Cliqueu sobre el nom de l'auca per veure el text

AusiÓs March
La Renaixenša
Jacint Verdaguer
Josep Pla
Auca de la Normalitzaciˇ
Santiago Rusi˝ol
Pompeu Fabra
Josep Carner
Miquel MartÝ i Pol
└ngel GuimerÓ
NarcÝs Oller
Ramon Llull
Joan Oliver
Joan Maragall
Caterina Albert
MercŔ Rodoreda
Francesc Vicenš Garcia 
Josep M. de Sagarra
Joan Salvat-Papasseit
Antoni Gaudí
Pau Casals
Auca de la biblioteca
Auca del Medi Ambient
Auca del CAT
L'auca d'en Ruyra
L'auca del Kursaal
Auca de Joanot Martorell
Auca d'en Marià Vayreda
Auca d'en Josep Anselm Clavé
Auca d'en L. Domènech i Montaner
Auca d'en J. M. Folch i Torres
Auca de les auques
Auca de l'IES Pius Font i Quer

 

Auca de Joanot Martorell (1405?-1465)
Cavaller empedreït
i escriptor modern i ardit

1. Els Martorell de Gandia
tots esclaten d’alegria.

2. Perquè els neix un infantó,
ple de força i de braó.

3. Concretament, a València
segons diu avui la ciència.

4. Ja que n’eren residents
des de l’any 1400.

5. Eren gent de bona casa,
bon arnès i bona espasa,

6. que maldaven per ser més,
com esqueia als cavallers.

7. Per cunyat tindrà Ausiàs,
que era l’astre del parnàs.

8 Aviat, de jovenot
cerca brega en Joanot.

9. I fa com son germà gran,
que per nom té Galceran:

10. És amant de la baralla
i escriu «lletres de batalla».

11. Contra en Pere, contra en Pau
i en Joan de Montpalau.

12. A aquest tal per poc no el mata,
per l’honor de Damiata,

13. ja que el repta a tota ultrança
i d’escriure-li no es cansa.

14. Fins i tot des d’Anglaterra
li declararà guerra,

15. on tenia per amic
un bon rei que es deia Enric.

16. D’aquell món, bregós i heroic
tenim «Guillem de Varoic»

17. A la cort de Portugal
es movia igual, igual.

18. Per això a l’infant Ferran
dedicat és el Tirant.

19. I també a les corts de França
i de Nàpols ell s’atansa.

20. Torna a casa i un cop més
té brega de cavallers

21. amb un tal Jaume Ripoll,
que s’exalta com un foll,

22. quan li diu en Martorell:
«Estàs fet un passarell.»

23. A finals dels anys quaranta
Gonzalvo d’Hijar espanta.

24. Però el senyor de Montalbà
amb ell no es vol enfrontar.

25. No té un duro en Joanot
i fins fa de lladregot.

26. A Xiva, a uns mercaders
castellans roba els calés.

27. Mes al cap d’un dia o dos
el tanquen al calabós.

28. Dels cinquanta no gran cosa
sabem d’ell. Potser reposa?

29. ¿Reposar quan cau el món
en mans de Mehmet segon?

30. Deu ser a Nàpols a alçar l’ànim
de l’Alfons, el rei Magnànim.

31. D’on sabem que en va venir
quan aquest es va morir.

32. Amb el Príncep de Viana,
fill de la cort catalana.
33. L’any mil quatre-cents seixanta
al cap es tira la manta

34. i comença a fer el «Tirant»,
que és l’obra més important

35. de novel·la en català,
que encara ara fa parlar.

36. Per la seva versemblança
i els herois que entren en dansa,

37. que la fan real i humana,
com Agnès i Ricomana,

38. Diafebus, Carmesina
(una noia guapa i fina)...

39. i molts més que no diré
perquè ja no tinc paper

40. És una història d’amor
i de guerra, i bon humor,

41. on el personatges grossos
són tots ells de carn i ossos.

42. Que descriu un món que mor,
un món que l’autor duu al cor.

43. D’ella deia el gran Cervantes:
«No és una obra com n’hi ha tantes!

44. Aquí l’heroi mor al llit
i això mai s’havia escrit!»

45. I encara s’ha dit més cosa
com allò de Vargas Llosa:

46. «És la novel·la total».
És per tant fenomenal.

47. Del segle, el seixanta-cinc,
sense un ral, sense ni cinc,

48. Martorell morí a València.
No deixava descendència.

 


Inici      La paret de les auques

Auca d’en Sagarra (1894-1961)
Que sabia molt d’escriure,
de teatre i de ben viure.

1. A la vida, el gran teatre,
arribà el noranta-quatre.

2. Era un noi llest i simpàtic,
elegant i aristocràtic.

3. Que na néixer amb la flor al cul
però pencava com un mul.

4. Cursà Dret i Diplomàcia
i escrivia amb molta gràcia.

5. Amb la llengua del terrer,
com ho feia Verdaguer.

6. Allunyat dels noucentistes,
continguts i classicistes.

7. Amb el seu Joan de l’Ós
obté un èxit clamorós.

8. Que inicia una carrera
de poeta de primera.

9. Després ve El Mal Caçador
que dins seu duia un corcó.

10. A l’any vint se’n va a Berlín
i en “El Sol” ell va escrivint.

11. Hi fa de corresponsal
fins que torna al seu corral.

12. I amb Cançons de rem i vela,
alegra la clientela.

13. On despunta pel seu art
la Balada d’en Luard.

14. Fa un poema genial:
El poema de Nadal

15. De la penya, a l’Ateneu
és qui aixeca més la veu.

16. Al costat d’en Borralleras
i en Pujols. I quins troneres!

17. Molt sovint se’n van al llit
quan el pare n’ha sortit.

18. Diguem, doncs, que a n’en Sagarra
li agradava fer el bandarra.

19. Era un home vitalista
amb les dots d’un gran artista.

20. Ple de singularitat,
que una gran obra ha deixat.

21. El teatre català
com ningú va renovar.

22. Moltes obres en escena
va portar. Una cinquantena.

23. Com Rondalla d’esparvers
una obra dels temps primers

24. Un estudiant de Vic
i molts títols que no dic.

25. Així, L’Hostal de la Glòria,
que ens relata la victòria...

26. d’una dona alegre i forta
que a més d’un tanca la porta,

27. o El Cafè de la Marina
on per fi la Caterina...

28. fa les paus amb en Llibori.
Tot s’arregla amb el casori.

29. En novel·la alça la veu
amb Paulina Buxareu

30. Que renova i que recobra
quan escriu All i salobre.

31. I quina una que n’ha armada
publicant Vida privada.

32. Hi retreu la hipocresia
i de l’altiva burgesia.

33. A “El Be Negre”, ben poc lírics,
hi difon versos satírics

34. I en el “Mirador” escriu
un sucós “Aperitiu”.

35. Fa amb ressons ben costumistes
La Rambla de les floristes

36. Quan esclata el trenta-sis
fuig corrents cap a París.

37. On es casa amb la Devesa
que està feta una princesa.

38. I com si tingués amnèsia
ronda per la Polinèsia.

39. Torna a casa l’any quaranta,
com pot, ara, escriu i canta.

40. Amb nous versos filantròpics:
Entre l’Equador i els Tròpics,

41. Poema de Montserrat,
que respira immensitat...

42. Tradueix amb verb vibrant
Prandello, Shakespeare, Dant

43. Va i intenta amb Galatea
que es renovi la platea.

44. No se’n surt i és mal compresa.
Fa L’amor viu a dispesa,

45. L’hereu i la forastera...
Fet i fet, un pas enrere.

46. Amb en Capri, “en Perramon”,
varen fer riure mig món.

47. També féu unes Memòries,
magistrals, sense cabòries.

48. No les va poder acabar.
El seixanta-u finà.


Joan Vilamala

 


Inici      La paret de les auques

Auca d'en Marià Vayreda (1853-1903)
Escriptor i pintor olotí.
Fa cent anys que va morir

1. Mil vuit-cents cinquanta-tres.
Els Vayreda, gent de pes,

2. ...una família olotina,
benestant, culta i carlina,

3. ... senten un nadó plorar.
Ha nascut en Marià

4. Tot alegre i eixerit,
dels nois és el més petit.

5. Sa mare mor aviat.
Set fills orfes ha deixat.

6. Estudia als Escolapis
i aviat fa córrer el llapis.

7. Hi acaba el batxillerat
ja que vol fer d’advocat,

8. però no té bona sort;
ara el pare, se li ha mort.

9. I tot se li’n va per terra,
així que esclata la guerra.

10. «La seva casa pairal
serà quarter general.»

11. Així ho decreta el govern.
No hi vol viure sol i vern.

12. Per combatre els desenganys,
i només amb disset anys,

13. ...amb en Lau, el seu germà
a fer la guerra se’n va,

14. ...al servei del vell Savalls.
Tot serà un foc d’encenalls.

15. Quan de fer la guerra es cansa,
malalt i ferit va a França

16. ...on hi ha el seu germà, Quim,
que amb en Berga allí tenim

17. ...pintant la vila de Seta
amb pinzells, gorra i paleta.

18. Recupera el seu somrís
i se’n va fins a París,

19. ...al taller d’un tal Gerome,
escultor i pintor, un gran home.

20. A Barcelona s’allotja
i es perfecciona a la Llotja.

21. Torna a Olot fet un pintor
que fa dir-se: «Sí, senyor» .

22. En el món del Centre Artístic
hi té un lloc característic.

23. Al costat del seu germà,
a qui sempre va admirar.

24. Les rentadores galants,
pintaran a dues mans.

25. I tot sol també s’apanya;
vegeu Combregar a Muntanya.

26. Dirigeix «L’Art Cristià»,
una empresa que sants fa.

27. Un taller de sants o imatges.
No tot han de ser paisatges!

28. Als trenta anys amb Pilar Aulet
a l’altar va de bracet.

29. Activista cultural
és d’Olot un gran puntal

30. Polifacètic com és,
escriu cada dia més.

31. Narracions per tot arreu:
«La Renaixensa», «La Veu»...

32. ... i sobretot «L’Olotí»,
un setmanari carlí

33. ...que més tard muda i renova
i passa a dir-se «Sang Nova».

34. Com una seva novel·la,
que no deixa bona estela.

35. Catalanista bregós
fa tertúlia amb bons autors

36. Mor el seu germà Joaquim
i ara sí que fila prim.

37. Va, i publica unes memòries
o els Records..., velles històries.

38. En conjunt, tretze episodis
de trifulgues, pors i odis,

39. ....precisos i descriptius,
d’uns records que té ben vius.

40. La seva obra més sonada
és però La punyalada.

41. On un tal Albert Bardals
es lamenta dels seus mals

42. ...i de com l’ha fet sofrir
l’amor per la Coralí,

43. ...la filla del moliner,
que segresta l’Esparver,

44. capitost dels trabucaires
que tot ho fa anar pels aires.

45. Aquí sí que s’hi llueix.
Avui encara es llegeix.

46. I fins es pot veure en cine
Tot són ulls, ningú rondina.

47. Marià Vayreda i Vila,
malaltís i amb mala fila,

47. ...va morir el mil nou-cents tres.
És ben bé que no som res.

Joan Vilamala i Terricabres, 2003

 


Inici      La paret de les auques

Auca d'en Josep Anselm Clavé (1824-1874)
Músic, poeta i polític
popular, per no dir mític


1. De família menestral,
en un vell i antic casal

2. ...va néixer, fill d’un fuster,
en Josep Anselm Clavé.

3. Sa mare que es deia Agnès
sabia parlar francès.

4. I tocava el clavecí.
Curiós, oi?: Clavé, sí!

5. Encara que és curt de vista,
de petit ja és un artista,

6. ...que fa gresca i fa xivarri
amb els seus companys del barri.

7. Treballa un temps de torner
i coneix bé el món obrer,

8. ...que veu mesell i sotmès,
cosa que no li fa el pes.

9. I el pretén fer canviar
amb la guitarra a la mà.

10. Escriu versos abrandats
dels seus amors dissortats

11. ...i escampa belles cançons
per tavernes i racons.

12. Amb eufòria, amb fe i amb ànsia
participa en la Jamància.

13. Com tots crida «Pa i treball
i la Ciutadella, avall!»

14. Després ve la repressió
i el tanquen a la presó.

15. Mes l’Anselm no s’hi encaparra
i es desfoga amb la guitarra

16. Quan en surti amb llibertat,
ja «L’Aurora» haurà fundat,

17. ...una excel·lent orquestrina
amb què Clavé es treu l’espina.

18. La seva consigna és:
«Amor, virtut i progrés»

19. L’any cinquanta sense un ral
fa una societat coral

20. ...que d’Espanya és la primera;
i hi canta la classe obrera!

21. «La Fraternidad» es diu,
i així va fent la viu-viu

22. ...fins que pren nom d’uns jardins
on van els barcelonins.

23. Ara, «Euterpe» s’anomena
i ja canta tota mena

24. ...de melòdiques cançons
jotes, valsos, rigodons...

25. ... i comença a interpretar
fins i tot en català!

26. Som en temps de Renaixença
i tot just això comença.

27. Aviat té filials
a molts centres comarcals.

28. I així els coros d’en Clavé
creixen com un carbasser.

29. Als «Camps Elisis», amb pins,
hi fa concerts vespertins,

30. ...uns esplèndids festivals
i concursos musicals.

31. La gent no es cansa d’anar-hi
i en Clavé ja és empresari

32. ... a més de compositor,
bon poeta i director.

33. Decidit propagandista
funda més d’una revista.

34. Varen ser amics d’en Clavé:
l’Almirall, en Pi, en Soler...

35. ...i molts més, tots gent d’esquerra,
que a la dreta daven guerra.

36. Mil vuit-cents seixanta-set
a Madrid se’n va de pet

37. ... i l’encauen a un penal
per polític federal.

38. Mes quan es gira la truita
en Clavé segueix la lluita

39. ... pel progrés i la igualtat
i el nomenen diputat.

40. Exerceix de president
i està al servei de la gent

41. ...de Barcelona ciutat
per un temps molt limitat.

42. Serà a més governador
de Ciutat de Castelló.

43. Fins que el general Pavia
a passeig tothom envia.

44. Davant de tants desenganys
Clavé canta amb Goig i planys.

45. Mil vuit-cents setanta-quatre,
amb la Mort s’hagué de batre

46. ... al vell carrer d’en Xuclà
i sense ell ens vam quedar.

47. Però ens queda la seva obra
que la canta el ric i el pobre.

48. La canta el pobre i el ric
a Barcelona i a Vic.

Joan Vilamala, 2003


Inici      La paret de les auques

Auca d'en Lluís Domènech i Montaner (1849-1923)
Arquitecte, agut i crític,
erudit i bon polític.

1. Mil vuit-cents quaranta-nou
en Domènech surt de l’ou

2. a Barcelona ciutat,
capital del Principat.

3. Fill d’un enquadernador:
Pere Domènech Saló

4. i Maria Montaner,
que canetenca va ser.

5. De petit, sense bigoti,
va a l’escola Galavotti,

6. cantonada Escudellers
on fa els estudis primers.

7. «I de gran què voldré ser,
arquitecte o enginyer?»

8. Finalment s’ha decidit.
Fa arquitectura a Madrid.

9. D’on en torna convençut
que ens fa falta un estatut.

10. Decidit, amb seny i punya,
funda “Jove Catalunya”.

11. La primera associació
que vindica la nació.

12. Amb la Maria, feliç,
es casa el nostre Lluís.

13. Com que és un home que pensa
escriu a «La Renaixença»

14. un article en què proclama
quin serà el seu nou programa.

15. I comença, ves per on!,
amb can Montaner i Simon

16. a fer una casa-castell,
que mostra ja el seu segell.

17. Mil vuit-cents vuitanta-set
fa el Casino de Canet,

18. lloc de festa i moixiganga.
Poc després fa ca la Bianga

19. i el «Castell dels Tres Dragons»,
amb ceràmica i maons.

20. Al costat d’en Martorell,
que com ell era un gat vell,

21. treballa per a en Comillas,
que va i ve de les Antilles.

22. En les Bases de Manresa
presideix content la mesa.

23. I també en els Jocs Florals
és un dels homes cabdals.

24. Set anys és el portaveu
dels afers de l’Ateneu .

25. Com que és molt espavilat
l’elegeixen diputat.

26. Ell, és un dels presidents
que al cacic mostra les dents.

27. I tot i que farà figa
s’apunta a ser de la «Lliga».

28. Fins que trenca amb en Cambó,
per servil i adulador.

29. Després d’aquesta ruptura
viu de ple l’arquitectura

30. A Reus els seu art esclata
a l’Institut Pere Mata

31. i a can Navàs i a can Rull,
que a tothom fan obrir l’ull.

32. La seva obra principal
es troba al Cap i casal.

33.Com el monument sofert,
que aixeca al doctor Robert

34. o bé can Lleó Morera,
que no és ben bé com era.

35. I el magnífic gran Palau,
que és una autèntica allau

36. d’ornamentació floral.
Un monument nacional,

37. on la música que hi sona
fins i tot sembla més bona.

38. I què direm de Sant Pau?
Quin elogi, més li escau?

39. És un pompós hospital,
que és un bàlsam a tot mal.

40. Va acabar-lo el seu fill Pere,
que també arquitecte era.

41. A Canet refà un castell,
que s’havia anat fent vell.

42. El de Santa Florentina
envoltat de pi i d’alzina.

43. Moltes més obres va fer
com la gran casa Fuster.

44. o la casa d’en Solà,
que és a Olot, al nucli urbà.

45. Els darrers anys de la vida
amb l’esposa adolorida

46. passa llargues temporades
a Canet fent caminades

47. Fins que un dia com si res,
l’any mil nou-cents vint-i-tres,

48. un viatge inicià
i mai més no va tornar.


Joan Vilamala i Terricabres 2003


Inici      La paret de les auques

Auca de Josep M. Folch i Torres (1880-1950)
Un escriptor de renom
que escrivia per a tothom


1. Un bon dia a Barcelona,
en una casa amb minyona,

2... neix al carrer de Santa Anna
i els parents criden:«Hosanna!»

3. De petit, com qui va al cel,
va a l’Escola Sant Miquel

4. I quan ja domina el llapis
estudia als Escolapis.

5. Mes el pare cau malalt
i el negoci els va fatal.

6. I ara en Folch dobla l’esquena
fent joguines a balquena.

7. Després farà d’aprenent
d’ortopèdic, i escrivent.

8. Mil nou-cents noranta-nou
tot ell revifa i es mou

9... amb uns versos abrandats
que ens deixen bocabadats.

10. I a fer històries ja comença
al diari «Renaixença».

11. Amb la vàlua necessària
escriu la novel·la Lària.

12. Al govern fa tururut
amb «La Tralla» i el «Cu-cut»,

13....malgrat s’hagi d’exiliar
uns tres anys a Perpinyà.

14. Mes no para, què carall!
i publica Aigua avall.

15. Un cant a la rebel·lió
d’un obrer: Agustí Lliró.

16. I més tard, la social
novel·la Joan Endal,

17. que casat amb la Francisca
no pot més, tot li rellisca

18...fins que es llevarà la vida
llançant-se d’una bastida.

19. Aquí acaba el novel·lista,
que diríem modernista.

20. D’ença de mil nou-cents nou,
va i comença un camí nou.

21. Un camí que a alguns fa nosa
pel que té de color rosa.

22. I renova «En Patufet»,
que s’escampa a tort i a dret.

23. Amb ell, els infants d’aquí
hi van aprendre a llegir.

24. Qui no coneix un bon jan
que per nom té Massagran?

25. O «En Bolavà detectiu»,
que era tot un argent viu?

26. O les «Pàgines viscudes»,
realistes i goludes

27... i que es llegien arreu?
Això sí que no té preu!

28. Seixanta-cinc mil lectors
va arribar tenir, senyors!

29. Molts dels seus artistes plàstics
eren realment fantàstics:

30. Llaverias i Cornet...
i Junceda. Quin tercet!

31. En el món de l’espectacle
també va fer algun «miracle»:

32. Uns esplèndids «Pastorets»,
que encara s’aguanten drets.

33. Si no els has vist, tant se val;
els pots veure aquest Nadal.

34. I encara «La Ventafocs»,
que fou un èxit com pocs.

35. A l’any vint, per al jovent
funda un ampli moviment:

36. Els “Pomells de Joventut»,
que estimulen la virtut.

37. Però la cosa ben poc dura;
els dissol la Dictadura.

38. A Palau de Plegamans,
mentrestant cerca el descans.

39. Amb Maria Camarasa,
en un bosc es fa una casa,

40....ja que fent tanta novel·la
també ha fet alguna pela.

41. Mes la vida dóna voltes
i vénen temps de revoltes

42. A l’estiu del trenta-sis
ni «En Patufet» no és feliç.

43. La guerra s’escampa arreu
i a un seu fill mai més no veu.

44. Per fi el conflicte s’acaba,
però ningú no escriu ni fava

45... que no sigui en castellà;
per això es posa a pintar.

46. I en Folch es queda, pobret,
més fotut que «En Patufet».

47. Fins que el mil nou-cents cinquanta
mort de pena ja no aguanta.

48. I el ploren els catalans.
tant els joves com els grans.

Joan Vilamala 2003


Inici      La paret de les auques

Auca de l'IES Pius Font I Quer

1. Mil nou-cents setanta-vuit
Som en plena Transició
i comença a donar fruit
una vella aspiració.

2. Al món obre les parpelles,
un nou centre educatiu;
l’honorable Tarradellas
l’inaugura mentre riu.


3. Al barri de la Parada
tothom salta de content.
Ara sí que la mainada
irà a l’«insti» en un moment.

4. Com a record honorífic
li posen un nom nostrat:
Pius Font i Quer, científic
lleidatà molt estimat.

5. Un instruït farmacèutic
i botànic de renom;
home culte, honest i autèntic,
que no queia bé a tothom.

6. «Diccionari de botànica»
i «Plantes medicinals»,
fets amb atenció titànica,
són els seus llibres cabdals.

7. Amb un nom així ens pertoca
fer com feia Font i Quer,
que no era cap tanoca.
És allò: «Ser o no ser».

8. Al llarg de la nostra història
de trifulgues si n’hi ha hagut!,
batallant, però, amb eufòria
cap ni una ens ha vençut.

9. Qui ha tret sovint la cara
han estat els directors;
des d’en Rubió a la Clara
han estat aquests, senyors:

10. Valls, Mas, Arnold, Cobo, Freixes,
la Buixó i en Constantí.
Ells han entomat les queixes
i han mullat el polvorí.

11. Tot vetllant pel bé de casa
sempre hem defugit fer el ruc,
sabem prou que aquí fer l’ase
no tindria suc ni bruc.

12. Tant en l’ESO o la Reforma
com en el Batxillerat,
hem estat i estem en forma,
els docents i l’alumnat.

13. En el camp de la informàtica
hem estat uns pioners;
n’és una mostra emblemàtica
nostra web. Heus-ne l’accés:
www.ipfq.org

14. Han passat vint-i-cinc anys
i amb amor i paciència,
i a vegades amb reganys,
hem fet un lloc a la ciència.

15. Per això ara en fem festa
i contents ho celebrem
d’una manera modesta.
«Pius som, som i serem!:

16. Oasi de saviesa
al servei d’una ciutat.»
La ciutat es diu Manresa
i aquesta auca s’ha acabat.


Inici      La paret de les auques

L’auca de les auques

1. «Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?»
«Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar.

2. Tot descabdellant la troca,
es fa com qui fa ganxet.
El nom ve del joc de l’oca,
un joc del segle XVII.

3. On més d’un feia fortuna
apostant el seu calé
per l’oca, el sol o la lluna
al damunt d’un vell tauler.

4. Amb dibuixos s’acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats.

5. Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys...
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys.

6. Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s’ajustin amb les vinyetes.

7. També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal.

8. Si quaranta-vuit són massa
fes-ne setze o fes-ne vint...
Cal només un xic de traça,
ja veuràs com van sortint.».

9. «I la llargada del versos?»
«Heptasíl·labs, solen ser;
n’hi ha d’altres i diversos.
Comencem per l’abecé.

10. Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons
i amb l’orella ben desperta
vés triant els que son bons.

11. En les auques hom estima
que la rima consonant,
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.

12. Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu.
Guarda’t de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu...

13. Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua’l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.

14. Han fet auques grans poetes
com Carner o com Rusiñol
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.

15. S’han fet auques a balquena,
d’efemèrides d’arreu,
de tot i de tota mena,
i la vostra no fareu?

16. Que molt sovint en la vida
si un sap fer tots els papers
de l’auca, té una sortida
que resulta d’allò més.

Joan Vilamala
15-04-2004


Inici      La paret de les auques

Auca de l'IES Pius Font i Quer

1. Mil nou-cents setanta-vuit.
Som en plena Transició
i comença a donar fruit
una vella aspiració.

2. Al món obre les parpelles,
un nou centre educatiu;
l'honorable Terradellas
l'inaugura mentre riu.

3. Al barri de la Parada
tothom salta de content.
Ara sí que la mainada
irà a l'«insti» en un moment.

4. Com a record honorífic
li posen un nom nostrat:
Pius Font i Quer, científic
lleidatà molt estimat.

5. Un instruït farmacèutic
i botànic de renom;
home culte, honest i autèntic,
que no queia bé a tothom.

6. «Diccionari de botànica»
i «Plantes medicinals»,
fets amb atenció titànica,
són els seus llibres cabdals.

7. Amb un nom així ens pertoca
fer com feia Font i Quer,
que no era cap tanoca.
És allò: «Ser o no ser».

8. Al llarg de la nostra història
de trifulgues si n'hi ha hagut!,
batallant, però, amb eufòria
cap ni una ens ha vençut.


9. Qui ha tret sovint la cara
han estat els directors;
des d'en Rubió a la Clara
han estat aquests, senyors:

10. Valls, Mas, Arnold, Cobo, Freixes,
la Buixó i en Constantí.
Ells han entomat les queixes
i han mullat el polvorí.

11. Tot vetllant pel bé de casa
sempre hem defugit fer el ruc,
sabem prou que aquí fer l'ase
no tindria suc ni bruc.

12. Tant en l'ESO o la Reforma
com en el Batxillerat,
hem estat i estem en forma,
els docents i l'alumnat.

13. En el camp de la Informàtica
hem estat uns pioners;
n'és una mostra emblemàtica
nostra web. Heus-ne l'accés:

14. Han passat vint-i-cinc anys
i amb amor i paciència,
i a vegades amb reganys,
hem fet un lloc a la ciència.

15. Per això ara en fem festa
i contents ho celebrem
d'una manera modesta.
«Pius som, som i serem!:

16. Oasi de saviesa
al servei d'una ciutat.»
La ciutat es diu Manresa
i aquesta auca s'ha acabat.