Normativa del curs 1999-2000

1. Programació:

Segons preveu el currículum de la matèria de Literatura Catalana del Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials, les lectures prescriptives per les promocions 1998-2000 seran les següents:
 
 (1) Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (Mirar Annex de la selecció oficial).
 (2) Ausiàs March, Antologia poètica (Mirar Annex de la selecció oficial). 
 (3) Àngel Guimerà, Terra baixa.
 (4) Prudenci Bertrana, Josafat.
 (5) Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
 (6) Llorenç Villalonga, Bearn

Aquestes obres seran d’obligada lectura per la superació de la matèria (si no es llegeixen serà suspesa automàticament la matèria). Serà necessària la compra dels dos primers llibres que proposi la professora, per ajustar-se a l’antologia oficial. La resta d’obres poden ser adquirides per l’alumnat en qualsevol biblioteca o d’altres serveis de préstec de llibres (malgrat que s’aconsella sempre, la compra del llibre a fi de disposar de les obres en la biblioteca personal de l’alumne/a).

2. Temporització:

La matèria consta de tres crèdits. Cada crèdit es desenvoluparà durant un trimestre, a raó de tres hores setmanals. La seva organització serà la següent:

 Primer Trimestre (primer crèdit) : Joanot Martorell i Ausàs March
 Segon Trimestre (segon crèdit) : Àngel Guimerà i Prudenci Bertrana
 Tercer Trimestre (tercer crèdit) : Joan Salvat-Papasseit i Villalonga.

3. Material:

Cada alumne/a haurà de disposar del llibre de lectura i d’una llibreta d’apunts (espiral llarga) en la qual anirà ordenant tota la matèria del curs. És obligatori portar a classe el material i serà objecte de sanció quan no es porti (15%). Aquesta llibreta serà avaluada per la professora durant la valoració del crèdit (presentació, pulcritud, qualitat dels comentaris, context...)

4. Assistència:

L'assistència a classe és obligatòria per a tot l'alumnat i constitueix una part de la nota d'avaluació. Els retards també seran objecte d’avaluació. Es considera un retard quan un/a alumne/a arriba a classe després que la professora l’hagi nombrat quan passa llista. Cada dos retards es considera una falta d’assistència.

5. Avaluació:

Per aprovar la matèria cal haver superat els tres crèdits. Cada crèdit és independent i es valora de manera aïllada en relació a la resta d’autors (cada crèdit presenta una certa unitat contextual). Per aprovar un crèdit cal treure un mínim de 5 punts i presentar tots els treballs encarregats per la professora.

 5.1 La nota del crèdit es diversificarà de la següent manera:

 Continguts: 80% (exàmens)  
 Actituds:  20% (Context-teoria i comentaris de textos a classe o a casa,    puntualitat I presentació dels treballs)

Per Continguts entenem (80%): les proves d’examen. Es faran dues al llarg de cada crèdit on l’alumnat haurà de desenvolupar un comentari de text d’un fragment de l’obra seleccionada i el context socio-cultural de cada autor (teoria preliminar).

Per Actituds entenem (20%) : l’aprenentatge gradual del comentari literari (exercicis fets a classe i a casa per l’alumnat). Són les preguntes del dia a dia ja siguin orals o a través de la llibreta de treball. També es valorarà l’assistència a classe, puntualitat, respecte pel grup-classe, interès, motivació,  i participació positiva en general. Així com l’atenció a l’aula de video. Els treballs fora de termini seran valorats de forma disferent.

 5.2 Totes les proves que siguin avaluables es valoraran seguint el següent criteri:

 Continguts: 70%
 Presentació i cal.ligrafia: 10%
 Correcció lingüística: 20% (s'avaluarà sobre 20 línies, a descomptar 0,2 per falta)

 
6. Recuperació:

Si algun alumne/a suspèn algun crèdit per recuperar-lo caldrà fer un examen durant el curs per superar-lo (juny?). A revisar pel Departament.
 

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítols seleccionats:
X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.
XXIX. Com tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
XXXIII. Com l’ermità llegí a Tirant lo segon capítol.
XXXIV. Com l’ambaixador del Papa menaçà al capità del Gran Turc dins Contestinoble.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
CV. Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué.
CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de l’illa.
CX. Lo raonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni, e com la Infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava.
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà.
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l'Emperadriu a Hipòlit.
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant.
CCCXII. Resposta que féu lo crestià catiu a Tirant.
CCCXIII. Lo raonament que l’albanès féu al rei Escariano.
CCCXIV. Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.
CCCXV. Resposta que fa la Reina al rei Escariano en estil de lamentació.
CDX. De la bona ventura que hagué lo cavaller Espèrcius.
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.

Ausiàs March, Antologia poètica.  Poemes seleccionats:

Poema 1: “Així com cell qui en lo somni es delita.” (Musicat per Raimon)
Poema 4: “Així com cell qui desija vianda.”
Poema 11: “¿Quins tan segurs consells vas encercant...?”
Poema 13: “Colguen les gents ab alegria festes.”
Poema 18: “Fantasiant, amor a mi descobre.”
Poema 19: “Oïu, oïu, tots los qui bé amats.”
Poema 23: “Lleixant a part l’estil dels trobadors.”
Poema 29: “Sí com lo taur se’n va fuit pel desert.”
Poema 39: “Qui no és trist, de mos dictats no cur.”
Poema 46: “Veles e vents han mos desigs complir.”
Poema 76: “On és lo lloc on ma pensa repose?”
Poema 79: “Oh vós, mesquins qui sots terra jaeu.”
Poema 81: “Així com cell qui es veu prop de la mort.”
Poema 89: "Cervo ferit no desija la font.”
Poema 96 (97): "Si per null temps creguí ser amador".
Poema 105: “Puix que, sens tu, algú a tu no abasta.”
 

Els llibres que cal obtenir pel primer trimestres són:

MARTORELL, J  Tirant lo Blanch, a cura de Jordi Tiñena (Selecció oficial). Barcelona: Laertes, 1999

MARCH, A Antologia Poètica, a cura de Pere Robert i Ferrer. Barcelona: Mc Grawn Hill, 1998