CLASSIFICACIÓ DE LA PRESSIÓ ARTERIAL |
|
Segons els valors que doni la pressió arterial, aquesta es pot classificar en normotensió, hipertensió i hipotensió.
LA NORMOTENSIÓ
Una pressió arterial normal és de 120/80 mm Hg en circumstàncies normals, persones joves i en repòs. Això significa que el cor exerceix una pressió màxima de 120 mm Hg durant la sístole o fase de bombeig, i que el cor en repòs, en fase diastòlica, té una pressió de 80 mm Hg .
LA HIPERTENSIÓ
La hipertensió (HTA) és una de les malalties més abundants en les societats industrialitzades i una de les primers causes de morbimortalitat. És el factor de risc cardiovascular més important, el més fàcil de detectar y el de tractament més eficaç i senzill, però no se sol diagnosticar. El seu correcte diagnòstic, avaluació i tractament són de gran transcendència. La OMS defineix la hipertensió arterial com una elevació crònica de la pressió sistòlica, diastòlica o ambdues en les artèries. Una definició operativa seria la d'acceptar com hipertensió un nivell de la pressió arterial a partir del qual els beneficis d'actuar superen als riscs i els costs de no fer-ho. És pot parlar d'hipertensió quan la pressió és igual o superior a 140/90 mm Hg, considerant les compreses entre 130-139/85-89 mm Hg com una pressió arterial normal alta. Una sola lectura, a menys que sigui extremadament elevada, no significa necessàriament que es sigui hipertensiu, sinó que pot ser per molts factors que tractaré més endavant. Un diagnòstic d'hipertensió es realitza després de moltes lectures en què així ho assenyalin. Algunes dades són: la hipertensió afecta a un 20% de la població; uns 60000 americans del nord tenen la hipertensió i la meitat no ho saben; prop de 300000 persones moriran de malalties relacionades amb la hipertensió no tractada.
LA HIPOTENSIÓ
Es denomina hipotensió quan la pressió de les artèries és anormalment baixa, inferior a la considerada normal per la salut humana (<120/<80). Encara que per a ella mateixa no és nociva ni indicació d'estat de malaltia, va acompanyada normalment per condicions de poca salut.
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE LA HIPERTENSIÓ |
|
La classificació s'ha de fer en base de tres paràmetres: el nivell de la pressió arterial, el grau d'afectació visceral i l'etiologia (les causes de l'aparició i desenvolupament de la malaltia).
HIPERTENSIÓ PRIMÀRIA
En un 90-95% dels casos d'hipertensió l'etiologia segueix sent desconeguda. Els pacients amb hipertensió amb causa desconeguda tenen hipertensió primària, essencial o idiopàtica. Encara que la causa és desconeguda, hi ha uns factors que fan que una persona desenvolupi la malaltia. Aquests es poden classificar en:
- Factors controlables: quan es poden evitar per controlar l'aparició de la hipertensió:
- La obesitat: hi ha una forta relació entre la obesitat i la pressió arterial, tant diastòlica com sistòlica. Una de les explicacions és l'efecte de l'estat hiperadrenèrgic (hiperactivitat de les glàndules suprarenals) comú a l'obesitat.
- El catió calci (Ca2+): alguns autors han observat una relació inversa entre el consum de calci en la població i els seus nivells de pressió arterial.
- Alcohol: al igual que abans, s'ha trobat una relació positiva entre el consum d'alcohol i la hipertensió arterial. Com explicació es dóna l'augment de calci citosòlic en els subjectes que el consumeixen.
- Sal: a més consum de sal, més alta és la pressió. La excreció de sodi (perquè el clorur de la sal comuna no afecta res, i inclòs el sodi està amagat en menjars no salats) no només es relaciona de forma significativa i independent amb la pressió arterial sistòlica (menys amb la diastòlica), sinó que el potassi també té una relació, inversa en aquest cas, i que la tassa Na/K es relaciona igualment de forma significativa amb la pressió arterial.
- Tabac: s'han descrit canvis aguts en la pressió amb el consum del tabac, encara que no sembla aportar un excessiu risc de hipertensió.
- Cafè: com amb el tabac, s'han observat canvis bruscos de la pressió amb la infusió de cafeïna intravenosa, però no demostra una relació positiva entre el consum de cafè i la hipertensió.
- Activitat física: els individus amb una gran activitat física es mostren menys propensos a patir d'hipertensió, encara que és independent a la influència d'altres factors.
- Factors psicosocials: les situacions d'angúnia i d'estrès provoquen en l'organisme una reacció neuroendocrina d'aguait que provoca l'augment de la pressió arterial, a causa de l'alliberament d'hormones que provoquen la constricció dels vasos i altres efectes.
- Alimentació: hi ha una relació entre el consum de lípids i la pressió arterial: les dietes riques en grasses poliïnsaturades suposen una reducció de la pressió, i una alimentació amb un excés de grasses saturades eleva la pressió.
- Diabetis: aquestes dues malalties normalment coexisteixen, els hipertensos són més freqüentment diabètics i el diabètics tenen el percentatge doble per patir la hipertensió.
- Factors no controlables: no ens podem desfer d'ells:
- Edat: la pressió arterial diastòlica s'eleva fins als 45-54 anys en els homes i 55-64 en les dones, tendint a declinar en anys posteriors. La pressió sistòlica sempre tendeix a augmentar, tant en homes com en dones.
- Sexe: els mascles solen tenir les dues pressions més elevada que les dones fins l'edat dels 50, i a partir d'aquesta, coincidint amb la menopausa, passa el contrari.
- Raça: la hipertensió és patida amb més freqüència per persones de raça negra i també pot ser més severa.
- Historial familiar: és més probable que una persona desenvolupi la malaltia si els seus pares o altres membres de la família propers la pateixen, i no perquè sigui contagiosa, sinó per herència genètica.
HIPERTENSIÓ SECUNDÀRIA
Parlem d'hipertensió secundària quan es pot determinar la causa del patiment de la malaltia:
- Malalties renals: estenosi (estrenyiment) de la artèria renal, glomerulonefriti (tapament de nefrones), i error renal.
- Trastorns hormonals: causats per malalties endocrines, que poden produir més quantitat d'una hormona que provoca l'estrenyiment de les artèries.
- Embaràs i anticonceptius orals: en algunes dones.
- Arteriosclerosi: que produeix un estrenyiment i enduriment de les artèries i per tant, al modificar un dels factors per la pressió arterial com és el diàmetre i elasticitat d'aquests vasos, té com a conseqüència l'aparició de la hipertensió.
HIPERTENSIÓ SISTÒLICA AÏLLADA
També anomenada per les sigles ISH (isolated systolic hypertension) i afecta a dos terços dels individus de 60 anys cap a munt. Es caracteritza per la normalitat de la pressió diastòlica i la hipertensió de la sistòlica (160 mm Hg o més).
HIPERTENSIÓ DE BATA BLANCA
En anglès s'anomena "white-coat hypertension" i descriu un fenomen en el que la pressió d'una persona momentàniament augmenta quan és mesurada per un professional mèdic. Una possible explicació és que l'ascens és causada perquè el pacient es troba en una situació que ell pot considerar incòmoda o estressant. Per tant no precisa tractament.
HIPERTENSIÓ MALIGNA
Aquesta és la més rara i perillosa de totes ja que la pressió arterial s'eleva ràpidament a un nivell perillós i roman allà. Per tant precisa d'hospitalització immediata i d'un tractament mèdic agressiu.
CONSEQÜÈNCIES DE LA HIPERTENSIÓ |
|
Les conseqüències de la hipertensió poden ser:
- Conseqüències directes: són provocades només per la hipertensió.
- Conseqüències indirectes: la hipertensió participa amb altres factors afavorint el desenvolupament del procés arterioscleròtic. La hipertensió pot malmetre les arterioles en òrgans com el fetge, els ronyons o el cervell, causant hemorràgies i mal-funcionaments molt greus. Si es pateix d'hipertensió, augmenta la quantitat de treball del cor i de les artèries. Com que el cor ha de treballar més del compte per molt temps, aquest tendeix a fer-se més gran, i posteriorment pot ser difícil de respondre a les exigències de l'organisme, fet que es coneix com insuficiència cardíaca congestiva. A mesura que s'envelleix les artèries s'endureixen i són menys elàstiques, però amb la hipertensió això sol accelerar-se, engruixint-se, cosa que fa més fàcil la fixació de les grasses que circulen en excés per la sang, que s'anomena arteriosclerosi. Si això passa en l'artèria renal, fa que arribi menys flux sanguini a aquests òrgans que responen alliberant renina, una hormona que produeix un augment en la pressió arterial, cosa que fa exagerada la hipertensió, un cercle viciós que normalment acaba amb l'error renal. També està l'ictus, terme llatí que engloba a tots els accidents vasculars cerebrals, com quan l'arteriosclerosi afecta als vasos del cervell, i pot bloquejar-los causant una trombosi (amb un coàgul) o una hemorràgia cerebral (amb el trencament d'un vas).
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DE LA HIPERTENSIÓ |
|
La hipertensió normalment és asimptomàtica, per això també s'anomena l'assassí silenciós. Ocasionalment, la secundària pot donar lloc a símptomes característics que faciliten la seva detecció. Només es pot considerar un símptoma específic una cefalea retrooccipital al despertar-se o com a causa del despertament que acostuma tenir com a causa una pressió diastòlica molt elevada. També sembla existir una relació entre migranya i hipertensió, al igual que els que pateixen de epistaxi important, hemorràgies nasals, normalment són hipertensos. Amb la hipertensió secundària apareix símptomes de la malaltia base.
TRACTAMENT DE LA HIPERTENSIÓ |
|
Actualment es dóna més importància al tractament no farmacològic (com l'exercici, la disminució de l'obesitat, les dietes pobres en sodi) per després passar al tractament farmacològic.
- Canvis en l'estil de vida: consisteix en diversos aspectes:
- Dieta: el sodi excessiu (tant en forma de sal com formant part de l'estructura dels aliments) en la dieta provoca retenció de líquids, per tant un augment del volum total de la sang i com a conseqüència de la pressió arterial. Per disminuir els nivells tan alts de la hipertensió el primer pas és disminuir la ingestió de sodi total fins a la quantitat d'una cullerada petita al dia. Pot millorar la pressió arterial si es consumeix més fruites i verdures que continguin potassi, que afavoreix la reducció del torrent sanguini, completant amb productes làctics amb baix contingut de greixos.
- Reducció de pes: com que l'excés de pes contribueix a un major treball cardíac, es recomanable realitzar exercici físic (que també va bé per normalitzar la pressió) per baixar el pes i afavorir la disminució del perill per la hipertensió. Una dieta baixa en calories (1200 cal) amb escassos greixos pot produir per cada 10 kg perduts de pes una disminució de 10 mm Hg.
- Eliminació de medicaments que poden produir una elevació de la pressió arterial.
- Evitar situacions d'estrès.
- Disminuir el consum d'alcohol: els homes no haurien de passar de 30cm3.
- Deixar de fumar: la nicotina augmenta transitòriament la pressió arterial.
- Tractament amb medicaments: al començar l'elecció d'un medicament la selecció es fa més individualitzada, havent la tendència a no forçar la dosi. Si un medicament no controla la hipertensió, o es canvia per un altre o se li afegeix. El tractament farmacològic s'instaura després de tres o quatre mesos quan la mitja de la pressió diastòlica és superior a 100 mm Hg, intentant mantenir-la inferior a 90 mm Hg. Hi ha diversos tipus de medicaments que ajuden a controlar la pressió arterial:
- Diürètics: es tracta de píndoles per orinar, així s'aconsegueix la disminució del volum sanguini.
- Bloquejadors a, ß i a-ß adrenèrgics: actuen bloquejant els efectes de certes substàncies químiques de l'organisme. Alguns d'ells provoquen que el cor bategui més lentament i amb menys força i amb altres es dilaten els vasos sanguinis.
- Inhibidors de l'enzim convertidor de angiotensina (ECA) i bloquejadors del receptor de angiotensina: la angiotensina II és un pèptid vasopresor, que fa augmentar la pressió i aquests bloquejadors eviten la seva formació i així s'aconsegueix la relaxació dels vasos. Els que prenen aquesta classe de medicaments poden patir un tos persistent.
- Bloquejadors del canal del calci: ajuden a disminuir el flux de sang i a relaxar els vasos sanguinis. Poden ser de curta o llarga durada, encara que els de curta no s'aconsellen per la hipertensió.
- Vasodilatadors: com el seu nom indica, la seva funció és dilatar les artèries per fer disminuir la pressió arterial.
CAUSES, CONSEQÜÈNCIES, MANIFESTACIONS CLÍNIQUES I TRACTAMENT PER LA HIPOTENSIÓ |
|
Una causa òbvia de la hipotensió és un excés en pèrdua de sang (per exemple en una hemorràgia) ja que baixa considerablement el volum de plasma sanguini. Qualsevol causa que comporti una reducció de sal i aigua dels teixits i la substitució per l'aigua de la sang, té com a conseqüència la hipotensió. Com exemple tenim la diarrea, una suada excessiva i l'exposició al fred. La hipotensió pot ser el resultat d'un enverinament amb una droga depressiva, com els barbitúrics, en xocs (mentals) i poliomielitis (causada per un virus). Hi ha un tipus d'hipotensió que resulta de la força de gravetat, quan estem estirats i ens aixequem de cop, i s'anomena hipotensió ortostàtica. Per combatre-la, el nostre cos estreny les petites artèries en un moviment reflex quan ens aixequem. Així ajuda a elevar una mica la pressió arterial.