Escola Josep Dalmau Carles
Girona
Informacions
Francesc Torres i Monsó
Els nens, a cada classe, van treballar aquest anagrama de diferents maneres.
Primer en un foli amb retoladors de colors, després en plafons de cartró utilitzant diferents tècniques segons la seva edat.

Amb motiu del 25è aniversari vam treballar l'obra d'en Francesc Torres i Monsó ja que és l'autor de l'escultura mural que hi ha a la façana principal de la nostra escola i que hem agafat com a anagrama. Aquesta figura, anomenada"Parella" és feta amb ciment i tija de ferro, fou col·locada l'any 1976 irepresenta una parella amb un llibre.

La vida de l'escultor i la seva obra
Va néixer a Girona, l'any 1.922 i va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'aquesta ciutat amb Joan Orihuel i desprès a Barcelona amb Enric Montjoi i Josep Clarà. Mès endavant visqué a París, becat per l'Institut francès. Ha guanyat molts premis. Ha fet escultures amb tot tipus de materials, és un dels escultors més progressista i innovador i ha conreat diferents estils. Ha fet exposicions en molts llocs entre ells Girona, Barcelona i Madrid.Entre les obres que F. Torres Monsó té a la ciutat de Girona cal destacar:- A la Plaça Marqués de Camps "Les foques" (1950). És una de les seves primeres obres i la primera que va posar-se a l'aire lliure.
- A la Rambla " A Carles Rahola" (1978) bronze.
- A Jaume I "Dues figures i un escut" (1966) marbre.

- A Jaume I "Jaume I" (1972) bronze.
- A Hisenda "Indústria, ramaderia i pesca" (1960).
- A la Plaça de l'Hospital " A, B, C, Q" (1980) una de les més populars,les lletres toves acolorides, amb les que juga la mainada. El seu autor volia batejar-les com a, b, c, d, però la posició invertida en que va quedar esta última va fer que les canvies per a, b, c, q. Va ser realitzada amb motiu de l'Any Internacional del Nen mitjançant un concurs organitzat per l'Ajuntament amb la col·laboració econòmica de la Banca Mas Sardà, va ser la primera escultura que es va posar al carrer per iniciativa de l'Ajuntament democràtic. Ocupa un espai aproximat d'uns 5 metres quadrats.
- A l'escala de l'Ajuntament "Maternitat" (feta el 1973 instal·lada el 1990).
- A la façana del Col·legi de Metges "Trossos i fetus" (1971).
- Al carrer de la Creu, núm. 42 "Materials de construcció" (1968).
- Pati interior entre els carrers Migdia, Creu i Cardenal Margarit "Dues falses columnes" (1968).
- Al barri de Santa Eugènia (La Punxa) "El picapedrer" (1984).
- Institut Santiago Sobrequés "Llapis" (1981).

També vam treballar la vida de l'escultor i la seva obra participant en el programa d'apadrinem escultures propogut per l'Ajuntament de Girona. I dues alumnes de sisè, acompanyades d'una professora van anar a entrevistar-lo al seu taller. Un resum d'aquesta entrevista va sortir a la revista "El Tarla" i a la del 25é aniversari de l'escola.

L'entrevista


És un resum d'una entrevista feta per dues alumnes de la nostra escola, Nara Alonso i Iria Portabales.

Quan i com va néixer la seva vocació d'escultor?Algú hi va influir, en aquesta decisió.
Doncs mireu, a mi no m'agradava estudiar però quan als catorze anys un dels meus professors va explicar el Renaixement i vaig conèixer l'obra de Miquel Àngel, Boticheli, i tants altres em va impactar i vaig veure clar que jo també volia dedicar-me a crear. Contemplar aquelles meravelles va ser el que em va moure a començar a caminar pel camí de l'art.


Va tenir algun mestre, o va assistir a classes per arribar a ser escultor?
Després de l'institut vaig assistir a classes de Belles Arts. Allà es treballava tota mena d'expressió plàstica i molts artistes gironins vàrem passar per aquella escola.


Als seus pares els hi va semblar bé que volgués ser escultor?
Al principi, no ho veien gaire clar i la veritat, no els feia cap gràcia però a poc a poc ho varen anar acceptant.


Amb que s'inspira, per crear les seves obres?
Mireu la inspiració surt quan surt, però s'ha de treballar. L'idea pot venir de sobte però ha d'anar madu-rant i prenent forma. Això pot comportar un llarg compàs d'espera abans de concloure en quelcom concret.

Té un lloc determinat per a fabricar les seves obres? (taller o estudi) On el té, o el tenia?
Ja ho veieu. Aquest és el meu taller però no treballo només aquí, doncs abans de realitzar una obra la tinc molt temps al cap buscant la manera més adient de dur-la a terme.

Quan fa obres grans, de molta envergadura, deu necessitar ajuda, oi?
Si, quan tinc clar el que vull fer i com ho vull fer, haig de buscar els artesans que treballen el material que serà la base de la meva obra, ferrers, fusters, ... Juntament amb ells , trasllado la maqueta del meu projecte.

Qui li va encarregar l'obra titulada "PARELLA" , que tenim a la façana de l'escola?
Si no recordo malament, el delegat del llavors "Ministerio de Educación".

El tema de l'encàrrec que li van fer, el va triar vostè, o li van suggerir?
Aquesta obra us haig de dir que va ser un xic especial. Jo no volia fer la "Parella". Tenia al cap fer dos llavis que s'estaven fent un petó i el material havia de ser poliester vermell. Però eren altres temps i es veu que aquesta idea no va semblar prou correcte i a disgust meu, la vaig canviar per la "Parella". Un artista s'havia d'expressar sempre lliurement ... però en aquest cas, no va ser així.

Com ho va fer per donar forma a la tija de ferro?
Em va ajudar un manyà. Jo inspeccionava la feina i vàrem reproduir la maqueta que jo havia fet amb fil ferro al taller.

A part de fer obres d'exterior, ha treballat obres més petites per decorar interiors?
Ja ho crec!. De grans no en faig gaire sovint, normalment són escultures més petites.

Al llarg de la seva carrera, quina obra li ha donat més satisfacció?
Mireu, una obra com més costa treure-la fora d'un mateix, més te l'estimes i més satisfacció comporta.

Com es va donar a conèixer? Va muntar alguna exposició?
Vaig fer la meva 1a. Exposició important l'any 1961 a la sala Atenea de Madrid. Després en varen venir moltes altres tant individuals com col·lectives.

Amb la feina d'escultor, una persona es pot guanyar la vida?
Depén de moltes coses. Hi ha gent que guanya molts diners i d'altres que no. El que sí penso i tinc molt clar, és que per diners no hem de trair mai la nostra llibertat d'expressió.

Quins projectes té entre mans?
Si, ara estic preparant una exposició que, si tot va bé, podreu veure per fires a la sala Espais. Es sobre 1984 i es basa en Orwell. Crec que serà molt interessant.

Senyor Torres, ens podria explicar si en mig de la "parella" hi va voler representar un infant, o no?
No, no és cap infant, vaig representar un llibre obert. Però ja us he explicat que la "Parella" va ser un succedani del que jo inicialment havia projectat. Jo volia representar l'amor de la parella a través d'un petó.

Des d'aquesta web i en nom de tota l'escola, volem agrair-li la seva amabilitat i desitjar-li un futur ple de salut i generós en inspiració per continuar treballant i oferint-nos el seu enginy i creativitat.
Per a mots anys, Senyor Torres.

Nara Alonso Salvachua
Iria Portabales Llecha

Apadrinem escultures


Durant el curs 2001-02 varen decidir-nos, a nivell de Cicle Inicial, adherir-nos a la campanya " Apadrinem escultures" , activitat programada pels recursos educatius de l'Ajuntament de Girona.
Vàrem fer una visita a les "Lletres" de la plaça de l'Hospital on els nens s'ho van passar molt bé enfilant-s'hi i després contemplant quines lletres eren, com estaven conservades i de què estaven fetes.
A continuació vàrem anar a veure "Les Foques" que estaven molt maques i acabades de restaurar.
Els nens van dibuixar aquestes escultures i desprès les lletres les van dibuixar més grosses i les van pintar amb temperes i sucre.
Els de 2n., sobre una fotocopia de les foques, vàrem fer un col·lage amb trossets de paper de diari i el fons pintat amb llapis de colors.
Més tard va venir a l'escola el Sr. Torres i Monsó per a parlar amb els nens. Aquests li van regalar alguns dibuixos de les seves escultures signades pels nens.
El mes de febrer ens vam dedicar a fer el dossier preparat per la "Caseta de la Devesa".
Per acabar vàrem passar les diapositives i els nens van detectar que la escultura de les "Lletres" estava sense els grafitis que tenen actualment.
BIBLIOGRAFIA:

"Torres i Monsó: Museu d'història de la ciutat" Ed. Ajuntament de Girona
JAUME FABRE: "Guia d'escultures al carrer" Ed. Ajuntament de Girona