Primer de tot i per anar fent boca, uns introduiré una mica en la vida i cabòries  del nostre “entranyable” Manelic per cabar bé i feliç a la seva Terra Alta, juntament amb la “noia” de la “peli”, la Marta.

Ell és un pobre pastor d’ovelles, que viu oblidat de la mà de Déu a les muntanyes, que són dins la propietat del senyor Sebastià (el dolent). Manelic és un home, en primer lloc, innocent com un cadellet (massa, diria jo), cadellet perquè es refia de qualsevol que li demana ajut per alguna cosa. També ens trobem amb un home molt GRAN, (escric amb majúscules, perquè és gran i bestiota) que no sap controlar les seves emocions i que es deixa endur massa pel bon cor i la ignorància, en comptes de pensar una mica abans de dir que sí.

A mida que va avançant la història ens anem trobant un Manelic, que a base d’anar rebent desenganys, ha anat madurant i aprenent com enfrontar-se amb les injustícies. Finalment Manelic acaba la seva progressió, salvant a la noia (Marta) i matant al dolent (Sebastià) o com ell diu, simbolicament, “EL LLOP”.

Bé, amics lectors, com heu pogut anar esbrinant amb aquest “escrit” que us he proposat, crec que cal saber tot l’embolic amb el qual està dotat l’obra i saber, per exemple, perquè Manelic diu LLOP quan mata en Sebastià, o per exemple, conèixer altres personatges rellevants i importants en l’obra i en l’etapa de maduració del nostre GRAN heroi, admirat i seguit per les mases... (o potser no? qui sap?)

Ja per acabar la meva curta, però intensa incursió en el mon del periodisme, us donarè la meva opinió (tant si us agrada com sino, “es conya!!!”) sobre el nostre “Rambo” de la terra baixa. Per a mi, crec que és un personatge rellevant dins l’obra, d’un gran pes (en els dos sentits de la paraula) i que ens ensenya que també s’apren de les males passades que et puguin fer a la vida, i si no em creieu, llegiu-vos Terra Baixa i ja em direu si tinc o no tinc raó. (Què bé que m’ha quedat!!!)