Pla d'Estudis
 
Especialitats
 
Equipaments
 
Accés
Finalitat dels Estudis
Horari i Temporalització
Titulació
Assignatures
Convalidacions
Formació Complementària
Document Gràfic
Arqueologia
Pintura
Escultura
Organització
 
Aules i Tallers
Biblioteca
 
   
   
 
Requisits
Admissió Alumnes
Accés Directe
Proves d'Accés(exemples)
Inscripcions
 
Unicum, la revista > Número 4
   
 
Número 0
Número 1
Número 2
Número 3
Número 4
Número 5
Número 6  
Número 7  
Equip
Subscripció
 

Monografia I

Restauració d’escultura

Restauració del relleu del Baptisme de Jesús de l’ermita de Sant Joan de Montblanc

Durant els cursos acadèmics compresos entre 2001 i 2003 a l’ESCRBCC es va restaurar un relleu d’alabastre amb la representació del Baptisme de Jesús procedent de l’ermita de Sant Joan de Montblanc atribuït a l’escultor del segle XVI Damià Forment. A causa del mal estat de conservació i a les característiques de l’ermita, després de la intervenció, es va decidir fer una reintegració il·lusionista apartir de la reproducció del relleu per tal de ser ubicada a l’ermita, traslladant-se l’original a l’Ajuntament de Montblanc.

En els quatre articles següents, i com a mostra de la interdisciplinarietat de la intervenció, s’exposa el perfil històric de l’artista, el procés de conservació i restauració del relleu, l’execució tècnica de la reintegració il·lusionista a la reproducció i la justificació de la mateixa.

 
 

Monografia I

Restauració d’escultura
Damià Forment i el relleu del Baptisme de Jesús de l’ermita de Sant Joan de Montblanc

En el següent article s’analitza la trajectòria artística i el taller de l’escultor Damià Forment, per tal de contextualitzar el relleu amb la representació del Baptisme de Jesús procedent de l’ermita de Sant Joan de Montblanc atribuït a aquest escultor. La contextualització es completa amb una breu descripció geogràfica i històrica de l’ermita.

Miquel Mirambell Abancó. Professor d’Història de l’Art de l’ESCRBCC. mmirambe@xtec.cat

 
 

Monografia I

Restauració de escultura

Procés de conservació i restauració

La intervenció de conservació i restauració del relleu del Baptisme de Jesús, obra atribuïda a l'escultor Damià Forment, es va realitzar per tal d'aturar el procés de degradació que patia, restablint la seva integritat i comprensió visual. El mal estat de conservació era, principalment, a causa de tres factors d'alteració: les propietats intrínseques del material, les agressions que va patir l'obra durant la Guerra Civil i les posteriors intervencions de "reparació" realitzades de forma inadequada.

Montserrat Artigau Miralles. Professora de Conservació i Restauració d'escultura de l' ESCRBCC. martigau@xtec.cat

 

 

 

 

Monografia I

Restauració d’escultura

La reintegració il·lusionista del relleu del Baptisme de Jesús atribuït a Damià Forment

A la primera part de l’article s’explica com va arribar el relleu a l’ESCRBCC, les motivacions de la reintegració, els límits formals establerts per a aquesta i les successives actuacions tècniques del procés de reintegració. A la segona part es fan alguns comentaris sobre l’obra, s’exposen algunes incògnites produïdes durant la reintegració i s’esbossen algunes interpretacions possibles.

Joaquim Camps Giralt. Professor de Volum de l’ESCRBCC
 

Monografia I

Restauració d’escultura

Justificació de la reintegració il·lusionista de la reproducció del Baptisme de Jesús atribuït a Damià Forment

Aquest article serveix com a justificació teòrica de la reintegració il·lusionista executada a l’ESCRBCC pel professor Joaquim Camps a partir d’una reproducció del relleu del Baptisme de Jesús atribuït a Damià Forment. Amb aquest objectiu, l’article inclou uns apartats d’anàlisi terminològica, una reflexió sobre l’autenticitat i la falsedat de les còpies en l’àmbit de la conservació i la restauració i, finalment, es planteja la conveniència de reproduir i reintegrar de forma il·lusionista els béns culturals a principis del segle XXI.

Miquel Mirambell Abancó. Professor d’Història de l’Art de l’ESCRBCC. mmirambe@xtec.cat

 

 
 

Monografia II

Restauració de pintura

Restauració d’una mortalla egípcia

Entre els mesos d’abril i juny de 2004 a l’ESCRBCC es va restaurar una mortalla egípcia, probablement de la primera meitat del segle I dC, pertanyent al Museu Egipci de Barcelona.

En els tres articles següents es fa l’estudi iconogràfic i històric de l’obra, es presenten els resultats de les anàlisis executades i, finalment, s’exposa el procés de conservació i restauració realitzat a la mortalla. Una actuació que, una vegada més, demostra la necessitat d’una col·laboració interdisciplinària entre professionals de diferents àmbits.

 

 
 

Monografia II

Restauració de pintura

Darrere les passes d’Osiris: la mortalla d’un egipci anomenat Bes

Després d’haver situat les mortalles pintades d’època romana en el seu context històric i d’exposar algunes característiques estilístiques i funcionals, es procedeix a l’estudi de la mortalla conservada al Museu Egipci de Barcelona; descripció, proposta de restitució i adscripció cronològica són els tres aspectes tractats.

Luis Manuel Gonzálvez. Conservador del Museu Egipci de Barcelona. conservador@fundclos.com

 

 

Monografia II

Restauració de pintura

Estudi dels pigments d’una mortalla egípcia: caracterització i possible degradació

S’estudien els pigments d’una mortalla egípcia d’època romana i es determina la seqüència de capes pictòriques i la base de preparació. Els pigments identificats són terres, calcita, orpiment i realgar, aplicats amb càrrega de calcita sobre una capa de preparació de carbonat de calci. De les anàlisis es dedueix l’existència d’un component proteic, molt adulterat per l’ús de la mortalla. Es discuteixen breument les condicions de conservació, atesa la limitada estabilitat d’alguns dels pigments determinats.

Anna Torrents, Pilar Giráldez, Anna Lluveras i Màrius Vendrell. Grup Patrimoni-UB, Universitat de Barcelona. info@patrimoni-ub.net

 

 

 

 

 

 

Monografia II

Restauració de pintura

Examen organolèptic i procés de restauració

En el present article es fa una descripció acurada de l’estat de conservació i de les característiques de la composició d’aquesta pintura d’època egípcia, a l’hora que s’explica tot el procés seguit en la intervenció de conservació–restauració duta a terme entre els mesos d’abril i juny de 2004 a les instal·lacions de l’ESCRBCC. L’antiguitat d’aquesta pintura sobre tela i les seves degradacions la converteixen en un objecte d’especial interès, tant a nivell d’investigació com d’intervenció de restauració i conservació.

Lídia Balust Claverol. Professora de Conservació i Restauració de Pintura de l’ESCRBCC. lbalust@xtec.cat

Gener Alcántara Rodrigo. Professor de Conservació i Restauració de Pintura de l’ESCRBCC.

 

Restauració de béns etnològics

Restauració d’un tambor lacat del Vietnam

El present article descriu la intervenció portada a terme a un tambor de laca vietnamita en les dependències de l’Instituto de Patrimonio Histórico Español (IPHE) durant la Beca de Formació i Especialització en Conservació i Restauració de Materials Arqueològics concedida pel Ministerio de Cultura. A continuació es descriuen les intervencions de restauració que s’han dut a terme sobre la peça. La peculiaritat de l’objecte ha requerit una investigació prèvia sobre la tècnica de fabricació i el context en el que aquest fou concebut. La importància dels treballs realitzats rau en la complexitat tècnica del material intervingut, així com en l’excepcionalitat de l’objecte etnogràfic restaurat.

Paulina Lobatón Garratt. Diplomada en Conservació i Restauració d’Arqueologia per la ESCRBCC. Postgrau en Conservació d’Objectes Històrics per la Universitat de Durham. paulinalobaton@hotmail.com

 
 

Restauració d’art contemporani

L’art contemporani i la seva restauracióAquest article vol mostrar l’estat en què es troba actualment la conservació–restauració d’art contemporani i les diferents opinions que expressen algunes de les persones implicades en la mateixa. Per això hem comptat amb entrevistes personals a professionals de la restauració d’art contemporani, com Maite Martínez de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM); el departament de restauració del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS); Jesús Marull, restaurador, i Sandra Fortó, conservadora, de la Fundació Tàpies de Barcelona; Rosa Prat, restauradora col·laboradora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Cecilia Illa, restauradora de Caixa Forum; Reyes Jiménez, restauradora del Museu Picasso de Barcelona; i Pilar Sedano (ex-directora del departament de restauració del MNCARS i actualment directora del departament de restauració del Museo del Prado). Així com l’assistència a un congrés recent i la consulta de la bibliografia citada al final de l’article.

Anna Casal Moreno. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l’ESCRBCC. annacasal@hotmail.com

Carlota Santabárbara Morera. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l’ESCRBCC. carlota212@mixmail.com

 

 

Tecnologia

Neteja de materials constructius amb làser Nd:YAG. Un exemple d’aplicació

En aquest article es comenten els principis generals de la tècnica làser en la neteja de materials constructius i s’exposa una de les experiències de neteja realitzades amb l’equip Maestro IV sobre material petri.

Manuel Iglesias Campos. Restaurador. Materias Primas Abrasivas, SL. miglesias@mpa.es

 

Tecnologia

La gestió del color

Una bona gestió del color mitjançant procediments informàtics és cada vegada més imprescindible per als conservadors–restauradors quan han de documentar gràficament els béns culturals en els quals intervenen. Amb aquest objectiu, primerament es descriuen les bases sobre les quals se sustenta la teoria científica del color, fins a arribar al model CIELAB de l’any 1931. Després, s’analitzen breument els components necessaris per gestionar el color en els sistemes actuals de tractament i processat d’imatges digitals, particularment les recomanacions de l’International Colour Consortium (ICC). I, per acabar, s’explica com es distribueixen correctament aquests fluxos en una aplicació de retoc d’imatges.

Ignacio Ruiz de Conejo i Martí Maria. Enginyers del Grup de Color i Imatge, Hewlett-Packard Espanyola. Ignacio.Ruiz-de-Conejo@hp.com, Marti.Maria@hp.com

 

 

Formació

El títol de grau en Conservació i Restauració com a resposta de la nostra professió als reptes de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

En el següent article es presenta el Projecte de disseny de pla d’estudis i títol de grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals seleccionat per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, dins de la ii Convocatòria d’ajudes al disseny de plans d’estudi i títols de grau del programa de Convergència Europea. També s’exposen els antecedents del projecte i es reflexiona sobre les perspectives de futur.

Salvador García Fortes. Professor titular de la secció departamental de Conservació–Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. salvagarcia@ub.edu

 

Museografia

Les exposicions temporals com a paradoxa de la conservació

La presència de conservadors a les empreses de transport d’obres d’art és una garantia de qualitat en el servei. Dues diplomades de l’ESCRBCC, Laia Callejà, des del departament de coordinació, i Elisabeth Blanco, des de la supervisió a sales, han participat en la difusió de l’art organitzant exposicions temporals per a Manterola D.A.S.A.

Laia Callejà Galera i Elisabeth Blanco Gracia. Diplomades en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l’ESCRBCC. laiamailmix@mixmail.com, lis@menta.net

 

Iconografia

Iconografia naval a l’església de Sant Miquel de Montblanc (Conca de Barberà)

En el següent article s’analitza un motiu heràldic amb la figura d’un vaixell aparegut al teginat medieval de l’església de Sant Miquel de Montblanc. La descripció dels diferents elements de l’embarcació i l’estudi dels detalls i del seu conjunt ens permet aconseguir l’objectiu d’emmarcar-lo dins un context cronològic, geogràfic i tipològic.

Marcel Pujol Hamelink. Professor d’Arqueologia de l’ESCRBCC. mpujol12@xtec.cat

 

Entrevista

Entrevista a Ubaldo Sedano Espín, cap del departament de restauració del Museu Thyssen-Bornemisza

Ubaldo Sedano Espín és actualment el cap del departament de restauració del Museu Thyssen–Bornemisza de Madrid, que va ser ampliat l’any passat, constituint així una de les més extenses i completes pinacoteques del país. Ubaldo Sedano té un ampli bagatge professional al món de la restauració que s’estén més enllà de les nostres fronteres. Així mateix, la seva labor en el museu implica la col·laboració amb altres institucions de tot el món que treballen juntes per la investigació i la conservació del nostre patrimoni.

Carlota Santabárbara Morera. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l’ESCRBCC. carlota212@mixmail.com

 

 

Notícia

La Consellera d’Educació presideix l’acte de presentació del curs acadèmic 2004-2005 de l’ESCRBCC

El dia 17 de novembre de 2004 va tenir lloc a la sala d’actes de l’ESCRBCC la presentació de l’actual curs 2004-2005. L’acte acadèmic va estar presidit per l’Honorable Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marta Cid.

tornar a dalt