Taller tèxtil a Ullastret

L'estructura socioeconòmica ibèrica va permetre l'aparició d'una classe social d'artesans que treballaven per a la comunitat. Entre les activitats que es realitzen destaquen la metal·lúrgia, la fabricació de terrissa, el treball de la pedra, el teixit i la cistelleria.

L'origen de les tècniques del teixit es troba en l'art de la cistelleria. Com en el cas del tissatge, la cistelleria presenta dues o més sèries d'elements simples, que, de forma habitualment perpendicular, van entrellaçant-se amb la finalitat d'aconseguir superfícies planes més o menys atapeïdes i flexibles, segons el destí que es pensi adjudicar a la peça. D'aquesta forma, les superfícies planes van adquirint les formes i volums que es desitgi.

Ja durant la prehistòria, abans del Neolític, l'home va manipular les fibres animals i vegetals per cobrir el seu cos. D'altra banda, l'entrellaçat i trenat de fibres vegetals gruixudes i sense preparar, es va aplicar aviat a fibres més fines, com el lli, el que donaria com a resultat l'aparició de teixits més atapeïts i, per tant, més adients per ser utilitzats per vestir-se. Les fonts clàssiques esmenten sovint els teixits dels ibers, la qual cosa indica que havia de ser una producció important. Les fibres naturals que utilitzaven podien ser d'origen animal (llana) o d'origen vegetal (lli, espart...). A més dels vestits, l'activitat tèxtil comprenia també la confecció de sacs, coixineres, catifes... productes de gran importància per a la vida quotidiana d'aquell temps.