S'acaba l'any 1879. El Dr. Tomàs Sivilla que, des del maig anterior, regeix la diòcesi de Girona, hi constata la influència benefactora de diversos Instituts religiosos que s'estenen per tot el Principat català. Coneix bé el de les Escolàpies ja que n'és el director general. En aquest any, en el seu recorregut per la diòcesi, ha pres contacte amb les Missioneres del Cor de Maria, que va fundar i dirigeix el canonge Arxiprest Dr. Joaquim Masmitjà.
El Dr. Sivilla té un gran col·laborador: Joaquim Masmitjà. Malgrat la seva edat ja avançada, l'havia anomenat Vicari General; sols després de molt pregar amb insistència ha accedit alliberar-lo del càrrec. Ara, el Dr. Masmitjà pot dedicar les seves forces a la Congregació que va començar a Olot l'any 1848 i que durant aquests trenta anys, gràcies al seu zel infatigable, s'ha estès a les diòcesis de Barcelona, Lleida, Tarragona i àdhuc ha arribat fins a la Llunyana Califòrnia. El prelat gironí admira el Dr. Masmitjà i es complau en la seva Obra preferida: la congregació que ha fundat. Voldria veure-la establerta en els principals nuclis de població. Per això no és estrany que, igualment que D. Ramon Vall-1lobera, rector de Blanes, es qüestioni per què aquella populosa Vila marinera no ha de comptar ja amb un col·legi religiós que eduqui humanament i cristiana la joventut femenina que tant ha d'influir en les llars blanenques. Un bon dia, doncs, el senyor bisbe manifesta al Dr. Masmitjà les inquietuds que comparteixen molts de la Vila. No manca altra cosa perquè el savi i zelós canonge posi mans a l'obra, reconeixent en la voluntat del Prelat la de Déu, que aplanarà el camí donarà forces a D. Joaquim ja ancià. Aquesta serà la darrera funció que realitzí per si mateix abans de respondre a la crida del Pare, el 1886.
Aleshores, Blanes tenia una escola de nenes regida per les germanes Coll i Grané. Aquest centre educatiu serà el nucli embrionari del Col·legi Cor de Maria. El mateix que s'anirà transformant i ampliant fins a oferir, avui en dia, l'hermós edifici que tots coneixem a la costa de Sant Joan.
Tornem, però, al començament de l'any 1880.
Una de les
Mestres decideix contreure matri-
moni i deixar
la professió; l'altra, la senyoreta
Carme, seguint
una crida interior sol·licita ésser
admesa entre
les Filles del Dr. Masmitjà.
Ambdues poden
deixar tranquil·les el lloc ja que
les religioses
se'n faran càrrec. Realitzats els
tràmits
conseqüents, l'escola passa a una
comunitat de
Filles del Cor de Maria. La Mestra
Carme Coll
i Grané orienta les germanes
religioses
durant els primes dies ja amb la decisió d'anar-se'n després
al Noviciat. Acabat l'any canònic seguirà la seva tasca educativa
amb zel i il·lusió fins que, plena de mèrits, acabi
el seu peregrinar a Cassà de la Selva, el 24 de gener del 1909.
Ja hem dit que l'arribada de les religioses a Blanes va tenir lloc en començar l'any 1880: el 23 de febrer, data memorable. El Dr. Masmitjà i les mares Francesca Aubert i Josefa Giralt, superiores de Girona i Olot, respectivament, acompanyaven les set fundadores. Juntament amb elles hi anava també una serventa anomenada Marieta. Es van instal·lar provisionalment a la casa número 4 del carrer Pont de Sant Pere.
El Dr. Masmitjà els
va aconseguir ben aviat un solar al carrer Forn de la Calç, on pensava
edificar-hi el Col·legi i el Convent. Deixem doncs que ell mateix
ens ho contí:
"EI dia 23 del febrer passat es va fer la fundació i la instal·lació del nostre institut a la Vila de Blanes, d'aquest bisbat (escriu el Dr. Masmitjà a la M. Ramona Cremadell, a Califòrnia) a la qual vaig anar amb nou religioses (les set que constituirien la comunitat i dues superiores, que en els primers dies ajudarien amb la seva experiència) i una serventa. Es van establir a una casa en la, qual guarden clausura i tenen oratori particular. La Priora és Sor Micaela MonerD. Joaquim va restar alguns dies a Blanes. Celebrava la santa Missa a l'oratori de les germanes i solucionava amb elles els assumptes propis de la nova fundació. Quan va haver de marxar, va seguir des de Girona i amb gran interès el desenvolupament de l'obra. En la seva correspondència d'aquells mesos surt molt sovint el tema de Blanes. Ja hem vist com li explica els detalls de la fundació a la mare Cremadell, tan amant de l'Institut i que es trobava tan allunyada del seu centre geogràfic. A la Priora de La Bisbal, mare Joaquima Mandri, ja passats tres anys, li pot comunicar la seva satisfacció pel fruit assolit, el qual atribueixen a la bona harmonia i unió que regnava dins la comunitat i a l'afecte que es tenien les germanes. En to de confiança afegeix: "el senyor batlle es proposa que els senyors de la Vila ajudin a pagar una Església gran".
de Camprodon; totes estaven molt contentes i desitjaven treballar per la glòria de Déu. L'endemà, segons havíem convingut, vam comprar dos locals, en els quals, un cop ajuntats, podrà fer s'hi un bon convent. D'aquest lloc gairebé es veu tota la població i una gran extensió de mar, ja que el tenen molt a la vora. El senyor Bisbe, el senyor Rector i els sacerdots, molt contents i sembla que també el poble. El dia primer de març es va obrir l'ensenyament amb unes 40 nenes doncs una mestra jove s'hi ha afegit desitjant ser religiosa de la nostra Congregació. Ajudeu a donar gràcies a Déu i a la santíssima Verge."
Quines germanes van formar la comunitat de Filles del Cor de Maria de Blanes, que tant van complaure el fundador? Ja és hora de donar-la a conèixer.
Sor Micaela Moner i Lacot, SuperioraAbans d'un any, degut a l'augment de les alumnes van afegir-s'hi:
Sor Dolors Cambó i de Traver, Vice-superiora
Sor Dolors Baylina
Sor Joaquima Jubert
Sor Mercè Pallarolas
Sor Magdalena Navarro
Sor Dolors Perdigó
Sor Dolors LlombartD'aquella data, ja llunyana, del 23 de febrer ens en separen 119 anys; però, gràcies a Déu, la presencia de les religioses a Blanes continua viva i operant. El Col·legi ha seguit sempre amb una constant jamai desmentida: l'intent seriós de procurar una educació integral a nens, nenes i joves, formant-les "en cristià" pel bé de l'Església i de Blanes.
Sor Rafela Rahola
MISSIONERES DEL COR DE MARIA