El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és un dels més grans de Catalunya. Es data des del s.VI aC fins al principi del s.II aC. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels indiketes. Al jaciment s'han trobat restes d'època prehistòrica, hi ha eines de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític.
Al final del s.VII aC s'hi va establir un poblat, que va ésser el primer assentament durador i estable. D'aquest poblat actualment no en queden estructures visibles i les edificacions ibèriques posteriors el varen arrasar de manera gairebé total
A Ullastret, hi ha grans cases de famílies aristocràtiques procedents de la cultura ibèrica. Els ibers comptaven amb una organització social que els va permetre efectuar obres importants de caràcter públic, com ara les muralles, les cisternes o els temples.
A Ullastret, des del final del s.VI aC, el poblat va estar defensat amb muralla. Al voltant del 400 aC la fortificació es va ampliar, duplicant gairebé la seva superfície. En el darrer terç del s.III aC, es van fer altra vegada reformes importants a la fortificació.
Amb l'arribada dels romans a la zona es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori. Ullastret, dintre l'àrea d'influència directa d'Empúries, va ésser abandonat en el primer quart del s.II
