Sóc de la clase de modalitat de Literatura Catalana i voldria comentar l'última obra que he llegit. S'anomena “Terra Baixa” i el seu autor és Àngel Guimerà.

L´obra de teatre és composta per tres actes, semblants a la trimembra clàssica (Introducció, nus i desenllaç). Se situa en el medi rural de l´época romàntica al segle XIX. Els seus personatges són un clar reflexe de la societat i dels seus cànons.Llegint aquesta obra m´he adonat de la posada en escena d´un Tipic ideal romàntic que s´ubica en el camp i la muntanya: el drama rural. Aquest subgènere del teatre romàntic mitifica la dualitat entre el bo i el dolent.

Els personatges de la plana mostren un to patètic i sutmís, on ningú no es salva de sortir mal parat de la trama. La terra baixa representa simbòlicament la impuresa de les relacions personals perquè tots els que hi viuen són decadents, malviuen amb les seves penúries. Tot el contrari de la terra alta que representa la felicitat, la puresa, el benestar on la innociència forma part de tots els voltants. 

Aquesta antitesi sòn dues postures molt diferents: sembla mentida que sent tant a prop siguin tant lluny. Jo voldria saber si aquesta és una contradicció o una certesa.

 D´oposats n'hi ha força i començo a sospitar si aquesta associació de contraris que s´estableix, és veritat. Tant el blanc com el negre, el dia i la nit, el lleig i el bell. Són un infinit d'antònims més que ajuden a acolorir la vida de cada dia. Sempre trobarem un parell d´oposats ja que per més que ho intentis, el parlar o escriure i el viure en general utilitzaràs aquests conceptes.