La Marta és la protagonista de Terra Baixa, obra teatral escrita per Àngel Guimerà al 1897. 

En aquesta obra la Marta és representada com una dona la qual tothom pot manipular, més ben dit, una dona objecte. Però això sofreix un procés de transformació al llarg de l´obra.

La Marta viu al molí de l´ amo Sebastià, allà ha crescut sense l´ afecte de la mare i al costat d´ un home que li feia de pare. L´ amo ha sabut com aprofitar-se ´n d´ aquesta  situació d´ indefensió per fer- la la seva dispensada. L amo prepara les seves noces amb un home que ella no ha vist mai en la seva vida, en Manelic, un pastor, primitiu i innocent  que ensenyarà a la Marta a estimar i a valorar-se. Al final ella deixa de ser dona objecte i escapa de la Terra Baixa, símbol de les impureses de les relacions humanes.

La història de la Marta no és tan llunyana als nostres dies com sembla encara que va ser creada fa més de cent anys; Avui dia, encara, algunes dones estan en una situació similar. Com qualsevol ésser humà naixem i ja pertanyem a algú, als pares; després creixem i seguim depenent d´ algú; sembla ser que la dona és sempre propietat i mai propietària. Quan ens casem deixem de ser dels nostres pares per ser del nostre marit; i quan morim ho fem per passar a ser de Déu. Amb facilitat, la vida de la dona no té cap valor: mai tenim res nostre.

A mi m´ agradaria que no fos així, que quan et cases amb una persona tots dos s´ entreguin per igual, és a dir, un lliurament mutu de drets i deures; que les dones tinguin les mateixes oportunitats d´ aconseguir les seves metes com els homes, que se'ns valorés per la nostra capacitat en comptes del sexe, i que no se'ns caracteritzi com les persones de la societat les quals no serveixen per a res més que per estar a casa , fer les feines de la llar i per tenir fills.

La societat és, en efecte, molt masclista, ho ha sigut sempre, al llarg de tota la història humana. Avui dia sembla ser que hem evolucionat i que la dona rep millor tracte, però no crec que sigui suficient. No ens hem d´ aturar ara.

Algun dia la dona serà respectada arreu del món i aquest dia podrem dir que les dones som propietàries d´ alguna cosa: de nosaltres mateixes.