Sembla mentida que ja estigui acabat si sembla que va fer ben poc que ens van fer escollir el tema a tractar. Hi havia molt pocs que realment m'interessessin, algun de llengua anglesa i sobretot els de biologia. Un dia, molt abans de conèixer els temes, la nostra professora Pilar Sesé ens va explicar en què consistia el treball de recerca i ens va donar uns exemples, cosa molt ben feta perquè entre ells estava qui seria el meu futur treball d'investigació. Sí, va parlar que per exemple es podia fer un control sobre la pressió arterial, tenint en comptes els factors que produïen la seva modificació. Llavors quan el vaig veure escrit en la llista de possibles opcions pel treball em va fer molta il·lusió perquè ja m'havia fet a la idea d'aquest tema.
Tal i com deia el meu tutor Luís Ugedo al principi volia fer moltes coses, aspirar a algunes metes que eren molt difícils. A la primera reunió vaig explicar la meva intenció de realitzar un aparell que simulés una mica morfològicament però sobretot fisiològicament a l'aparell circulatori. Volia muntar una mena de bomba hidràulica connectada a uns tubs elàstics a la qual es pogués graduar la força del bombeig per així simular una situació d'hipertensió. De seguida ell em va baixar al món real i em va fer veure que aquest projecte ja seria un treball d'investigació a part. Potser sí, però m'hauria agradat poder fer-lo.
La meva hipòtesi és podia resumir en "Existeixen realment uns factors físics i psíquics, tal com l'edat, l'hàbit de fumar, el sexe, la condició esportiva..., que siguin capaços d'alterar la pressió arterial, tant transitòriament com permanentment?". La resposta ja la tenia, perquè es pot treure de qualsevol enciclopèdia decent, però la tasca era demostrar-ho, i si no ho feia, havia de trobar les causes per què no sortia com en els llibres deien.
Al principi em feia molta gràcia el fet d'anar prendre la pressió a tothom per l'institut, però al final cansava perquè semblava que mai s'anés a acabar. La veritat és que m'agraden molt aquests treballs que consisteixen en fer un seguiment d'un fet i anotar el resultats i interpretar-los. Sempre em recordaré d'un que vaig fer a primer de BUP per la Teresa Cuartielles i que consistia en anotar les evolucions de les cristal·litzacions de diverses sals i comparar els resultats. El que més em va agradar d'aquell en comparació amb aquest era que no contava tant per la nota, però aquest m'agrada més perquè s'aproxima més a la carrera que vull cursar, medicina. Tot s'ha de dir, potser estava una mica pesat amb la gent per veure quan els hi prenia la pressió, però val a dir que tothom s'ha portat molt bé amb mi i m'han ajudat i fet les coses més fàcils tot el possible.
Per buscar informació no he tingut cap problema, ja que fins i tot vaig anar a la biblioteca de l'Hospital de Sant Pau i em van deixar fer unes consultes molts útils. Un altre llibre d'on he extret molta informació valuosa ha estat el que em va deixar el tutor, fet que li agraeixo molt. La part més extensa de la informació la he tret d'internet, que no és gens difícil, ja que d'informació de la pressió arterial hi ha un munt i molt interessant i completa la pàgina de la Enciclopèdia Britànica. També he de dir que he trobat molt útil la classificació de la informació en cartonets, agilita molt el treball.
El treball de mesurar pressions el vaig acabar la setmana passada (finals de febrer), i el de passar-ho a net, avui dia 2-3-2000.
L'aparell circulatori és el que transporta a les substàncies absorbides en el tub digestiu i al O2 als teixits, així com al CO2 als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. Intervé en la regulació de la temperatura i distribueix a les hormones i altres agents que regulen les funcions cel·lulars. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. Està format pel cor i pels vasos sanguinis.
EL COR
El cor és un múscul buit, situat en el centre del tòrax, que bombeja sang cap a tot el cos , subministrant a les cèl·lules O2 i substàncies nutritives.
MORFOLOGIA
Una paret muscular, el septe, divideix el cor en dues parts: l'esquerre i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. Les vàlvules s'anomenen tricúspide la dreta i bicúspide o mitral l'esquerra. Els cors dels mamífers tenen una irrigació abundant i amb moltes mitocondries. (veure Annex 1)
FISIOLOGIA
El cor realitza uns moviments repetitius que s'engloben en el cicle cardíac. Aquest està compost per la diàstole (quan es relaxa i s'omplen les aurícules de sang), la sístole auricular (les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles corresponents a través de les vàlvules auriculo-ventriculars) i la sístole ventricular (les parets del ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries a través d'altres vàlvules). Cada cicle correspon a un batec i el cor, en condicions normals, batega entre 60-80 vegades per minut.
ELS VASOS SANGUINIS
Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de tubs tancats que transporten sang a totes les parts del cos i la retornen al cor. Hi ha tres tipus de vasos diferents: les artèries, les venes i els capil·lars sanguinis.
LES ARTÈRIES
Són qualsevol dels vasos sanguinis, amb una excepció, que transporten sang oxigenada i aliment des del cor fins als teixits del cos. La excepció és l'artèria pulmonar, que porta sang poc oxigenada als pulmons perquè es realitzi l'intercanvi gasós i es carregui d'oxigen, deixant l'excés de CO2. L'artèria més gran del cos és l'aorta, que surt del ventricle esquerra. Les artèries són uns conductes musculars i elàstics, que han de transportar sang sota una gran pressió produïda pels batecs del cor. El pols és el resultat de l'alternança entre l'expansió i la contracció de l'artèria per l'efecte de l'intermitent bombeig de sang per part del ventricle dret. Les artèries cada vegada es van ramificant més i formen les arterioles. Cada artèria, no importa la mida, està formada per tres capes: (veure Annex 2)
· Túnica íntima: és la més interna. Està formada per una làmina elàstica i per un teixit conjuntiu (endoteli) units per una membrana amb forats.
· Túnica mitja: format per cèl·lules de múscul involuntari i llis i fibres elàstiques en espirals.
· Túnica adventícia: formada per la làmina elàstica externa i fibres de col·lagen.
LES VENES
Són qualsevol dels vasos que transporten sang poc oxigenada cap a l'aurícula dreta, amb quatre excepcions, les quatre venes pulmonars que porten la sang oxigenada dels pulmons cap l'aurícula esquerra. Les grans venes són la cava inferior i la superior, i són formades per la successiva unió de petites venes (vènules). Les parets de les venes són més dilatables que les de les artèries, per tant poden mantenir-se dilatades i acollir una gran quantitat de sang al seu interior i per tant, és una gran reserva per si n'hi ha necessitat. Com les artèries estan formades de tres capes: (veure Annex 2)
· Túnica íntima: es diferencia de les artèries en què tenen a la part interior unes vàlvules que no permeten a la sang retrocedir i no hi ha cap membrana elàstica. (veure Annex 3). Sí que té endoteli.
· Túnica mitja: és més fina i conté menys teixit muscular però més fibres de col·lagen.
· Túnica adventícia: principalment és formada per teixit conjuntiu i és la capa més gruixuda.
Les venes són menys nombroses que les artèries, per tant suporten una pressió inferior.
ELS CAPIL·LARS SANGUINIS
Aquests vasos consisteixen en una capa de endoteli. N'hi ha com uns 10.000.000.000 microscòpics capil·lars pels quals hi ha un trànsit de substàncies (fluïts, nutrients, rebuigs) entre la sang i les cèl·lules dels teixits. Tenen un diàmetre de 0.2 mm i la seva paret està formada per una cèl·lula i així permet el trànsit de substàncies ja que actua com una membrana semi-impermeable. Els capil·lars no són només que el producte final de la progressiva ramificació de les arterioles i l'inici de les vènules.
LA PRESSIÓ ARTERIAL
La pressió arterial és la força que efectua la sang sobre les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l'interior de l'arbre arterial i vèncer la dificultat que ofereix al seu pas la progressiva reducció del diàmetre, de la llum, que s'esdevé entre l'aorta i els capil·lars. (veure Annex 4). La pressió arterial s'origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l'interior de les grans artèries. Però les parets d'aquestes artèries són elàstiques, en primer lloc es disten de manera notable, recuperen després el diàmetre anterior i impulsen la sang cap a la resta de l'arbre arterial en un flux ininterromput. Sense la pressió arterial, la sang no podria circular en el nostre organisme. Científicament es pot dir que la pressió arterial és el producte del consum cardíac per la resistència perifèrica (resistència que ofereixen les parets del vasos sanguinis, per tant depèn del volum de sang, l'elasticitat de les parets, el diàmetre...) .
TIPUS
Hi ha dos tipus de pressió arterial: la màxima o sistòlica i la mínima o diastòlica. La màxima correspon a la pressió dins de l'artèria quan el cor realitza la sístole i el flux que surt del ventricle és màxim. La mínima, per tant, pertany al moment que el cor es troba en diàstole i el volum de sang que hi surt és mínim. (veure Annex 5). És per suposat que la sistòlica sempre és més alta que la diastòlica. Hi ha dos tipus més de pressió, encara que no són molt importants: la pressió del pols, que només és la diferència entre la sistòlica i la diastòlica (normalment és de 50 mm Hg); i la pressió mitja, que és la mitja de pressions a través de tot el cicle cardíac, i com que la sístole és més curta que la diàstole, la pressió mitja és una mica més petita que la part mitjana d'entre totes dues, i aproximadament es podria calcular sumant-li un terç de la pressió del pols a la diastòlica.
FACTORS ALTERADORS DE LA P.A.
La pressió arterial ve determinada per uns factors: la quantitat de sang que circula, el diàmetre dels vasos pels quals circula i la seva elasticitat, i la força amb la que el cor bombeja la sang. Per tant, qualsevol cosa que faci variar algun d'aquests factors modificarà la pressió. Quant més volum de sang hi ha, i quant més petit sigui el diàmetre de les artèries, més alta serà aquesta pressió. Els elements que modifiquen aquests factors són diversos: el sistema nerviós, els propis vasos sanguinis, algunes hormones, els canvis de posició, l'activitat física, l'ansietat, el dolor, el cansament, l'edat, el pes, el soroll, la gravetat (per causa seva la pressió de qualsevol vas que estigui per sobre del nivell del cor es troba disminuïda i els de per sota, es troba augmentada). (veure Annex 6)
LA PRESSIÓ VENOSA I CORONÀRIA
La pressió venosa central és la força exercida sobre les parets de les venes per part de la sang. És molt més baixa que la arterial ja que les seves parets són més dilatables i per tant si es realitza una força sobre d'elles, es dilaten més fàcilment no suportant tanta pressió. A vegades pot ser negativa, més baixa que l'atmosfèrica. Però és més elevada que la de les aurícules, i aquest fet permet que la sang pugui tornar al cor. Com a conseqüència, la pressió interna de les venes caves vénen determinades per la pressió en aquell moment de l'auricular, que varia durant el cicle cardíac. En canvi, la pressió ventricular és molt més alta i pot arribar a ser de quasi 300mm.Hg.
Quan es fa una mesura (o lectura) de la pressió arterial es donen dos nombres que corresponen a la màxima i a la mínima. El resultat es dona en mm Hg i indica fins a quin nivell, en mil·límetres, la pressió de la sang elevaria una columna de mercuri.
INSTRUMENTS DE MESURA
L'aparell de mesura és un esfigmomanòmetre de mercuri, que és més precís que l'aneroide. Els aparells electrònics són difícils de catalogar en termes de precisió a causa de la gran varietat. Els esfigmomanòmetres consten d'una mànega amb una cambra d'aire al seu interior, d'una bomba per omplir aquesta cambra i un sistema de mesura que en aquest cas és una columna de mercuri, però també pot ser un manòmetre. Les mesures de la mànega són molt importants, sent 30 cm. de llarg per 12 d'ample pels adults. L'esfigmomanòmetre és completat amb un estetoscopi per auscultar el pols del pacient. La mànega es col·loca al voltant del braç, que quedi justament per sobre del plec del colze, ja que hem de detectar el pols a l'artèria braquial.
DESCOBRIMENT DE LA PRESSIÓ ARTERIAL
El primer home que va demostrar que la sang circula per les artèries gràcies a una pressió i que la va mesurar sense cap precedent va ser el reverend Stephen Hales, a Anglaterra, l'any 1732. El que va fer va ser tallar l'artèria de la cuixa d'una somera mantenint-la estirada d'esquena a terra i va posar en comunicació aquesta artèria amb un tub vertical de tres metres de llargada. Llavors la sang va pujar fins a 2,70 metres d'alçària. Raonant va arribar a la conclusió que si sense pressió del fluid aquest no puja, llavors si puja és perquè té una pressió.