Treballs de recerca Projectes Delegats Comissió Solidaritat Cicles Formatius    

LA COMISSIÓ DE SOLIDARITAT. QUI SOM? QUÈ FEM?

 

Som un grup de persones de l'Institut, alumnes de diferents cursos i algun professora, que ens trobem un cop a la setmana a l'hora del pati per parlar de temes importants relacionats amb activitats solidàries.

Portem funcionant més de set anys. Un grup de noies d'aquesta comissió van ser els guanyadors del premi anual de solidaritat d' Intermon Oxfam sobre un treball del Senegal l'any 1999. El premi consistia en un viatge de quinze dies a Burkina Faso. Les cinc noies premiades van visitar aquest país i els projectes d'Intermón acompanyades del professor Miquel Güell.

Actualment organitzem parades de Comerç Just l'últim divendres del més, preparem activitats, murals ... dels dies més assenyalats com la celebració dels Drets Humans i el Dia Internacional de la Pau.

Aquestes activitats han sigut l'eix de treball de l'institut dels dos primers trimestres de curs: el primer trimestre vam centrar-nos en els Drets Humans, i les activitats van girar a l'entorn d'aquest tema: murals, cartells. Els més grans van tenir l'oportunitat d'escoltar l'Enric Marco que ens explicà la seva experiència en un camp de concentració nazi.

El nostre centre està adherit a Intermón Oxfam , i alguns nois i noies de la comissió i altres que s'hi afegeixen, participen com a voluntaris a la festa anual Un dia per a l'Esperança, que se celebra a finals d'Abril al parc Central de Girona.

De cares al curs vinent intentarem continuar les tasques d'agermanament amb el CEM de Kounkane, segons el programa previst, i seguir amb les activitats habituals.

PER QUÈ UN AGERMANAMENT ENTRE DOS CENTRES EDUCATIUS?

•  És un agermanament entre un centre del nord i un centre del sud, l'un pertany als països rics (nosaltres) i l'altre pertany als anomenats països pobres, que de fet són empobrits. Establir coneixença ens ajuda ha trencar alguns estereotips i prejudicis, de nosaltres cap a ells i d'ells cap a nosaltres.

•  L'agermanament ens ha de permetre als dos centres conèixer una altra cultura, uns altres costums, uns altres valors, una altra manera de veure la vida...descobrint el que tenim de diferent i el que tenim de semblant. Això també ens ajudarà a ser més crítics amb la nostra cultura.

•  Ens ajuda a descobrir les desigualtats econòmiques que hi ha a nivell mundial i ens estimula a comprendre per què es produeixen, quines són les causes i ens estimula a posicionar-nos davant d'aquesta situació.

•  Coneixent millor un país on l'educació no està garantida a tothom aprenem a valorar més l'educació i la formació que rebem/donem.

•  És també una manera concreta de treballar la solidaritat amb l'alumnat, sabent que podem donar i rebre molt en aquesta relació.

 
GÈNESI DE L'AGERMANAMENT

L'Institut Rafael Campalans d'Anglès està agermanat amb l'institut de Kounkané al sud del Senegal. La relació entre ambdós centres va sorgir el curs 1998-99 a partir d'un treball d'un grup d'alumnes sobre la realitat del Senegal que va guanyar el premi RUTA SOLIDÀRIA d'INTERMÓN.
Aquest treball guanyador ens va permetre contactar amb DiM (Desenvolupament i Migracions). Aquesta entitat ens va donar a conèixer aquest institut construït amb finançament de les Comarques de Girona, i ens vam proposar d'establir-hi una relació més directa.
Durant el curs 1999-2000 es va formalitzar l'agermanament entre els dos centres com a instrument educatiu entre els alumnes, i font de cooperació i de solidaritat.S'inicià una sèrie de contactes epistolars i el GRAMC actuà com a mitjancer.
En el curs 2000-01, coincidint amb la celebració del 20è aniversari del nostre institut i la inauguració del nou edifici, i gràcies a l'ajut econòmic de la Diputació de Girona, i el suport del GRAMC, vam poder aconseguir que el director de l'institut de Kounkané, sr. Djidéré Baldé, juntament amb un altre professor i dos alumnes del centre, podessin venir a fer una estada d'una setmana amb nosaltres a finals del mes de març.
En aquell moment es va signar una proposta de la continuiïtat de relació, i del qual n'hem realitzat ja alguna activitat paral.lela.També hem mantingut el contacte via correu electrònic o per carta.Durant el curs 2002-03, vàrem ser convidats a fer una estada amb ells, a Kounkane, durant deu dies, durant la segona quinzena de febrer del 2003, per qüestions climatològiques i d'organització del curs escolar. Hi va viatjar una delegació de quatre persones, dues professores i dues alumnes.
Aquell viatge va ser una bona ocasió per conèixer de prop una cultura diferent i el seu sistema educatiu. També va permetre revisar i actualitzar la proposta de la continuïtat de relació entre els dos centres i fer moltes activitats de coneixement i contacte amb les institucions educatives i polítiques de la zona, a més d'altres activitats de descoberta de la zona, la cultura i l'economia.
D'aquests contactes amb les institucions cal destacar una constant que es va manifestar, tant amb l'inspector educatiu de la zona, com amb els membres del Consell Rural (equivalent al govern municipal), com amb l'Associació pel desenvolupament de la comunitat rural de Kounkané (ADECK): la conveniència d'ampliar l'agermanament entre els centre educatius a un nivell més ampli, municipal i/o comarcal .
La delegació de l'institut es va comprometre a transmetre aquesta proposta a les instàncies implicades.