i aprenentatge dins del procés educatiu escolar que per una part requereix de la seva vivència i pràctica en un clima adient, i per altra a exigeix de múltiples i reiterades actuacions i correccions de mestres i altres agents educadors de la comunitat escolar abans que cada alumne arribi a assolir la competència per a conviure en el respecte i la solidaritat. d). Tots els agents educadors del centre tenen autoritat per a garantir la convivència. La direcció i tots els mestres i les mestres de l'escola han de controlar i aplicar les normes de convivència per a garantir un bon clima escolar i a la vegada han de planificar i realitzar les actuacions pertinents per ensenyar a l'alumnat a conviure. Aquestes dues funcions, garantir la convivència i ensenyar a conviure, també han de correspondre a tots els agents educadors que intervenen en el centre, com a monitors i monitores de serveis i activitats extraescolars, voluntaris i voluntàries, i pares i mares de l'AMPA. e). Les famílies tenen el deure de contribuir a la convivència (art. 25.3 LEC): La direcció de l'escola i els mestres i les mestres han de garantir que els pares i mares dels alumnes coneguin les normes de convivència i, al respecte, puguin realitzar les consideracions i aportacions que considerin oportunes. A tal efecte, els consellers i conselleres representants dels pares i mares en el Consell escolar, de forma conjunta amb la resta de consellers, aprovaran aquest tipus de normes; una vegada aprovades es presentaran i lliuraran per escrit a totes les famílies en les reunions d'inici de curs; i a través de la signatura de la carta de compromís es comprometran a la seva promoció. f) Els alumnes participaran en l'elaboració i revisió de les normes de convivència de l'escola de forma que les puguin entendre com a seves i coneixeran les mesures correctores i sancionadores de les conductes irregulars. Amb aquesta finalitat, a l'inici de curs, els tutors organitzaran activitats diverses dins del seu grup-classe. |
|
PROCEDIMENT PER A LA RECONDUCIÓ DE CONDUCTES FORA DE NORMA La imposició de sancions o conductes reparadores per a reconduir conductes irregulars la pot realitzar de forma directa qualsevol mestre o mestra del centre, sense necessitat d'incoació d'expedient disciplinari, sempre que no tinguin un caràcter greu i reiterat. La reconducció de la conducta s'haurà d'acompanyar de les següents actuacions:
El procediment per a la correcció de faltes lleus s'ha d'emmarcar plenament en la intervenció quotidiana educativa de tots els mestres del centre, que han de tenir una especial cura per detectar i limitar conductes irregulars, i que han d'invertir temps sense cap mena de restricció en la seva reconducció. Davant de la detecció o denuncia d'una conducta irregular el mestre o mestra ha d'actuar de forma immediata, be iniciant alguns dels processos de reconducció que s'expliciten més endavant, bé anunciant de forma circumspecta a l'alumne o alumna, en cas de desenvolupament d'una activitat que no es convenient aturar, l'escenari i l'hora en què haurà de comparèixer per iniciar el procés de reconducció. El procediment per a la correcció de faltes haurà de contemplar:
La família, com a part obligada a col·laborar en la resolució de conflictes i reconducció de conductes irregulars, ha de tenir un paper destacat en el procediment per a la correcció de faltes dels alumnes. Dins d'aquest procediment, quan es tracti de conductes fora de norma prou rellevants, els mestres i les mestres mantindran contactes o entrevistes amb els pares i mares per analitzar les causes del comportament, acordar les mesures i pautes de reconducció i si és possible arribar a un acord sobre les possibles sancions i altres mesures correctores complementàries a realitzar a casa. Les actuacions específiques per a la correcció de faltes, la imposició de sancions i la reconducció de conductes irregulars s'ajustaran a les pautes que tot seguit es relacionen: a) Quan es tracta de conductes irregulars sense caràcter reincident, poc rellevants, acceptades per l'alumne i correctament excusades, la intervenció del mestre o mestra consistirà en el traspàs o construcció conjunta d'una reflexió al voltant de la conducta. En aquesta reflexió s'haurà de posar de manifest alguns del fets següents: - Norma transgredida. - Dret conculcat o deure elidit. - Causes o antecedents de la conducta, - Formes d'evitar-la o alternatives d'actuació. - Conseqüències que ha produït o podria produir. - Exercici d'empatia per a posar-se en el lloc dels afectats. b) Quan es tracta de conductes irregulars reincidents, amb certa rellevància, incorrectament excusades o poc assumides per l'alumne, la intervenció del mestre o mestra consistirà en l'anàlisi reflexiu conjunt de la conducta irregular en la que es posin de manifest els elements citats en el paràgraf anterior. Posteriorment l'alumne haurà de realitzar una reflexió autònoma per escrit , a partir de la reflexió anterior i amb el suport d'un guió subministrat pel mestre o mestra, en el que constaran els següents apartats a desenvolupar: - Les causes o antecedents de la conducta (Què ha passat abans). - La descripció de la conducta irregular i la norma, dret o deure afectat (Què he fet). - Les conseqüències que ha produït o podria produir la meva actuació. - Les alternatives d'actuació que podia haver triat en comptes de la conducta irregular (Què podria haver fet). c) Si la conducta irregular de l'alumne o alumna, a judici del mestre o mestra, requereix d'una sanció o conducta reparadora, aquest o aquesta li comunicarà la proposta específica de sanció durant l'anàlisi reflexiu dels fets irregulars. Posteriorment, l'alumne, en la reflexió escrita, haurà de fer constar, com a últim punt, la seva pròpia proposta de sanció. El mestre podrà negociar amb l'alumne o imposar la seva opinió de forma motivada. En ocasions és necessària l'actuació immediata i contundent del mestre davant d'una conducta irregular per tal de salvaguardar drets de tercers o garantir la continuïtat de l'activitat escolar. En aquests casos els mestres poden imposar sense prèvia reflexió una sanció que restableixi l'ordre. Posteriorment es realitzarà la reflexió oportuna. En els casos de conductes fora de norma prou rellevants o que comportin sancions que impliquin modificacions d'activitats, d'horaris o d'agrupament de l'alumne s'ha de mantenir entrevista amb la família per analitzar les causes de la conducta irregular i establir pautes d'actuació conjunta. En cas de reincidència, es pot demanar la signatura de la reflexió escrita de l'alumne per part del pare o la mare, perquè la família tingui coneixements dels fets i pugui aplicar per la seva part les pautes prèviament acordades en situacions anteriors. d) Es procurarà que totes les sancions tinguin un caràcter reparador de la conducta irregular. Aquest caràcter reparador es pot concretar de formes diverses: - Reparació directa perquè existeix la possibilitat d'incidir sobre les conseqüències dels fets: restitució, substitució d'un objecte fet malbé o del seu valor econòmic, netejar un espai o objecte embrutat, recuperar temps lectiu a l'hora del pati o al migdia, fer o refer tasques escolars omeses o realitzades amb negligència, etc. - Reparació de la dignitat, fama o honor de les persones, perjudicades per la conducta irregular: exposició de disculpes, petició de perdó, i recuperació de les relacions interpersonals. - Reparació indirecta a través d'alguna acció amb utilitat social per al centre. - Reparació expiatòria o de contrició a través d'actuacions que permetin potenciar la reflexió de l'alumne, incidir sobre les causes de la seva conducta, i mostrar la seva voluntat d'esmena, i en últim cas que puguin salvaguardar els drets dels companys, assegurar el compliment dels seus deures i garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació. En tot cas, sempre es motivarà, si és possible a priori, la sanció imposada i es garantirà que l'alumne la visqui de forma íntimament relacionada amb la seva conducta irregular. També, si les circumstàncies ho permeten, es procurarà consensuar la sanció amb els alumnes infractors. e) Tota intervenció dels mestres en la correcció de faltes ha de culminar en la recuperació i normalització de la relació sancionador-sancionat. Tots els mestres i agents educadors que imposin una sanció, en acabar el seu compliment hauran de mantenir una entrevista amb el sancionat o sancionada per a recapitular els fets, analitzar l'impacte que ha tingut sobre el o ella la sanció, demanar la seva opinió al respecte, sondejar el propòsit d'esmena i si escau induir-lo, i en definitiva recuperar i normalitzar la relació amb les paraules cordials adients. |
|
ACTUACIONS EN EL CAS DE BARALLES I CONFLICTES ENTRE ELS ALUMNESAmb molta freqüència els problemes de convivència en el centre prenen la forma de conflictes entre els alumnes i s'acompanyen d'una escalada de conductes fora norma, com a faltes de respecte i agressions verbals i físiques. a) Els mestres procuraran per tots els mitjans possibles que els alumnes memoritzin i practiquin el següent protocol d'actuació per a la prevenció de conflictes: - Primer pas: Obviar la conducta de l'agressor sempre que sigui possible. No fer cas, ni mostrar-se susceptible als insults, gestos o comentaris poc elegants. Abandonar l'escenari, i, si escau, esperar un moment propici posterior per a comunicar-li de forma cordial el disgust que us ha provocat la seva conducta. - Segon pas: Si l'agressor continua amb la seva conducta, comunicar-li de forma circumspecta que us fa mal el que està fent i que, si us plau, aturi immediatament la seva conducta. - Tercer pas: Si l'agressor no atura el seu comportament demanar la intervenció dels mestres que en aquell moment estigui dirigint l'activitat. b) Tots els alumnes han de tenir molt i molt clar: - Que mai s'ha d'utilitzar la violència verbal o física per a respondre a una agressió, - Que el nen o nena que demani ajut a la mestra serà el que tingui major credibilitat. - Que el denunciat que no hagi demanat la intervenció del mestre i hagi respost a l'agressió no li servirà l'excusa: “És que ell ha començat”. - Que el mestre es veurà obligat a imposar la sanció al denunciat, si es confirmen els fets denunciats. c) Els mestres a l'hora d'actuar en situacions conflictives entre alumnes, i fer les oportunes reflexions, han de verbalitzar de forma explícita, sense cansament, les fases d'aquest protocol d'actuació i a la vegada han d'exigir als alumnes infractors que les verbalitzin. d) Aquest protocol d'actuació, per a ser eficaç, requereix de l'actuació dels mestres davant de qualsevol demanda dels alumnes per nímies que semblin a primera vista, i així evitar que els alumnes agressors puguin posar com a excusa “És que no parava de pegar-me o insultar-me i ja li he dit a la mestra i no m'ha fet cas” e) Les conductes irregulars que es puguin produir en els conflictes entre els alumnes es resoldran i sancionaran, si escau, d'acord amb el procediment establert corresponent a la tipificació de la conducta irregular detectada. En el procés de reconducció el mestre vetllarà perquè l'alumne infractor assumeixi la responsabilitat de reparar la dignitat, fama u honor de la persona perjudicada, exposi les seves excuses i la petició de perdó o disculpes, i es produeixi la recuperació de la relació entre les persones enfrontades. |
|
Conjunt de normes
d'organització i funcionament del centre, Document en PDF |