|
Abril 2013:
Aprofitant que s'acosta el Sant
Jordi voldria recomanar un dels llibres amb més èxit
dels que s'han publicat recentment. No està escrit a les estrelles és un llibre de temàtica molt actual que ens ensenya com el contacte amb la mort ens pot ajudar a comprendre i sentir el que realment és la vida. Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustos Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser rescrita. Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure. Jaume Amat, professor bibliotecari Febrer 2013: Tigre tigre va ser escollit com a millor llibre de lany per a nois i noies per Publishers Weekly. El llibre de Lynne Reid Banks, amb una prosa simple i entenedora, ens permet acostar-nos des del punt de vista dun tigre al món del coliseu romà i de la cort de lemperador. Lautora aconsegueix mostrar-nos la mentalitat romana de lèpoca amb tota la seva violència i crueltat a través dels ulls de la filla de lemperador i el seu primer amor, un esclau encarregat de domesticar la seva nova mascota. A més Tigre tigre ens permet veure els començaments duna nova mentalitat que nasqué a les catacumbes i als passadissos del circ romà i que acabarà destruint les normes i valors imperants en tota la societat romana. Desembre 2012: Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo arrenca amb la recerca d'un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canviarà quan emprengui camí cap a terres estranyes. Amb la companyia del mag Gandalf i altres personatges que trobaran al llarg del recorregut, les aventures d'en Bilbo ens transporten al món imaginari que creà l'autor d'El senyor dels anells. Octubre 2012: He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila, és la novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2009. Ens narra de forma directa, amb frases breus, senzilles i emotives, una història corprenedora basada en uns fets reals que van tenir lloc a Sierra Morena. Un xiquet de sis anys, orfe de mare, és
venut per son pare. L'amo el porta a una vall perduda, closa, per tal
que tingui cura d'un ramat de cabres. Durant un temps és alliçonat
per un pastor, però de seguida es queda sol. Bé, sol no,
en companyia dels animals. Es farà amic dels llops, de les rates,
de les serps... es comunicarà amb ells, els ajudarà, compartirà
l'aliment, tot i que no en sabrà els seus noms fins molt més
tard. Creixerà així, salvatge (salvatge?), i l'observació
dels animals i la natura serà la seva escola. L'autor ens explica
aquesta història plena de tendresa i que, al mateix temps, ens
esgarrapa l'ànima; per això trobo tan encertada la portada,
amb dibuixos infantils en un paper arrugat i esgarrapat, potser com la
infantesa perduda del protagonista, que mai rebrà la carícia
d'una mare, com els llobatons reben de la seva. Tretze anys després troben el noi amb els cabells fins els genolls, caminant de peus i mans i el traslladen a la civilització. No coneix les paraules. Ha d'aprendre a preocupar-se per l'endemà. Els humans l'enganyen, se n'aprofiten, i fan que se li afilin ungles de llop. Jesús M. Tubau
|